Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Arxiu Sonor 2003 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2003 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2003

·206 episodis
RSS

episodis

109-120 de 205
  • 26'

    Els Glousters: Pop-rock seixanter i cultura 'mod' a Tarragona

    Entrevista amb els Glousters: L'Essència dels Anys 60 a Tarragona En aquesta edició del programa, coneixem a fons els Glousters, una de les bandes més emblemàtiques de Tarragona amb més de 15 anys de trajectòria. Els membres del grup (Carles, Evan i Hèctor) discuteixen la seva identitat musical, la seva passió per la cultura mod i els detalls del seu darrer CD. Identitat Musical i Estil de Vida Els Glousters es defineixen sense complexos com un grup de pop lleuger influenciat directament pels sons dels anys 60. Per a ells, no es tracta només de música, sinó d'un estil de vida que inclou: • L'ús d'instruments vintage, com un òrgan Hammond o bateries de l'any 1969. • La passió per les Vespes i l'estètica cuidada. • Una filosofia de vida positiva: veure la vida de "color rosa" fins i tot quan el context és complicat. "Ser mod era la revolució dels moderns dels anys 60, buscant sempre l'elegància i cuidant l'estètica." Actualitat i Trajectòria de la Banda El grup repassa la seva discografia, centrant-se en el seu CD homònim que inclou tant temes propis com versions, destacant una reinterpretació del clàssic de Raphael, "Estuve enamorado". També parlen de la seva projecció internacional, ja que la seva música ha arribat a fanzines i distribuïdores especialitzades d'Anglaterra i desperta interès al Japó. El Directe i els Referents • Directe vs. Estudi: Admeten que el seu punt fort és el directe, on la música és més "canyera i fresca" que en la fredor d'un estudi de gravació. • Escena Mod: Comenten la importància de festivals a León i Gijón per mantenir viva l'escena a nivell estatal. • Influències: Des del pop-beat més tradicional fins a la música negra (soul i R&B), passant pel pop francès i el yé-yé castís.

  • 15'

    S'estrena 'Final', el nou curtmetratge de José Luis Montesinos

    Presentació del curtmetratge El director tarragoní José Luis Montesinos presenta el seu darrer treball titulat Final al mític Camp de Mart de Tarragona. Després de l'èxit de Físico, aquest nou projecte neix amb una major producció, més mitjans i un pressupost més elevat, tot i mantenir-se dins les limitacions pròpies del gènere. Una història sobre el suïcidi i la humanitat El guió és una adaptació d'un conte de l'escriptor tarragoní José Camós i gira entorn d'un tema tabú: el suïcidi. * La trama se centra en un escriptor de cartes de suïcidi. * Funciona com una història coral amb una gran càrrega humana. * Compta amb la col·laboració de Roger Pera, qui aporta la veu narrativa, i Enric Alcides com a protagonista. Magnitud de la producció i localitzacions Malgrat ser un curtmetratge, les xifres de la producció són gairebé de llargmetratge: - Repartiment: Més de 90 actors i prop de 300 figurants. - Escenaris: S'ha rodat en unes 30 localitzacions repartides entre Tarragona, Barcelona i Torredembarra. - Espais destacats: El Pont del Diable, el Balcó del Mediterrani, l'estació de la Renfe i la sala La Paloma a Barcelona. Èxit als festivals i difusió Abans de la seva estrena a Tarragona, el curt ja ha tingut un recorregut d'èxit en circuits nacionals: "Ja ha estat seleccionat en festivals de nivell A com Benicàssim, Mallorca, el Mecal de Barcelona o Còrdova." L'equip destaca que el film ha estat elogiat per professionals del sector, com el director de Versión Española, per la seva gran qualitat visual malgrat tenir un cost real molt inferior al que aparenta.

