Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

205-216 de 1247
  • 12'

    2004-08-15 CÀMPING TAMARIT PARK

    Èxit internacional i gestió de l'ocupació El senyor Joan Deixeus, president del càmping Tamarit Park, destaca el posicionament d'elit de les seves instal·lacions, reconegudes per l'Automòbil Club d'Holanda com un dels sis millors càmpings d'Europa. Malgrat els rumors de crisi al sector turístic, Deixeus aclareix que el seu càmping manté xifres excel·lents: Ocupació completa en bungalows durant l'agost. Un 80% d'ocupació global incloent parcel·les. Millora de la recaudació respecte a l'any anterior, indicant un client amb major capacitat econòmica. "No es pot parlar de crisi del turisme, es pot parlar de crisi d'emplaçaments turístics." Competència i model de negoci L'entrevista analitza la competència de països emergents com Croàcia o destins a la costa atlàntica francesa. Deixeus defensa que el model de sol i platja no està esgotat, però sí saturat per una herència del turisme de masses que cal corregir mitjançant la qualitat i la inversió en infraestructures. Mercats emergents i promoció conjunta Es proposa una estratègia de promoció sota la marca Costa Daurada per atraure nous mercats: Països de l'Est: Especialment Polònia, amb un creixent flux de visitants amb alt poder adquisitiu. Col·laboració publicoprivada: Treballar amb la Direcció General de Turisme i hotelers per fer campanyes col·lectives. Desestacionalització: Aprofitar el clima favorable per allargar la temporada més enllà de l'estiu. Reptes infraestructurals i administratius El president de Tamarit Park es mostra crític amb les deficiències de l'entorn: Mobilitat: Les cues quilomètriques a les carreteres de Tarragona són un impediment greu per al creixement. Burocràcia: Crida a la Generalitat a flexibilitzar la normativa per permetre més bungalows (actualment limitats al 33%) per no perdre competitivitat davant el model de València. Transport públic: Necessitat de millorar la connexió entre els càmpings i Tarragona capital per fomentar el turisme cultural.

  • 8'

    L'ONCE dedica el seu cupó a la Festa de Sant Magí

    Sant Magí protagonitza el cupó de l'ONCE En l'edició de divendres, l'organització ONCE ha dedicat la imatge del seu cupó a les Festes de Sant Magí de Tarragona. L'emissió especial mostra elements tradicionals com el carro dels portants de l'aigua. Els punts clau de la connexió a peu de carrer inclouen: Vendes a l'alça: Segons el venedor de la Plaça de la Mitja Lluna, la imatge de la festa ha animat considerablement les vendes. Héctor del Valle: El venedor, anomenat Francesc Javier, ha revelat la seva faceta com a cantant i músic professional, interpretant en directe algunes de les cançons més famoses de les campanyes publicitàries de l'ONCE. Premis extraordinaris: S'ha destacat que el premi d'aquest divendres puja a 6 milions d'euros, amb un sorteig especial proper de 14 milions per al dia 14. "L'únic que es veu és Festa de Sant Magí, Tarragona, 19 d'agost, i el carro dels portants de l'aigua." Un venedor amb talent artístic La interacció amb el personal de venda ha permès conèixer que el Francesc ja ha repartit premis importants anteriorment a la ciutat, inclosos premis de 350 milions de pessetes. A més, s'ha promocionat l'oferta actual on, per la compra de tres cupons del sorteig extraordinari, es regala un CD amb les cançons de l'estiu 2004.

  • 16'

