Entrevista a l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach

Situació de l'Església i la figura de Joan Pau II L'entrevista comença amb una reflexió profunda sobre l'estat de salut del papa Joan Pau II i la transcendència del seu 25è aniversari de pontificat. L'arquebisbe destaca que el ministeri de Pere és el punt de referència per a la unitat i comunió de l'Església universal. La salut i la imatge pública del Papa • Es discuteix la fragilitat física del pontífex degut a la seva edat i els atemptats patits, contrastant-ho amb la seva força de voluntat i desig de complir amb les seves responsabilitats. • L'arquebisbe reflexiona sobre el límit de la sobreexposició mediàtica de la malaltia, argumentant que en un món dominat per la imatge, el Papa esdevé un signe profètic que demostra que el més important no és el que es veu. Balanç de 25 anys de pontificat • Es subratlla la seva defensa de la dignitat de la persona, els drets humans i les seves encícliques socials sobre globalització i ecologia. • Es destaca la seva gran sintonia amb la joventut, exemplificada en les Jornades Mundials de la Joventut que apleguen milions de persones. • > "Sóc un jove de 83 anys." Temes d'actualitat social i política a Catalunya S'aborden qüestions que afecten directament la societat catalana i el paper dels cristians en l'esfera pública. Eleccions al Parlament i responsabilitat ciutadana Els bisbes catalans exhorten a la participació activa en les properes eleccions. Es demana als catòlics una jerarquia de valors i coherència entre les seves conviccions i el seu vot, posant èmfasi en la justícia social i la família. El debat sobre l'eutanàsia i el respecte a la vida L'Església es posiciona fermament en contra de l'eutanàsia, defensant la vida des de la concepció fins a la mort natural. L'arquebisbe presenta el document de voluntats anticipades com una eina per garantir una mort digna sense caure en l'acarnissament terapèutic ni en procediments letals. Organització i futur de l'Església Relleus episcopals i renovació interna • Es comenta la dinàmica de relleus a diòcesis com Vic o Barcelona, subratllant que l'Església ha de ser una comunió i que els canvis no han d'aturar el ritme de la comunitat. • A l'Arxidiòcesi de Tarragona, s'ha apostat per la incorporació de joves i laics en llocs de responsabilitat. Setmana Social d'Espanya a Tarragona L'arquebisbe convida a participar en la trobada sobre l'Europa de la solidaritat, on s'analitzaran les arrels cristianes i el futur de la constitució europea des de la doctrina social.

Lluís Badia i el futur del Port de Tarragona

Entrevista a Lluís Badia sobre Projectes Estratègics El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, analitza l'actualitat econòmica i d'infraestructures de la demarcació, destacant el suport a la candidatura per a l'Exposició Universal del 2015. Badia emfatitza que, més enllà del resultat final, el projecte serveix per unir institucions i accelerar inversions de l'Estat i la Generalitat. El Consorci del Camp de Tarragona Es valora positivament la nova etapa de consens entre els alcaldes de Tarragona, Reus i Vila-seca, tot i les recents queixes de l'alcalde de Cambrils: Objectiu: Actuar com a lobby per resoldre dèficits històrics. Prioritats: Millora de les comunicacions viàries (N-340, autovia a Montblanc) i el desenvolupament de l'Aeroport de Reus com el segon aeroport de Catalunya. Crítica: Badia lamenta els personalismes que poden frenar els interessos generals de la regió. Inversions i Projectes al Port El Port de Tarragona preveu una inversió de 115 milions d'euros en els pròxims dos anys, amb diversos projectes clau: Moll d'Aragó: Ja es troba concessionat al 100% per a productes agroalimentaris i siderúrgics. Barri del Serrallo: Reordenació de la façana marítima amb la nova llotja, un aparcament soterrat i una plaça de dues hectàrees. Marina de luxe: Una aposta pel turisme d'alt nivell amb capacitat per generar 700 llocs de treball. Ferrocarril: L'any 2004 s'executarà el desviament dels trens perquè deixin de passar pel barri de pescadors. "Els somnis són els que porten, finalment, a que les ciutats siguin referència internacional." Perspectives de Creixement Pel que fa al tràfic de mercaderies, destaca el creixement del 40% en vehicles, situant Tarragona com el tercer port de l'Estat en aquest sector. Tot i una lleugera baixada en agroalimentaris per la bona collita local, es preveu tancar l'any amb uns 30 milions de tones mogudes.