  • 15'

    Crònica de la Cercavila de la Santa Tecla Petita

    La Festa Gran dels Infants a Tarragona Retransmissió en directe des de la plaça de la Font per viure la Santa Tecla Petita, una rèplica exacta del seguici popular realitzada per infants d'entre 5 i 12 anys. L'acte destaca per la seva fidelitat a les tradicions originals, adaptant els elements per a la seguretat dels més petits. Novetats i Elements Destacats El Lleonet: La gran novetat d'enguany. Pesa uns 10 quilos i ha estat apadrinat per la Lligueta de Vilafranca. Ball de Diables: Inicien el seguici amb un foc especial sense tro, dissenyat exclusivament per ser segur per als nens. La Cucafera: Un dels elements més populars que delecta els assistents llançant caramels per la boca. Ball de Pastorets i Ball del Patatuf: Representacions coreogràfiques que mantenen vius els balls tradicionals amb parelles d'infants. Organització i Participació El seguici compta amb la participació de prop de 300 nens i uns 24 elements diferents. L'organització és complexa i requereix: Assajos intensius: Grups com el Ball del Patatuf assagen dos dies a la setmana durant l'agost i el setembre. Supervisió d'adults: Cada grup va acompanyat de responsables i pares que vetllen pel correcte funcionament. Integració oberta: Es convida els pares interessats a contactar amb les entitats a través de les seves webs durant el mes d'agost. La Visió dels Protagonistes "A mi m'agrada molt el diable perquè surt foc, la pressió és molt forta i no em fa por." Els infants espectadors viuen la jornada amb entusiasme, destacant la fascinació pel foc i la música de les gralles. La jornada conclou amb les tandes de lluïment davant de l'Ajuntament i actuacions castelleres en miniatura per part de la colla petita dels Xiquets de Tarragona.

  • 19'

    Entrevista a Miquel Gil: Passat i futur de la música folk

    Miquel Gil i la tradició musical valenciana En aquesta conversa, el músic valencià Miquel Gil repassa la seva trajectòria professional, des dels seus inicis com a membre fundador d'Al Tall, una formació clau per a la recuperació de la música tradicional al País Valencià. Gil recorda la seva etapa d'aprenentatge amb Vicent Torrent i com la formació es va convertir en una escola per a ell, tot destacant la vigència de peces emblemàtiques com El Tio Canya. Situació de la música al País Valencià Gil analitza la dificultat de fer música en català a la seva terra natal, assenyalant que: Les institucions sovint han estat neutres o directament en contra. Existeix un moviment underground molt potent en comarques com la de Manises o Muro. La manca de suport institucional es contraresta amb la força de les dinàmiques comarcals i el compromís dels músics. "Ara mateix estàs acostumat a treballar contra les institucions. La qual cosa també dona una força: no depens de ninguna, sinó d'una dinàmica." Èxit de 'Orgànic' i nous horitzons L'artista celebra la gran acollida del seu darrer disc, Orgànic, que ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Altaveu, el Premi del Mercat de Música Viva de Vic i diversos premis de la revista Enderrock. També avança els seus projectes immediats: L'entrada imminent a l'estudi per enregistrar un nou treball anomenat Kat. La seva col·laboració amb Lídia Pujol en l'espectacle Terregada, on explora el repertori del Principat. L'espectacle de fusió d'aquesta nit amb Música Nostra i Pomada, que uneix les tradicions de Mallorca, el País Valencià i Catalunya en una gran festa de carrer. Finalment, l'entrevista destaca la importància de crear un circuit de músiques ètniques propi i consolidar un públic fidel que garanteixi el relleu generacional en la música tradicional.

  • 17'

    Subtitulació de la Société Radio-Canada

    Anàlisi del Contingut Tècnic Aquest document presenta el registre de la subtitulació realitzada per la Société Radio-Canada. Al llarg de la seqüència temporal, es recull la informació tècnica relacionada amb la inserció de subtítols en diferents moments del metratge. Aspectes Destacats Freqüència d'activació: S'observa una repetició constant del crèdit de subtitulació en els primers minuts. Segmentació temporal: El procés s'estén des del segon 0 fins a més enllà dels 1000 segons. Entitat responsable: La totalitat del servei és gestionada per la Société Radio-Canada. "Sous-titrage Société Radio-Canada" L'estructura del text mostra llargs períodes d'activitat de subtitulació seguits de pauses o fragments sense contingut textual explícit, indicant la gestió de la postproducció del material audiovisual.

