Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

637-648 de 808
  • 20'

    Activitats i serveis de l'Institut de Serveis Socials

    Visió General de l'Oferta Social a Tarragona L'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona ha presentat una programació de sis programes d'activitats per a l'últim trimestre de l'any, oferint unes 2.000 places. La filosofia d'aquests projectes, segons la regidora Marielsa Exposito, no és només participativa, sinó que busca la integració social i la formació a través de l'oci. Programes per Edats Infància (0 a 5 anys): Projectes com el Chumet o la Ludo Baby centrats en aspectes lúdics que marquen pautes de conducta social des de ben petits. Infants i Adolescents (3 a 12 anys i ESO): Centres oberts que funcionen fora de l'horari escolar. Ofereixen reforç educatiu no reglat i tallers de guitarra, teatre o manualitats. Àmbit Comunitari: Iniciatives que involucren la família en sortides culturals i mediació social per reforçar el vincle entre pares i fills. La Gent Gran i les Llars Municipals L'activitat física i mental és l'eix central per a la gent gran, amb propostes consolidades com l'aigua-gim o cursos de ioga i memòria. La regidora destaca que l'ajuntament està treballant en l'obertura de noves infraestructures: Llar del carrer Pere Martell: Obertura imminent amb gran qualitat d'acolliment. Llar de l'Albada: Donarà servei també als barris de la Floresta i Riuclar. "No només és una oferta d'arribar a la gent, sinó també de formació i d'ajudar-los en la seva integració social." Accés i Informació S'ha aclarit que per accedir a les llars municipals només cal ser major de 60 anys, sense necessitat de ser soci de cap entitat, tot i que les associacions internes poden requerir-ho per a viatges o activitats extra. Les persones interessades es poden adreçar a: La Conselleria de Benestar Social. L'Institut Municipal de Serveis Socials. Qualsevol centre cívic de la ciutat.

  • 8'

    Montserrat Salvador: 50 anys de teatre i la Creu de Sant Jordi

    Reconeixement a una carrera de fons L'actriu Montserrat Salvador expressa la seva sorpresa i emoció pel recent atorgament de la Creu de Sant Jordi. Després de 50 anys de dedicació a les arts escèniques, ho considera un honor inesperat però just, especialment per la seva tasca en el teatre independent i no subvencionat. Una vida entre l'exili i l'escenari Durant l'entrevista, Salvador repassa la seva trajectòria marcada per diversos punts clau: Arrels tarragonines: Nascuda a Tarragona i filla del director del Diari de Tarragona, manté un fort vincle emocional amb la ciutat malgrat l'exili i la seva vida a l'estranger. Trajectòria internacional: Ha treballat i estat premiada en països com l'Argentina i Costa Rica, així com a Madrid, tot i que confessa que el reconeixement institucional a Catalunya s'ha fet esperar. L'ètica professional: L'actriu destaca la importància de portar l'ofici amb "dignitat i senyoria", allunyant-se de les vanitats i l'ambició desmesurada. El present: Homenatge a Sagarra Actualment, Salvador participa en l'espectacle Sagarrianes, un muntatge de la companyia Teatre Popular de Barcelona que s'estrena a Tarragona. Aquest projecte és un tribut a la figura de Josep Maria de Sagarra i inclou: Recital de poemes i miniatures teatrals. Cançons inèdites amb música composta pel fill de l'actriu. Un to de farsa i elegància que recorre l'obra del "poeta del poble". "És un honor i un reconeixement a 50 anys de portar la creu del teatre quan no som entitats subvencionades... una creu que ara serà amb joia."

