Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

73-84 de 808
  • 20'

    Noves Millores al Transport Públic i Mobilitat a Tarragona

    Renovació de la flota de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) L'Ajuntament de Tarragona ha adquirit tres nous autobusos elèctrics/ecològics de dimensions més reduïdes (8 metres) amb un doble objectiu: millorar la sostenibilitat i permetre l'accés a zones de difícil accessibilitat que el servei actual no podia cobrir. Aquests vehicles es presentaran en una "festa del transport públic" el proper divendres a la plaça Corsini. Sostenibilitat: Es redueix la contaminació atmosfèrica i acústica. Futur: El motor és adaptable per convertir-se en vehicles d'hidrogen en el futur. Accessibilitat: Tots els nous vehicles són 100% adaptats per a persones amb discapacitat. Noves Línies i Millores a la Zona de Llevant A partir del 17 de febrer, s'aplicaran canvis dràstics a la xarxa per optimitzar els temps de trajecte cap a la zona de Llevant: Desdoblament de línies: La línia actual es divideix en dues per ser més eficient. Reducció de temps: El trajecte entre Tarragona i la Mora/Ferran baixarà de 40 minuts a uns 22-23 minuts. Nous nuclis: Es donarà servei per primera vegada a Tamarit. Projectes en Estudi: Connexió amb la Renfe i Marquesines L'EMT treballa en la intermodalitat per facilitar el desplaçament dels ciutadans i universitaris: Línia Directa Renfe-Universitat: S'estudia una nova línia que unirà l'estació de tren amb el centre i les zones universitàries (com Sant Pere i Sant Pau) sense necessitat de transbord. Renovació de Marquesines: S'instal·laran 60 marquesines noves (40 substitucions de les antigues i 20 en ubicacions noves) per millorar el confort dels usuaris que esperen el bus. Prova Pilot de la Targeta de Resident En l'àmbit del transport privat, s'anuncia una prova pilot per a l'aparcament regulat: "A partir del 15 de febrer, els veïns de Pino i Soler i Enginyer Cabestany podran aparcar tot el dia per només 0,50 euros." Aquesta iniciativa pretén facilitar l'aparcament als residents i s'estudiarà la seva implantació definitiva a la resta de la ciutat segons els resultats obtinguts.

  • 11'

    Promoció del futbol escolar al Gimnàstic de Tarragona

    Iniciativa Municipal: Esports a la Carta L'Ajuntament de Tarragona, a través de la Regidoria d'Esports i el Patronat d'Esports, ha posat en marxa una campanya per apropar el futbol i altres disciplines als centres educatius. El programa, anomenat Esports a la Carta, permet que els alumnes surtin del pati de l'escola per practicar esport en instal·lacions professionals. L'experiència al Nàstic Els alumnes del Col·legi Roig de Tarragona han estat els primers a gaudir d'aquesta jornada a les instal·lacions del Gimnàstic de Tarragona. Els punts clau de la visita inclouen: Ús d'instal·lacions professionals: Els nens i nenes han pogut jugar al camp de gespa artificial on entrena habitualment el primer equip. Interacció amb el club: Tot i que avui la plantilla feia festa, el director gerent del Nàstic, Jesús Gómez, ha confirmat que en futures sessions els jugadors i l'entrenador oferiran xerrades tècniques. Foment d'hàbits saludables: El regidor d'Esports, Raül Font, ha destacat que l'objectiu és incentivar l'esport per evitar conductes de risc i fomentar la socialització. Multidisciplinarietat i Futur El projecte no es limita al futbol, sinó que s'estén a altres modalitats per oferir un ventall ampli de possibilitats als joves: Iniciació a la vela i al rem. Convenis amb el Club Natació Tàrraco, la Federació Catalana de Tennis i el Club de Rugbi Tarragona. L'objectiu final és garantir la continuïtat de la pràctica esportiva una vegada els joves finalitzen l'etapa escolar, evitant el trencament de la cadena esportiva durant la universitat. "Volem que els nens i nenes trepitgin el camp i vegin en quines condicions s'entrenen els professionals per tal que s'hi puguin emmirallar."