Entrevista a Joan Miquel Nadal: Reptes del Consorci del Camp i Actualitat de Tarragona

El Nou Horitzó del Consorci del Camp de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, detalla la seva recent proclamació com a president del Consorci del Camp de Tarragona. Nadal subratlla que l'ens no ha de ser vist com una nova estructura administrativa, sinó com una taula rodona de debat estratègic per al futur del territori. Objectius Estratègics del Consorci • No-administració: Clarificar que el Consorci no és una Diputació ni un nou òrgan burocràtic que demana impostos o dona subvencions. • Taula de projectes: Actuar com un espai de consens per recollir les aspiracions de les comarques i traslladar-les a les institucions pertinents. • Eixos d'actuació: Seguretat ciutadana, qualitat de vida, infraestructures i posicionament geogràfic a Europa. Infraestructures i Seguretat Nadal posa un focus especial en la necessitat de privatitzar o millorar la gestió de l'Aeroport de Reus per evitar quedar marginats entre Barcelona i València. També proposa un diàleg fluid amb la Generalitat per a la implantació dels Mossos d'Esquadra a les comarques del Camp. "No som una administració intermèdia... som Camelot, una taula rodona on es debaten les coses importants per al futur de les nostres comarques." Temes d'Actualitat a la Ciutat de Tarragona Indústria Química i Medi Ambient En relació al mapa de males olors elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), Nadal defensa la responsabilitat de la majoria d'empreses químiques però insta a detectar i sancionar els incívics que danyen la reputació del sector. Gestió Municipal i Polèmiques • Mobilitat: Defensa la gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i respon a les peticions de dimissió, marcant el camí cap a una autocrítica i un salt endavant en el servei de busos. • Projecte Sabinosa: Nadal es mostra rígid sobre el futur d'aquest espai litoral: ha de tenir un ús 100% públic, rebutjant qualsevol intent de privatització per a ús hoteler. • Plenaris municipals: Crítica a l'oposició per allargar les sessions plenàries per motius de publicitat política en lloc de buscar l'eficiència administrativa.

2003-10-07 JOAN MIQUEL NADAL

75 anys de l'IES Comte de Rius: Història i futur

Commemoració del 75è Aniversari de l'IES Comte de Rius L'IES Comte de Rius de Tarragona celebra set dècades i mitja de trajectòria educativa. El centre, que actualment aplega més de 800 alumnes, ha preparat una programació intensa i oberta a tota la ciutat per repassar el seu llegat i projectar-se cap al futur. Una Mirada a la Història i Evolució El centre ha viscut una important itinerància i diversos canvis de nom des de la seva fundació com a Escola del Treball: Ubicacions històriques: Des del carrer Armanyà, passant pel carrer Jaume I i la plaça Imperial Tàrraco, fins a l'actual ubicació a la zona educativa des del 1982. Nomenclatura: Ha estat conegut com a Escola de Maestria, Instituto Politécnico Nacional i, actualment, com a Institut d'Ensenyaments Professionals. Transformació social: S'ha superat l'estigma de la Formació Professional (FP), passant de ser una sortida per a qui no aprovava l'EGB a ser una opció de prestigi amb alta inserció laboral. Dades curioses: Per l'institut han passat uns 22.000 alumnes. Fins al curs 1964-65 no hi va haver la primera alumna. Compta amb un Star System propi amb exalumnes com el corredor Gregorio Lavilla o el músic dels Pets Fermí Fernández. Actes de Celebració i Qualitat Educativa El programa d'activitats inclou actes institucionals, tècnics i emotius: Jornades de Qualitat de l'Ensenyament: El centre lidera la implantació de sistemes de gestió sota la norma ISO 9001-2000. Reconeixements: Lliurament de la Medalla de Plata de la Ciutat per part de l'Ajuntament de Tarragona. Memòria gràfica: Publicació d'un llibre de 250 pàgines i una exposició retrospectiva al Palau de la Diputació. Setmanes Tècniques: Activitats mensuals dedicades a cada família professional (Química, Edificació, Electricitat, Automoció i Metall). "L'institut ha generat tanta documentació històrica que volem que la ciutadania en gaudeixi sense haver d'anar a l'arxiu." El Futur de la Formació Professional Actualment, especialitats com la Química són un referent a Catalunya, mentre que el sector del Metall destaca per una demanda laboral tan alta que les empreses es disputen els professionals formats al centre.

