Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003

·206 episodis
RSS

episodis

97-108 de 205
  • 20'

    75 anys d'Enginyers Tècnics i els Invents del TBO

    Commemoració del 75è Aniversari del Col·legi d'Enginyers Amb motiu de la celebració dels 75 anys del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona, s'ha instal·lat al Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament una exposició itinerant dedicada als originals de Ramon Sabatès, conegut pels seus treballs a la mítica revista TBO. L'Enginy de Ramon Sabatès i el Professor Franz de Copenhagen L'exposició destaca la figura de Sabatès, que a més de dibuixant era enginyer tècnic mecànic, un fet que es reflecteix en la precisió dels seus dissenys. Els punts clau de la seva obra inclouen: Originals en color: A diferència de les impressions en blanc i negre del TBO, les làmines exposades mostren el color i el detall original de l'autor. Visionari i ecologista: Molts dels seus invents, com el patinet elèctric solar o sistemes de reciclatge silenciosos, s'han convertit en realitats tecnològiques actuals. Solucions creatives: L'exposició recull des de mecanismes complexos per enfilar agulles fins a sistemes de massatges mecanitzats. "Els seus invents no podien arribar a fer-se perquè eren idealistes, però resulta que molts s'han acabat convertint en realitat." Actualitat del Col·legi i Futur de la Professió El degà Santiago Cripiller repassa la situació del col·lectiu, que actualment compta amb més de 1.200 col·legiats a la província: Manca de professionals: Hi ha una demanda altíssima d'enginyers mecànics i pràcticament atur zero en el sector. Formació local: Es destaca la importància de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per formar les noves generacions sense haver de marxar a Barcelona. Projectes de futur: La publicació d'un llibre històric pels 75 anys i la celebració de jornades tècniques abans de tancar l'any.

  • 36'

    Drets Humans, Educació i el Reality de David Bowie

    Actualitat Social i Cultural L'episodi d'avui combina la denúncia social amb l'anàlisi musical i històrica. S'han destacat iniciatives solidàries i s'han posat sobre la taula dades alarmants sobre la realitat global. Drets Humans i Cinema • Es presenta el Primer Festival Internacional de Cinema i Drets Humans a l'Estat espanyol, que se celebrarà a Barcelona a finals d'octubre. • L'objectiu és utilitzar el cinema com a eina contra la indiferència, amb tallers i taules rodones. • Es destaca la iniciativa "Apadrina una pel·lícula", on entitats poden col·laborar econòmicament amb el festival. La Crisi de l'Escolarització Mundial • Segons dades de l'UNICEF, 123 milions d'infants no aniran a l'escola aquest any, xifra que representa el 56% de la població infantil mundial. • S'analitza el fenomen del quart món en països industrialitzats i com l'explotació laboral i les guerres priven els nens de la seva infantesa. "Cal tenir consciència que l'educació és un dret, però per a milions d'infants la realitat és la mà d'obra o els conflictes bèl·lics." Secció Musical: David Bowie L'àlbum Reality • S'analitza el darrer treball de David Bowie, titulat Reality (2003). • El disc recupera el seu so característic dels anys 70 i compta amb la producció de Toni Visconti. • Inclou versions d'artistes com Jonathan Richman i George Harrison. Efemèrides de la Setmana • 29 de setembre (1399): Abdicació forçada de Ricard II d'Anglaterra. • 30 de setembre (1868): L'exili d'Isabel II a Espanya després de la Gloriosa. • 1 d'octubre (1946): Sentències dels judicis de Nuremberg contra el nazisme. • 3 d'octubre (1922): La primera transmissió d'un document per línia telefònica, l'antecedent del fax.