  • 10'

    Exposició de la cultura maia al Museu Arqueològic

    El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona acull una exposició temporal excepcional sobre la cultura maia, provinent de la col·lecció del doctor Pérez Rosales del Museu Maricel de Sitges. Aquesta mostra, que tanca un cicle de sis mesos dedicat a les cultures precolombines, ofereix una oportunitat única per veure peces que habitualment no estan exposades al públic. Característiques de la col·lecció La mostra es compon de 243 objectes de petit format que permeten una aproximació científica i detallada a la societat maia: * Materials diversos: Ceràmiques, objectes de pedra i peces realitzades amb jade. * Vida quotidiana: Representacions de personatges humans, fauna, teixits i alimentació. * Rituals i mitologia: Inclou peces curioses com xiulets utilitzats en celebracions i objectes de caràcter funerari. Una visió científica i didàctica L'exposició ha estat comissariada per un arqueòleg amb més de cinc anys d'experiència en treballs de camp a Mèxic, garantint un rigor acadèmic que allunya la mostra dels mites esotèrics per centrar-se en realitats històriques: * Desenvolupament urbà: Es destaca la complexitat de les ciutats maies, amb sistemes de clavegueram i arquitectura monumental. * Organització social: Una societat altament jerarquitzada amb governants, sacerdots i una xarxa comercial basada en el cacau com a moneda. * Coneixements avançats: Domini de l'astronomia (eclipsis) i l'ús de dos calendaris (civil i religiós). L'experiència del visitant Per facilitar la comprensió, el museu ha apostat per una museografia molt visual que inclou: * Suports gràfics: Relleus, estucs, pintures i maquetes d'una ciutat ideal. * Tecnologia: Un vídeo sobre la ciutat de Copán (Hondures) que mostra el procés d'excavació arqueològica. * Accessibilitat: Documentació extensa i didàctica apta tant per a visites individuals com per a grups escolars.

  • 12'

    X Trobada d'Escriptors a Tarragona: Autors i Programa

    Consolidació de la Trobada d'Escriptors L'esdeveniment celebra la seva desena edició amb una trajectòria de 15 anys, consolidant-se com una cita anual de referència a Tarragona. L'objectiu d'enguany és oferir una edició "més rodona" i de celebració, mantenint l'aposta per la qualitat literària. Criteris de selecció i el 'Star System' literari L'organització destaca la dificultat de triar autors en un panorama on conviuen el màrqueting i la qualitat real. La trobada busca equilibrar: * Noms mediàtics i de moda per atreure el públic. * Autors fonamentals que aspiren a transcendir en la història de la literatura. "És molt difícil distingir les persones que estan a la cimera pel màrqueting... d'aquelles que de veritat fan quelcom interessant per la cultura." Autors i professionals confirmats L'edició compta amb un cartell de luxe que inclou diversos premis Planeta i un acadèmic de la llengua: * Narrativa i Poesia: Juan Manuel de Prada, José María Merino, Luis Mateo Díez, Maria de la Pau Jané i Marina Mayoral. * Teatre i Cinema: Paloma Pedrero i Gracia Morales en dramatúrgia; David Serra explicarà la creació de guions cinematogràfics. * Indústria Editorial: Ángeles Martín, directora d'una agència literària, per explicar el procés de publicació. Logística i Estructura de l'Esdeveniment Format: Sessions de 50 minuts on els autors parlen de la seva obra i trajectòria, seguides de col·loquis, signatures de llibres i possibles sopars literaris. Ubicació: Enguany es trasllada a la Facultat de Ciències Jurídiques per reformes a la seu habitual. Públic: Obert a tothom, amb avantatges acadèmics (crèdits de lliure elecció) per a alumnes i reconeixement de formació per a docents de secundària.

  • 11'

    Confusió i realitat del contingent d'estrangeria

    La realitat del CITÉ i la pressió assistencial Des de les oficines del CITÉ (Comissions Obreres), s'ha detectat un increment massiu d'usuaris que busquen informació a causa de rumors cíclics sobre possibles processos de regularització. Aquesta afluència coincideix amb l'aprovació del contingent de 2003, un mecanisme que genera confusió entre la població estrangera. El fracàs del sistema de contractació en origen El resum de la situació actual destaca diversos punts crítics: Malentesos legislatius: Moltes persones confonen l'aprovació de places del contingent (contractació en origen) amb una oportunitat per regularitzar la seva situació estant ja al país. Tancament del Règim General: Des del gener de 2002, s'ha tancat la via perquè treballadors ja residents (encara que indocumentats) puguin legalitzar-se mitjançant una oferta de treball. Barreres empresarials: Els petits empresaris, especialment en el sector de l'hostaleria i serveis, són reacis a contractar persones que encara es troben als seus països d'origen sense haver fet una entrevista prèvia. "Les persones que estan aquí indocumentades en aquests moments, malgrat molts tindre una oferta de treball real... està tancada la possibilitat de presentar-ho." Perfils migratoris i desconnexió política S'observa un canvi en el perfil de l'usuari: mentre que tradicionalment el 80% provenia del Magrib, ara creixen els fluxos de l'est d'Europa i Llatinoamèrica. L'entrevistada critica la política del govern del PP per no conèixer la realitat del mercat laboral local, forçant situacions d'irregularitat fins i tot quan existeix demanda de mà d'obra.

