Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2003. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·808 episodis
RSS

episodis

85-96 de 808
  • 12'

    Solidaritat amb la infància a l'Argentina: El festival de Sant Salvador

    Iniciativa Solidària des del Barri de Sant Salvador L'entrevista descriu el naixement i l'organització d'una campanya de solidaritat impulsada per l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon (Tarragona) per ajudar els infants de l'Argentina. La motivació principal va ser la situació de infància desvalguda i l'elevada mortalitat infantil en aquell país, un tema que va colpir especialment els veïns i veïnes. El paper de les entitats veïnals Els interlocutors subratllen que una associació de veïns és una plataforma ideal per a aquestes causes perquè: - Facilita l'accés directe a la gent i a les institucions. - Permet canalitzar la voluntat dels veïns de transcendir el seu petit món per ajudar en l'àmbit internacional. - Serveix com a punt d'unió entre col·lectius, especialment entre la població immigrant del barri, que ha estat la més activa en aquesta iniciativa. Organització del Festival Benèfic L'acte central de la campanya és un festival solidari al Teatre Metropol. Les claus d'aquest esdeveniment són: - Gestió directa: Per evitar la corrupció i la mala gestió dels fons a l'Argentina, l'organització portarà els diners recaptats en mà directament als destinataris. - Aportacions voluntàries: No s'ha fixat un preu d'entrada per no marginar ningú i permetre que cada persona doni segons la seva voluntat. - Cartell artístic: Comptarà amb unes 24 actuacions que inclouen tango, dansa oriental, grups d'Andalusia, Galícia, i la participació d'esportistes i polítics. Transparència i Agraïments L'organització es compromet a una transparència absoluta: "Es presentarà una pel·lícula i fotografies dels nens que menjaran gràcies als diners donats pels tarragonins." S'agraeix el suport de la unió de comerciants, grans empreses com BASF o Dow Chemical, i nombrosos col·lectius de dones i entitats culturals de tota la província.

  • 11'

    Rosa Maria Rossell, número 2 d'ERC a Tarragona

    Presentació de la Candidatura d'ERC per a les Municipals En el marc de la precampanya per a les eleccions municipals del 25 de maig, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Tarragona ha estat la primera formació a revelar qui acompanyarà el cap de llista, Javier Magro. La tria ha recaigut en Rosa Maria Rossell Rigau, una dona amb una llarga experiència tècnica i vinculació amb la ciutat. Perfil de Rosa Maria Rossell Rossell es defineix com una dona tarragonina de soca i arrel, directa i treballadora. Tot i que es presenta com a independent (sense carnet del partit), la seva relació amb ERC es remunta al 1997, quan va participar en la fundació del Consell Municipal Assessor. Els seus punts clau de presentació són: * Experiència professional: Treballadora del Departament de Benestar Social i antiga tècnica de l'Ajuntament de Tarragona. * Àmbits d'interès: Especialitzada en temes de cultura, joventut i serveis socials. * Trajectòria local: Coneguda per la seva tasca organitzant el Parc Infantil de Nadal i la seva vinculació amb el món del teatre. Motivacions i Objectius Polítics L'entrada a la política activa de Rossell respon a una voluntat de servei a la ciutat, entenent la seva participació com un acte de civisme. Durant l'entrevista, destaca que el que més l'ha atret d'ERC és la seva capacitat d'escoltar la ciutadania. "No hi ha millor manera de fer política que fer política per la teva ciutat i intentar treballar perquè la ciutat on vius sigui la millor del món." Respecte a les expectatives electorals, l'objectiu fixat és assolir quatre regidors per esdevenir decisius en el futur govern municipal. La candidata ha lloat la tasca realitzada per Javier Magro durant l'últim mandat, atribuint-li el mèrit del creixement del partit a la ciutat gràcies a la seva "defensa ferrissada" dels interessos locals.

