Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

613-624 de 808
  • 9'

    Anàlisi i evolució del mercat de l'automòbil el 2003

    Situació actual del mercat automobilístic L'anàlisi del sector a finals del 2003 revela un comportament sorprenent, especialment pel que fa al creixement inesperat durant el mes de setembre. Tot i que la mitjana anual es manté en un creixement discret, hi ha diferències notables entre les dades nacionals i les locals. Comparativa de vendes i tendències Creixement nacional vs. Tarragona: Mentre que a nivell estatal s'ha registrat un augment espectacular del 14,6% al setembre, a les comarques de Tarragona l'increment ha estat molt més moderat, situant-se en un 2%. Tipologia de vehicles: S'observa un dinamisme especial en els derivats de turisme (furgonetes de menys de 3.500 kg) amb un augment del 16%, mentre que els totterrenys creixen de manera més lenta. L'efecte "Rent a car": Les dades actuals són provisionals i caldrà analitzar l'impacte de la renovació de flotes de lloguer de vehicles realitzada durant el setembre. Factors econòmics i fiscals El sector de l'automòbil a Espanya s'enfronta a diversos reptes estructurals i incerteses legals que condicionen el consum: Fi del Pla Prever: La possible finalització d'aquest ajut (de 80.000 a 120.000 pessetes) el 31 de desembre podria activar les vendes d'aquest últim trimestre. Impost de matriculació: El sector reclama l'abolició d'aquest impost (del 7% al 12%), sent l'únic país d'Europa que encara el manté. Antiguitat del parc: Malgrat les millores, la permanència mitjana d'un vehicle és d'uns 8-9 anys, lluny dels 5 anys recomanats. El perfil del nou consumidor "La gent ja cada vegada busca més comoditat, confort i seguretat més que cavallatge i potència." Espanya es defineix ara com un mercat madur amb molta competència (unes 85 marques). El consumidor actual prioritized: * Confort i Seguretat: Són els factors clau per sobre de les prestacions mecàniques pures. * Equipament: Especialment a Catalunya i Tarragona, s'exigeixen vehicles amb alts nivells d'acabats. * Ràtio de vehicles: Encara hi ha marge de creixement, ja que la mitjana espanyola és d'1,2 cotxes per família enfront del voltant de 2 a la resta d'Europa.

  • 8'

    Obre la preinscripció a les noves llars d'infants de Tarragona

    Inici de les preinscripcions a Tarragona Avui s'ha iniciat el període per a la preinscripció d'alumnes a les noves guarderies públiques de la ciutat, concretament a les del Serrallo i el Miracle. Aquest procés estarà obert fins al proper 16 d'octubre. Detalls del centre del Serrallo La nova instal·lació del barri del Serrallo destaca per les seves característiques i capacitat: Obertura: Està previst que el centre entri en funcionament el 3 de novembre. Capacitat: Té plaça per a uns 50 infants d'edats compreses entre els 1 i els 3 anys. Instal·lacions: L'edifici ocupa 700 metres quadrats amb tres aules, menjador, cuina i zona d'esbarjo. Testimonis de les famílies Les mares i àvies que s'han acostat a presentar la documentació valoren molt positivament la proximitat del centre i el preu públic, especialment davant la manca de places en altres centres. "Hace falta alguna guardería como esta o más guarderías en la ciudad... no tenían plazas para mi hijo, así que espero que me lo cojan aquí." Documentació i ajuts econòmics Per formalitzar la sol·licitud, els interessats han de presentar: Fotocòpia de la targeta de la Seguretat Social. Dades bancàries per a la domiciliació. Dues fotografies de carnet de l'infant. S'ha anunciat que les famílies amb una renda inferior a 6.000 euros anuals podran optar a una reducció de la quota de matrícula.

  • 11'