2003-10-06 NOVIS

La parella afortunada del sorteig Maite Delgado i Carles Cabau han resultat guanyadors d'un sorteig molt especial celebrat al Palau de Congressos de Tarragona. Entre un total de 136 parelles, el seu número, el 053, ha estat l'escollit per a realitzar un casament amb gairebé totes les despeses cobertes el pròxim 31 d'octubre. Reaccions i sorpreses d'última hora Incredulitat inicial: La parella confessa que no s'esperaven gens el premi. De fet, només mig minut abans de cantar el número, la germana de la Maite els havia confirmat quin número tenien. Emoció desbordada: El Carles explica que li ha començat a tremolar tot i que encara no acaba de processar la notícia, mentre que la Maite destaca la cara de sorpresa del seu xicot en el moment del sorteig. Un canvi de plans radical Tot i que ja tenien intencions de casar-se en un futur, aquest premi accelera dràsticament els seus preparatius: Comunicació a la família: A casa del Carles (Lleida) encara no saben res, i hauran d'avisar-los amb només quatre mesos d'antelació. La demanada oficial: Demà mateix celebraran un sopar (també inclòs en el premi) on el Carles farà la petició de mà formal. Obres a contrarellotge: Actualment estan fent obres al seu futur pis "a poc a poc"; ara hauran de córrer per tenir-lo llest. "Vens aquí a un sorteig que saps que no et tocarà mai, però t'ha creat una il·lusió i hem vingut... quan han dit el 053 m'ha començat a tremolar tot." Una història d'amor sorgida a PortAventura La parella es va conèixer fa uns 5 anys treballant a Universal Mediterrània (l'actual PortAventura World). Des de llavors han consolidat la seva relació, que ara culminarà amb una cerimònia civil al Palau de Congressos durant el transcurs d'una fira.

Proclamació de Joan Miquel Nadal al Consorci del Camp

Relleu a la presidència del Consorci del Camp de Tarragona L'actualitat informativa de la jornada se centra en el Palau de la Diputació, on té lloc el relleu institucional a la cúpula del Consorci del Camp de Tarragona. L'acte marca la fi de la interinitat de Joan Aregio i l'inici del mandat de l'alcalde de Tarragona. Detalls clau del nomenament Joan Miquel Nadal assumeix el càrrec de president de forma directa, sense necessitat de votació formal. L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va decidir retirar la seva candidatura per integrar-se com a vicepresident en la llista de Nadal. L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ocuparà la vicepresidència adjunta. Desenvolupament de l'acte i acords Després dels parlaments oficials i la signatura dels documents pertinents, el Consell Rector es reunirà a porta tancada per formalitzar qüestions organitatives: Modificació dels estatuts: S'ajustaran petits detalls tècnics del funcionament del Consorci. Comissió Permanent: Es definirà la composició d'aquest òrgan directiu, que estarà format per 11 membres. "Nadal assumirà la presidència sense necessitat de passar per eleccions perquè l'alcalde de Reus va decidir retirar la seva candidatura i afegir-se a la de Nadal." Finalment, els portaveus atendran els mitjans de comunicació per explicar els acords presos en la sessió executiva.

