Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

13-24 de 1247
  • 22'

    El tir amb arc a Tarragona: Una pràctica desconeguda

    Introducció a la pràctica del tir amb arc L'espai d'esports del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona presenta el tir amb arc com una disciplina esportiva amb grans virtuts però encara poc coneguda per al gran públic. Amb la presència de Roser Barberà, Miguel Simón i Isidro Alomar (President i Vicepresident del Club Tau), s'explora la realitat d'aquest esport a la ciutat. Una disciplina amb història i beneficis El Club Tau de Tarragona té gairebé 25 anys d'història i ha estat la llavor de molts altres clubs de la província. Durant l'entrevista, es destaquen diversos aspectes positius de la seva pràctica: - Salut i benestar: És ideal per a persones amb problemes d'esquena, ajuda a combatre l'estrès i millora la concentració. - Accessibilitat: Es pot començar a practicar a partir dels 8 anys i no té límit d'edat superior. - Valors: Requereix paciència, constància i una tècnica precisa que es va polint amb el temps. Reptes i mancances a Tarragona Malgrat els èxits esportius assolits a nivell nacional, el club denuncia la falta d'instal·lacions adequades a la ciutat. Actualment practiquen en un descampat a Sant Salvador que no reuneix les condicions òptimes: - Manca d'una sala de tir: Impossible realitzar cursets o entrenar en condicions durant l'hivern pel fred. - Absència de serveis bàsics: La falta de lavabos i zones d'acollida dificulta que nous socis (especialment nens i dones) s'hi quedin a llarg termini. - Fuga de talent: Molts arquers d'elit han hagut de marxar a altres ciutats com Lleida o Barcelona, on hi ha camps municipals de referència. Seguretat i normativa S'insisteix que l'arc és considerat una arma i, per tant, el seu ús està estrictament regulat per la Guàrdia Civil. Cal disposar de: "Una llicència federativa per poder tirar i haver realitzat un curs de formació previ." Finalment, es fa una crida a les autoritats per potenciar l'esport escolar i aprofitar el potencial turístic de la disciplina, ja que molts visitants europeus busquen llocs on poder entrenar durant les vacances.

  • 4'

    Discurs de Cap d'Any de l'alcalde Joan Miquel Nadal

    Missatge de Cap d'Any a la ciutadania L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, s'adreça als tarragonins i tarragonines a través de Tarragona Ràdio per fer un balanç de l'any que acaba i plantejar els reptes del nou any 2005. El discurs es centra en la cohesió social, el progrés urbanístic i la capitalitat de la ciutat. Balanç de l'any i compromís amb els barris L'alcalde repassa els moments dolços i amargs de l'any anterior, destacant: - La voluntat de tirar endavant el Pla Integral de Camp Clar malgrat no comptar amb subvencions externes. - L'assumpció de responsabilitats davant temes conflictius com Terrescavades, afirmant que es treballa per solucionar-ho. - El reconeixement a la ciutadania que es compromet amb el dia a dia de la ciutat. Projectes de futur i cohesió urbanística Per als propers anys, es defineixen diversos eixos estratègics per al creixement de Tarragona: - La transformació de la façana marítima i el desenvolupament del projecte de Ponent. - L'arribada d'un gran centre comercial i la construcció de la Ciutat Judicial. - L'aposta per projectes urbanístics que connectin definitivament els barris amb el centre urbà. Solidaritat i drets socials L'alcalde subratlla la importància d'una ciutat que no deixi ningú enrere, posant el focus en col·lectius específics i problemàtiques actuals: - Atenció a la gent gran, persones amb discapacitat i joves. - Lluita contra la violència de gènere i l'alcoholisme. - Respecte pels drets de les parelles homosexuals. "Vull una Tarragona capital i solidària." Desitjos i civisme Finalment, Nadal demana per als Reis d'Orient una millora en el diàleg polític i més civisme ciutadà (especialment pel que fa a la tinença de gossos), reafirmant la condició històrica de Tàrraco capital.