  • 5'

    Retorn de l'obra Quintal·le amb el grup teatral 45 RPM

    El fenomen de 'Quintal·le' i el grup 45 RPM El grup teatral 45 a RPM torna als escenaris aquest diumenge per representar novament l'obra Quintal·le, de Vicenç Canyón. L'èxit aclaparador de les representacions anteriors, amb totes les entrades exhaurides al juny, ha obligat la companyia a programar noves dates per satisfer la demanda del públic tarragoní. Les claus de l'èxit Les integrants del grup, representades en aquesta ocasió per la Maria, la Tere, la Rosa i la Maribel, atribueixen la seva bona rebuda a diversos factors diferencials: Formació femenina: Es tracta d'un grup compost íntegrament per dones de diverses edats, un fet poc habitual que aporta una gràcia especial. Format dinàmic: L'espectacle es divideix en uns 10 o 12 esquetxos curts basats en la improvisació, cosa que fa que l'obra sigui àgil i gens feixuga. Connexió emocional: L'objectiu principal és fer riure, i el públic percep clarament com les actrius s'ho passen bé a l'escenari. Noves incorporacions i rigor professional L'entrevista destaca la incorporació de noves cares com la Maria i la Tere. Totes dues provenen de l'àmbit de l'ensenyament (mestres) o d'entorns propers, i van decidir fer el salt de l'audiència a l'escenari després de quedar captivades com a espectadores. Tot i l'ambient festiu i les bromes sobre els "càstings" realitzats pel director, les actrius subratllen que: "Darrere d'aquest grup i darrere d'aquesta obra hi ha un treball rigorós i professional." Finalment, desmenteixen els tòpics sobre la convivència femenina, afirmant que mantenen una relació excel·lent sense rivalitats, amb l'única presència masculina del seu director, en Vicenç.

  • 10'

    Inauguració de la I Fira d'Entitats a Tarragona

    Crònica de la inauguració de la primera Fira d'Entitats Tarragona Ràdio connecta en directe des del recinte del Palau de Congressos per cobrir l'obertura de la I Fira d'Entitats, un esdeveniment que reuneix el teixit associatiu de la ciutat del 23 al 26 de gener. L'objectiu principal és donar a conèixer a la ciutadania les diverses organitzacions sense ànim de lucre i la seva tasca social. Activitats de conscienciació i lleure Al llarg del matí s'han programat actes rellevants per fomentar la sensibilitat social: Baixada en cadira de rodes: Una marxa des de la plaça de la Font fins al recinte firal per conscienciar sobre les barreres arquitectòniques i els problemes de mobilitat. Futbolí humà: Una activitat lúdica a dos quarts de dotze amb la participació de representants polítics com els senyors Mallol, Ricomà i Ballesteros. Entitats destacades al recinte Durant la connexió s'han visitat diversos estands que mostren la varietat de la vida associativa: Federació Catalana de Voluntariat Social: El senyor Camus destaca que la fira permet visualitzar una varietat "immensa i extraordinària" de projectes de lleure, cultura i solidaritat. Espai de les Ciutats Agermanades: Es presenta el vincle entre Tarragona i la ciutat anglesa de Stafford, amb mostres de vestuari antic i explicacions sobre els intercanvis entre famílies. Societat d'Investigacions Espeleològiques: L'Àngel Samenigo explica les darreres descobertes a la Cova de la Via, com la sala Ribamar, i mostra fotografies de les expedicions. "Aquesta fira dona idea de la diversitat de vida associativa que hi ha a Tarragona... és la forma de donar a conèixer una activitat molt necessària."

