Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

97-108 de 808
  • 13'

    Cicle d'Hivern 2003 de Joventuts Musicals de Tarragona

    Presentació del Cicle d'Hivern 2003 L'entrevista a Tarragona Ràdio amb José Antonio Calvo, president de Joventuts Musicals de Tarragona, detalla la programació cultural que tindrà lloc al Teatre Metropol cada dimarts, des del 21 de gener fins al 8 d'abril. Canvis d'última hora i gener Substitució inaugural: A causa de les fortes gelades a Moscou, la Camerata Russa no podrà assistir. En el seu lloc, el dia 21 de gener actuaran els Solistes de Waterloo amb el flautista internacional Mark Grauels. Lírica de prestigi: El 28 de gener, el concert comptarà amb Cecilia Lavilla (filla de Teresa Berganza) i la mezzosoprano tarragonina Mercè Obiol. Programació de febrer: Jazz i Cambra Jazz d'Europa Central: El quintet de jazz de Bratislava (4 de febrer) torna a la ciutat per demanda del públic. Duo de Salzburg: Formació de violoncel i piano (11 de febrer) amb gran trajectòria internacional. Grans solistes: El violinista Iván Zenatí i la Capella Santa Cecília (18 de febrer) interpretaran obres de Bach i Vivaldi. El mes tancarà amb l'Excellent Ensemble de Moscou (25 de febrer). Recta final: Març i Abril Orquestres i valors catalans: Destaca la presència de l'Orquestra Filharmònica de Tiumen (11 de març) i el jove pianista català Daniel Blanc (1 d'abril). Reivindicació instrumental: José Antonio Calvo aprofita per demanar un millor piano de cua per al teatre, lamentant que l'actual és un fre per portar grans virtuosos: "El piano que tenim, per desgràcia, no és un gran piano de cua de concert... l'Ajuntament hauria de fer una inversió cultural." Cloenda solemne: El cicle acabarà el 8 d'abril amb la Missa Solemnis en Do menor de Mozart, interpretada pel Cor de Praga i l'orquestra Música Boèmica.

  • 12'

    Lançament de la primera Fira d'Entitats de Tarragona

    Presentació de la Primera Fira d'Entitats L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Esteve Ortiz, regidor de Relacions Ciutadanes, detalla l'organització de la primera Fira d'Entitats de Tarragona, que tindrà lloc del 23 al 26 de gener. Aquest esdeveniment neix amb la voluntat de donar visibilitat al ric teixit associatiu de la ciutat, que compta amb gairebé 1.000 entitats inscrites. Detalls de l'Esdeveniment i Participació Ubicació: S'aprofitarà la carpa situada a l'exterior del Palau Firal i de Congressos. Entitats participants: De moment, unes 80 associacions han confirmat la seva presència, tot i que la llista encara no està tancada. Activitats: La fira no serà només una exposició d'estands, sinó una festa amb tallers, exhibicions folclòriques, activitats esportives i espais per a totes les edats (des de tirolines per a nens fins a tallers per a gent gran). Horaris: L'accés serà gratuït de 10:00 h a 14:00 h i de 16:00 h a 21:00 h. Subvencions i Suport al Teixit Associatiu El regidor també aborda la recent polèmica sobre l'augment de les subvencions a les entitats, defensant que era una mesura necessària per regular el repartiment i fer-lo més equitatiu, especialment per a les associacions de veïns. "Si s'han de fer eleccions perquè tot això millori, benvinguda sigui... però és una cosa que realment tirar enrere serà molt difícil." Crida a la Ciutadania i a les Entitats S'ha programat una "foto de família" simbòlica per al dissabte a les 12:00 h a les escales del Palau de Congressos per immortalitzar aquesta primera edició. Ortiz remarca que la fira té un caràcter pilot i que l'objectiu és que les mateixes entitats aportin idees per millorar-la en futures edicions.