    25 anys del Misteri de la Selva i el llibre de Camil Ferreter

    Celebració del 25è aniversari del Misteri de la Selva Aquesta conversa a Tarragona Ràdio commemora el quart de segle de representacions del Misteri de la Selva i la publicació del llibre "Pas a pas de representació de l'assumpció de Madona Santa Maria", escrit per Camil Ferreter. L'obra no només recull la història d'aquesta tradició, sinó que és un homenatge a l'esforç col·lectiu del poble. Aspectes destacats del llibre i la investigació El llibre ha requerit uns tres o quatre mesos de treball intens de documentació i memòria. Es plantegen hipòtesis sobre l'origen de la representació a la Selva del Camp, vinculant-la a la inauguració de dos retaules marians al segle XIV. S'explica per què el text original es troba a l'Arxiu de Tarragona: el cardenal Vidal i Barraquer el va fer traslladar per protegir-lo. Característiques de l'obra medieval Qualitat literària: A diferència d'altres obres populars anònimes, el Misteri de la Selva presenta una voluntat d'autor clara amb un vocabulari ric i reminiscències trobadoresques. Registres lingüístics: El text conserva el català del segle XIV, que destaca per la seva frescor i expressivitat. Elements de contrast: Existeix un contrast marcat entre la solemnitat dels cants religiosos i la "diablada", on els dimonis usen un llenguatge col·loquial i humorístic. "Batets-me aquest enemic que no val un peu de cabrit" La representació en directe Les funcions tenen lloc a la Parròquia de Sant Andreu de la Selva del Camp, amb la participació d'una vuitantena d'actors. Es tracta d'una experiència immersiva que ocupa tot l'espai del temple, fusionant música monòdica, gregorià i teatre medieval.

  • 11'

    Bonavista ja ho té tot a punt per a les seves festes

    Inici imminent de les festes de Bonavista Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista, explica que el barri ja ha enllestit gairebé tots els preparatius per donar el tret de sortida a la seva festa major. Tot i que encara queden els darrers detalls en l'escenari i la il·luminació, la il·lusió és màxima per gaudir d'uns dies de convivència. Un programa amb essència de barri El programa d'actes destaca pel seu colorit i participació local: Participació infantil: La portada del llibre de festes és fruit d'un concurs de dibuix realitzat a les escoles del barri. Teixit comercial: Una gran quantitat de comerços de Bonavista i poblacions veïnes com la Canonja col·laboren activament en el patrocini de la festa. Atractiu turístic: El famós mercat dels diumenges i la tradició del tapeo fan que molts estrangers i visitants de fora es desplacin fins al barri. Actes més destacats El calendari de festes està pensat per a totes les edats, combinant tradició i oci: Vendre: Homenatge a Joséito Chacón amb futbol, cercavila a les 20h, pregó a càrrec del senyor Nadal i la coronació de les reines a les 22h. Dissabte: Marató Popular infantil de bon matí, jocs, fira de varietats i revetlla. Diumenge: Guerra de l'escuma i l'aigua (on fins i tot els adults s'impliquen), actes religiosos, futbol i correfoc amb focs artificials. "Bonavista és un barri obert a tothom i tothom qui vulgui venir a la festa hi està convidat per passar-ho bé cívicament." Seguretat i civisme Durant l'entrevista es fa referència a un incident recent: un incendi presumptament provocat al "muro verd" entre Bonavista i Campclar. López fa una crida al civisme i al respecte per la natura, demanant que no es facin malbé els pins que tant costen de replantar, especialment per la seva funció protectora davant el polígon químic.

  • 8'

    Descoberta excepcional d'una cabana neandertal a Capellades

    La Revolució de l'Abric Romaní L'arqueòleg Eudald Carbonell detalla la troballa d'un negatiu de fusta de 3,5 metres a l'Abric Romaní de Capellades. Aquesta peça és el primer element de construcció d'una cabana neandertal localitzat al jaciment després de 22 anys d'excavacions. Punts clau de la descoberta: Complexitat social: La troballa d'estructures de cabanes confirma que els neandertals eren caçadors-recol·lectors amb una organització domèstica complexa. Domini del foc: El foc no era només una font de calor, sinó un element cultural i de transmissió d'informació, comparable al paper que té la televisió avui dia. Intel·ligència compartida: Carbonell defensa que el grau d'humanització no depèn de la tecnologia (com el mòbil actual), sinó de la complexitat de les relacions socials. Una feina de persistència "El treball de dia a dia és el més important. Vam estar pràcticament 15 anys sense trobar res." L'expert subratlla que la ciència és una tasca silenciosa que, de tant en tant, ofereix grans titulars que permeten compartir el coneixement amb la societat a través d'exposicions com les d'Atapuerca a Tarragona.