  • 23'

    Polítiques socials i serveis a la comunitat a Tarragona

    Resum de l'entrevista amb Carme Ferrer En aquesta conversa institucional, la tinent d'alcalde Carme Ferrer detalla les línies d'actuació de l'Ajuntament de Tarragona en matèria de polítiques socials, centrant-se especialment en la gent gran, l'atenció a la dona i la reestructuració dels serveis socials bàsics. Atenció a la Gent Gran i Llars de Jubilats L'Ajuntament ha posat en marxa una planificació exhaustiva basada en la realitat demogràfica de la ciutat. Els punts clau inclouen: • Noves infraestructures: S'anuncien obertures imminents a Sant Pere i Sant Pau, el carrer Pere Martell i la zona de la Floresta-Parriu Clar. • Visió de futur: Es preveu una llar de grans dimensions a l'Avinguda dels Països Catalans per absorbir l'envelliment de la població de Sant Pere i Sant Pau en els propers 10-12 anys. • Activitats i Salut: S'ha passat de 5 a més de 21 grups d'activitats, destacant l'aiguagim (per la seva funció preventiva i física) i els tallers de manteniment de la memòria. Servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) El servei s'ha ampliat per anar més enllà de l'atenció exclusiva a dones maltractades, adoptant un enfocament integral: • Suport psicològic: A partir de març, una psicòloga atendrà de dilluns a divendres al Centre Cívic de Torreforta. • Nous perfils: S'ha detectat un increment de dones joves (25 anys) que busquen prevenció en les seves relacions i de dones grans que volen millorar la seva qualitat de vida. • Prevenció escolar: Ferrer emfatitza la necessitat de combatre la discriminació en l'àmbit universitari i laboral. "Les dones tenen currículums més alts que els homes, però encara hi ha una greu discriminació en l'accés als càrrecs de direcció." Reordenació de les Àrees Bàsiques de Serveis Socials S'explica la nova divisió del centre de la ciutat per facilitar l'accés al sistema: • Divisió Nord/Sud: La Rambla Nova actua com a eix divisor. • Ubicacions: El sector nord s'atén a la Rambla Vella (proper a la botiga Vaniver) i el sector sud prop de la plaça de Santa Tecla. • Equips multidisciplinaris: Cada àrea compta amb assistents socials i educadors de referència per a tota mena de consultes ciutadanes.

  • 5'

    Ricardo Gutiérrez i el cartell del Carnaval de Tarragona

    Presentació del cartell guanyador L'entrevista se centra en la figura de Ricardo Gutiérrez, el dissenyador tarragoní que ha guanyat el concurs per crear la imatge del Carnaval de Tarragona d'enguany. El jurat ha seleccionat la seva proposta d'entre un total de 28 obres presentades. Conceptes clau del disseny El dissenyador explica que la seva obra és un homenatge al món infantil, un col·lectiu que sovint queda en segon terme en la cartelleria festiva tradicional. Les característiques principals de la imatge són: - Simplicitat i claredat: Una línia gràfica senzilla i directa, sense complexitats excessives. - Colors vius: Pensats per cridar l'atenció i transmetre l'alegria de la festa. - Elements icònics: La cara està inspirada en la Bota, un element indispensable del Carnaval tarragoní, i inclou una llengua gran per donar-li un toc de humor i gresca. Trajectòria i valoració personal Ricardo Gutiérrez, que treballa professionalment com a dissenyador gràfic i il·lustrador a l'empresa Actitud Creativa, expressa la seva satisfacció pel reconeixement obtingut: "Un premi sempre és un reconeixement, i a més per a una festa de la meva ciutat, cosa que m'omple d'orgull personal." L'autor destaca que la prova definitiva de l'eficàcia del disseny va ser la reacció del seu fill de cinc anys, qui va identificar immediatament el caràcter festiu de la imatge.

  • 12'

    La memòria de Tarragona a través de la imatge (1952-2000)

    El procés de selecció de la memòria visual L'elaboració del llibre ha estat una tasca ingent de recerca en arxius públics i fons particulars. Els autors han revisat entre 40.000 i 50.000 fotografies per acabar seleccionant-ne unes 750, seguint criteris de rellevància històrica i narrativa visual. Tipus de fons i caràcter de les imatges Arxius públics: Predominen les fotos institucionals i actes oficials (visites de Franco, pregons), però sovint manquen de la visió de la vida quotidiana. Fons particulars: Aporten la riquesa de la quotidianitat: la moda a les platges, les terrasses dels bars i el paisatge urbà desaparegut. Espais buits de memòria: Els autors destaquen la dificultat de trobar imatges de la transició clandestina (1975-1979), ja que fotografiar protestes era perillós i podia servir com a prova policial. Reportatges destacats La visita de Franco (1967): Un reportatge d'alta qualitat que mostra l'estètica oficialista de l'època i la plaça Imperial Tarracó com un "parc temàtic" de catalanitat controlada. El barraquisme (anys 70): Un testimoni impactant de la realitat social a zones com la platja del Miracle o el Francolí fa només tres dècades. L'evolució democràtica: Recull de manifestacions per l'Estatut i l'aigua, així com les primeres visites de la monarquia. Estructura del llibre L'obra s'organitza en quatre grans capítols que inclouen: 1. Contextualització: Introduccions que situen Tarragona en el marc de la història de Catalunya i Espanya. 2. Documentació rigorosa: Peus de foto detallats, contrastats amb la premsa de l'època per identificar personatges i dates. 3. Visió integral: Combinació de text i imatge per omplir els buits on la fotografia no va arribar. "No podem oblidar que la fotografia mai reflecteix tota la realitat; és una selecció de moments que ara ens ajuden a refer la memòria individual."