  • 31'

    Projectes d'Urbanisme i Mobilitat a Tarragona

    Transformació de la Mobilitat Urbana L'obertura de l'avinguda Vidal i Barraquer marca una fita clau en la mobilitat de Tarragona, funcionant com una ronda de circumval·lació que permetrà connectar la part alta i la part baixa sense travessar el centre. L'Ajuntament també executa un pla d'asfaltat integral amb l'ús de material antisoroll per millorar l'habitabilitat. Estat dels Aparcaments Municipals S'estan ultimant cinc infraestructures clau per pal·liar la demanda d'estacionament: • Rambla Nova: Obertura prevista per al març, ja finalitzat a l'espera de l'ascensor. • Lluís Companys: Un projecte de gran magnitud (equivalent a tres camps de futbol) que inclou la urbanització de la superfície a l'estil de Vallellano. • Joan XXIII: Fonamental per a l'activitat hospitalària; comportarà la reordenació de tot l'entorn urbanístic. • Avinguda Catalunya: S'ha ampliat amb una planta addicional i el trànsit es restaurarà a l'abril. • Jaume I (Rectorat): Aparcament intel·ligent tipus armari que s'enfronta a dificultats per la duresa de la roca. Grans Projectes Logístics i d'Oci La creació de la Central Integral de Mercaderies (CIM), impulsada per Cimalsa, ha rebut el vistiplau d'urbanisme. Aquest centre logístic estratègic de 84 hectàrees se situarà entre Reus i Tarragona. Paral·lelament, s'avança en la burocràcia per al trasllat del Casino a l'Hotel Imperial Tàraco, que s'espera que dinamitzi el sector de l'oci per a l'estiu del 2004. recuperació del Litoral i Façana Marítima "Volem recuperar les platges per a Tarragona d'una forma espectacular." Intervencions a les Platges Es preveu una urbanització tova a la Platja Llarga i la Sabinosa a partir de la tardor, finançada pel Ministeri de Medi Ambient, enfocada a la preservació de dunes i accessos. El Projecte de Ricardo Bofill L'estudi de la façana marítima signat per l'arquitecte Ricardo Bofill es presentarà a l'abril en una gran carpa a la Rambla Nova. És una proposta que transformarà la relació de la ciutat amb el mar mitjançant una nova centralitat urbana.

  • 11'

    Tarragona promociona el seu turisme a FITUR 2002

    Participació estratègica de Tarragona a FITUR L'emissora Tarragona Ràdio connecta en directe amb Madrid per cobrir la 23a edició de la Fira Internacional del Turisme (FITUR). La delegació tarragonina, encapçalada per autoritats municipals i de la Diputació, hi presenta una oferta diversificada per atraure nous segments de visitants. Objectius i oferta turística Segons el president del Patronat Municipal de Turisme, Mili Mateu, l'estratègia es divideix en eixos clau: Turisme de congressos: Consolidació de Tarragona com a seu d'esdeveniments professionals. Patrimoni i cultura: Promoció del llegat romà i la riquesa històrica. Gastronomia i comerç: Potenciació dels productes locals i l'oferta comercial urbana. Impacte econòmic i professional El regidor Lluís Maria Pagès destaca la importància de tancar acords a llarg termini: Confirmació de congressos per al 2003 i contactes avançats per al 2004-2005. Reunions amb el sector privat, com la cadena hotelera AC Hotels per la seva futura obertura a l'Avinguda Roma. Acords de promoció internacional amb publicacions estranyeres. "FITUR és una de les fires més importants d'Europa; estem sembrant de manera constant per recollir resultats en el futur." Unitat territorial a l'estand de Catalunya Tarragona s'ubica dins de l'espai de la Costa Daurada, compartint protagonisme amb altres municipis com Vila-seca, Cambrils, Salou i el Vendrell. Aquesta col·laboració sota el paraigua de Catalunya busca oferir una imatge d'unitat i coherència en el mercat turístic global.

  • 49'

    Entrevista a Núria Soler: Periodisme i InfoK

    El Periodisme per a Joves i l'Experiència al Canal K3 La presentadora de l'InfoK, Núria Soler, visita el Col·legi Sant Domènec de Tarragona per compartir la seva trajectòria professional amb alumnes de sisè de primària. Durant la trobada, es discuteixen les diferències fonamentals entre els mitjans de comunicació i la importància de fer arribar l'actualitat als més joves. Diferències entre Ràdio i Televisió Soler destaca que, tot i que ambdós mitjans són apassionants, presenten característiques molt diferents: • La ràdio té una màgia especial: és més directa, àgil i ràpida. • La televisió és molt més complexa tècnicament, requerint equips humans més grans i una logística pesada (unitats mòbils, diverses càmeres). El Repte d'Explicar la Guerra als Nens Un dels temes més delicats tractats és com abordar notícies negatives, especialment el conflicte de l'Iraq: • L'objectiu de l'InfoK és explicar les notícies de manera objectiva i sencilla per facilitar la comprensió infantil. • Soler afirma estar totalment en contra de la guerra i destaca que és trist haver de transmetre imatges de patiment, especialment quan afecten la població infantil. La Vocació Periodística i el Treball en Equip La convidada explica que la seva vocació va néixer als 11 o 12 anys, jugant a fer entrevistes a casa amb una càmera domèstica. Remarca alguns aspectes clau de la professió: • L'estudi de disciplines com la història i les llengües és fonamental per a un periodista. • El treball en equip és essencial: les idees es multipliquen i el resultat final sempre és millor que treballant sol. • La popularitat és una conseqüència accidental; darrere d'una emissió hi ha milers de persones en l'anonimat que fan possible que el programa funcioni. "L'important és fer el que us agradi, perquè si treballes només pels diners et pots acabar amargant." Processos de Treball a la Redacció • Les notícies arriben via agències internacionals, per iniciativa pròpia de l'equip o a través dels correus electrònics dels espectadors. • L'InfoK es fa en directe a les set de la tarda per mantenir el compromís amb l'actualitat immediata.

