Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

601-612 de 808
  • 9'

    Campanya de prevenció i cura de les genives a Tarragona

    La importància de la salut gingival Conchita Corull, representant de la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA), destaca que la salut bucal va molt més enllà de les dents. Les genives i l'os són el suport fonamental; si aquests emmalalteixen, la conseqüència final és la pèrdua irreversible de les peces dentals. Detalls de la campanya informativa Arran d'un desconeixement generalitzat detectat l'any 2000, s'ha posat en marxa una iniciativa per educar la població: - Aliança amb els farmacèutics: S'utilitza la farmàcia com a primer punt de contacte, ja que el ciutadà hi acudeix sovint abans que a l'especialista. - Formació a professionals: S'han realitzat conferències a Tortosa i Tarragona per dotar els farmacèutics de consells clau per als seus clients. - Expansió futura: L'objectiu és incloure també els metges de família en aquesta xarxa informativa. Principals patologies i símptomes La malaltia periodontal afecta un 96% de la població en diferents graus: 1. Gingivitis: Fase inicial amb inflamació i sagnat (els fumadors poden no sagnar, el que emmascara el problema). 2. Periodontitis (o piorrea): Fase avançada on es perd l'os de suport. És irreversible i presenta mobilitat dental, mal gust de boca i canvis de color a la geniva. Consells de prevenció "No fa falta raspallar-se deu vegades al dia, només cal fer-ho un cop, però molt ben fet." Tècnica acurada: La qualitat del raspallat és més important que la pasta de dents utilitzada. Higiene nocturna: És el moment més crític per a una neteja profunda. Revisions periòdiques: Es recomana una visita anual al dentista i, en cas de pèrdua òssia, acudir directament al periodoncista.

  • 8'

    Adquisició del concepte de nombre en infants amb discapacitat psíquica

    Investigació sobre el Desenvolupament Lògic-Matemàtic L'entrevista amb la representant de la Fundació Antoni Cambrodí detalla un estudi innovador sobre com els infants amb discapacitat psíquica adquireixen habilitats numèriques. Aquesta recerca és fonamental, ja que el concepte de nombre és la base de totes les capacitats lògiques que una persona utilitzarà al llarg de la seva vida. Conclusions del procés de comptatge L'estudi, realitzat amb una mostra de 75 infants (edats evolutives de 4 i 5 anys), ha permès extreure conclusions rellevants sobre el procés de conteig: Dependència del suport perceptiu: A diferència dels infants sense discapacitat, que poden realitzar l'etiquetatge numèric de forma abstracta, els infants amb discapacitat psíquica necessiten tocar o recolzar-se visualment en l'objecte per poder comptar. Dificultat en l'abstracció: Tot i que poden aprendre la mecànica de comptar sense saltar-se elements, el salt cap a les operacions abstractes i la reversibilitat és on es detecten les falles principals. Problemes de partició: S'ha observat una dificultat específica en entendre que els elements que encara no han estat comptats també formen part del conjunt total. Impacte Psicopedagògic i Objectius L'objectiu final d'aquesta investigació no és només teòric, sinó pràctic: Eines per a docents: Proporcionar directrius psicopedagògiques concretes perquè els mestres puguin incidir en les mancances detectades. Millora de la intervenció: Entendre la base de la dificultat per oferir solucions amb una lògica clara i una efectivitat òptima. "Si no sabem on està la base d'aquestes dificultats, la intervenció no té una lògica i l'efectivitat en el treball no és tan òptima." La recerca, que compta amb el suport de Caixa Tarragona, es troba actualment en fase d'anàlisi de resultats, després d'haver completat el treball de camp.