  • 14'

    L'Auge de la Música Electrònica i els DJs a Tarragona

    L'Evolució del DJ: De Punxadiscos a Estrelles de la Nit En el marc de les festes de Santa Tecla, diversos DJs emblemàtics de la sala El Cau de Tarragona analitzen el canvi radical que ha patit la seva professió. El que abans era una figura secundària que simplement "posava música", s'ha convertit en un fenomen de masses capaç d'omplir estadis i sales per si mateix. Punts Clau de la Transformació Musical Mitificació del DJ: Actualment, un nom reconegut garanteix l'èxit de públic d'una sala, la qual cosa ha disparat els cachés a xifres astronòmiques (entre 6.000 i 12.000 euros en alguns casos). Crisi del Pop i Rock: La recerca de noves alternatives ha portat el públic cap a l'electrònica o la fusió d'estils. Professionalització i Estil: Els convidats destaquen la importància de tenir un estil propi (house, electro, pop dels 80) i la dificultat de connectar amb la pista. La Realitat del Sector: Competència i Costos "El món del discjòquei és voler pujar a dalt xafant a qui sigui; tothom vol ser famós." Els interlocutors parlen amb franquesa sobre la rivalitat en el sector i l'elevat cost de mantenir-se al dia. Ser DJ és un habitualment un "vici car": Un màxim de vinil pot costar uns 10 euros. Molts DJs locals són amateurs que reinverteixen el que guanyen en comprar més música per "auto-subvencionar-se". Existeix una demanda de més suport per part de les institucions per facilitar l'accés a la cultura musical.

  • 26'

    L'escena musical de Tarragona: de l'AMT al Festival Arte

    Panorama de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) En aquesta conversa s'explora l'actualitat de l'Associació de Músics de Tarragona, destacant la seva evolució cap a una estructura horitzontal i inclusiva. Ramon Romeu, president de l'entitat, subratlla que l'objectiu principal és integrar músics de tots els estils i procedències de la província. • L'associació ja compta amb més de 90 grups inscrits. • S'ha impulsat la creació d'associacions germanes en localitats com Montblanc, Cambrils o Salou. • Recentment han llançat un butlletí informatiu (número zero) per millorar la comunicació interna i externa. • S'anuncia una nova targeta de soci amb descomptes en instruments i espectacles. Col·laboració amb Tarragona Ràdio Es confirma un acord proper per disposar d'un espai fix a l'emissora on es podran presentar maquetes i fer entrevistes als grups locals per donar-los visibilitat. El Festival Arte: Electrònica i Multimèdia Xus Pérez presenta el col·lectiu Botocolors i el festival Arte, una aposta decidida per les músiques electròniques avançades dins del marc de les festes de Santa Tecla al Camp de Mart. Estructura del Festival El festival es divideix en tres propostes simultànies: 1. Zona de Ball: Amb estils com deep house, house atmosfèric i sessions de DJs com Marvin o Jordi. 2. Zona Chill Out: Espai de relax coordinat pel col·lectiu Cremita Criu de Reus. 3. Art Multimèdia: Videoprojeccions i ambientació visual a càrrec de VJ's professionals. Programació destacada "Volem que la gent s'acostumi a tenir opcions culturals diferents més enllà del cine o el poliesportiu." • Dissabte 20: Sessions més oníriques i atmosfèriques amb DJ Sol i Poe. • Dilluns 22 (Nit de l'Empalmada): Propostes més festives i obertes, incloent mestissatge, folk electrònic amb Night Soul System i el grup consolidat Telefunken. Reflexions sobre la professió i futur Es discuteix la normalització del paper del DJ a la indústria actual, comparant-lo amb la figura d'un cuiner que dóna el seu toc personal a la recepta. Finalment, Ramon Romeu avança el retorn del seu grup oficial, No lo sé, amb un nou treball discogràfic que es presentarà pròximament.