  • 2h 33min

    Constitució de l'Ajuntament de Tarragona 2003

    Investidura de Joan Miquel Nadal El 14 de juny de 2003 s'ha celebrat la sessió solemne de constitució de la nova corporació municipal de l'Ajuntament de Tarragona. L'acte ha culminat amb la reelecció de Joan Miquel Nadal (CIU) com a alcalde, gràcies a la majoria absoluta de 14 vots obtinguda pel pacte entre Convergència i Unió i el Partit Popular. Composició del Consistori • Convergència i Unió (CIU): 10 regidors. • Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): 9 regidors. • Partit Popular (PP): 4 regidors. • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): 2 regidors. • Iniciativa per Catalunya Verds (ICV): 2 regidors. Protocol i Presa de Possessió La sessió s'ha iniciat amb la constitució de la Mesa d'Edat, integrada pel regidor més gran, Albert Vallbé (CIU), i el més jove, Alejandro Fernández (PP). Fórmules de Promesa i Jurament S'ha procedit a la presa de possessió dels 27 regidors electes, on s'han observat diverses variants segons l'afiliació política: • Els regidors d'ERC i ICV han utilitzat la fórmula de promesa per imperatiu legal. • S'ha viscut una anècdota quan el regidor Raül Font s'ha referit a si mateix com a "consellera". • Maria José Lices (PSC) ha estat l'única a utilitzar el castellà en la seva promesa. Discursos i Full de Ruta Els portaveus de l'oposició (Josep Fèlix Ballesteros, Xavier Almagro i Dolors Comas) han estat crítics amb el caràcter continuista del govern, tot i que han ofert diàleg en temes estratègics. Per la seva banda, l'alcalde Nadal ha anunciat que aquest serà el seu últim mandat i ha fixat set objectius prioritaris: "Vull i necessito el consens, però el fet que els ciutadans m'hagin confiat la majoria de vots ens legitima per liderar-lo." Projectes Clau per al Mandat • La reforma de la façana marítima i el soterrament de les vies del tren. • La revisió del Pla General d'Urbanisme (amb un topall de 175.000 habitants). • La millora de la seguretat ciutadana i la integració social de la nova immigració. El ple extraordinari posterior ha servit per aprovar el nou cartipàs municipal, estructurat en cinc macroàrees de gestió.

  • 33'

    Suspensió de la Diada de Sant Úrsula a Valls per la pluja

    Seguiment de la Diada de Sant Úrsula L'episodi se centra en la crònica d'una jornada castellera atípica a la Plaça del Blat de Valls. A causa d'un xàfec persistent, l'actuació més esperada de l'any a la capital de l'Alt Camp es veu amenaçada des de l'inici, generant una situació d'incertesa total entre les colles i l'afició. L'impacte de la meteorologia • La pluja intensa ha impedit el normal funcionament de la diada, deixant la plaça pràcticament buida de públic i amb pocs efectius de la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls. • S'obre un debat sobre la possible suspensió o l'ajornament de l'actuació cap a dates com el 1 de novembre (Tots Sants). Reunions institucionals i decisions "És impossible fer castells d'aquesta manera; veure una Sant Úrsula amb castells de set seria impensable." • L'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, es reuneix amb els caps de colla per valorar les alternatives. • Es discuteix la polèmica sobre l'arribada tardana de la Colla Vella a la plaça, un element clàssic de la rivalitat local. Altres afectacions del cap de setmana • La pluja no només afecta Valls; s'han suspès altres diades importants com la de Sant Narcís a Girona (on havien d'actuar els Minyons de Terrassa) i la diada dels Castellers de Sants a Barcelona. Resolució Final • Finalment, es confirma la suspensió definitiva de la Diada de Sant Úrsula 2003 sense una data de repetició acordada. • Els grans objectius de les colles, com el 4 de 9 amb agulla o el 5 de 9 amb folre, queden pendents per a futures actuacions com la de Vila-rodona.