  • 4'

    Recollida de material a Tarragona per a Tailàndia

    Emergència a Tailàndia: Crida a la solidatitat L'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona ha iniciat una campanya de recollida urgent de material per ajudar les víctimes del tsunami al sud-est asiàtic. Segons ha explicat el voluntari Juan Castro, la iniciativa sorgeix d'una petició directa de l'ambaixador espanyol a Tailàndia. Materials sol·licitats Es demanen articles específics per cobrir les necessitats d'higiene i salut a la zona afectada: * Pastilles de sabó: És la demanda principal per als ciutadans. * Aigua mineral: Preferiblement en ampolles d'un litre i mig. * Material sanitari: Primers auxilis, lleixiu i sudaris. Punts de recollida i logística Els voluntaris es troben a la Rambla Nova, a l'alçada de l'estàtua dels Despullats, amb una unitat mòbil. La campanya s'ampliarà properament a les portes de grans centres comercials de la ciutat per facilitar les donacions. Tot i que el viatge cap a Tailàndia estava previst inicialment per a avui, s'ha ajornat per tal d'agrupar tot el material recollit i poder muntar un hospital de campanya a la destinació. "Actualment tenim ja recollits gairebé mil sudaris donats per sanatoris de tota la província." Entitats col·laboradores L'entrevistat destaca la col·laboració del Joan XXIII, clíniques i mútues, tot i lamentar la falta de suport d'algunes institucions hospitalàries locals.

  • 28'

    Josep Lluís Montesinos i l'èxit de 'Final'

    Introducció al món del curtmetratge El cineasta tarragonès Josep Lluís Montesinos visita el programa per desgranar l'intens procés de creació que s'amaga darrere d'un curtmetratge. Destaca que, tot i la seva curta durada (entre 12 i 20 minuts), requereix sovint un any sencer de feina que inclou preproducció, cerca de recursos, localitzacions i càsting. El procés creatiu i el guió Montesinos explica que la clau de qualsevol projecte és una bona idea original. • El procés de selecció d'idees pot durar mesos, descartant propostes fins a trobar la definitiva. • Tot i ser un cinema d'autor, busca sempre l'equilibri amb una certa comercialitat perquè el públic entengui la història. • El guió és la base on l'autor té total llibertat creativa. 'Final': Humor negre i reconeixement internacional L'eix central de l'entrevista és el seu multipremiat curt Final, una obra que aborda el tema del suïcidi des de l'humor negre. Impacte i premis Durant el 2004, el curt ha tingut un recorregut extraordinari: • Guardonat com a millor curtmetratge al Festival Internacional de Sant Sebastià. • Reconeixement com a Nou Talent FNAC. • Premi al millor guió al Festival Nacional de Cinema Jove de Saragossa. • Èxit internacional amb premis a països com el Perú (Quimera de Plata). "El món del curtmetratge és una malaltia: quan t'acabes de gastar tots els teus diners en un, al cap d'un any en tornes a fer un altre pel pur plaer de la il·lusió." Producció i realitat del sector El director destaca la magnitud del projecte Final, on van participar 90 actors i més de 300 figurants. Les localitzacions es van centrar a Tarragona, incloent llocs emblemàtics com el Pont del Diable. Aspectes econòmics i futur • El cost del curt va ser d'uns 3 milions de pessetes, una xifra modesta que ha resultat molt rendible gràcies als premis. • Montesinos reflexiona sobre el risc en el cinema espanyol i la necessitat de més ajudes per a històries trencadores. • Per al 2005, el cineasta ja treballa en el guió del que podria ser el seu primer llargmetratge.

  • 10'

    Activitats de Cap d'Any a Tarragona i el Bany de Sant Silvestre

    Celebració de la Fi d'Any a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona assumeix l'organització del tradicional Bany de Sant Silvestre amb l'objectiu de garantir-ne la continuïtat i potenciar la participació ciutadana. Al llarg de la conversa, es detallen els preparatius per al darrer dia de l'any i el llegat de la societat civil en aquests actes. El Bany de Sant Silvestre Relleu organitzatiu: Després de 20 anys a càrrec dels amics de Joan Cerón, l'Ajuntament agafa les regnes per cercar un relleu generacional i una major participació. Perfil dels banyistes: Històricament, unes 150 persones hi participen, moltes de les quals es banyen durant tot l'any. Es vol obrir l'activitat a tota la ciutadania, independentment de si són esportistes o no. Condicions i seguretat: L'aigua sol estar entre els 13 i 15 graus. Es recomana precaució en sortir de l'aigua per evitar refredats, i hi haurà presència preventiva de la Creu Roja. L'Agenda del 31 de Desembre L'agenda del darrer dia de l'any es presenta plena d'activitats tradicionals i esportives: 1. L'Home dels Nassos: Sortirà a les 12:00 h des del Pla de la Seu. S'ha aclarit que no arribarà per mar, tot i les bromes inicials. 2. Bany Popular: A la una del migdia a la platja del Miracle o la Comandància. 3. Cursa de Sant Silvestre: Per als més actius, durant la tarda s'organitza la cursa a càrrec dels fondistes locals. Comiat de l'Any i Bons Desitjos L'entrevista conclou amb un intercanvi de desitjos per a l'entrada de l'any 2005, destacant la importància de la salut i les bones notícies. "Esperem seguir comptant amb la participació de tots ells per aconseguir aquesta foto tan bonica de més de 100-150 persones banyant-se en ple hivern."