  • 34'

    Directors de Tarragona triomfen al Festival de Terrassa

    Èxit del cinema tarragoní a Terrassa Els directors José Luis Montesinos i Jesús Montlleó han estat guardonats al Festival Cinematogràfic Bauman de Terrassa. L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio destaca la vitalitat del cinema local i el reconeixement nacional dels seus treballs. • Final (José Luis Montesinos): Premi del Públic. Una obra que aborda el tema del suïcidi des d'una mirada irònica i desdramatitzada. • Glòria (Jesús Montlleó): Premi a la millor interpretació per a l'actor Joan Dalmau. El curtmetratge destaca pel seu realisme i optimisme. Característiques de la producció Tots dos directors coincideixen en la importància d'utilitzar la ciutat com a escenari: • Tarragona ofereix localitzacions originals i naturals que s'allunyen de l'estètica saturada de Barcelona. • El finançament és el repte principal; destaca la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona i el suport d'equips professionals que treballen sovint de forma altruista per amor a l'art. "L'enredar la gent artísticament és fàcil, el més difícil és fer-ho econòmicament." El salt al llargmetratge Tot i l'èxit dels curts, ambdós directors es mostren prudents respecte al futur: • Consideren que el pas al llargmetratge ha de ser amb la idea perfecta i el productor adequat per evitar fracassos definitius. • La indústria catalana es troba en una situació complexa, però el seu treball en els festivals serveix com a aparador per a futures produccions. Referents personals En un to més distès, han compartit les seves influències: • Montesinos recomana la pel·lícula Adaptation i recorda amb carinyo The NeverEnding Story. • Montlleó cita clàssics com Cinema Paradiso, Alien i l'estètica de Sergio Leone.

  • 18'

    Celebració dels deu anys del Cau amb Berner

    Homenatge i celebració al Cau En aquesta conversa s'anuncia i es promociona la celebració especial pel desè aniversari de la sala Cau. L'entrevistat, en Berner, comparteix la seva experiència personal i professional vinculada a aquest espai emblemàtic, destacant la seva trajectòria com a discjòquei i col·laborador en diversos esdeveniments. Punts clau de la trobada: Trajectòria històrica: En Berner recorda haver visitat i punxat a la sala en nombroses ocasions, ja sigui en solitari o acompanyant grups com Macaco i artistes com Sandro. Connexió emocional: Es descriu el local com un lloc "preciós" i s'emfatitza la relació propera amb el públic i l'organització. Celebració dels 10 anys: Es fa una crida a la gent perquè assisteixi a la festa d'aniversari la mateixa nit, destacant que és un esdeveniment accessible i assequible per a tothom. "Atenció, senyores, veniu avui a la vora del cau per celebrar els deu anys de cau. No cal que hi portis molts diners perquè tot és molt baratet." L'entrevista finalitza amb una bona sintonia entre els interlocutors, emplaçant-se a veure's durant la nit de celebració i acomiadant el programa fins a l'endemà.

  • 10'

    Cultura de la Pau i Crítica a l'Armament als EUA

    Educació per la Pau davant la Cultura de la Por L'entrevista amb Carles Vidal, responsable de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, explora la necessitat d'una formació basada en la convivència i la justícia social. En un món dominat per "tempestes" de conflictes, Vidal defensa que l'educació no ha de basar-se en l'obediència passiva, sinó en la creació d'una consciència crítica que permeti transformar la realitat. El documental Bowling for Columbine El punt de partida és la projecció del documental de Michael Moore, que serveix per analitzar la societat nord-americana. Es destaquen punts clau: La tinença de més de 250 milions d'armes en mans privades als EUA. La distinció entre l'accés a les armes i la cultura de la por que les institucions alimenten. La manipulació de la imatge de l'enemic per justificar la violència. Perspectiva d'Esperança i Acció Tot i les dades alarmants, Vidal aporta una visió optimista basada en dades de desarmament i desminatge amb èxit en països com el Brasil o Moçambic. Sobre el paper de l'individu, l'entrevistat afirma: "Actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que sigui una miqueta, és l'única manera que tenim de provar que la realitat és transformable." Finalment, es reivindica el "dret a la pataleta" i a la utopia com a motors per no acceptar un món injust, recordant que la seguretat no prové de tenir una arma a casa, sinó de construir entorns de pau i diàleg.