  • 17'

    Avenços en la simplificació del tractament de la sida

    Investigació sobre la simplificació terapèutica del VIH Recentment, s'han presentat a Barcelona els resultats d'un estudi col·laboratiu decisiu que demostra com un nou còctel de fàrmacs aconsegueix simplificar el tractament de la sida sense perdre eficàcia. En aquesta investigació, que va començar a gestar-se entre els anys 1998 i 1999, hi ha participat activament l'Hospital Joan XXIII de Tarragona juntament amb altres centres de referència com l'Hospital Clínic i Can Ruti. Punts clau de l'estudi Reducció de la càrrega farmacològica: S'ha passat d'esquemes complexos de 12-15 pastilles diàries a pautes de només dos o tres comprimits al dia. Eficàcia equivalent: L'estudi confirma que la simplificació és igual d'eficaç que els tractaments més complicats quant a resultats virològics i immunològics. Millora de l'adherència: En reduir el nombre de tomes, el malalt compleix millor el tractament, garantint un èxit terapèutic més prolongat. Abast de la mostra: L'estudi ha comptat amb la participació de gairebé 500 pacients de 15 centres de Catalunya. L'impacte en la qualitat de vida Els doctors subratllen que aquest canvi marca un "abans i un després" per als afectats. La disminució dels efectes tòxics i l'alliberament dels horaris estrictes permeten que els pacients portin una vida pràcticament normal, tant en l'àmbit laboral com familiar. "L'objectiu de la recerca és millorar el nostre coneixement d'una malaltia i comunicar-ho perquè es pugui aplicar a la pràctica diària." El context de la recerca a casa nostra Els investigadors aprofiten per reclamar més recursos, destacant que Catalunya i Espanya tenen un gran potencial investigador però amb un pressupost (al voltant de l'1,1% del PIB) que encara està lluny de la mitjana europea (2%) o de països capdavanters com Finlàndia. Finalment, adverteixen que, tot i el control de la malaltia, cal no abaixar la guàrdia en la prevenció per evitar rebrots de nous contagis.

  • 13'

    Futur i reptes del transport públic a Tarragona

    Resposta a les crítiques veïnals En aquesta entrevista, Antoni Peco, vicepresident de l'EMT, aborda la petició de dimissió realitzada per la federació Tarragona Segle XXI. Peco considera que la petició és precipitada tenint en compte que només fa dos mesos que ocupa el càrrec. Defensa que la gestió d'una empresa pública és complexa i requereix temps per veure canvis palpables. Document de 2002: Peco referma el seu compromís amb els acords signats anteriorment, tot i que recorda que les prioritats i els recursos són limitats. Diàleg: Es mostra obert a mantenir reunions amb les associacions, prioritzant sempre l'interès general sobre els particulars. Noves línies i mobilitat urbana Un dels punts clau és l'adaptació del servei a la nova reobertura de l'Avinguda Catalunya. L'objectiu principal és: Apropar el servei d'autobús al nou CAP (Centre d'Atenció Primària). Millorar la connexió amb l'Hospital Joan XXIII, que s'està consolidant com el nou centre d'atracció de la ciutat. "La mobilitat és un dret dels veïns i veïnes de Tarragona i hem de garantir que tothom tingui possibilitat de fer servir el transport públic." Gestió econòmica i servei públic Peco defensa fermament la naturalesa de l'empresa com a servei públic, argumentant que el seu benefici ha de ser social i no econòmic. Tarifes 2004: Es preveu que el bitllet senzill es mantingui en 1 euro, mentre que els abonaments podrien pujar només segons l'IPC. Flota adaptada: Es fixa l'objectiu que el 100% de la flota sigui accessible per a persones amb discapacitat en els propers anys.