  • 8'

    Renovació de flota i noves línies de l'AMT a Tarragona

    Renovació de la flota de l'Empresa Municipal de Transports L'Empresa Municipal de Transports (AMT) de Tarragona ha aprovat l'adquisició de vint nous vehicles de la marca Mercedes per a l'any 2004. Aquesta compra s'executarà en dues remeses de deu unitats cadascuna, amb la previsió que les primeres arribin a finals d'abril. Els aspectes clau d'aquesta renovació són: - Accessibilitat: L'objectiu és que el 90% de la flota estigui completament adaptada per a persones amb discapacitat a finals de l'any vinent. - Tecnologia: Els vehicles incorporaran sistemes per a invidents i persones amb discapacitat auditiva. - Finançament: L'adquisició es realitzarà mitjançant un sistema de renting, cosa que permetrà assumir el cost (uns 30 milions de pessetes per autobús) com una quota mensual sense una despesa inicial inassumible. Noves línies i connexió amb l'Hospital Joan XXIII Amb l'arribada dels nous autobusos, l'AMT planeja una reestructuració important de la xarxa per potenciar la interconnexió directa de diversos barris amb l'hospital de referència i les noves zones de creixement urbà: Tres noves línies: Sant Salvador - Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau - Joan XXIII, i La Canonja/Bonavista - Joan XXIII. Estratègia de creixement: L'expansió respon al desenvolupament del Parc de la Ciutat, la futura seu de la Guàrdia Urbana i possibles superfícies comercials. Implementació: Es preveu que les noves línies entrin en funcionament de forma conjunta per garantir l'efectivitat dels transbordaments. Estudi de la gratuïtat per a escolars S'ha creat una comissió d'estudi al Consell d'Administració per analitzar la viabilitat de fer l'autobús gratuït per als joves escolars no universitaris. "No només hem d'estudiar la viabilitat econòmica, sinó també la de servei, per evitar la saturació que pugui perjudicar la resta de ciutadans." Segons Antoni Pecó, aquest estudi ja estava en marxa abans de la proposta política del PSC i busca determinar si la infraestructura actual pot absorbir l'augment de passatge.

  • 29'

    Nou CAP Muralles: Sanitat i Reptes a Tarragona

    Inauguració i Context del CAP Muralles L'episodi se centra en l'obertura del nou Centre d'Atenció Primària (CAP) Muralles a Tarragona, situat prop de les muralles de la ciutat. Aquest centre substitueix part de les funcions de l'antic ambulatori de l'Avinguda Catalunya i neix d'una voluntat de modernitzar les infraestructures sanitàries cap a espais més funcionals, lluminosos i humans. Gestió i Usuaris • El centre dona servei a uns 14.000-17.000 usuaris de la zona centre de la ciutat. • Compta amb un equip multidisciplinar format per 10 metges de medicina general, pediatres, infermeres i un odontòleg. • El perfil de la població és majoritàriament gent gran (un 27% té més de 65 anys), el que implica un enfocament especial en patologies cròniques. Campanyes i Drets del Ciutadà Es discuteixen temes d'actualitat sanitària com la campanya de vacunació de la grip, que enguany s'ha ampliat a la franja de 60 a 64 anys amb l'objectiu d'arribar a un 70% de cobertura en la població de risc. Lliure Elecció de Metge S'ha posat en marxa la possibilitat que el ciutadà triï el seu metge de capçalera i pediatre. Segons el Doctor Carulla, el canvi de model de la 'cartilla' a la targeta sanitària individual reflecteix un canvi de filosofia: "Ara no està relacionat amb el fet que una persona treballi i cotitzi, sinó amb el fet de ser ciutadà d'un país que té dret a una assistència sanitària pública i gratuïta." Reptes del Sistema Sanitari Català Es plantegen diversos desafiaments per al futur proper: 1. Llistes d'espera: Especialment en cirurgies de pròtesis de maluc i genoll (entre 1 i 2 anys). 2. Envelliment de la població: L'augment de l'esperança de vida genera noves necessitats en patologies cròniques i invalidants. 3. Proximitat: Millorar l'atenció domiciliària per apropar el sistema al pacient. Actualitat Epidemiològica L'entrevista conclou parlant sobre un brot de legionel·losi a Reus amb 5 casos detectats. Tot i la preocupació, els experts indiquen que podrien ser casos aïllats sense un focus comú clar, ja que afecten persones joves sense patologies prèvies, trencant el patró habitual de la malaltia.

