Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

217-228 de 808
  • 13'

    Visió d'un alemany sobre la Costa Daurada i la seva gastronomia

    Una nova mirada sobre el territori català L'autor d'aquest nou llibre de fotografies i textos proposa una perspectiva subjectiva des de fora, defensat que algú que no és nadiu posseeix una objectivitat i una capacitat de sorpresa que els residents sovint perden per l'hàbit. Després de 14 anys vivint a Tarragona, l'obra neix com una "declaració d'amor" a la regió. El valor de la gastronomia i el producte local L'eix central del llibre és la cultura gastronòmica, utilitzada com a eina pedagògica per a turistes i locals: * Pedagogia del producte: Molts nens de la zona no identifiquen d'on provenen els productes bàsics com la taronja o el formatge. * Divulgació internacional: El llibre està editat en quatre idiomes (català, alemany, castellà i anglès) per atraure el viatger que busca alguna cosa més que la platja. * Crítica a la indústria: S'exposen contradiccions com la venda de productes amb denominació d'origen fets amb matèria primera d'importació (com el porc per a la sobrassada). Més enllà del tòpic de la platja L'autor destaca que la Costa Daurada i el seu interior (monestirs, modernisme, cellers) són encara grans desconeguts per a molts turistes que no surten de la sorra: "Moltes persones estan aquí i ni saben que estan a Catalunya, ni saben realment què és Catalunya." Evolució i pèrdua de tradicions Es reflexiona sobre com la Tarragona de fa 20 anys ha canviat dràsticament cap a una certa homogeneïtzació europea (el que l'autor anomena Oirolandia), on sovint es perd la qualitat de les tapes tradicionals en favor de productes industrials o cadenes de menjar ràpid.

  • 9'

    Recuperació de la Diada del Club Gimnàstic de Tarragona

    El Club Gimnàstic de Tarragona recupera la Diada del Club Després d'uns anys d'absència, el Club Gimnàstic torna a celebrar la seva gran festa social i esportiva el proper dissabte 28. L'objectiu fonamental és fomentar la cohesió entre les diverses seccions que formen la família grana, des del futbol fins a la gimnàstica rítmica o el frontó. Una jornada d'activitats per a tothom La jornada està dissenyada per ser un punt de trobada entre esportistes, socis i simpatitzants: Gimcana multicultural (9:00 h): Una activitat central on els participants recorreran totes les seccions del club, realitzant proves simbòliques a les instal·lacions de tenis, bàsquet, futbol sala i frontó. Exhibicions i partits: A partir de les 10:30 h, cada secció realitzarà mostres del seu esport. Destaca la participació del futbol base, que jugarà contra col·legis de la ciutat als camps d'herba de l'estadi. Tarda de futbol social: Partits entre veterans, pares d'esportistes, directius i entrenadors per cloure la secció esportiva de forma lúdica. Portes obertes i creixement social L'esdeveniment no és exclusiu per a socis; està obert a tota la ciutat amb la intenció de donar a conèixer les instal·lacions i disciplines menys conegudes. Segons els organitzadors: "L'important no és quedar primer o últim, la importància és participar i que tots ens coneguem." Sopar de germanor i reconeixements La celebració acabarà amb un acte institucional i un sopar al Tinglado número 1 del Moll de Costa. S'espera una assistència massiva d'unes 950 persones, superant l'aforament del pavelló del club i consolidant l'èxit de la convocatòria. Durant l'àpat s'entregaran distincions i reconeixements als membres destacats de l'entitat.

  • 12'

    El saxofon: història, expressivitat i formació a Tarragona

    Explorant el món del saxofon El saxofon és un instrument relativament jove, amb uns 150 anys d'història, creat per Adolf Sax a Bèlgica. Tot i que va néixer per a les bandes militars, ha aconseguit un èxit rotund en gèneres tan diversos com el jazz, el rock, el pop i la música clàssica. Característiques i expressivitat L'instrument destaca per la seva capacitat única de connectar amb l'oient gràcies a: Fascinació sonora: Es considera l'instrument més proper a la veu humana per la seva gran varietat de timbres. Flexibilitat interpretativa: A diferència del piano, el saxofon permet modular el timbre i l'expressivitat mentre s'està bufant la nota. Hibridació: Combina elements de la fusta (pala) i del metall (cos). "Per a mi és el més proper a la veu humana... es pot gairebé parlar i riure amb l'instrument." Formació i actualitat a Catalunya Tarragona es converteix en un focus de difusió d'aquest instrument mitjançant un curs i concurs especialitzat que inclou: Classes magistrals i conferències sobre compositors contemporanis com Luciano Berio. Tecnologia musical: Demostracions de samplers de la Viena Sinfònica obertes al públic. Relleu generacional: Una creixent participació femenina que està trencant amb l'antiga visió del saxo com un instrument exclusivament masculí. El curs ofereix dues categories per a joves (fins a 17 i 26 anys) i fomenta la creació de noves obres de compositors catalans.