  • 19'

    Anàlisi sociolaboral del 2002 i reptes de futur amb CCOO

    Anàlisi de la situació econòmica i laboral a Tarragona L'entrevista a Joan Vinya, secretari general de Comissions Obreres (CCOO) a Tarragona, ofereix una visió detallada de l'estat de les comarques tarragonines a l'inici del 2003. Vinya destaca que, tot i ser una província privilegiada per la seva diversitat econòmica, les tendències actuals no són alentadores a causa de factors externs i estructurals. Principals indicadors: Atur i Inflació Atur: Tot i que la xifra oficial es tanca en un 6,09%, el sindicat alerta sobre la baixa taxa d'activitat. Segons Vinya, no n'hi ha prou amb l'atur tècnic si molta gent que hauria d'estar al món laboral no hi és. Inflació: S'ha convertit novament en un problema estructural, arribant a xifres reals properes al 5% en l'economia familiar, fet que devora els increments salarials pactats. Sinistralitat laboral: Un drama humà La situació dels accidents de treball a les comarques de Tarragona és qualificada de crítica per part de CCOO: A l'any 2002 s'han registrat 27 morts i 144 accidents greus. Vinya denuncia que la Inspecció de Treball està sota mínims de recursos humans. Es posa el focus en la subcontractació en cadena, que fragmenta la responsabilitat i la seguretat: "Si no som capaços de posar ordre a la contractació i a la subcontractació, no ens en sortirem." Model territorial i relacions sindicals Pla Director del Camp de Tarragona: El sindicat reclama participar en el disseny d'un pla seriós que defineixi el creixement de la indústria química, el turisme i l'urbanisme per als propers 50 anys, evitant conflictes d'usos del sòl. Unitat Sindical: Vinya aposta per la serenor i la unitat d'acció amb la UGT, malgrat el context d'eleccions sindicals, per centrar-se en la defensa dels treballadors i no en picabaralles domèstiques.

  • 18'

    Promoció de Tarragona a FITUR i estratègia turística

    Estratègia de Tarragona a la fira FITUR Tarragona es prepara per a una participació destacada a FITUR, la fira de turisme més important d'Espanya. L'agenda del Patronat Municipal de Turisme se centra en la captació de turisme de negocis i la consolidació de la ciutat com a referent cultural i gastronòmic. Eixos principals de la promoció: Turisme congressual: Participació activa a FITUR Congressos per atreure reunions d'empresa. El 2002 va tancar amb prop de 40.000 congressistes i un impacte econòmic superior als 2.000 milions de pessetes. Patrimoni i cultura: Ús de la Caixa Negra (en col·laboració amb el Consell Comarcal) per mostrar el llegat romà. Sector comercial: Promoció de la Via T i l'oferta de més de mil comerços locals. Gastronomia i nous projectes: Slow Food: Tarragona acollirà a l'abril una reunió mundial d'aquest moviment, centrat en la restauració artesana i el producte de proximitat. Setmana Gastronòmica a Madrid: S'organitzarà un esdeveniment a l'Hotel Princesa per promocionar plats autòctons com el romesco de peix. Expansió hotelera: Es preveu la construcció de nous hotels per arribar a una oferta d'uns 3.500 llits, necessaris per cobrir la demanda de grans esdeveniments. "Anem a vendre una ciutat única a Espanya... veuen una ciutat moderna que ha evolucionat." Finalment, es destaca l'èxit dels press-trips, que han permès generar reportatges valorats en més de 100 milions de pessetes, consolidant la marca Tarragona a escala internacional.