  • 10'

    Inauguració de la 1a Fira d'Entitats a Tarragona

    Crònica de la Primera Fira d'Entitats de Tarragona L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb el recinte firal de l'embalat del Palau de Congressos per cobrir la inauguració d'aquesta mostra pionera, que aplega el teixit associatiu de la ciutat. Activitats i reivindicacions polítiques La jornada ha començat amb un to lúdic però amb rerefons crític: * Partit de futbol: Enfrontament entre l'equip de govern i l'oposició (amb victòria del govern), destacant una faceta més propera dels polítics. * Mobilitat i reflexió: Els representants municipals han arribat al recinte en cadira de rodes, una iniciativa per evidenciar les mancances estructurals i els problemes d'accessibilitat a Tarragona. * Esports: Participació de Josep Fèlix Ballesteros en activitats com el tennis taula. Entitats protagonistes El resum de la visita pels stands destaca la diversitat de col·lectius: 1. Esbart Dansaire de Tarragona: Presentació del vestit tradicional oficial de la ciutat recuperat l'any 2002. 2. Associació de Tai-txi-tuan Tradicional Goyin: Una de les darreres incorporacions a l'Hotel d'Entitats, centrada en desmuntar tòpics sobre aquesta disciplina. 3. Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia: Amb la presència d'Edita Pérez de Ciriza, s'ha posat el focus en la prevenció i l'assessorament, coincidint amb la visita de les aspirants a Miss Tarragona. "Aquesta baixada en cadira de rodes ha de provocar una reflexió per a la millora d'aquestes infraestructures." La fira romandrà oberta fins diumenge, oferint una visió global de les més de mil entitats que donen vida a la ciutat.

  • 15'

    Jordi Puntí presenta 'Animals tristos': Humanitat i ficció

    Entrevista a Jordi Puntí sobre el seu nou llibre de relats L'autor Jordi Puntí presenta a la llibreria La Capona el seu darrer recull de contes, Animals tristos, consolidant una trajectòria que va començar amb el gran èxit de Pell d'armadillo. En aquesta conversa, Puntí reflexiona sobre la condició humana, les relacions de parella i l'ofici d'escriure. Els protagonistes: Animals en busca de sentit La tristesa com a motor literari: L'autor defensa que, des d'un punt de vista narratiu, els personatges tristos o en crisis són molt més interessants i atractius que els feliços. La resignació quotidiana: Més que la infelicitat absoluta, el llibre explora com la gent s'enfronta a la fi de l'enamorament i com la rutina acaba per erosionar la vida en parella. Personatges familiars: Puntí utilitza noms poc comuns i descripcions obertes per permetre que el lector hi projecti la seva pròpia imaginació, creant un món on els personatges transiten de secundaris a protagonistes entre diferents relats. El procés creatiu i la relació amb el lector "Sovint la imaginació és el que ens permet somiar o pensar que som feliços." L'escriptor destaca diversos aspectes clau del seu estil: L'observació de la realitat: Encara que els relats no són autobiogràfics, s'alimenten de detalls quotidians, converses d'autobús, pel·lícules o cançons. L'empatia: Puntí escriu pensant en el lector, intentant que se senti partícip de la història i no un simple espectador extern. Temes universals: La infidelitat, el sexe i la búsqueda d'identitat en l'actualitat (amb referències modernes com Ikea) actuen com a ancoratges per a la seva generació. Future i nous horitzons Després de dos llibres de relats, Puntí planteja la possibilitat de fer el salt a la novel·la de gran format, inspirat per referents com John Irving, tot i que considera Animals tristos com un pas intermedi gràcies a la unitat temporal i espacial que uneix les seves històries.

  • 14'

    Festa anual i campanyes del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona

    Celebració i compromís social del farmacèutic El president del Col·legi de Farmacèutics de la província de Tarragona, David Rovira, explica els detalls de la cinquena festa anual de l'entitat i el canvi de paradigma en la professió farmacèutica cap a una figura més pròxima al ciutadà. La Festa Anual i el relleu generacional Noves incorporacions: El col·lectiu ha crescut significativament, amb prop de 60 nous col·legiats l'any passat, reflectint una ocupació plena en el sector. Lliçó magistral: L'acte comptarà amb la participació de l'escritora Olga Xirinacs. Reconeixements: Es lliurarà la medalla d'or a l'exconseller Eduard Rius i es premiarà la tasca de Francesc Paes per la seva integració de la farmàcia rural amb l'Hospital de Móra d'Ebre. El farmacèutic "més enllà del taulell" David Rovira destaca que el farmacèutic ha passat de ser un simple dispensador a un educador sanitari. Els punts clau d'aquesta evolució són: Accessibilitat: És el servei sanitari més proper, sense necessitat de cita prèvia i amb una distribució territorial que cobreix fins i tot municipis de menys de 300 habitants. Campanyes de prevenció: Iniciatives com la de salut bucal o la propera sobre esmorzars saludables al febrer per a més de 140 escoles. Claredat en la informació: Es reclama que els prospectes dels medicaments siguin més entenedors i no només una eina de defensa legal per als laboratoris. "El farmacèutic ha de ser capaç d'anar allà on el requereix la societat i transcendir per ser vist com un professional pròxim." Projectes en curs Actualment, el Col·legi col·labora amb institucions com la Diputació de Tarragona i el Departament d'Agricultura per promoure productes de proximitat (oli, fruita, fruits secs) en l'àmbit escolar, fomentant hàbits d'alimentació equilibrats des de la infància.