Presa de possessió de Joan Miquel Nadal al Consorci del Camp

Presa de possessió i nova etapa L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha pres possessió oficialment com a president del Consorci del Camp en un acte celebrat a la Diputació de Tarragona. Aquest nomenament arriba després del consens assolit amb l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, qui va retirar la seva candidatura per integrar-se com a vicepresident. El cartipàs es completa amb Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, com a vicepresident adjunt. Objectius i naturalesa de l'ens Durant el seu discurs, Nadal ha posat èmfasi en la identitat del Consorci, definint-lo no com una nova administració burocràtica, sinó com una eina de lobby i treball col·laboratiu: Consens territorial: Voluntat d'unir institucions públiques, entitats privades i sindicats. Visió regional: Considerar el Camp de Tarragona com un conjunt que va més enllà de les tres comarques històriques. Estratègia política: Actuar com a grup de pressió davant d'altres institucions per a temes clau com les infraestructures i la immigració. "El consorci no és una altra administració... és un ens de consens, de treball, és un lobby de feina que pot marcar direccions." Properes passes i gestió Immediatament després de l'acte, s'ha iniciat una reunió del Consell Rector per a: 1. Aprovar modificacions estatutàries que agilitzin el funcionament de l'ens. 2. Nomenar la figura d'un gerent que gestioni el dia a dia. 3. Constituir la Comissió Permanent, l'òrgan directiu que liderarà les negociacions directes del territori.

Evolució de llicències i projectes urbans a Tarragona

Balanç de llicències i activitat econòmica El regidor Jordi Sendra analitza l'estat de les llicències d'obres i obertura d'establiments a Tarragona durant els primers nou mesos del 2003. Les dades reflecteixen un creixement sostingut i una evolució positiva de l'economia local: Naus industrials: S'ha produït un increment molt significatiu, passant de les 18 llicències de l'any anterior a les 58 actuals, cosa que indica un fort interès empresarial per la ciutat. Habitatge: Es manté un ritme constant amb la concessió de 30 llicències per a edificis (que sumen 613 habitatges) i s'espera igualar o superar les xifres del 2002 a final d'any. Rehabilitació: Destaca la millora en la rehabilitació de façanes amb 122 actuacions, superant ja el total de l'any passat, gràcies a les subvencions municipals. Obertura d'establiments i control municipal Pel que fa a les llicències d'activitat, es segueix la normativa de la Generalitat segons la incidència ambiental: Activitats innòcues: Ja s'han superat les dades del 2002 amb 240 llicències. Control i inspecció: L'Ajuntament manté una lluita activa contra el soroll i l'incompliment d'horaris. El regidor és contundent respecte a la normativa: "Anem a la batalla contra aquest grup que té la sensació que tot està permès i que això és la jungla; l'Ajuntament ha de ser molt rigorós per protegir el ciutadà." Projectes de la Brigada Municipal i futur urbà L'àrea de serveis públics destaca millores en la proximitat i accessibilitat: Intervencions finalitzades: Nous accessos al Parc de la Ciutat, rampes per a minusvàlids entre Torreforta i Riu Clar, i l'embelliment de l'entrada a Bonavista. Projectes imminents: Renovació de la Plaça Pompeu Fabra (amb una inversió de 40 milions de pessetes), la rotonda de Pere Martell i la supressió de barreres arquitectòniques. Gran zona verda del Francolí: S'anuncia el projecte del Pla Parcial 2, que crearà una zona verda de 15-16 hectàrees (tres vegades el Parc de la Ciutat) amb espais per a esport, jocs infantils i un escenari natural per a teatre i música.

Adéu a Cal Perpinyà: 127 anys d'història del calçat

El tancament d'una institució a Tarragona Francesc Perpinyà, representant de la quarta generació de la família, explica el tancament de la històrica sabateria Cal Perpinyà després de 127 anys d'activitat ininterrompuda. Tot i que el negoci era viable econòmicament, les circumstàncies immobiliàries i la decisió personal de jubilar-se han portat a baixar la persiana definitivament. L'evolució del comerç local El text reflexiona sobre com ha canviat el món de la venda al detall: De l'artesania a la comercialització: Els orígens de la botiga eren artesanals, on es feien sabates a mida i es prenien mesures al client. El pes de l'aparador: Antigament, el valor residia en la marca del comerç i la confiança en el botiguer. Avui dia, la venda entra pels ulls a través d'aparadors grans i marques globals. Globalització vs. Especialització: Perpinyà adverteix que el comerç s'ha tornat homogeni a tot el món, i que l'única via de supervivència per al petit comerç és l'especialització extrema. Una història de quatre generacions La botiga va néixer el 1876 al carrer Major i es va traslladar a la Rambla el 1932, en un moment en què aquella zona era considerada l'Eixample de Tarragona. "Et sap greu tancar un negoci de tants anys... et remou el cor ser tu qui li posa el punt final." El llegat i el futur Francesc Perpinyà planeja recollir tota la documentació familiar, factures antigues i fotografies en un llibre que compari la història de la botiga amb l'evolució de Tarragona i del món. Destaca la fidelitat d'una clientela que valorava el regust antic de l'establiment, des del mobiliari modernista fins a la caixa registradora original.