  • 12'

    La llegenda del rescat de les 100 donzelles

    Anàlisi de l'Imaginari Popular Català L'entrevista amb l'autor Albert Rumbo presenta el llibre publicat per Edicions al Mèdol, una obra que dissecciona la llegenda del rescat de les 100 donzelles. Aquest relat, que uneix històricament les poblacions de Bagà (Berguedà) i Vila-seca (Tarragonès), és analitzat des d'una perspectiva científica i comparativa. Punts clau de la investigació Vincle històric i mític: La llegenda té una base real en la conquesta d'Almeria al segle XII i l'alliberament de nobles catalans, però s'ha convertit en un element de la mitologia nacional. Simbolisme i comparativa: Els autors han passat la llegenda pel "microscopi", analitzant elements com: Colors: El verd i el vermell com a símbols de sacrifici i passió. Cavalls blancs: Representació de la puresa, present també en mites com Sant Jordi o Sant Jaume. Números: El valor cabalístic del número 100. Connexions universals: S'estableixen paral·lelismes amb mites d'arreu del món, des del Minotaure de Creta fins a Tristany i Isolda o el Comte Arnau. Funció social de la llegenda avui Segons Rumbo, les llegendes ja no busquen tant moralitzar, sinó que actuen com a vincle de cohesió social i nacional. "Són uns nexes d'unió que ens fan compartir un seguit d'esdeveniments i ens ajuden a mantenir-nos en una comunitat." També destaca el naixement d'un turisme cultural al voltant de festes com la Setmana Medieval de Montblanc o les celebracions a Bagà, que mantenen viu aquest patrimoni immaterial en la societat moderna.

  • 12'

    Memòria històrica: L'impacte de la Guerra Civil a Reus

    Crònica de la Guerra Civil a Reus: Una producció inèdita L'entrevista analitza la recent estrena d'una sèrie documental a Canal Reus, la qual ha generat una resposta ciutadana aclaparadora i positiva. Els responsables destaquen que no és habitual que una televisió local s'aventuri en projectes d'aquesta envergadura a causa de la gran quantitat de recursos, temps i recerca que requereixen. El procés de recerca i el material recuperat El treball és fruit d'una col·laboració intensa amb la Unitat d'Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili. El procés ha inclòs: Documentació exhaustiva: Mesos de visionat de material videogràfic. Troballes excepcionals: S'han localitzat imatges inèdites de l'entrada de les tropes nacionals a Reus i de bombardeigs al port de Tarragona. Arxius internacionals: Investigació en fons de cinema de l'associació Cinema Rescat i fins i tot materials provinents de l'estranger. Estructura i format de la sèrie El projecte es divideix en 11 episodis d'uns 13-14 minuts cadascun. La sèrie destaca per un format molt visual i humà: Testimonis directes: Entrevistes a 13 persones que van viure el conflicte i que aporten el vessant emocional i quotidià. Narració mínima: S'ha prioritzat la veu dels protagonistes i les imatges d'època per sobre de la veu en off. Ambientació sonora: L'ús de sintonies de ràdio de l'època per submergir l'espectador en un viatge al passat. Imatges que han marcat els creadors Un dels elements més impactants destacats pels entrevistats és la col·lecció de fotografies realitzades per l'aviació italiana. "Veure 10 o 15 fotografies de dies distints sobre una trama urbana que coneixes perfectament... t'imagines què hi havia sota de cada explosió." Aquestes imatges, captades des de gran alçada, permeten veure amb una fredor quirúrgica l'evolució dels bombardeigs sobre la ciutat.

  • 17'

    Situació sociolaboral i economia a Tarragona el 2003

    En aquesta entrevista, Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza els reptes econòmics i laborals per a l'any 2003, mostrant una gran preocupació per les dades de l'atur i la inflació de l'any anterior. Principals problemes laborals Atur i Ocupació: Es denuncia una frenada en la creació d'ocupació i la falta de polítiques actives per part dels ajuntaments. Sinistralitat Laboral: Rigau qualifica de "barbaritat" les xifres d'accidents, especialment en el sector de la construcció, on s'han doblat les morts. Negociació Col·lectiva: L'objectiu és traslladar els acords estatals (augments del 3%) al territori, garantint sempre la clàusula de revisió salarial per no perdre poder adquisitiu. Estratègia Territorial i el Consorci del Camp L'UGT es mostra crítica amb el Consorci del Camp de Tarragona, acusant-lo de moure's massa en el debat i poc en la realitat. Proposen: 1. Crear un lobby territorial que prioritzi els interessos de Tarragona per sobre dels partidismes. 2. Exigir que les empreses contractades per l'administració pública compleixin estrictament les garanties de seguretat. 3. Participar activament en el nou Pla Director de la Indústria Química i el Turisme per assegurar la cohesió del creixement. "Tarragona no és Honolulu; el que es pacta a nivell confederal ha de tenir traducció en tot el territori." Unitat Sindical L'entrevista conclou repassant la relació amb Comissions Obreres (CCOO). Tot i la competència per les eleccions sindicals, Rigau aposta per mantenir la responsabilitat davant els treballadors i no trencar la unitat en els temes estratègics fonamentals.