  • 11'

    L'evolució de l'atenció primària al CAP Muralles

    L'atenció primària: un treball en equip El doctor Muñoz, metge amb més de 27 anys d'experiència, i la Maria José, professional d'infermeria, analitzen el funcionament actual del CAP Muralles. Destaquen el pas d'un model jeràrquic a un equip d'assistència primària totalment coordinat, on la col·laboració entre metges, infermers i el personal administratiu és la clau per a un bon ambient de treball i una millor qualitat assistencial. El paper fonamental de la infermeria La figura de la infermera ha evolucionat d'ajudar el metge a ser una professional autònoma amb responsabilitats clares en: * Educació sanitària i prevenció. * Control de pacients crònics (diabetis, hipertensió). * Gestió de campanyes com la de la grip. * Administració de tractaments i cures espontànies. Relació amb el pacient i nous reptes El perfil del pacient ha canviat, generant una relació de major confiança, tot i que amb nous matisos: * Pacients crònics: Formen el 70% de les visites; valoren molt el contacte humà i la conversa. * Malalties psicosomàtiques: Prop del 40% de les consultes responen a malestars derivats de l'estil de vida actual; requereixen ser escoltats i respectats. * La digitalització: L'ús de la informàtica ha permès un control més exacte de la medicació i una gestió més eficient sense papers. "Amb la gent gran s'ha de ser més tolerant; a vegades s'ha de pactar per no amargar-los la vida." Pactar amb el pacient: Tolerància vs. Rigor El doctor Muñoz defensa l'estratègia de pactar segons l'edat: ser més permissiu amb la gent gran per afavorir el seu benestar emocional, però ser més estricte amb els joves per tallar d'arrel hàbits nocius i promoure la prevenció.

  • 15'

    Concert del 10è Aniversari de la BUMT al Palau de la Música

    Celebració d'una dècada de música tarragonina El proper diumenge, 19 d'octubre, la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) viurà un dels moments més representatius del seu desè aniversari: un concert extraordinari al Palau de la Música Catalana. Els representants de l'entitat, Joan Boada i Jordi Massip, detallen l'immens esforç organitzatiu i l'èxit de convocatòria, amb gairebé 2.000 localitats exhaurides i una expedició de 14 autocars des de Tarragona. Un repertori ambiciós i tarragoní El programa musical ha estat dissenyat per mostrar la maduresa de la banda, incloent obres d'alta complexitat i col·laboracions de luxe: Primera part: S'obrirà amb el pas-doble Unió Musical de Tarragona i la Suït Valenciana (Joan Batista Messeguer), tancant amb la imponent Obertura 1812 de Tchaikovsky. Segona part: Inclourà les Danses Guerreres del Príncep Igor i fragments del Carmina Burana, amb la participació de la soprano tarragonina Marta Mateu. Clausura apoteòsica: S'interpretarà l'Himne a Tarragona (Ciutat Patrimoni de la Humanitat), amb la col·laboració de 110 cantants de l'Escola Cantòrum i el Cor Al·leluia. Projectes de futur i tancament d'any L'aniversari no s'atura al Palau, ja que la banda té previstos diversos actes rellevants per cloure l'any 2003: Enregistrament en CD i vídeo: El concert del Palau quedarà immortalitzat en un suport físic que es presentarà pròximament. Concert de Santa Cecília: El 23 de novembre al Palau de Congressos, on s'aprofitarà per presentar una revista històrica de l'entitat. Trobada de Bandes Juvenils: Prevista per al 14 de desembre amb la participació del Conservatori de Tarragona. "Semblava que, per la banda, anar al Palau era un somni... Aquest somni que teníem ha arribat i s'ha estructurat bastant bé."