  • 7'

    Els Naltros presenten el seu nou disc a Tarragona Ràdio

    Entrevista a Albert Mariner del grup Els Naltros En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, l'Albert Mariner, membre del grup de Vila-seca Els Naltros, ens parla sobre la trajectòria ascendent de la formació i el seu futur immediat després de guanyar el prestigiós concurs de maquetes. Formació i Orígens El grup està integrat per tres músics de Vila-seca amb una base acadèmica sòlida: * Albert Mariner * Jordi (baix) * Pepe (bateria) Tots ells provenen del conservatori, un factor que consideren clau per a la seva qualitat musical. L'èxit al Concurs Gamma Rock L'Albert explica com la seva victòria al concurs Gamma Rock va ser una sorpresa total per a ells: * Es van presentar sense saber exactament la magnitud de l'esdeveniment. * Van superar les fases de classificació a Reus i la gran final a la Sala Bikini de Barcelona. * Es van imposar davant d'altres bandes de tot Catalunya, cantant en català. Nou Disc i Concert de Santa Tecla Com a premi per guanyar el concurs, han tingut l'oportunitat d'enregistrar el seu primer treball discogràfic: "El disc ja està gravat; ho hem fet aquest estiu amb Jordi Armengol i esperem que surti d'aquí a un mes o un mes i mig." Sobre l'actuació prevista per a la matinada durant les festes de Santa Tecla, el grup avança que el repertori estarà centrat en les cançons del nou àlbum, que inclouen tant temes antics com cinc composicions totalment inèdites.

  • 13'

    Entrevista a Josep Bordes: Pepet i Marieta i el seu any d'èxit

    L'ascens de Josep Bordes i el projecte Pepet i Marieta En aquesta entrevista, el músic Josep Bordes, líder del projecte Pepet i Marieta, comparteix el seu bon moment professional. Després d'un any de collir els fruits d'una maqueta gravada amb cura, l'artista es prepara per a una actuació clau a la Plaça del Rei de Tarragona. Punts clau de la conversa: El procés creatiu: Bordes destaca que la part més difícil no és escriure, sinó trobar la idea motivadora. Es defineix com un artista proper que busca temes quotidians perquè el públic s'hi senti identificat. L'origen de la Marieta: L'artista aclareix que el personatge de la Marieta té un caràcter psicològic i juga amb el doble sentit de la paraula, vinculant-la humorísticament a la inspiració. Projectes de futur: Ha anunciat que a l'octubre entrarà a l'estudi per gravar un CD de llarga durada, un treball més seriós i professional que la maqueta actual. Actualment, està immers en assajos intensius per garantir la qualitat del seu directe. "Si no graves, no tens DNI; la maqueta ha estat la llavor que ha començat a créixer enguany." Anècdotes i preparació L'entrevista també revela detalls curiosos sobre la icònica fotografia de la seva maqueta, realitzada en un poble abandonat prop d'Ulldecona (la Miliana), on va haver de disfressar-se de dona sota una calor intensa. Malgrat la seva imatge desenfadada, Bordes confessa ser una persona metòdica que té cada aspecte de l'espectacle ben planificat.

  • 25'

    Crítica Satírica i Política: El Ball de Dames i Vells 2003

    Una sàtira mordaç de la societat i la política Aquest episodi presenta una representació del Ball de Dames i Vells de Tarragona, una tradició que utilitza l'humor i el vers per criticar l'actualitat social, local i política. A través de les discussions d'unes parelles de gent gran, s'exhibeix un retrat mordaç de la convivència i el conflicte. Temes Locals i Socials • El tancament de llocs emblemàtics com el Cafè Poetes després de 25 anys. • La degradació de l'espai públic, comparant personatges amb l'estat de la Platja de la Savinosa. • Referències constants a la Guerra de l'Iraq i el desastre del Prestige a Galícia. Crítica Política Directa L'episodi es caracteritza per una forta crítica als governants del moment: • La gestió de la ciutat sota l'alcaldia de Joan Miquel Nadal i l'aliança entre CiU i el PP. • Atacs a figures nacionals com Aznar i la figura del seu successor, Rajoy. • Mofa de les campanyes publicitàries del regidor Maiol. El Paper de les Institucions • L'Església: Es qüestiona el paper del clero, amb mencions a l'Arquebisbe Martínez Sistach i les denúncies d'abusos. • La Guàrdia Civil: Representada pel personatge del Sergent Blázquez, que simbolitza l'ús de la força i l'ordre espanyolista. "Tarragona està de festa, faré un xarcavila gran, amb el Mallol fent el nano i en Jordi Sendra el gegant."