  • 14'

    Crisi a l'EMT: Veïns demanen la dimissió d'Antoni Peco

    Conflicte per la Gestió del Transport Públic a Tarragona Javier Vilella, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona Segle XXI, exposa els motius pels quals la seva entitat, que agrupa 22 associacions, sol·licita formalment la dimissió d'Antoni Peco com a vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT). Motius Principals de la Petició Incompliment d'Acords: El punt central de la queixa és el trencament d'un document signat el juliol de 2002. Aquest acord, fruit d'una auditoria i un llarg procés de diàleg, establia millores en la mobilitat que ara s'estan desfent. Manca de Diàleg: Vilella critica durament que s'hagin pres decisions unilaterals, com l'eliminació de línies o la supressió de parades, sense consultar prèviament les entitats veïnals. Incoherència Crítica: La federació retreu a Peco que, abans d'ocupar el càrrec, defensava certes millores (com l'autobús a La Móra o Tamarit) que ara, com a gestor, està retirant. Les Línies del Conflicte Les queixes se centren especialment en els canvis que afecten la connectivitat de la ciutat: Línies 9 i 10: S'havien ampliat per millorar el servei i ara han patit retallades dràstiques. Línia de La Móra: Vilella desmenteix les dades de baixa ocupació i lamenta que es tregui un servei essencial per als veïns d'aquesta zona. Proposta de Parades: L'entitat considera "poc seriosa" la idea d'eliminar parades o demanar als usuaris que es preparin abans d'arribar-hi per guanyar temps. "Si jo vaig signar un acord al seu dia i ara no el puc respectar, per ètica no hauria d'haver acceptat el càrrec." Passos a Seguir La Federació preveu reunir-se amb l'alcalde, Joan Miquel Nadal, per traslladar-li aquest malestar i demanar un retorn al consens i al compliment dels compromisos adquirits. Reclamen una gestió de l'EMT que prioritzi la qualitat del servei per sobre de criteris purament economicistes sense consulta prèvia.

  • 10'

    La postguerra a Tarragona: Misèria i realitat social

    La postguerra com a retrat social i humà L'historiadora Ester Magrinyà analitza el període de la postguerra a la província de Tarragona, inicialment plantejat com una crònica política però que acaba esdevenint un retrat social profund. El focus passa dels governants a la realitat quotidiana d'una població que s'enfrontava a una situació de precarietat extrema i un control asfixiant. La lluita per la supervivència i l'extraperlo La manca de recursos bàsics com el pa i el combustible va forçar la ciutadania a buscar alternatives fora de la legalitat establerta pel règim: Racionament i manipulació: Tot i el control oficial, es van detectar fraus generalitzats en la qualitat del pa i de la farina. L'extraperlo: Es destaca la proliferació de xarxes de contraban, com la coneguda columna de l'Aceite, que implicava tant grans traficants com gent corrent que transportava oli cap a Barcelona. Solidaritat i xarxes veïnals: La gent s'articulava per ajudar antics treballadors a sortir de la presó o per aconseguir aliments bàsics. La dualitat del poder i la resistència moral El text descriu una clara divisió entre el personal polític nomenat des de Madrid i les forces vives locals, que tot i estar sotmeses, intentaven aconseguir millores per al territori. Malgrat que Tarragona era una ciutat deprimida i trista, la vida continuava de forma resilient: "És una Tarragona asfixiant, però la vida continua... la gent preferia ser sancionada però anar-se a banyar i gaudir, com a mínim, per oblidar-se momentàniament de tota aquella situació." Fonts d'investigació La recerca s'ha basat en diverses fonts clau després de cinc anys de treball: Premsa de l'època: Especialment el Diario de Tarragona, on tot i la censura, es troben espurnes d'humor i realitats amagades. Arxius estatals: Documentació de l'Arxiu de l'Administració d'Alcalá de Henares, que conserva la correspondència minuciosa entre Tarragona i Madrid. Informes confidencials: Documents que revelen la corrupció interna i la desorganització de les institucions de beneficència com l'Auxilio Social.