  • 8'

    Recollida solidària del Banc d'Aliments a Eroski

    Campanya solidària del Banc d'Aliments a Tarragona El director del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, Pedro Ormafabal, ha presentat la nova campanya de recollida de productes que tindrà lloc aquest divendres i dissabte al centre comercial Eroski. L'objectiu principal és aconseguir productes de primera necessitat per mantenir el subministrament constant a les famílies vulnerables de la demarcació. Funcionament i objectius de la recollida Ubicació i mètode: Es col·locaran carros a les sortides de les caixes on els clients podran dipositar part de la seva compra. Productes prioritaris: Se sol·liciten especialment aliments bàsics com sucre, oli, llegums i arròs. Fites previstes: L'entitat espera recollir uns 2.500 quilos d'aliments, tot i que les necessitats actuals superen aquesta xifra. Impacte social i xarxa de distribució L'entitat treballa durant tot l'any per donar servei a una estructura consolidada d'ajuda social a la província: Beneficiaris: S'atenen unes 65 institucions (Càritas, menjadors socials, associacions, etc.) i s'arriba a uns 5.500 beneficiaris directes. Logística: Els aliments s'emmagatzemen a Reus i són les mateixes entitats benèfiques les que els recullen per distribuir-los als seus usuaris. "La filosofia del Banc d'Aliments és repartir aliments durant tot l'any, no només en situacions de catàstrofe momentània." El paper del voluntariat Un dels aspectes més destacats és que la campanya compta no només amb voluntaris habituals, sinó també amb la col·laboració de persones que són beneficiàries del banc, generant un cercle de solidaritat compartida. Durant els dies de la campanya, hi haurà punts informatius per resoldre dubtes als ciutadans.

  • 17'

    Projecte per a una nova Escola d'Art Dramàtic a Tarragona

    Impuls a la formació teatral a Tarragona Joan Pasqual i Teresa Valls han presentat oficialment la iniciativa per crear una Escola d'Art Dramàtic de gran nivell a la ciutat de Tarragona. Aquest projecte neix de la unió de tres col·lectius que busquen omplir un buit formatiu en l'àmbit del grau mitjà i superior, oferint una alternativa de qualitat sense que els alumnes s'hagin de desplaçar a centres com l'Institut del Teatre a Barcelona. Punts clau de la iniciativa Formació d'alt nivell: L'objectiu és oferir un ensenyament que vagi més enllà dels tallers introductoris, comptant amb professorat extern i professionals locals per garantir la solvència pedagògica. Reclam de suport institucional: Els promotors subratllen que és imprescindible l'ajuda directa de l'Ajuntament i el Departament de Cultura. Argumenten que la cultura no és una despesa a fons perdut, sinó una inversió social i econòmica que genera riquesa i llocs de treball. Col·laboració amb l'Institut del Teatre: S'han iniciat converses positives amb l'Institut del Teatre de Barcelona per vincular el projecte amb programes oficials i facilitar la futura homologació de títols. Ubicació i calendari: S'estudia l'ús d'espais com la Cooperativa Obrera de Tarragona o nous centres municipals. La intenció és que el curs pugui començar el proper mes d'octubre, supeditat a tenir una estructura ben definida. Objectius i repercussió "No som a Barcelona, però això no vol dir que fem una cosa mediocre." L'escola no només pretén formar actors en el control del cos i la veu, sinó que també vol ser el motor per a la normalització de les produccions teatrals a la ciutat, fomentant la creació de companyies professionals locals que puguin distribuir els seus productes arreu del territori.

  • 25'