  • 19'

    La revolta remensa i la figura de Pere Joan Sala

    El crit de 'Via fora lladres' i la lluita remensa L'escriptor Albert Parareda presenta el seu llibre Via fora lladres, una obra que se submergeix en la revolta dels remenses contra la servitud feudal a la Catalunya del segle XV. El títol fa referència al crit d'alarma medieval que, paradoxalment, es va obligar a cridar al poble durant l'execució de Pere Joan Sala, líder de la revolta, per presentar-lo com un criminal i no com el revolucionari que era. El context de la servitud feudal A la Catalunya Vella (del Llobregat cap al nord), els pagesos vivien sota un règim d'extrema duresa conegut com a remensa. Les condicions principals eren: Servitud de la gleva: El pagès estava lligat a la terra i no podia marxar-ne sense pagar una redempció al senyor. Mals usos: Obligacions abusives com el dret a maltractar, taxes en espècies i treballs forçats als castells. Societat de castes: La jerarquia eclesiàstica estava reservada exclusivament als nobles, mentre que els remenses no podien ni ser capellans. Pere Joan Sala i l'estratègia del pacte Tot i que figures com Verntallat han passat a la història com el rostre de la negociació assenyada, Parareda reivindica la figura de Pere Joan Sala. Va ser la seva determinació militar i la segona revolta remensa la que va forçar la monarquia i la noblesa a seure a la taula. "Si els pagesos no s'haguessin aixecat per segona vegada, no s'hagués arribat mai a un acord." Curiositats i paral·lelismes històrics L'autor destaca fets sorprenents que connecten el passat amb elements moderns: El primer sindicat pagès: L'any 1450, els remenses van organitzar una estructura amb 20.000 famílies que pagaven quotes per finançar ambaixades davant del rei. Tàctiques de càstig: La destrucció de cases de revolucionaris per part del virrei, un mètode que l'autor compara amb conflictes geopolítics actuals. Diferències territorials: A la Catalunya Nova (com Tarragona), no hi va haver remença gràcies a les cartes de poblament que oferien llibertat per atreure colons. Finalment, l'entrevista destaca el potencial cinematogràfic d'aquest episodi històric, ple de passions, traïcions i heroisme popular.

  • 6'

    Santi Castellà: Nou degà de Ciències Jurídiques a la URV

    Nova etapa a la Facultat de Ciències Jurídiques L'entrevista a Tarragona Ràdio detalla el canvi de lideratge a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Amb la dimissió d'Antoni Jurda, les eleccions s'han avançat per escollir Santi Castellà, professor de Dret Internacional, com a nou degà. Un projecte "agressiu" i de futur Castellà defineix la seva proposta com un pas endavant necessari un cop superada la fase fundacional i d'infraestructures. Els punts clau del seu programa inclouen: Consolidació i creixement: Superada la fita de disposar d'un nou edifici i biblioteca, l'objectiu és la projecció exterior. Connexió amb el territori: Incrementar la presència de la facultat en la vida social i econòmica de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Nous ensenyaments: Proposta de crear títols que combinin el Dret i l'Economia per formar gestors especialitzats. Col·laboració amb la societat civil El nou degà posa èmfasi en la necessitat de professionalitzar i enfortir els vincles amb les institucions locals: "Ara és el moment de concretar d'una manera més ferma els contactes amb col·legis professionals i associacions." Equip i planificació estratègica Perfil de l'equip: Castellà s'envolta d'una generació de professors joves amb experiència prèvia en gestió. Full de ruta: Es preveu un període de reflexió de 4 a 5 mesos per elaborar un pla estratègic que defineixi el model de facultat per a la propera dècada. Àmbits innovadors: Potenciar especialitats com el Dret del Medi Ambient i la Immigració per respondre a les demandes actuals.