  • 19'

    Adéu al Cafè Bar Poetes: 25 anys d'història cultural

    Un pol cultural i social a Tarragona El Cafè Bar Poetes tanca les seves portes després de 25 anys de trajectòria, deixant un buit significatiu en el teixit social i artístic de la ciutat. Diversos amics i clients habituals, com la periodista Cinta Bellmunt, l'advocat Josep Anton Baixeres, el botiguer Ramon Civit i l'artista Gelo, reflexionen sobre el que ha significat aquest local des de la seva obertura l'any 1978. Impacte i llegat del local Agitació cultural: En els seus inicis, el Poetes era pràcticament l'únic lloc que aglutinava moviment cultural en una Tarragona que es descriu com a "adormida". Diversitat de disciplines: Ha estat seu d'editorials (com el col·lectiu La Gent del Llamp), plataforma per a músics novells a la sala Vidal Alcubé i escenari per a grups de teatre com Trono Villegas. Pioner en tradicions: Va ser el bressol dels primers concursos de disfresses de la nit de dissabte de Carnaval a la ciutat. Més que un negoci, una família Els interlocutors coincideixen que la clau de l'èxit ha estat la personalitat del Toni Torrell i el Joaquim Martín. La relació amb la clientela transcendia elSimple servei comercial per convertir-se en una amistat profunda i un espai de diàleg i sobretaula. "El Cafè Poetes era molt més que un cafè; era un lloc on el diàleg fomentava l'amistat en una època de canvis tecnològics." El futur i el reconeixement Existeix una preocupació compartida pel futur del seu arxiu històric i pel relleu cultural que ningú sembla ocupar hores d'ara. Tot i que alguns senten nostàlgia, altres celebren que el Toni i el Quim puguin iniciar una nova etapa vital després de dècades de dedicació nocturna. S'ha suggerit, fins i tot, la creació d'un llibre commemoratiu per recollir l'evolució social de Tarragona a través de les parets del bar.

  • 15'

    Inauguració de la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

    Inauguració i noves instal·lacions L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) estrena la seva seu definitiva a l'antic Mercat del Fòrum de Tarragona. Després de sis mesos de remodelació, l'edifici de 1.100 metres quadrats s'ha transformat en un centre de recerca capdavanter que inclou: Una planta superior destinada a investigadors i administració. Un centre de documentació en creixement. Una sala d'actes equipada amb tecnologia audiovisual per a 100 persones. Laboratoris (humit i sec) i un magatzem per a la custòdia de material ecològic. Estructura i objectius de recerca L'Institut no és només un ens local, sinó una institució d'àmbit nacional i projecció internacional que estudia el món greco-romà de forma global (des de Tarragona fins a Egipte o Turquia). El seu capital principal és el personal, organitzat en diverses categories: Investigadors adscrits: Col·laboradors d'altres universitats i centres de recerca. Arqueòlegs contractats: Personal per a projectes específics, incloent-hi investigadors visitants internacionals. Becaris: Estudiants en fase de formació i suport a la recerca. "L'Institut neix amb la voluntat de convertir les excavacions administratives en documents científics i llibres per a la comunitat internacional." Projectes actuals i difusió cultural Actualment, l'ICAC ja treballa en la publicació de monografies sobre les Termes de Sant Miquel i el Camp de les Lloses. També ha impulsat una xarxa temàtica amb vuit universitats per estudiar la ceràmica romana imperial. L'Institut té una forta vocació de transparència i difusió cap a la ciutadania, utilitzant noves tecnologies i activitats com el cinefòrum o seminaris per apropar l'arqueologia al gran públic. La tria de Tarragona com a seu respon a la potència històrica del jaciment de Tàrraco i a la tradició investigadora de la ciutat.