  • 25'

    Pla Director i Seguretat al Camp de Tarragona

    Ordenació del Territori i Consens Institucional L'entrevista amb el delegat del Govern, César Puig, se centra en la posada en marxa del pla director del Camp de Tarragona. Aquest instrument és vital per resoldre el conflicte històric entre la indústria química i el sector turístic. Segons Puig, el pla no busca una expansió territorial, sinó una millor ordenació dins els límits actuals, incloent: • Creació de murs verds i zones de protecció. • Separació de la circulació industrial de la general. • Consens entre els 11 ajuntaments implicats i la Generalitat. Cronologia i Tràmits Legals Tot i que el treball tècnic es va iniciar fa un any i mig amb discreció, l'aprovació definitiva es preveu per d'aquí a quatre o cinc mesos. Puig destaca que el pla ja té l'aval pràcticament total del sector turístic i està tancant els darrers "serrells" amb les empreses químiques. La Seguretat com a Segon Eix: Revisió del PLASEQTA Un cop resolta l'ordenació urbanística, el segon bloc clau és la millora de la seguretat exterior. El delegat anuncia que la revisió del PLASEQTA (Pla de Seguretat Exterior del Sector Químic de Tarragona) ja està redactada i adaptada a la normativa europea Seveso II. "No s'ha de fiar res a l'atzar ni a la sort; quan passi qualsevol incident hem de tenir els mitjans adequats." Puig subratlla la necessitat d'una nova cultura de la prevenció, inspirada en les lliçons apreses de crisis com la del Prestige, basant-se en: • Estudi exhaustiu de tots els escenaris plausibles d'incidents. • Programes de formació continuada per a bombers, policia i personal sanitari. • Millora dels canals d'informació directa a la població. El Nou Centre d'Emergències del Camp de Tarragona Un dels anuncis més destacats és la creació d'un centre d'emergències pioner, situat a l'autovia Tarragona-Reus (antiga seu del Consorci d'Aigües). Aquest centre suposarà una inversió de 6 milions d'euros en equipament tecnològic i serà el primer descentralitzat fora de Barcelona. Característiques del Centre • Centralització del telèfon 112, que integrarà bombers, sanitat i policia. • Gestió global de tot tipus de crisis (químiques, aiguats, incendis forestals). • Possibilitat d'incloure un heliport i sistemes d'avisos telefònics directes als ciutadans. Medi Ambient: El repte de les olors Finalment, s'aborda la problemàtica de les olors que, tot i ser sovint innocues per a la salut, afecten la qualitat de vida i el turisme. Es proposa l'elaboració d'un mapa d'olors per identificar focus concrets i aplicar solucions tècniques que fins fa poc no eren viables.

  • 4'

    Inauguració oficial del nou edifici del Col·legi Pax

    Inauguració de les noves instal·lacions escolars Aquest matí s'ha celebrat l'acte oficial d'inauguració del nou edifici del Col·legi Pax a Tarragona. Tot i que els alumnes van començar les classes al setembre en aquesta ubicació, l'acte protocol·lari ha tingut lloc avui amb la presència de destacades personalitats polítiques. Detalls de la infraestructura i inversió Inversió: La Generalitat de Catalunya ha destinat més de 13 milions d'euros a la construcció d'aquest centre. Instal·lacions: Destaca un gimnàs de 300 metres quadrats on es duran a terme els parlaments oficials. Projecte de futur: Actualment el centre acull 226 alumnes, però es preveu que el nou edifici permeti duplicar la matrícula fins a arribar als 450 estudiants en un termini de nou anys. Assistència d'autoritats L'acte ha estat encapçalat per: 1. Carme Laura Gil, consellera d'Ensenyament de la Generalitat. 2. Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. 3. Maria Güell, directora del Col·legi Pax. El futur de l'antic edifici Segons ha informat la regidora d'Ensenyament, Maria Lluís Expósito, l'emblemàtic edifici antic del col·legi no quedarà en desús: "L'antic edifici del Col·legi Pax es podria convertir en una nova llar d'infants, una escola bressol municipal per a la ciutat de Tarragona." A més, es preveu que aquest espai aculli serveis educatius per a adults i la seu directiva de les guarderies municipals.