  • 1h 36min

    Diada Castellera de Santa Teresa al Vendrell

    Crònica de la Diada de Santa Teresa al Vendrell Retransmissió en directe des de la plaça Vella del Vendrell de la tradicional diada castellera amb motiu de la fira de Santa Teresa. L'edició de 2003 ha comptat amb la participació dels Nens del Vendrell, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls. Desenvolupament de l'actuació i grans construccions • La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha demostrat el seu gran domini de la gama alta de vuit descarregant un impecable 2 de 8 amb folre. Tot i l'èxit inicial, la mala sort ha tornat a aparèixer amb el 5 de 8 (la catedral), que s'ha quedat en intent en trencar-se per la rengla quan l'enxaneta ja s'enfilava. • Els amfitrions, els Nens del Vendrell, han viscut una jornada d'intensos contrasts. Després de desmuntar un primer peu, han aconseguit descarregar un treballat 2 de 7. Posteriorment, han patit una caiguda amb l'intent de 4 de 8 i han optat per assegurar amb el 4 de 7 amb l'agulla. • La Colla Joves Xiquets de Valls s'ha vist perjudicada pel ritme de la diada i la meteorologia, podent completar només el 4 de 8 conegut com el carro gros, que ha requerit un gran esforç tècnic per descarregar-se a causa de la deformació de l'estructura. Suspensió per pluja i conclusions "És una llàstima perquè volíem acabar la temporada amb el 5 de 8 descarregat, però haurem de pensar a consolidar-lo l'any que ve." L'actuació s'ha hagut de suspendre definitivament poc després de les dues del migdia a causa d'un plugim constant que feia perillosa la pràctica castellera. La diada ha finalitzat amb els tradicionals pilars de comiat de totes les colles agrupades davant l'ajuntament.

  • 2h 34min

    Diada de Santa Tecla 2003: Èxit de la Catedral Lile

    Retransmissió de la Diada Castellera de Santa Tecla 2003 El podcast ofereix una narració detallada de la Diada de Santa Tecla a Tarragona, celebrada el 23 de setembre de 2003 a la Plaça de la Font. La jornada ha estat marcada per la recuperació de grans estructures per part de la Colla Jove i la consolidació dels castells de gamma alta de set de Sant Pere i Sant Pau. Resultats de les Colles • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Són els grans protagonistes de la jornada en descarregar el 5 de 8 (la Catedral), un castell que no completaven des de feia quatre anys. També han descarregat el 2 de 8 amb folre i han carregat el 4 de 8 amb l'agulla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han signat la seva millor actuació de la temporada, amb el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7 descarregats, a més del 5 de 7 carregat. • Xiquets de Tarragona: Jornada agredolça, ja que han repetit l'actuació de Sant Magí carregant el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, però només han pogut descarregar el 4 de 8. • Xiquets del Serrallo: Han viscut la cara més amarga de la diada amb caigudes en el 5 de 7 i el 3 de 7 (aquest darrer només carregat), acabant la jornada amb un sentiment de desmotivació. Anàlisi Tècnica i Ambient Els comentaristes, Guillem Soler i Carles Esteve, analitzen la dificultat de la Catedral i el valor estratègic de les rondes de repetició. S'ha destacat el paper de la canalla, especialment l'habilitat d'enxanetes carismàtics com el Pepe dels Xiquets de Tarragona. La diada ha finalitzat amb els tradicionals pilars davant l'Ajuntament i la mirada posada en la diada de la Mercè. "Aquesta Catedral no és només per a la Jove, sinó per a tota la ciutat de Tarragona." - Albert Grau, cap de colla de la Colla Jove.