    El nou parc fluvial i la Tarragona del futur

    Transformació de la llera del Francolí El projecte del Pla Parcial 2 preveu la creació d'una gran zona verda de 12 hectàrees que connectarà l'Avinguda Roma amb la carretera de Circunvalació. Aquesta intervenció, dissenyada per la brigada municipal, pretén convertir la vora del riu Francolí en un parc fluvial de referència per a tota la ciutat. Característiques i equipaments del parc La filosofia del disseny es basa en la convivència de diferents usos sense que els usuaris es destorbin. Entre els elements destacats trobem: Zones esportives: Espais per a skate, pràctica de bicicleta, pistes poliesportives (futbol i bàsquet) i pistes de petanca. Oci familiar: Àrees de jocs infantils diferenciades per edats (de 3 a 10 anys) i 32 taules de pícnic. Espai polivalent: Una gran esplanada amb grades (8-10 esgraons) preparada per a espectacles, fires i esdeveniments amb accessos per a vehicles de so i llum. Connectivitat: Una xarxa de camins asfàltics per a mobilitat reduïda i camins de terra per a corredors que permetran recórrer el riu des de la circumvalació fins a la desembocadura. Paisatgisme i sostenibilitat El projecte inclou un "mosaic d'espècies" amb una combinació de flora autòctona i forània per facilitar-ne el manteniment: Més de 30 o 40 espècies d'arbres, incloent 315 palmeres, 250 pins i 30 eucaliptus. Ús de gespes rústiques a les zones de més activitat per estalviar aigua. Instal·lació de 300 punts de llum i un mobiliari urbà extens amb més de 500 bancs. "És el projecte més gran que hem fet des de la Brigada... l'hem fet amb molta estima i amb tota la cura que hem pogut."

  • 13'

    Inauguració del nou pàrquing de l'Avinguda Catalunya

    Nova infraestructura i urbanització a Tarragona El programa es desplaça a l'Avinguda Catalunya per cobrir la inauguració oficial del seu nou pàrquing soterrani, un acte presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal. Aquest projecte no només inclou l'aparcament, sinó també una remodelació integral de la superfície per fer-la més amable per als vianants. Característiques de l'aparcament i gestió Capacitat i utilitat: L'aparcament compta amb 464 places, distribuïdes en tres plantes. Està dissenyat per combinar l'ús dels veïns amb el de rotació per a visitants. Gestió: L'obra ha estat realitzada per una UTE formada per l'empresa municipal Espimsa i Lovassa. Promoció d'obertura: Per fomentar-ne l'ús, la primera setmana serà gratuïta (fins al dia 17). Estratègia de mobilitat urbana Raül Font, president d'Espimsa i regidor de Trànsit, explica que aquest equipament forma part d'una xarxa de pàrquings dissuasoris per reduir el trànsit al centre: "L'objectiu és que el ciutadà aparqui el vehicle just en arribar a la ciutat i faci les gestions a peu, aconseguint una ciutat més transitable i amb menys cotxes en doble fila." Reordenació del trànsit i zona blava Aprofitant les obres, s'han implementat canvis significatius en la circulació: 1. Sentit únic: Carrers com Maria Cristina passen a ser d'un sol sentit per millorar la seguretat i la fluïdesa. 2. Ampliació d'aparcament en superfície: Es crearà nova zona blava per facilitar la rotació a prop del CAP i altres serveis. 3. Tecnologia: S'estudia la instal·lació de panells informatius en temps real a les entrades de Tarragona per indicar la disponibilitat de places lliures a cada pàrquing.

  • 24'

    L'expansió urbanística del Pla Parcial 2 a Tarragona

    L'expansió de la ciutat: El Pla Parcial 2 El regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, detalla el projecte d'urbanització del Pla Parcial 2, una peça clau per al creixement residencial de la ciutat de Tarragona cap a la zona oest i la carretera de Valls. Dades i caracterstiques del projecte • El pressupost total de l'obra supera els 23 milions d'euros (uns 4.000 milions de pessetes). • Preveu la construcció d'unes 1.800 vivendes en edificis de planta baixa més quatre pisos. • Inclou més de 25.000 m² de voreres i 37.000 m² de paviment asfàltic antisoroll. "És una zona que val la pena visitar; des d'un punt de vista residencial, està creixent de forma espectacular." Mobilitat i infraestructures clau • S'urbanitzarà la façana de la carretera de Valls (N-240), dotant-la d'una imatge moderna i digna similar a la de l'Avinguda de Roma. • Es construirà una gran rotonda a la N-240 per facilitar l'accés directe a les rondes i autopistes sense haver de passar pel centre. • El tercer pont sobre el Francolí ja és operatiu, tot i que s'ha d'insistir al Ministeri per finalitzar les connexions amb Reus i Constantí. Noves centralitats i equipaments • Seguretat: Es traslladarà la caserna de la Guàrdia Urbana (actualment a Pare Palau) i la comandància de la Guàrdia Civil a aquesta nova zona operativa. • Comerç: Es confirma el projecte d'un centre comercial d'El Corte Inglés amb uns 30.000 m² de superfície. • Espais Verds: El projecte destaca pel parc fluvial del Francolí, que amb 15 hectàrees (150.000 m²), es convertirà en un dels grans pulmons de la ciutat. Controvèrsies i temes pendents La situació del Parc Fluvial L'Ajuntament encara no ha rebut oficialment les obres del parc degut a deficiències en la gespa. El consistori exigeix al Ministeri de Medi Ambient que l'empresa constructora garanteixi el bon estat de la jardineria abans d'acceptar-ne el manteniment. Variant de la N-340 i queixes a Boscos Respecte al traçat de la variant entre la Sabinosa i la Móra, Fernández aclareix que el projecte és responsabilitat directa del Ministeri de Foment. Tot i això, l'Ajuntament escoltarà els veïns de Boscos i les entitats ecologistes per incloure les seves queixes en les al·legacions oficials.