  • 16'

    Situació i reptes del sector d'apartaments turístics

    Anàlisi del sector turístic a la Costa Daurada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Gracet, president de l'Associació d'Apartaments Turístics de la Costa Daurada, analitza l'estat actual de la temporada i desmenteix l'existència d'una crisi estructural. Segons Gracet, ens trobem davant una temporada difícil però amb un sector que continua treballant i invertint. Punts clau de l'entrevista Ocupació i gestió: Tot i que els hotels tenen més agilitat per llançar ofertes d'última hora, els apartaments mantenen una bona ocupació a ple agost. Lluita contra l'al·legalitat: Un dels problemes principals és la competència de lloguers que no estan legalitzats i que no ofereixen garanties de qualitat ni serveis baiscs (neteja, roba de llit). Model de Sol i Platja: Gracet defensa amb contundència aquest model com la base de la seva activitat, tot i que reconeix la necessitat de millorar-lo amb valor afegit. "Turisme de sol i platja és la nostra base i a la que mai podrem renunciar." Crítica a la gestió política L'entrevistat es mostra molt crític amb algunes propostes del govern de la Generalitat: L'Ecotaxa: Rebutja la implementació d'un gravamen similar a l'antic model balear, considerant que podria generar un impacte negatiu en la imatge de la destinació. Finançament municipal: Reclama que els municipis turístics rebin més recursos directes en lloc d'imposar noves taxes als visitants, ja que aquests municipis aporten una gran part de la riquesa del país. Infraestructures: Denuncia el col·lapse constant de l'AP-7 i la falta d'inversions en vies de comunicació, un factor clau per a la competitivitat turística. El sector s'ha compromès a no donar dades d'ocupació definitives fins al mes d'octubre, basant-se en l'Observatori de la Fundació de la URV per garantir el rigor estadístic.

  • 23'

    Brahim: del Sàhara a Tarragona pel somni de ser pilot

    Trajectòria Vital i Acollida a Catalunya L'episodi narra la història excepcional d'en Brahim, un jove saharaui que va arribar a Tarragona a través del programa de colònies d'estiu i que, a diferència de la majoria de nens, s'ha quedat a residir a la ciutat per estudiar i llaurar-se un futur. L'Adaptació i el Sistema Educatiu • En Brahim es descriu com un noi totalment integrat que parla català amb fluïdesa i estudia segon d'ESO. • La Claustra, de la comissió de colònies, explica que el cas d'en Brahim és excepcional, ja que el programa de l'Associació d'Amics del Poble Saharaui està danyat pel retorn dels infants als campaments; la seva estada permanent ha estat possible gràcies a un acord entre la família biològica i l'adoptiva. • Es destaca el gran esforç acadèmic que realitza el jove per compensar el retard del sistema educatiu dels campaments de refugiats respecte al de Catalunya. Cultura Saharaui i Situació Política L'entrevista aprofundeix en la realitat dels campaments de Tindouf (Argèlia) i la identitat d'un poble que porta més de 25 anys a l'exili. Valors i Identitat • En Brahim i la Claustra defineixen el poble saharaui com extremadament acollidor, on el poc que es té es comparteix sempre amb el convidat. • Es parla del Front Polisario no només com un exèrcit o grup polític, sinó com un moviment d'alliberament nacional que engloba tota la població en la seva lluita per l'autodeterminació. Somnis de Futur: L'Aviació "Cada nit al Sàhara mirava les estrelles i veia passar els avions; el meu somni és ser pilot." En Brahim mostra una habilitat innata per la tecnologia i té clar que vol formar-se com a pilot d'aviació o metge per, en un futur, poder ajudar la seva família i el seu poble. Un Futur d'Esperança i Lluita L'episodi conclou amb una reflexió sobre el cansament del poble saharaui davant la paràlisi internacional i la falta d'un referèndum, mentre en Brahim aprofita l'oportunitat vital que se li ha brindat a Tarragona.

  • 12'