  • 13'

    Control i prevenció de la legionel·losi en instal·lacions

    La Legionel·la i la seva Gestió en Instal·lacions de Risc L'episodi aborda la importància de la formació homologada per a responsables de manteniment i inspectors d'instal·lacions de risc. Es destaca que la legionel·losi és una malaltia prevenible si es realitza un control continu de les infraestructures que generen aerosols. Característiques de la Malaltia i Població de Risc Prevenció: A diferència de les patologies cardíaques, la legionel·losi es pot controlar minimitzant la presència del bacteri en torres de refrigeració i circuits d'aigua. Grups vulnerables: Afecta principalment a persones majors de 50-60 anys, fumadors crònics o individus amb patologies prèvies com la diabetis o el càncer. Mortalitat: Tot i que la taxa de mortalitat pot ser baixa (entorn al 4-5% en brots grans), la rapidesa en la detecció és crucial per salvar vides. Origen i Detecció del Bacteri La legionel·la es troba de forma natural en rius i llacs, però arriba a concentracions perilloses en dispositius creats per al confort humà: Torres de refrigeració i sistemes de climatització antics. Jacuzzis i escalfadors elèctrics. Xarxes d'aigua sanitària (com les dutxes d'hospitals). "La podem controlar, però no la podem erradicar; necessitem una prevenció en continu, no només tractaments de xoc." Evolució del Diagnòstic i Normativa Actualment, existeixen eines de diagnòstic ràpid (com la prova d'antigen en orina en 15 minuts) que han permès identificar brots amb més agilitat. A Catalunya, la normativa és exigent i obliga a declarar i inventariar totes les torres de refrigeració per poder actuar ràpidament davant qualsevol cas detectat.

  • 22'

    La Justícia a Tarragona i la Reforma Penal

    El Futur Judicial de Tarragona: La Nova Ciutat de la Justícia L'entrevista se centra en la necessitat imperiosa d'una Ciutat de la Justícia a Tarragona per resoldre la dispersió actual en cinc ubicacions diferents. Aquesta nova infraestructura es fonamenta en dos pilars: Comoditat: Edificis moderns i adaptats a les necessitats de l'administració actual. Efectivitat: Facilitar la immediació i la connexió entre òrgans, permetent crear serveis comuns que ara són inviables per falta d'espai. Es preveu que el trasllat es faci de manera gradual, prioritzant els jutjats unipersonals i deixant l'Audiència Provincial per a una segona fase. Mentrestant, la creació de nous òrgans (com el segon jutjat de menors) obligarà a buscar locals provisionals, un repte logístic complex per a la Generalitat. Valoració de la Reforma del Codi Penal El president de l'Audiència es mostra escèptic davant la profunda reforma del Codi Penal, que afecta 175 articles. Les seves principals crítiques són: Populisme punitiu: Considera que el legislador opta per la via fàcil d'incrementar les penes (com els 40 anys per terrorisme o la presó per reincidència en faltes) en lloc de proporcionar mitjans materials. Risc de col·lapse penitenciari: Alerta que l'enduriment de les penes provocarà un amuntegament a les presons, inclosa la de Tarragona, que actua de facto com a centre de compliment malgrat no estar dissenyada per a d'això. Violència domèstica: Tot i que veu bé l'enduriment de les penes en aquest àmbit per la seva gravetat moral, insisteix que la solució real passa pel tractament cultural i no només pel penal. Altres Reformes Legislatives Llei d'Enjudiciament Criminal i Judicis Ràpids L'entrevistat és més optimista amb aquesta reforma (prevista per a l'abril), ja que busca la celeritat en delictes menors (furts, amenaces). Destaca la figura del reconeixement de fets a canvi d'una reducció d'un terç de la pena com una eina eficaç per descongestionar el sistema. Llei del Menor Es defineix com una llei progressista que funciona bé a Tarragona, tot i que reclama més mesures de prevenció i la posada en marxa urgent del segon jutjat especialitzat a la província per mantenir uns nivells d'eficiència òptims.