  • 10'

    Mercat de Nadal de Tarragona: Tradició i Novetats

    Ambient al Mercat de Nadal de la Rambla Nova Tarragona Ràdio es desplaça al cor de la ciutat per copsar l'ambient d'aquest mercat tradicional que ja bull de gent. Enguany, el mercat destaca per una oferta que combina els clàssics de sempre amb propostes més innovadores per a la decoració de la llar. Noves varietats d'abrets i vegetació Una de les novetats destacades és l'abet de l'espècie Normandí, que presenta diversos avantatges respecte als arbres tradicionals: Major resistència: Manté la fulla i aguanta millor les condicions d'interior. Transplantable: En portar arrel, permet ser plantat després de festes amb garanties d'èxit. Preu assequible: El seu cost oscil·la entre els 12 i els 35 euros, segons la mida. Pessebres amb alta tecnologia El pessebrisme ha fet un salt endavant amb la incorporació de figuretes elèctriques i motius tecnològics: Personatges amb moviment: S'han vist figures com la dona que criva farina, el ferrer treballant, pastors en un gronxador (colúmpio) i fins i tot una àvia rentant un infant. Estructures sofisticades: Cascades d'aigua i muntatges que poden arribar als 4 metres de llargada en alguns domicilis particulars. Tradició i inspiració familiar "Els nens són els que donen la vida del Nadal." Els paradistes coincideixen que la canalla és el motor principal que manté viva la il·lusió de guarnir la casa. Tot i que molts opten per arbres artificials per consciència ecològica, la tradició del tió manté la seva força amb els dissenys clàssics de tronc, barretina i somriure pintat.

  • 3'

    Intervenció de Josep Piqué al Debat d'Investidura

    Intervenció de Josep Piqué al Parlament de Catalunya El portaveu del Partit Popular, Josep Piqué, ha avançat la seva intervenció en la segona sessió del debat d'investidura de Pasqual Maragall, després que les rèpliques d'Artur Mas i Josep Lluís Carod-Rovira hagin estat més ràpides del previst. Crítiques i peticions al futur Govern Piqué ha llançat un missatge directe a Pasqual Maragall, demanant-li que governi de manera autònoma i sense dependències: "Que governi sense deixar-se influenciar, sense estar lligat de peus i mans a Esquerra Republicana i d'Iniciativa per Catalunya." Qüestions clau en infraestructures i economia Durant el seu discurs, ha exigit definicions clares sobre diversos temes estratègics per al país: Infraestructures: Ha preguntat sobre l'execució del Túnel d'Horta, el de Bracons, el Quart Cinturó i les línies d'alta tensió. Economia: Ha defensat el paper de les grans empreses i multinacionals, alhora que ha demanat mesures concretes per a autònoms i pimes. Medi Ambient: Ha alertat sobre l'estat crític del Delta de l'Ebre, afirmant que "se'ns està morint" i que calen inversions urgents. Fiscalitat: Ha interpel·lat Maragall sobre si la seva intenció és apujar, baixar o suprimir impostos un cop tingui capacitat normativa. Finalment, Piqué ha reiterat que, malgrat les discrepàncies, el seu grup manté una voluntat de col·laboració en temes bàsics per arribar a acords que beneficiïn la ciutadania.

  • 2'

    Maragall rebuja el Pla Hidrològic i defensa l'Eurorregió

    Debat d'Investidura i Compromisos Polítics En el marc del debat d'investidura al Parlament de Catalunya, el candidat Pasqual Maragall ha refermat el seu compromís davant de Josep Lluís Carot-Rovira i el grup d'ERC en diversos eixos estratègics per al nou govern. Oposició al Pla Hidrològic Nacional Maragall ha fet una declaració formal de rebuig al transvasament de l'Ebre davant la cambra catalana. Aquesta decisió respon a una demanda explícita del representant d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'Estratègia de l'Eurorregió El candidat ha profunditzat en la seva visió de la cooperació regional a Europa, destacant els següents punts: * Cooperació transversal: Proposa una col·laboració estreta en els àmbits econòmic, cultural, lingüístic i d'infraestructures. * Geometria variable: Defensa que Catalunya no ha d'intentar ser el centre nuclear imposat, sinó participar en un món de xarxes connectades on conviuen diverses configuracions regionals (com les aragoneses amb Navarra o el País Basc). * Superació de fronteres: Maragall advoca per no substituir les fronteres estatals per unes noves fronteres regionals rígides. "Catalunya no serà el que pot ser si no és capaç d'arrossegar els seus amics i veïns a compartir estratègies en tots els serveis." Objectius Socioeconòmics L'objectiu final és crear un interès comú que aglutini uns 17 milions de persones per generar mercats dinàmics i fluxos de mercaderies que consolidin el futur del país.