    2004-08-12 ORTIZ

    Situació crítica de la pesca a Tarragona L'entrevista amb Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors de Tarragona, revela una situació alarmant per al sector pesquer local, especialment pel que fa a la captura del peix blau. Les dades indiquen una davallada dràstica en les captures de sardina, arribant a una reducció del 75% durant els mesos d'estiu a la llotja tarragonina. Causes de la crisi i sobreexplotació El sector atribueix aquesta falta de peix a diversos factors: Sobreexplotació: L'arribada d'embarcacions més modernes i potents provinents d'Andalusia que operen des deports com Vinaròs. Canvi Climàtic i Contaminació: Es preveu un estudi biològic pel setembre conjuntament amb el Ministeri i la Generalitat per determinar les causes exactes. Competència Deslleial: Mancança de vedes uniformes a tota la costa catalana, fet que permet que flotes de Barcelona o Vilanova pesquin en zones on el sector de Tarragona està fent aturades biològiques. Impacte econòmic i costos d'explotació La situació de "ruïna total" s'agreuja per l'increment dels costos operatius: Carburant: L'augment del preu del gasoil és descrit com una "apunyalada al cor" del sector, ja que els pescadors no poden repercutir aquest cost en el preu final de subhasta. Greuge comparatiu en subvencions: Ortiz denuncia que Catalunya rep menys ajuts de la UE (fons IFOP) i de l'Estat en comparació amb Andalusia o la Comunitat Valenciana, on les subvencions per vedes i modernització de flota són molt superiors. Futur i mobilitzacions El malestar és profund entre les 500 famílies que depenen de la mar. Ortiz no descarta noves mobilitzacions abans de final d'any si l'administració no intervé. "No pot ser que alguns estiguem parant per respectar la mar i que els altres segueixin pescant; això és il·lògic totalment." Es reclama un major control sobre la venda de peix negre (que no passa per llotja) i una protecció més clara de la marca de qualitat del peix de la costa de Tarragona.

  • 18'

    Reedició de 'La capella de Sant Magí' d'Antoni Prenafeta

    Presentació d'una joia bibliogràfica i històrica El professor de la URV, Josep Maria Sabater i Bosch, presenta la reedició del llibre La capella de Sant Magí, una obra original de 1928 escrita per Antoni Prenafeta i Soler. Aquest document és considerat una font primordial per entendre no només la història de l'edifici, sinó també la gènesi de la devoció maginiana a Tarragona. Antoni Prenafeta: el capellà historiador L'autor original va ser administrador de la capella entre 1918 i 1923. Sabater destaca el valor del seu treball de recerca en un context on la documentació ja començava a escassejar: El llibre recull dades sobre la construcció de la capella, els exvots, els ermitans i els administradors anteriors. Prenafeta va tenir un final tràgic durant la Guerra Civil, sent tancat en un vaixell-presó i posteriorment executat. La majoria dels exemplars originals de 1928 es van perdre o destruir durant el conflicte bèl·lic, convertint aquesta reedició en un acte de preservació de la identitat. La reedició i el contingut actualitzat La nova publicació no és només una reproducció, sinó una edició crítica que inclou: Un text facsímil de l'obra original de 1928. Una introducció completa i notes a peu de pàgina per esclarir detalls històrics. Una addenda que actualitza la història fins als anys 2003-2004, detallant les darreres obres i restauracions. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." Història i llegenda del Portal del Carro Durant la conversa, es repassen les arrels de la devoció a Sant Magí, lligades a la muralla romana i al Portal del Carro. Es destaca el moment clau del segle XVIII (1777), quan l'arcabisbe Juan Lario es va curar d'una malaltia, fet que va revitalitzar la fe popular i va portar a l'ampliació de la petita capella original fins a l'estructura actual. Finalment, es comenta la vigència de les tradicions, com la de portar aigua de la Brufeganya o la presentació d'exvots (objectes oferts en agraïment per favors rebuts), que encara avui dia formen part del teixit social i religiós dels tarragonins.

  • 5'

    Programació de la Festa Major de Ferran

    Detalls de la Festivitat a Ferran L'entrevista amb Jordi Virgili, president de l'Associació de Veïns de Ferran, desgrana la programació d'una festa que destaca per la seva hospitalitat i tradició popular. Malgrat ser un nucli de només 75 habitants fixos, la localitat arriba a acollir fins a 900 persones durant els dies de celebració. Actes Principals i Gastronomia Sardinada Popular: L'acte estrella de divendres on es cuinen uns 250 quilos de sardines. És un esdeveniment marcadament familiar on el 90% dels assistents són convidats pels socis. Nit de Concerts: Després del sopar, la nit continua amb una cantada d'havaneres a càrrec del grup Cavall Bernat i una xaranga nocturna. Ball de Festa Major: Dissabte a la nit se celebra el ball amb el grup Aquarium. Virgili destaca que, a diferència d'altres pobles, a Ferran l'entrada és totalment gratuïta per mantenir el caràcter popular. Activitats per a totes les edats Infància: El dissabte a la tarda es dedica als nens amb animació infantil, xanques, globus i una gran xocolatada. Gent Gran: El diumenge, coincidint amb la Mare de Déu d'Agost, se celebra l'ofici religiós i un vermut amb homenatge a la tercera edat, on els nens de l'esplai fan una actuació especial. Sardanes: Com a novetat d'enguany, diumenge a la tarda hi haurà una ballada amb la cobla Ciutat de Reus. "A Ferran sempre hem tingut la política de fer festa major popular... el que no fem mai és fer pagar entrada." La celebració es presenta com una oportunitat per gaudir d'un entorn tranquil i bonic, presidit per la seva plaça amb el castell.