  • 23'

    L'Alzheimer i el suport integral al cuidador

    Impacte Social de l'Alzheimer L'Alzheimer afecta aproximadament el 15% de la població major de 65 anys, amb una incidència creixent a causa de l'envelliment demogràfic. A les comarques de Tarragona i l'Ebre es calculen milers de casos, amb una preocupació especial per zones envellides com la Terra Alta. La malaltia no només afecta el malalt, sinó que representa un problema social de primera magnitud. El Repte del Cuidador Familiar La càrrega del diagnòstic recau majoritàriament en les famílies, i de forma específica en les dones (filles o esposes). • El cuidador principal sovint pateix un desgast emocional que pot derivar en depressions greus. • La malaltia té una durada mitjana de 10 a 12 anys, exigint una atenció de 24 hores. • L'impacte econòmic és nefast: s'estima un cost anual d'entre 2,5 i 3 milions de pessetes, derivat de fàrmacs i de la pèrdua de projectes laborals dels familiars. Grups de Suport i Atenció Integral L'Associació de Familiars d'Alzheimer (AFA) ha posat en marxa programes de Grups d'Ajuda Mútua (GAM) amb els següents objectius: Serveis per a les Famílies • Espais de seguretat: Compartir vivències amb altres persones que passen pel mateix procés per reduir l'estrès. • Formació pràctica: Tallers de relaxació i consells de professionals (fisioterapeutes, infermers) sobre higiene, alimentació i mobilització. • Assessorament legal: Suport jurídic per a processos d'incapacitació o gestió de patrimoni. Estratègies de Conciliació Per facilitar l'assistència als tallers (que se celebren cada 15 dies), l'entitat ofereix: "Disposem d'un servei de voluntariat per quedar-se amb el malalt mentre el cuidador rep formació o suport, així com petits serveis d'ajuda a domicili per a tasques quotidianes com anar a la perruqueria o a plaça." Reivindicacions davant l'Administració L'associació reclama un canvi de model que vagi més enllà de la simple prescripció mèdica: • Centres de dia específics: Espais que no barregin malalts de diverses patologies. • Abordatge interdisciplinari: Atenció social i sanitària integrada des del primer dia del diagnòstic. • Infraestructures: Necessitat urgent de locals en planta baixa per realitzar les activitats d'estimulació cognitiva.

  • 14'

    Reivindicació i urgència en la reforma del Mercat Central

    L'estat crític del Mercat Central de Tarragona L'entrevista a Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central, posa de manifest una situació de deixadesa institucional i incertesa comercial. Després de deu anys de reivindicacions, els paradistes denuncien que l'edifici es troba en condicions precàries, afectant tant els treballadors com la qualitat del servei als clients. Punts clau de la problemàtica Degradació de l'espai: Hi ha aproximadament 40 parades tancades, moltes de les quals ja han estat rescatades per l'Ajuntament però romanen sense manteniment ni neteja. Retards en el projecte: Tot i existir un esborrany de remodelació des de fa dos anys, el projecte no avança. L'Ajuntament es justifica en l'espera de l'ajut de l'1% cultural. Falta de garanties: Els venedors no poden planificar el seu futur ni invertir en els seus negocis perquè desconeixen els costos reals de la reforma, els terminis i la seva ubicació final. "La situació actual del mercat és de deixadesa... el nostre client compra amb disgust i fora de condicions." El projecte de remodelació L'esborrany de la reforma preveu una transformació profunda de l'espai a la plaça Corsini: 1. Aparcament: Quatre plantes soterrades amb capacitat per a 800 vehicles. 2. Logística: Una zona específica de càrrega i descàrrega. 3. Àrea comercial: Una planta destinada a un supermercat i l'espai de venda assistida per als marxants i paradistes. 4. Patrimoni: La rehabilitació integral de l'edifici catalogat. Accions i futur del col·lectiu Davant la inacció política, l'associació ha iniciat una campanya sota l'eslògan "El teu nou mercat ja", que va començar amb la distribució de barrets durant les festes de Santa Tecla. Ribot adverteix que aquest és només l'inici d'un seguit de mesures de pressió per evitar la pèrdua de 400 llocs de treball i la desertització comercial del centre de la ciutat.