    Futur Cultural de Tarragona: Infraestructures i Honors Municipals

    Homenatges i Reconeixements Institucionals L'entrevista comença abordant l'inici del tràmit per concedir la medalla d'or de la ciutat de Tarragona al president Jordi Pujol. Albert Ballver detalla el procés administratiu: • L'aprovació ja ha passat per la Comissió Fundativa de Cultura i el plenari del 6 d'octubre. • S'obre un període d'informació pública de 10 dies abans de l'aprovació definitiva. Respecte a la polèmica sobre si el lliurament s'ha de fer abans o després de les eleccions del 16 de novembre, Ballver aclareix que es tracta d'un acte institucional i no pas polític. > "Els honors s'han de concedir per unanimitat o per àmplia majoria, si no el tema perd efectivitat". Mèrits del President Es destaca la trajectòria de Pujol des de la seva activitat política inicial fins a la presidència de la Generalitat, subratllant el seu paper històric en la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Infraestructures Culturals en Projecte Un dels punts clau és l'estat del nou Teatre Tarragona, situat a la Rambla: • Pressupost: La consignació ja està aprovada i es disposa dels fons de l'Ajuntament i la Generalitat. • Retards: Les vibracions durant l'enderroc van alarmar els veïns de l'edifici adjacent, obligant a actuar amb més cautela. • Inici d'obres: Es preveu que la construcció podria començar abans de les properes eleccions, tot i que no es farà un acte de "primera pedra" amb finalitats electorals. La Chartreuse i el Centre de Creació Pel que fa a l'edifici de la Chartreuse (Xart 3), s'explica que actualment funciona a "mig gas" amb exposicions per mantenir-lo habitat i evitar el seu deteriorament. Els plans futurs inclouen: 1. Un museu de la indústria de Tarragona a la part productiva del fons. 2. La participació de la Generalitat i la Diputació com a socis estratègics pel finançament. Full de Ruta: Pla General de Cultura Ballver aposta per un model cultural basat en la participació ciutadana i el consens, fugint del dirigisme municipal. L'objectiu és definir la línia cultural de la ciutat pels propers 20 anys. • Tarragona, Ciutat Europea de la Cultura: Es planteja aquesta distinció com un nou repte per il·lusionar la ciutadania, seguint l'estela de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. • Cooperació internacional: Es preveu una col·laboració estreta amb Avinyó, que inclourà la presència del seguici popular tarragoní (diables, dracs, cucaferes) a les festes de la ciutat francesa. Gestió de Pressupostos i "Vaques Flaques" El regidor reconeix que el 2004 serà un any de limitacions pressupostàries per la pèrdua d'ingressos de l'IBI. Tot i així, reivindica que la cultura no ha de patir retallades perquè és essencial per a la qualitat de vida dels tarragonins. Proposa buscar finançament extern a través de la Diputació i el sector químic per mantenir iniciatives consolidades com el Teatre de la Canalla.

  • 17'

    La RSAT i el repte del patrimoni a Tarragona

    Història i pervivència del 'Bulletí' El President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Rafael Gabriel, destaca la trajectòria de la seva publicació de referència, el Bulletí, que s’edita des de 1901. Malgrat les interrupcions històriques, com la Guerra Civil o la censura durant la dictadura de Primo de Rivera per ser subversiu i editar-se en català, la revista ha evolucionat de fascicles bimensuals a volums anuals de gran format (fins a 450 pàgines). La independència com a valor fonamental L'entitat, amb més de 150 anys d'història, reivindica la seva autonomia respecte als poders polítics: Fortalesa: La seva llibertat d’opinió es basa en el suport dels socis i patrocinadors privats o institucionals fixos. Contrast: A diferència d'altres publicacions lligades a cicles polítics que desapareixen amb els canvis de govern, la RSAT ha mantingut la seva tasca de manera ininterrompuda. Crítica a la gestió del Patrimoni Mundial Tres anys després de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Rafael Gabriel es mostra crític amb la inversió realitzada: "El patrimoni és el tema que a tothom li omple la boca, però les expectatives no es compleixen ni de bon tros per falta de ganes i pressupost." Segons Gabriel, encara impera la visió de l'arqueologia com un obstacle pel desenvolupament urbà, en lloc de veure-la com una oportunitat de dinamització. Propostes i futur: El projecte de la Tabacalera La RSAT defensa una planificació a llarg termini que inclogui: Centre Cultural a la Tabacalera: Transformar l'antiga fàbrica en un gran museu i centre cultural que permeti fer restitucions didàctiques a escala real, com el front d'escena del teatre romà. Dignificació de monuments: Actuacions al Pont del Diable i una millor gestió de la capçalera del Circ. Criteri científic: Prioritzar les excavacions per datació històrica i evitar intervencions purament estètiques o comercials.