  • 13'

    Ciclubs: Mostra d'art visual i música a Tarragona

    Ciclubs: Una experiència visual i sonora única En el marc de les festes de Santa Tecla, la iniciativa In-Out Produccions presenta Ciclubs, una mostra d'art visual que pretén capgirar l'experiència convencional de l'oci nocturn. En aquesta intervenció audiovisual de gran format, la música no és el plat principal, sinó l'acompanyament de les projeccions lumíniques. Propostes i Artistes Visuals La mostra compta amb la participació de 10 creadors visuals de l'àrea metropolitana de Tarragona, la majoria vinculats a l'Escola d'Art i Disseny. El projecte destaca per l'ús de: * Sistemes de projecció: Videoprojeccions des de PC, diapositives i decoració amb llums fluorescents. * Suports variats: S'aprofita l'entorn natural i urbà, projectant sobre la muralla, roques i teles blanques per garantir la qualitat del disseny. * Diversitat estètica: Des de treballs de caràcter fotogràfic i temes de viatges fins a propostes exclusivament llumíniques i creatives. Música amb Perspectiva de Gènere L'organització ha volgut trencar l'estereotip del món dels DJs apostant exclusivament per dones selectors i DJs per a l'espai sonor: * Angie: Especialitzada en música electrònica. * Tormenta Planetària: Centrada en sons dels anys 180. * Shakira (Guava Records): Amb una sessió de ritmes chill-out i downtempo per tancar la nit. El Futur del Projecte "Volem que la música acompanyi a les projeccions i no a l'inrevés, reivindicant l'art visual com un llenguatge universal." L'equip d'In-Out Produccions ja treballa en la continuïtat de l'esdeveniment i en nous projectes editorials, com una revista monotemàtica sobre actituds post-humanes. A més, l'obra dels artistes participants quedarà recollida en un catàleg documental que es distribuirà en biblioteques i museus.

  • 3'

    Entrevista a Cristófol Pasqual: 51 anys vivint les festes

    Cristófol Pasqual, el perpetuador de les festes de Tarragona En una connexió des de la Rambla, davant del Teatre Metropol, la reportera Sílvia García entrevista Cristófol Pasqual, conegut popularment com "Tòfol", qui ostenta el títol honorífic de perpetuador de les festes. Amb una trajectòria de 51 anys vinculat a la cultura popular, el Tòfol comparteix la seva visió personal i emocional de les celebracions. Experiències i recomanacions clau El Tòfol destaca diversos moments imprescindibles de la festivitat que considera únics: El campanar de la Catedral: Recomana l'experiència de pujar al campanar per a escoltar el toc de prima. Descriu la vista des de dalt com a "maravillosa", afirmant que en dies clars es pot albirar tot l'horitzó i fins i tot l'illa de Mallorca. L'Entrada del Braç de Santa Tecla: Un dels moments més emotius on la pell es posa de gallina, destacant el conjunt del seguici, les traques i el ball. Vinculació castellera: Com a membre actiu de la Colla de l'Abastor (Veste), el Tòfol subratlla la seva col·laboració en els castells i el seu compromís amb l'entitat. Un reconeixement a tota una vida La figura del perpetuador no és només un càrrec, sinó un reconeixement a la tasca continuada durant més de mig segle. Tot i que admet que el càrrec "pesa" per la responsabilitat i el reconeixement públic, afirma que la major satisfacció és el salut i l'afecte de la gent al carrer. "No hi ha paraules... es veu tot. Si estigués net, quasi es veuria fins a Mallorca."