  • 13'

    Grup Roc Blanc: Termalisme i Turisme a Andorra i Montbrió

    El Grup Roc Blanc i la seva oferta de termalisme Jordi Rom, coordinador de comunicació del Grup Roc Blanc, detalla les propostes turístiques i de benestar que l'organització ofereix tant a Andorra com a Tarragona. El focus principal del grup és el termalisme, tot i que cada establiment té una orientació específica per a diferents perfils de públic. Destinacions destacades a Andorra Hotel Panorama (Escaldes): Situat al cor comercial, s'allunya del termalisme pur per enfocar-se en un públic jove, grups i equips esportius. Inclou un fitness center complet amb gimnàs i piscina. Hotel Roc Blanc: L'emblemàtic establiment que dóna nom al grup, actualment en procés de millora de les seves instal·lacions, centrat en tractaments amb aigua termal de referència al Principat. Benestar a la Costa Daurada: Termes de Montbrió L'hotel Termes de Montbrió destaca per la seva ubicació estratègica i el seu espai lúdic Aquatònic, un referent en l'àmbit estatal: * Aquatònic: El primer espai lúdic termal d'aquest tipus a l'Estat, amb més de 1.000 m² i 64 efectes d'aigua termal natural. * Tracte personalitzat: Els clients valoren especialment la qualitat del servei i el tracte exquisit del personal. * Programes de relax: Recomanen els programes de cap de setmana (Pausa, Relax, Bon estat) per desconnectar sense marxar lluny de casa. "L'Aquatònic continua sent el número 1... un element de valor afegit per potenciar la zona turística de la Costa Daurada." Activitats i festes locals L'entrevista coincideix amb les festes de Santa Tecla a Tarragona, on es destaca l'ambient festiu i la participació ciutadana. A més, es menciona que les estacions d'esquí a Andorra ofereixen alternatives durant tot l'any, com mountain bike o senderisme a l'estiu.

  • 1h 23min

    Seguici de Santa Tecla 2003: Crònica del foc i la tradició

    Crònica del Seguici Popular de Santa Tecla Retransmissió en directe des de la plaça de les Cols a Tarragona, on es viu l'emoció del Seguici Popular de les festes de Santa Tecla 2003. Els locutors de Tarragona Ràdio, acompanyats de l'expert Jordi Cubillos, analitzen cada element que desfila davant la Catedral, des del bestiari de foc fins a les danses tradicionals. El Bestiari de Foc i la Pirotècnia El seguici s'inicia amb una forta presència de la pòlvora i els elements pirotècnics, que marquen el caràcter de la festa: • Ball de Diables: Protagonistes del soroll i el foc, representen els set pecats capitals. Com a curiositat, es destaca la figura de la Diablesa, tradicionalment interpretada per un home. • Drac de Tarragona: Destaca pel seu color vermell intens, simbolitzant l'infern, a diferència d'altres dracs catalans que solen ser verds. • El Bou i la Víbria: El Bou representa un element positiu d'origen bíblic, mentre que la Víbria és la versió femenina i ferotge del drac. Elements de Protocol i Gegants Un cop passat el foc, el seguici es torna més institucional i majestuós: • L'Àliga: Un dels elements més solemnes, feta de lleutor (llautó), que gaudeix d'un privilegi històric reial per desfilar. • La Mulassa i la Cocafera: Elements molt estimats pels nens; la Cocafera destaca pel seu coll extensible que antigament servia per treure els barrets als espectadors irreverents. • Gegants i Nanos: Desfilada dels Gegants Moros, els Negritos i els Gegants Vells del Cos del Bou, acompanyats dels Nanos (capsgrossos) que retraten la societat del segle XVIII. Balls Tradicionals i Cloenda L'última part del seguici està dedicada a les coreografies i la música: • Balls de Bastons i de Pastorets: Danses de gran coordinació rítmica. • Moixiganga: Representació plàstica de la passió de Crist que destaca per la seva solemnitat i els barrets florits. • Banda Unió Musical: Tanca oficialment la cercavila amb les notes dels himnes més populars de la ciutat. "Viure la festa no és només veure-la; és deixar-se envair per les emocions i la tradició que surt al carrer."