Sorteig d'un casament al Palau de Congressos de Tarragona

Un esdeveniment excepcional a Tarragona Aquest divendres es durà a terme un sorteig singular al Palau de Congressos de Tarragona: un casament completament gratuït que se celebrarà el 31 de gener a la Sala August. L'esdeveniment coincideix amb la fira El Teu Dia, un espai dedicat exclusivament al món de les celebracions i nupcials. Participants i expectatives Un total de 140 parelles de tota Catalunya s'han inscrit per optar a aquest premi valorat en uns 9.000 euros. A l'entrevista hi participen el Jordi, la Sandra i la Mar, tres representants que comparteixen com es van assabentar de la iniciativa: * A través de la premsa local i el diari. * Pel boca-orella entre veïns. * Mitjançant internet i les xarxes digitals. Anecdotari i preparatius La conversa revela detalls curiosos sobre les parelles participants: * Secrets i sorpreses: La Mar confessa que el seu xicot encara no sap que estan apuntats al sorteig, confiant que l'oferta de tenir-ho tot pagat (anells, viatge, etc.) serà un incentiu suficient. * Espai original: Els participants coincideixen que el Palau de Congressos és una alternativa moderna i trencadora davant les opcions tradicionals com l'església o el jutjat. * Viatge de noces: El premi inclou un viatge a Egipte, tot i que entre les parelles hi ha preferències variades com el Japó, els Estats Units o creuers pel Mediterrani. "A cavall regalat, no li miris el dentat; si no veiem Nova York, veurem les piràmides, que no està gens malament." El valor del premi i la tradició Els futurs contraents valoren especialment l'estalvi econòmic i la reducció de l'estrès que suposa tenir l'organització dirigida. També es discuteix sobre temes clàssics com la configuració de la llista de convidats, el juart (aixovar) i els compromisos familiars amb regals poc encertats que acaben guardats en un armari.

L'aprenentatge de la llengua àrab i la seva cultura

L'auge de l'interès per la llengua àrab L'Amal, resident a Espanya des de fa deu anys, explica com ha crescut l'interès per la llengua àrab en l'última dècada. Inicialment, el contacte era gairebé nul, però actualment hi ha una major presència en els mitjans i una oferta creixent de cursos formatius. Aquest interès neix sovint de la necessitat de professionals (com a professors, infermeres o policia) que treballen directament amb la població immigrant, especialment del Marroc. Reptes en l'aprenentatge i recursos limitats Tot i l'interès, aprendre àrab segueix sent un repte a causa de la manca de materials: - És extremadament difícil trobar material didàctic o novel·les. - Les biblioteques i llibreries disposen de molt poc fons bibliogràfic en àrab. - A Barcelona, es destaca la Casa del Llibre Àrab com un dels pocs punts de referència. Metodologia didàctica i complexitat del sistema L'Amal utilitza una metodologia adaptada per a principiants, començant des de zero com si fossin infants: 1. L'alfabet: Estudi de les 28 lletres i la seva grafia variable segons la posició (inicial, medial o final). 2. Fonètica i escriptura: Ús de signes gràfics per a les vocals curtes, que s'escriuen com a accents. 3. Gramàtica i cultura: No només ensenya el sistema lingüístic, sinó que integra la cultura àrab en les seves classes. Àrab clàssic vs. Dialectes locals Es fa una distinció fonamental entre l'àrab clàssic i els dialectes: "L'àrab clàssic és el que s'utilitza a la ràdio, la televisió i els llibres; el que parlem al carrer és el dialecte local de cada país." L'Amal ensenya l'àrab clàssic perquè és la clau que permet entendre qualsevol llibre i comunicar-se de manera transversal en tot el món àrab, tot i que reconeix que la comunicació amb persones sense estudis que només parlen dialectes locals pot ser complexa fins i tot per als parlants natius.