  • 23'

    Anàlisi de Benvinguda: Programació Nocturna i Salutacions

    Introducció i Benvinguda En aquesta sessió, l'eix central ha estat la recepció continuada i la reiteració de les salutacions nocturnes. El contingut destaca per una estructura marcada pel ritme cerimonial de les primeres interaccions del programa. Dinàmiques de la Salutació • S'estableix una connexió directa amb l'audiència mitjançant la repetició de la frase "Bona nit". • La constància en el to suggereix un ambient de serenitat i calidesa. Aquest tipus d'obertures són habituals en els mitjans de comunicació nocturns per transmetre: 1. Proximitat amb l'oient. 2. Estabilitat en el format de l'emissió. "Bona nit com a eix vertebrador de la comunicació nocturna." Impacte de la Repetició L'ús freqüent de la mateixa expressió busca crear un estat de relaxació i familiaritat, eliminant qualsevol barrera inicial entre el locutor i el receptor.

  • 17'

    Entrevista al grup Radio Espectre per Santa Tecla

    Entrevista i actuació de Radio Espectre El programa rep a Coco i José Manuel, membres de la formació tarragonina Radio Espectre, per parlar del seu proper concert i el seu estil musical. El grup destaca per una proposta de pop-rock melòdic amb guitarres contundents, allunyant-se de les tendències tecnològiques actuals. Estil i proposta musical Busquen recuperar la melodia i les tornades memorables. Es defineixen com un combo energètic sobre l'escenari, amb el Coco com a figura central i explosiva. Tracten temes d'amor i sexe des d'una perspectiva de trenta-anys, buscant lletres suggeridores i obertes a la interpretació. Projectes i Col·laboracions Han participat en un disc d'homenatge al grup ABBA, versionant un dels seus temes amb un estil proper al blues dels anys 60. Actualment tenen una maqueta amb tres cançons i el projecte de llançar un single properament. Directe a l'estudi Durant l'entrevista, el José Manuel interpreta en acústic: "Entre mis piernas", una cançó que narra l'evolució d'una relació sentimental a través de diferents etapes i estats d'ànim. El concert central tindrà lloc el dimarts 23 de setembre (Santa Tecla) a les 02:00 h de la matinada.

  • 22'

    El Pont d'Arcalís: Música i Tradició Oral dels Pirineus

    Recuperació del Patrimoni Musical dels Pirineus L'entrevista se centra en la tasca de recerca i divulgació del grup El Pont d'Arcalís, especialitzat en la música tradicional del Pirineu. El grup utilitza el vast material recollit per Artur Blasco, qui durant més de 30 anys ha recorregut pobles i masies documentant tonades i cançons directament de la veu dels seus habitants. Aquesta recerca es materialitza en l'obra A peu pels camins del cançoner, que consta de 12 volums. Instruments i Sonoritat Pròpia El grup destaca per una combinació instrumental que defineix la seva "marca de la casa": Acordió diatònic: Un instrument clau a la zona de muntanya, que es diferencia del cromàtic (de piano) pel seu sistema de botons i sonoritat específica. Viola de roda: Un instrument històric que s'ha recuperat gràcies a constructors locals com Cedo Garcia. Dobles canyes: L'ús de la tarota i la gralla, que aporten una arrel clarament mediterrània. Concertina: Un instrument de la família dels acordions que es toca amb ambdues mans. Difusió Internacional i Noves Tecnologies Tot i treballar amb material tradicional, el grup no està renyit amb la modernitat: Han col·laborat amb grups internacionals com els italians Anarion Dassa a través d'internet. Disposen d'una pàgina web oficial (pontdarcalis.com) per mantenir el contacte amb un públic fidel que s'estén per tota Europa (Itàlia, Alemanya, França). "Si volem caminar endavant hem de saber una mica d'on venim, i la feina que ens toca fer és donar a conèixer aquest patrimoni." Vida a la Carretera i Estil Musical L'entrevista clou repassant la seva intensa activitat en directes, participant en festes majors emblemàtiques com Santa Tecla a Tarragona i festivals de folk a l'estat. El seu darrer disc, Del Pirineu Estan, ofereix una gran diversitat de ritmes que van des de la pavana i el vals fins a la jota o el romanço, servint tant per al ball de plaça com per a l'escolta íntima a la vora del foc.