  • 9'

    Pepe Rubianes i la seva gira mundial: del fracàs al mim a l'èxit total

    Conversa amb Pepe Rubianes sobre la seva trajectòria i estils teatrals En aquesta entrevista, l'actor i humorista Pepe Rubianes repassa anècdotes de la seva carrera, centrant-se en l'evolució dels seus espectacles i la seva visió de la vida. L'eix central és la seva experiència internacional i la transformació de l'obra Rubianes Solamente. Els inicis i l'experiència internacional Rubianes recorda amb humor els seus inicis en el món del mim, destacant una gira mundial que el va portar a llocs com Pequín, Hong Kong i Egipte. Malgrat la llibertat que li oferia l'espectacle sense paraules, confessa haver viscut situacions divertidament frustrants: El fracàs a la Xina: L'actor explica que el seu espectacle mímic no va rebre les rialles esperades. Anècdotes de viatge: La dificultat de fer-se entendre en català a l'estranger i la diferència entre viatjar per feina o per plaer. "No se ha reído nadie, pero yo me lo he pasado de bien." Sobre l'espectacle i la posada en escena L'entrevista aprofundeix en els detalls tècnics i conceptuals de les seves actuacions: L'ús del negre: Explica que vesteix de negre per una qüestió de tècnica teatral, ja que aquest color ajuda a ressaltar el gest i l'expressivitat, herència de la seva formació en pantomima. Col·laboracions: L'espectacle a Tarragona compta amb la participació de figures com Cristina Dilla i Joan Lluís Bozo, aportant variacions a una obra que porta anys en cartellera. Temàtica: El seu humor es basa en la quotidianitat i les "petites misèries" humanes, evitant fer broma de tragèdies o temes dolorosos com la mort. Filosofia de vida i maduresa Pepe es mostra desprès de la vanitat i crític amb la lluita contra l'envelliment. Es defineix com una persona "dejada" que no posa èmfasi en el físic, i reivindica la satisfacció d'haver viscut intensament en arribar als 56 anys.

  • 5'

    Recursos i coordinació de l'acollida de persones migrants a Catalunya

    Infraestructura i Recursos d'Acollida L'entrevista analitza l'entramat de recursos que la Generalitat de Catalunya i altres ens posen a disposició per a l'acompanyament i l'acollida. S'identifiquen diversos eixos d'actuació: Atenció Primària i Especialitzada: Servei de primera acollida per a gestionar les necessitats immediates. Espais de Formació: Centres dedicats a l'assessorament en matèria jurídica, laboral i energètica. Dispositius Temporals: En casos d'emergència o saturació, s'activen centres temporals quan la xarxa ordinària no pot assumir el volum de persones. Cooperació i Coordinació Institucional Un dels aspectes més rellevants és la necessitat de coordinació entre els diferents actors implicats. La gestió no recau només en el Departament d'Igualtat i Feminismes, sinó que inclou: Administracions locals: Ajuntaments que gestionen els serveis de proximitat. Entitats del tercer sector: Organitzacions que col·laboren en la implementació de programes. Xarxes interdepartamentals: Mecanismes de treball conjunt per a garantir una atenció integral. Reptes i Limitacions del Sistema L'entrevistada reflexiona sobre la suficiència de recursos, admetent que el sistema sovint es troba en una situació de dèficit. Les principals dificultats inclouen: "L'acollida ha sigut aquella necessitat de fer que aquests programes d'acolliment excepcional han depenentat de llocs on els centres ja estaven plens." La saturació dels centres ordinaris obliga a recórrer a solucions d'emergència. La necessitat d'adaptar els serveis a la nova realitat migratòria, que sovint supera les previsions inicials d'infraestructura. L'ús de la tecnologia com a eina positiva per a l'assessorament i el suport administratiu.