  • 23'

    L'Art Futura i la Revolució de les Noves Tecnologies

    Exploració de l'Art i la Tecnologia En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el professor Francesc Poblet i els alumnes Blai Mesa i Sílvia Itúria discuteixen l'impacte de les noves tecnologies en el món de la creació artística, prenent com a referència el festival Art Futura que se celebra al CCCB de Barcelona. El Paper de la Tecnologia i el Concepte El debat se centra en com les eines digitals han transformat tant la producció com la difusió de l'art: • La hibridació de disciplines: L'art actual trenca amb els formats tradicionals per barrejar fotografia, vídeo, infografia i imatges generades per ordinador. • La immediatesa: El pas del procés "químic" o analògic al digital permet un flux de treball molt més ràpid, especialment útil en l'aprenentatge. • La democratització: L'accés a eines digitals i l'ús d'internet com a gran aparador permeten que els artistes mostrin la seva obra fora dels circuits de museus convencionals. "Quan la tecnologia supera el concepte, el que queda és la tècnica o els focs d'artifici; la idea ha d'estar per sobre del mitjà." Art al Carrer i Futur a Tarragona S'esmenten iniciatives locals com la mostra Cíclops, que va portar videocreacions i art digital als carrers de Tarragona per Santa Tecla, demostrant que hi ha un públic jove i una cultura audiovisual emergent interessada en aquestes formes d'expressió. Diferència entre Art i Indústria Es fa una distinció clara entre l'ús artístic i l'ús comercial de la tecnologia. Mentre que grans produccions com Matrix o els videojocs busquen el consum de masses sovint potenciant l'espectacle visual, artistes com Chris Cunningham o Michel Gondry utilitzen el mateix mitjà digital per crear objectes culturals amb valor artístic profund.

  • 2'

    Incidències per esquerdes al Col·legi Sant Salvador

    Gestió de la Seguretat a l'Escola de Sant Salvador El matí d'ahir es van detectar esquerdes significatives en algunes aules del CEIP de Sant Salvador a Tarragona, concretament a les zones més properes a les obres de construcció d'una nova llar d'infants. Per garantir la seguretat dels alumnes, la direcció del centre va decidir desallotjar les àrees afectades de forma immediata. Actuacions i Valoració de l'AMPA Segons ha explicat Antonio Arjona, president de l'Associació de Pares i Mares (AMPA), la situació s'ha gestionat amb celeritat: Reubicació provisional: Els alumnes han reprès les classes avui a les 9:00 h, però han estat traslladats a espais més allunyats de l'obra. Resposta institucional: L'Ajuntament de Tarragona i els serveis tècnics van personar-se al centre pocs minuts després de l'avís per avaluar l'estructura. Terminis previstos: S'estima que la reubicació durarà aproximadament una setmana, mentre es realitzen les tasques de consolidació de les parets afectades. "Ahir el professorat va detectar unes esquerdes... van decidir que per qüestió de seguretat el millor era treure aquests nens d'aquelles classes i reubicar-los." Malgrat la normalitat relativa en el retorn a les classes d'uns 400 nens, es manté un clima de preocupació entre les famílies, que han realitzat concentracions a l'exterior del centre per reclamar garanties sobre l'estat de l'edifici.