  • 12'

    Entrevista al grup 'En plou com mai' al DO Tarragona

    Presentació del grup al concurs DO Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, el programa connecta amb el Pau i el Ramon, membres de la formació musical En plou com mai. El grup, originari majoritàriament de Llorenç del Penedès, es disposa a actuar al prestigiós concurs DO Tarragona el proper dilluns, 22 de setembre, a les dues de la matinada. Estil i influències musicals Els membres defineixen la seva proposta com a pop-rock, tot i que eviten les etiquetes excessives per no limitar la seva creativitat. Entre les seves pinzellades sonores destaquen: Influències variades: Des de referents internacionals com U2, Red Hot Chili Peppers o Pearl Jam, fins a comparacions externes amb Héroes del Silencio. Llengua: Les lletres són principalment en català, tot i que inclouen alguns temes en castellà de manera natural. Temàtica: Aposten per lletres introspectives i sentimentals que busquen emocionar, allunyant-se de la crítica social directa. Trajectòria i panorama actual El grup va néixer l'any 2000 i actualment està format per cinc membres estables (amb col·laboracions puntuals de teclats). Han gravat una maqueta de 10 temes a l'estudi L'Studi del Vendrell, amb una edició molt acurada que busquen promocionar a través de concursos i contactes amb discogràfiques. "El fet de presentar-te a concursos i que t'agafin per a una final ja és un mèrit; és una de les maneres que tenim més a l'abast per sortir de la desconeixença." El bullici musical al Baix Penedès Durant l'entrevista es posa de manifest la gran vitalitat de la comarca del Baix Penedès, que malgrat la seva mida, aplega més de 30 formacions musicals de diversos estils. Tot i l'alta competència i la dificultat per entrar en el mercat discogràfic actual, el grup destaca la importància de tenir un bon directe i connectar amb el públic.

  • 9'

    Festival Arte i l'Estracanada al Teatre Auditori

    Festival d'Art, Creació Visual i Música Avançada L'entrevista a Tarragona Ràdio amb en Xus Pérez i en Dani, membres del col·lectiu Puto Colors, detalla la programació i l'èxit del festival celebrat al Teatre Auditori del Camp de Mart. Després d'una primera nit amb una afluència de prop de 2.000 persones, l'esdeveniment encara una nova jornada nocturna fins a la matinada. Zones i Ambientació L'esdeveniment s'estructura en tres espais diferenciats situats a l'entorn de les muralles: Zona de ball: L'escenari principal amb una pantalla de 6x4 metres per a videoprojeccions. Zona Chill-out: Un espai gestionat pel col·lectiu Kameta Crew, dissenyat per al relax i la tranquil·litat. Àrea de videoprojeccions: Integrada a la zona de ball per acompanyar la música en directe. Programació de DJs i Artistes La nit compta amb una oferta variada que barreja estils tradicionals i electrònics: DJ La: Mestissatge i flamenc. Guillem: Conegut per la seva gran capacitat per animar el públic. Nits Home System: Fusió original de folclore català amb electrònica. Funken: Un directe molt esperat seguit d'una sessió de DJ. De Seny: Artista de Tarragona centrat en la improvisació segons l'ambient de la nit. Espai Chill-out: Amb actuacions de THC Reggae Soul System, The Smoking Room, DJ Gerard (membre de Band del Palo), Cosmic Ernest i el francès Virabom. El paper de Puto Colors En Dani explica que la feina de videojockey (VJ) és una tasca intensa de postproducció a casa que culmina amb el directe: "És un joc d'imatges disparades ràpid, en directe, adaptant-nos a la música... tota la feina es fa a casa, aquí venim a disparar-les i jugar amb elles." Els seus horaris d'actuació estan fixats a les 21:00h, les 22:30h i a les 05:15h, oferint un repertori visual que creix constantment amb cada actuació.