  • 16'

    L'EMT de Tarragona: Pionera en mobilitat accessible

    Mobilitat Sostenible i Accessibilitat a Tarragona En el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, l'entrevista amb Jesús Trasovárez, gerent de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), destaca el paper pioner de la ciutat en l'adaptació del transport públic per a persones amb discapacitat. Evolució i fites tecnològiques L'aposta per l'accessibilitat no és recent, sinó que té una trajectòria de gairebé una dècada: 1994: Tarragona adquireix els primers cinc autobusos amb rampa d'Espanya (models Renault). Col·laboració amb l'ONCE: Implementació de sistemes de megafonia interna i externa per a persones amb discapacitat visual. Innovacions visuals: Introducció de panells lluminosos per a usuaris amb discapacitat auditiva. Detalls de disseny: Creació de bonos amb marques tàctils per facilitar-ne la inserció a les cancel·ladores. Estat actual i futur de la flota Actualment, la flota de Tarragona presenta uns índexs d'adaptació superiors a la mitjana nacional: 32 de 52 vehicles ja estan totalment adaptats (més del 60%). S'ha planificat l'adquisició pròxima de 20 vehicles nous de pis baix per completar el 100% de la flota. L'evolució tecnològica ha permès passar de xassís de camió amb escales a estructures autoportants amb el pis a només 25 cm del terra. La filosofia de la integració L'objectiu final no és oferir un transport segregat, sinó la integració total: "No serveix de res recollir els minusvàlids a casa seva i separar-los de la societat; la política integradora busca que tothom pugui gaudir de la mateixa mobilitat." Finalment, es fa una crida a la responsabilitat ciutadana per respectar les zones de parada i les andanes adaptades, evitant estacionaments indeguts que bloquegen l'accés.

  • 27'

    Inauguració del Curs 2003-2004 a la URV

    Inici del Curs Acadèmic i Estat de la Universitat El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Lluís Arola, analitza l'obertura del curs 2003-2004. Malgrat el context de descens demogràfic, la universitat manté una tendència de creixement lleuger en el nombre d'alumnes. Aquest curs està marcat per: • La plena vigència del nou Estatut de la Universitat, que permetrà modernitzar les estructures organitzatives. • Una aposta per la diversificació d'ensenyaments amb la introducció de Telefonia i Telemàtica, Enginyeria Tècnica Mecànica i el segon cicle de Psicopedagogia. Estratègia de Recerca i Especialització L'objectiu principal és evitar el "provincialisme" i convertir la URV en un referent europeu. L'estratègia se centra en la creació de centres d'excel·lència que transcendeixin la pròpia institució: • Institut Català d'Investigació Química (ICIQ): Orientat a la "nova química" del segle XXI, més sostenible i de major valor afegit. • Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC): Un centre de referència únic a Catalunya. • Institut d'Evolució Humana: Lligat al grup de recerca d'Eudald Carbonell. "Les universitats que seran algú en el context europeu seran aquelles que en recerca siguin referents." Projectes Territorials i de Futur La Sabinosa i la Mediterraneïtat Es discuteix el futur de la finca de la Sabinosa com un espai d'abast nacional. La proposta de la universitat inclou: • Creació d'una Universitat d'Estiu de la Mediterrània que competeixi amb centres de prestigi com Santander o El Escorial. • Un espai centrat en la interculturalitat i la societat del coneixement, funcionant com una mena de "museu interactiu" o centre cultural de referència. El Parc Científic i Tecnològic El rector destaca que el repte més gran no és un edifici concret, sinó la creació d'un Parc Científic i Tecnològic. Aquesta infraestructura és clau per diversificar l'economia de Tarragona (actualment massa dependent de la química tradicional, el turisme i la construcció) cap a sectors amb més valor afegit. Projecte ITER Tot i no tenir experts directes en física nuclear, la URV dóna suport a la candidatura de Vandellòs per acollir el reactor de fusió nuclear, aportant solvència acadèmica i línies de recerca complementàries.