  • 8'

    Tradició i Evolució de les Festes de Sant Pere al Serrallo

    Les Festes Majors: Un Sentiment de Poble El contingut exposa la filosofia de les Festes Majors del Serrallo, subratllant que no busquen ser un producte televisiu ni innovador, sinó un espai per a la convivència i el retorn de la gent que és fora. Tot i que les festes estan obertes a tots els tarragonins, l'enfocament principal és per als pescadors i els veïns del barri. Els Actes Principals i l'Oferta Lúdica Es detallen els elements clau de la celebració, destacant la importància de la qualitat en les activitats programades: Les Revetlles: Es considera la part musical com a intocable. Es busca portar orquestres de qualitat que sàpiguen conduir el públic per mantenir la pista plena. Actes Religiosos i Tradicionals: La Missa d'Ofici i la processó de Sant Pere són els actes centrals. S'esmenta que la processó del Serrallo és especialment llarga i recorre tots els carrers i carrerons del barri. Cultura Popular: Destaca el desè aniversari de la Víbria i una gran concentració de gegants (entre 40 i 50 figures). Oci Infantil i Social: Parcs infantils, el canyó d'escuma i concursos tradicionals com la botifarra i el dominó. El Canvi Social al Barri Es reflexiona sobre com el Serrallo ha passat de ser un poble on el 80% eren pescadors vivint en plantes baixes, a ser un barri més residencial. "El sentit de poble cada vegada es perd a tot arreu, abans hi havia una solidaritat molt forta perquè gairebé tots els pescadors vivien al barri." L'evolució urbana ha portat a pisos més grans i famílies més petites, diluint d'alguna manera la identitat gremial del passat, però mantenint la festa com el gran punt de retrobament.

  • 17'

    Arola Editors i la col·lecció de teatre contemporani

    El teatre com a gènere editorial a Catalunya En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'aborda la situació del teatre i la poesia com a les "germanetes pobres" del món editorial des d'una vessant econòmica. Alfred Arola i Joan Cavallé expliquen que el text teatral ha deixat de ser una peça purament literària per convertir-se en un instrument de transmissió cap a l'escena. "Amb la publicació de l'obra no es tanca el procés; el llibre és només un mitjà perquè l'autor arribi al director o a la companyia." La col·lecció 'Textos a part' La col·lecció de teatre contemporani d'Arola Editors destaca per diversos motius: * Trajectòria: Amb 18 títols publicats i una mitjana de 5 novetats l'any, és la col·lecció amb més continuïtat i regularitat de l'àmbit català. * Funció de servei: Actua com a plataforma per a autors novells, servint com a "targeta de presentació" o credencial dins del circuit professional. * Reconeixements: Ha estat guardonada amb premis de la crítica com el Serra d'Or. Diversificació i futur L'editorial aposta per la diversitat de poètiques, incloent des de teatre de titelles (Toni Rombau) fins a autors internacionals (Harold Pinter) o premis prestigiosos com el Premi Born. També es destaca la importància de fer arribar aquests textos als grups amateurs, que viuen un procés de renovació i recerca de nous llenguatges. Finalment, s'anuncien futures publicacions d'alt interès, com un text inèdit de Joan Brossa i obres de Manuel Molins i Josep Anton Baixeras.

  • 31'