  • 14'

    46è Concurs de Castells i Escultures de Sorra

    Tradició a la Platja de la Rabassada L'entitat veterana Club Maginet organitza la 46a edició del concurs de castells de sorra a Tarragona. Aquesta competició, que antigament tenia un abast estatal sota el patrocini de Coca-Cola, es manté viva gràcies a l'esforç de l'entitat local i la fidelitat dels participants. Detalls de la competició Categories: Està dividit en dues seccions; la Categoria A (fins a 11 anys) i la Categoria B (a partir de 12 anys, sense límit d'edat). Horaris: Els participants de la categoria B comencen a les 11:00h i els de la categoria A a les 12:00h. Les inscripcions es fan una hora abans a la mateixa platja. Premis: Enguany destaca un primer premi excepcional: una bicicleta, a més dels tradicionals trofeus i obsequis per a tots els nens. Aspectes Tècnics i Valoració El jurat, que compta amb membres del Col·legi d'Aparelladors, no només valora l'estètica o les figures planes (com balenes o sirenes), sinó especialment: L'alçada: Es premia el relleu i la dificultat de mantenir estructures verticals. La tècnica: L'ús de la sorra ben mullada i el control del grau d'humitat per evitar que les torres s'enrunin. L'originalitat: Des de motius egipcis fins a les clàssiques torres medievals. "És molt difícil; el veure-ho és molt bonic, però tu t'hi poses i no surt, cal molta tècnica." Recomanacions per als participants Es recorda als concursants la importància de portar gorra per protegir-se del sol i, si és possible, un esbós o disseny previ per aprofitar millor el temps d'execució.

  • 11'

    Trasllat de la Facultat de Química al nou campus de Sescelades

    Detalls del trasllat de la Facultat de Química de la URV L'entrevista amb Josep Manel Ricard, degà de la facultat, detalla el complex procés de trasllat des de la plaça Imperial Tàrraco cap a les noves instal·lacions al campus de Sescelades. Aquest canvi representa una fita històrica per a la institució després de molts anys al centre de la ciutat. Fases i logística del trasllat El procés de trasllat és gradual i es divideix en tres grans blocs: * Laboratoris de docència: Trasllat de material de vidre i productes químics en gran quantitat. * Laboratoris de recerca: Instrumental complex que requereix un desmuntatge i muntatge especialitzat per part d'empreses tècniques. * Despatxos i arxius: Material personal, llibres i apunts que els professors han empaquetat durant el juliol. Característiques del nou edifici Les noves instal·lacions suposen una millora substancial en diversos àmbits: 1. Infraestructura: Un immoble modern de 16.000 metres quadrats que albergarà les facultats de Química i Enologia. 2. Capacitat: Disposa de 20 aules més amples i 51 laboratoris d'última generació. 3. Seguretat: Sistemes i protocols més moderns que minimitzen el risc d'incidents. "Pensem que podrem donar un servei molt millor a l'alumnat i les infraestructures de recerca també seran molt millors." Reptes i futur de la ubicació actual El degà també ha expressat les seves preocupacions i incògnites: * Transport i aparcament: El trasllat al nou campus implica una pèrdua de centralitat. S'ha demanat a l'empresa de transport municipal un reforç de línies i s'està treballant en solucions d'aparcament a preus tous per a la comunitat universitària. * Llegat de l'edifici antic: Tot i que la facultat de Lletres hi romandrà un any més, el futur de l'edifici a la plaça Imperial Tàrraco encara no és oficial, tot i que s'espera que l'Ajuntament li doni un ús adequat per a la ciutat. La inauguració oficial de la nova seu està prevista per al pròxim 30 de setembre.