  • 4'

    Desallotjament del Col·legi Sant Salvador per esquerdes

    Crisi de seguretat al Col·legi de Sant Salvador Aquest matí s'ha viscut una situació de tensió extrema al Col·legi públic de Sant Salvador, a Tarragona. Poc després de l'inici de la jornada escolar, els pares i mares dels alumnes han forçat el desallotjament immediat del centre a causa de l'aparició d'esquerdes estructurals que posaven en risc la seguretat dels infants. Accions de la comunitat educativa La mobilització familiar ha seguit diversos passos per garantir la integritat dels estudiants: Exigència de desallotjament: Els pares han obligat l'escola a treure els alumnes de les aules només mitja hora després d'entrar. Assemblea improvisada: S'ha celebrat una reunió d'urgència al pati amb la directora per debatre la gravetat de la situació. Petició de tècnics: S'ha sol·licitat la presència urgent dels Bombers de la Generalitat i de tècnics de la delegació d'Ensenyament. Tensió i diàleg amb la direcció Durant l'intercanvi amb la direcció del centre, s'ha posat de manifest la desconfiança cap a les autoritats que asseguraven que no hi havia perill imminent. Els assistents han expressat la seva preocupació per l'evolució ràpida de les esquerdes, apuntant que podrien haver aparegut en menys de 24 hores a causa d'obres properes. "¿Cómo se va a responsabilizar nadie de eso? Nadie se va a responsabilizar... Que los saquen, de verdad, yo no me voy tranquila." Finalment, l'activitat escolar s'ha traslladat al Centre Cívic de Sant Salvador, on es preveu que l'assemblea de pares i mares continuï durant les pròximes hores per decidir les accions a seguir.

  • 13'

    Inici de la VII Setmana Medieval de Tarragona

    VII Setmana Medieval de Tarragona Tarragona dona el tret de sortida a la setena edició de la seva Setmana Medieval, un esdeveniment ja consolidat al calendari de tardor de la ciutat. L'entitat organitzadora, representada pel seu president Josep Maria Marauri, ha destacat la voluntat de mantenir la tradició amb un programa ple d'activitats als voltants de la Catedral i la Plaça del Rei. Actes destacats i programació El Pregó: L'acte inaugural va a càrrec de Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, a l'església gòtica de Sant Llorenç. Aquest espai, que celebra el seu 650è aniversari, acollirà també un concert de música medieval amb la soprano Alba Foraster. El Mercat Medieval: S'instal·larà de divendres a diumenge i és un dels grans reclams. Inclou artesania, alimentació tradicional i demostracions d'oficis com el de terrissaire. Novetat dels camells: Una de les grans apostes d'enguany és la presència de 10 camells provinents de Fraga. Tot i que hi ha hagut certs problemes logístics amb l'Ajuntament, l'objectiu és que els ciutadans puguin fer trajectes amb aquests animals. Cultura i Espectacles: El programa es completa amb cinema medieval (Los Caballeros del Rey Arturo), danses tradicionals i l'animació de carrer del grup Cincofònics, que combina música amb espectacles de foc i malabars. "Tots els actes que nosaltres fem a la Setmana Medieval són totalment gratuïts, a excepció dels camells si finalment poden venir, ja que l'activitat la cobren els seus propietaris." Ubicació i ambientació Els escenaris principals estan ben delimitats a la Part Alta, principalment a la Plaça del Rei i la Plaça dels Cols per al cinema. L'organització convida els tarragonins a visitar el mercat especialment el divendres per evitar les grans aglomeracions del cap de setmana.

  • 10'

    Conflicte i futur del Mercat Central de Tarragona

    Debat sobre la reforma del Mercat Central L'entrevista realitzada a Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat de la Plaça Corsini, posa de manifest la tensió existent entre els comerciants i l'empresa municipal Espimsa, representada pel regidor Raül Font. El focus principal és el retard en el projecte de remodelació integral de l'edifici. Punts clau de la reivindicació Manca de criteris sòlids: Ribot critica que fins ara només disposaven d'un "esborrany" o "dibuix" sense pressupost definit, fet que impedia als venedors prendre decisions sobre els seus negocis. Necessitat urgent de reformes: Amb prop de 60 parades tancades i una estructura envellida, el projecte es considera vital per a la supervivència del servei públic. El factor temps: Tot i que es parla d'un termini de quatre anys, els venedors accepten la complexitat de l'obra, però exigeixen que no s'aturi el procés. Crida al diàleg i voluntat de consens L'associació lamenta la ruptura del diàleg en trobades anteriors i demana aparcar els "orgulls personals" per centrar-se en l'objectiu comú. Ribot subratlla la disposició del col·lectiu a negociar: "El mercat és més important que els nostres orgulls personals, i crec que es deuria tindre l'oportunitat de tornar a acabar aquell sopar que es va quedar a mitges." Visions de futur: Un mercat modern Els venedors tenen clar quines són les millores imprescindibles per oferir un servei de qualitat: 1. Climatització i aïllament: Evitar el fred, la calor i les filtracions d'aigua. 2. Logística millorada: Millors zones de descàrrega per a productes frescos. 3. Aparcaments i atractiu comercial: Potenciar el mercat com a motor de l'eix comercial de la ciutat.