    Projectes urbanístics i territori a Tarragona

    Planificació Urbanística i Grans Projectes Municipals L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde de l'àrea de Territori, desgrana el full de ruta per al mandat municipal, centrat en la transformació estructural de Tarragona i la millora de la seva connectivitat externa i interna. La Transformació de la Façana Marítima El projecte estrella és la remodelació del front marítim, que preveu accions immediates: • Redacció d'una modificació puntual del Pla General i la creació d'un ENS gestor amb la participació del Ministeri de Foment, Renfe, Generalitat i Port. • Soterrament de les vies del tren per recuperar 400.000 metres quadrats per a ús ciutadà. • Estudi d'alternatives per a l'ascensor del Balcó del Mediterrani per salvar el desnivell d'una manera més integrada. "L'any 2004 serà l'inici d'aquesta actuació que ha d'incorporar el mar a la ciutat." Articulació dels Barris de Ponent Es planteja un Pla Integral per cohesionar els barris que històricament han crescut de forma aïllada: • Concurs nacional i internacional d'idees per millorar la vertebració urbana. • Conversió de l'actual carretera N-340 en un gran passeig urbà amb carril bici i vianants, aprofitant la disminució del trànsit per la nova variant. • Integració del futur tramvia que ha de connectar Tarragona, Vila-seca i Salou. Llevant, Via Augusta i Zones Turístiques • La urbanització definitiva de la Via Augusta començarà entre gener i febrer de 2004, solventant problemes jurídics de quotes d'urbanització. • Pla d'ordenació intermunicipal amb municipis veïns (Altafulla, Els Pallaresos, El Catllar) per a un desenvolupament turístic sostenible. • Compromís ferm de mantenir la façana marítima de llevant verge, sense noves construccions al front costaner, a excepció del passeig marítim i la recuperació de la Platja Llarga. Aparcaments i Accessos • Es preveu la construcció de tres nous aparcaments en l'eix de Pere Martell i carrer Mallorca. • Dignificació dels accessos a la ciutat per la carretera de Valls mitjançant el desenvolupament dels plans parcials 1 i 2 (entorn de Joan XXIII).

  • 19'

    Anàlisi i perspectives de la temporada turística 2003

    Anàlisi del sector turístic a la Costa Daurada L'inici de la temporada 2003 s'ha definit per una forta incertesa econòmica i canvis en els hàbits de consum. Tot i un context de recessió en mercats clau, el sector mostra un optimisme moderat gràcies a la capacitat de resistència del territori. Reptes i canvis en el mercat Sensibilitat al preu: Els turistes prioritzen les ofertes d'última hora, cosa que dificulta les previsions del Patronat de Turisme. Crescuda de l'oferta: S'han incorporat prop de 11.000 noves places hoteleres, fet que augmenta la competència interna i pot fer baixar lleugerament els percentatges d'ocupació, tot i que el nombre absolut de pernoctacions es mantingui o creixi. El pes del mercat domèstic: Els mercats espanyol i català representen el 50% dels visitants, essent el principal motor de l'activitat, especialment a partir de la segona quinzena de juny. "Si ens hem de repartir el mateix pastís, les coses no seran fàcil per a ningú; l'especialització és la clau." Comportament dels mercats internacionals Alemanya: Presenta dificultats a causa de la seva situació econòmica interna i l'atur, amb un possible efecte rebot d'altres destins que reorienten la seva oferta cap al mercat espanyol. França i Irlanda: Mostren les millors expectatives, amb un creixement notable ja detectat en mesos anteriors. Regne Unit i Països Baixos: Es preveu una situació d'estabilitat respecte a l'exercici anterior. L'aposta per l'interior i l'especialització El turisme d'interior, tot i tenir un volum de places reduït (unes 1.100 en cases de pagès), té un gran potencial d'explotació. S'estan obrint camins en el mercat internacional a través de productes molt específics com el senderisme al Montsant i Prades, l'enoturisme al Priorat o el turisme actiu al Delta de l'Ebre.

  • 20'

    Balanç Social i Memòria Anual de Càritas Tarragona

    Presentació de la Memòria Anual 2002 Maria Magaroles, directora de Càritas Interparroquial de Tarragona, presenta els resultats de l'exercici 2002. L'entitat, que agrupa 14 parròquies de la ciutat i barris, destaca la seva funció per arribar allà on l'administració pública no té competències o recursos suficients. Projectes Clau i Programes Socials L'entitat desenvolupa una tasca transversal que abraça des de la infància fins a la gent gran: Infància i Joventut: Destaquen el projecte Som-hi-tots, la ludoeteca i el suport escolar, que atenen nens d'entre 5 i 14 anys. Orientació Laboral (ORLA): Un dels projectes amb més èxit d'autofinançament (Fons Social Europeu i IRPF), on el 70% dels usuaris són immigrants i més de la meitat es troben en situació administrativa irregular. Gent Gran: El projecte Ara Sí realitza un estudi sociològic i un seguiment actiu per combatre la soledat i la depressió en persones de més de 75 anys. El Fenomen de la Immigració La realitat de Càritas està profundament marcada per la immigració. Magaroles subratlla la duresa de la Llei d'Estrangeria, que deixa moltes persones en una situació de vulnerabilitat absoluta: "Si una persona no té papers, no serveix de res. És com si no existís per la llei." Perfils: Dones sud-americanes que treballen en el sector domèstic i famílies magribines que busquen el reuniment familiar. Canvi social: L'origen dels usuaris fluctua segons les crisis internacionals (Corralito a l'Argentina, dolarització a l'Equador). Finançament i Voluntariat Càritas es manté gràcies a les aportacions de les parròquies, quotes de socis, donatius anònims i subvencions puntuals per a projectes específics. Magaroles fa una crida a la col·laboració ciutadana, tant econòmica com de voluntariat, lamentant un cert estancament en les donacions arran de la implementació de l'euro.

  • 10'

    Experiències d'Energia Solar a Tarragona: Educació i Habitatge

    Introducció a les Energies Renovables a Tarragona El text recull dues experiències pioneres a la ciutat de Tarragona en l'ús de l'energia solar, destacant-ne tant la vessant fotovoltaica com la tèrmica. Aquestes iniciatives s'emmarquen en un context creixent de sensibilització ambiental i col·laboració entre administracions i ciutadania. L'IES Camp Clar: Un Referent Educatiu L'institut compta amb 36 plaques fotovoltaiques instal·lades des de fa dos anys. Tot i que el sistema permet injectar energia a la xarxa, el seu valor principal és pedagògic: Objectiu educatiu: Els alumnes poden observar directament com l'energia solar es transforma en electricitat a través de comptadors. Pioners a Catalunya: El centre forma part de la Xarxa d'Escoles Solars de Catalunya, que preveu arribar a 70 centres aquest any. Impacte ambiental: S'estima un estalvi anual de 6.000 quilos de CO2 per centre. La Floresta: Energia Solar Tèrmica en l'Àmbit Veïnal En l'àmbit domèstic, un edifici de 48 habitatges al barri de la Floresta ha implementat un sistema solar tèrmic per escalfar l'aigua sanitària. Gestió comunitària: La instal·lació disposa d'acumuladors d'aigua compartits, la qual cosa fomenta la responsabilitat col·lectiva i l'estalvi d'aigua. Recepció social: Malgrat les reticències inicials de la gent de mitjana edat, la gent jove i la gent gran han acollit el projecte amb entusiasme. Rendiment directe: Els veïns poden monitorar la temperatura de l'aigua, que arriba a superar els 45 graus gràcies al sol. "Nosaltres el que ens interessa és que els nens i les nenes... puguin observar com aquesta energia es transforma i vegin com la rodeta del comptador va girant d'una manera gratuïta i neta." Conclusions sobre la Transició Energètica Ambdues experiències demostren que les energies renovables no només aporten un benefici econòmic o ambiental, sinó que fomenten un canvi en els hàbits quotidians, com l'ús del llum natural o l'estalvi d'aigua calenta.

  • 7'

    Consells de seguretat i prevenció per a la revetlla

    Mesures de seguretat davant una revetlla d'alt risc L'entrevista amb Albert Magaroles, cap de la regió d'emergències de Tarragona i Terres de l'Ebre, posa el focus en la necessitat d'extremar la precaució durant la nit de Sant Joan. Les condicions meteorològiques, marcades per una onada de calor i la sequedat del bosc, augmenten exponencialment el perill d'incendi. Els dos eixos de la prevenció L'expert diferencia clarament dos àmbits d'actuació per evitar desastres: * Seguretat personal: Ús responsable de la pirotècnia per evitar cremades o lesions. * Prevenció d'incendis: Vigilància extrema per no encendre focs prop de zones amb vegetació o solars amb herba seca. Responsabilitat dels adults i ús de petards Es subratlla que, tot i que els establiments autoritzats compleixen la normativa de venda, la responsabilitat final recau en els pares i tutors: "L'utilització dels petards per part dels menors, la culpa no és dels menors, és de les persones grans que no som capaces de transmetre la precaució." Estat de l'entorn i dispositius d'emergència Vegetació abundant: Les pluges prèvies han fet créixer l'herba, que ara està seca i actua com a combustible ideal en urbanitzacions i solars. Reforç de Bombers: S'ha duplicat el personal operatiu, especialment per a la franja crítica entre les 23:30h i les 02:00h. Protocol d'actuació: Davant qualsevol incident, cal trucar immediatament al 112, mantenir la calma i identificar amb precisió el lloc de l'emergència.