  • 29'

    El Sentit de l'Olor i la Gestió de Mapes d'Olors

    La Importància de l'Ofacte en l'Ésser Humà L'episodi comença explorant com el sentit de l'olor ha estat crucial per a l'evolució animal i humana, servint per identificar aliments, depredadors i participar en la reproducció. El sistema olfactiu està íntimament lligat al sistema límbic, la part del cervell que gestiona les emocions, cosa que explica per què determinades olors poden evocar records d'infantesa o sensacions de plaer i rebuig. El Nas Humà com a Sensor d'Alta Precisió Es destaca que el nas dels animals i dels humans és el millor olfactòmetre existent, superant amb escreix la sensibilitat de molts laboratoris químics: • La capacitat de detecció és sorprenent; per exemple, el nas pot detectar l'àcid acètic en concentracions de 0,2 parts per milió. • S'utilitza l'analogia de detectar un sol català pintat de groc entre 6 milions de persones per il·lustrar aquesta sensibilitat. • Algunes substàncies com el sulfídric (pudor d'ous podrits) són detectables en concentracions 100 vegades inferiors. Projecte del Mapa d'Olors a Tarragona L'eix central de la conversa és el desenvolupament d'un nou mapa d'olors per gestionar la convivència entre la població i la indústria química. Aquest projecte s'estructura en tres fases principals: 1. Mapa Estàtic: Inventari detallat de les plantes químiques, depuradores i fonts emissores cròniques o en processos de manteniment. 2. Mapa Dinàmic: Ús de models de dispersió atmosfèrica per predir on anirà una olor segons el vent i el clima. 3. Implantació i Protocols: Creació de sistemes d'alerta i formació de la població. Els Olfactòmetres Humans Una de les innovacions és l'ús de panels de ciutadans entrenats. Es seleccionen persones amb una sensibilitat olfactiva superior per actuar com a sensors humans en la seva vida quotidiana, servint com a indicadors primerencs d'incidències industrials. "L'objectiu final no és assenyalar amb el dit, sinó establir vincles de col·laboració entre l'administració i les empreses per a la prevenció." Educació i Racionalitat en la Gestió Ambiental L'expert subratlla la importància de passar d'una societat basada en la "creença" o l'emoció de l'alarma a una societat educada i informada. La universitat actua com a interfície independent i creïble per retornar a la societat dades basades en l'evidència científica, minimitzant l'angoixa i millorant la transparència en la seguretat industrial.

  • 11'

    Gira del Colectivo de Mujeres de Matagalpa a Tarragona

    Lluitant pels Drets Humans des de Nicaragua L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la tasca transformadora del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, una organització civil de Nicaragua amb prop de dues dècades d'història. Ebelín Gutiérrez, integrant del grup, explica la seva missió de promoure una societat igualitària i justa, especialment en un context on l'Estat nicaragüenc sovint ignora les necessitats socials. Àrees d'actuació del col·lectiu L'organització treballa de manera integral a través de diversos projectes: * Educació i alfabetització: Beques per a infants sense recursos i programes per a dones de zones rurals. * Salut comunitària: Xarxes de promotores de salut i parteres en cases de dones locals. * Defensa jurídica: Representació legal i capacitació per a dones víctimes de violència i operadors de justícia. * Comunicació i cultura: Ús de la ràdio i el teatre social per trencar el silenci sobre temes tabús com la violència sexual o l'avortament. La realitat social a Nicaragua L'entrevistada descriu una situació crítica al seu país, marcada per: 1. Un retrocés en els drets humans i la manca de prioritats socials per part de l'Estat. 2. L'alt índex d'atur que força l'emigració massiva cap a països veïns com Costa Rica. 3. L'augment de la violència de gènere, amb l'esfereïdora dada que una de cada tres dones pateix abusos. "No som sectors vulnerables, sinó que són les polítiques de l'Estat les que ens vulneren els nostres drets." Cita a Tarragona Com a part de la seva gira europea sota el lema "Globalitzem la solidaritat", el grup Teatro de Mujeres actuarà al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. La funció inclourà música, imatges de la realitat nicaragüenca i un espai de debat amb el públic.