  • 29'

    Balanç d'un any del Govern Tripartit a Tarragona

    Balanç Polític i Gestió del Territori El delegat del govern a Tarragona, Javier Sabater, analitza el primer any del govern tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA). Subratlla que l'arribada d'aquest executiu ha representat la normalització democràtica de Catalunya després de 23 anys sense alternança. Coordinació Territorial Respecte a la cohesió interna del govern a les comarques tarragonines: • No hi ha hagut friccions rellevants entre els delegats territorials de diferents partits. • S'ha mantingut una coordinació mensual constant, fins i tot a l'agost. • El repte pendent és la descentralització real de l'administració per evitar viatges innecessaris a Barcelona. Relacions amb l'Ajuntament de Tarragona Sabater es mostra crític amb l'actitud de l'alcalde de la ciutat, assenyalant una manca de recepció positiva a les propostes de la Generalitat. Projectes Culturals i Patrimonials • Museu Nacional Arqueològic: Es busca desbloquejar el projecte amb el govern de l'Estat. Sabater demana diàleg sobre la ubicació, sigui a la Tabacalera o prop de l'actual seu. • Teatre Romà: S'anuncia que es traurà el projecte museístic del calaix sense esperar a la darrera sentència judicial per guanyar temps. • Patrimoni de la Humanitat: Voluntat de coordinar accions no només a la ciutat, sinó a tot el conjunt monumental (Constantí, Altafulla, etc.). Equipaments i Urbanisme L'entrevista repassa diversos punts de fricció i projectes estratègics: • Edifici de la Chartreuse: La Generalitat paga una quantitat mensual elevada per un espai que l'Ajuntament vol, però no s'arriba a un acord de compensació. • Escola Oficial d'Idiomes: Sabater reclama que l'Ajuntament cedeixi formalment els terrenys per iniciar els tràmits, ja que les promeses verbals no s'han materialitzat. • Ciutat Judicial: Es planteja la possibilitat d'ubicar els jutjats a la Tabacalera com una solució racional i econòmica. "No voler parlar de les coses és el pitjor que pot passar; necessitem solucions conjuntes per als temes pendents." Comerç, Seguretat i Barris Grans Superfícies Es confirma la suspensió de llicències per a grans superfícies un any més, cosa que afecta l'arribada d'El Corte Inglés. L'objectiu és protegir el comerç petit mentre es modernitza i s'aprova un nou pla d'equipaments. Llei de Barris i Seguretat • Camp Clar: Sabater nega amiguisme en la denegació de l'ajut i insta l'Ajuntament a tornar-se a presentar al febrer. • Mossos d'Esquadra: Es preveu avançar el desplegament total a Tarragona al 2007 i es destaca la incorporació de 100 agents per a tasques d'investigació, més enllà de la simple presència visual.

  • 12'

    2004-12-29 ROSA MªABADIA.ESPLAIS FUNDA.LA

    Nadàlia: Una Aliança Intergeneracional El programa Nadàlia, impulsat per la Fundació La Caixa, és una iniciativa consolidada que busca unir generacions a través de les noves tecnologies. Segons explica Rosa Maria Badia, gestora social dels esplais, el projecte se centra en l'intercanvi de coneixements entre persones grans voluntàries i nens durant períodes clau com el Nadal o l'estiu. Eixos Principals del Programa Alfabetització Digital: Els participants aprenen a navegar per internet, enviar correus electrònics i utilitzar plataformes educatives. Intercanvi de Rols: Tot i que els grans actuen com a voluntaris, sovint els nens (a partir de 8-10 anys) acaben ensenyant als avis, creant un estímul positiu per a la gent gran. Recursos Educatius: L'ús de portals com Educàlia (per a nens i secundària) i el Club Estrella (per a gent gran), on es realitzen tallers, concursos de fotografia i creació de postals digitals. Beneficis per a la Gent Gran L'experiència va més enllà de la tècnica; és una eina contra la soledat i el sedentarisme: "És una altra manera de relacionar-se que no faries a casa, perquè miraries la tele i no faries res més. La tele és mirar, no és interactiva." Per a molts avis, l'ordinador és una porta per comunicar-se amb familiars llunyans o per sentir-se valorats i recordats a través de la recepció de postals digitals. A més, la paciència dels avis ajuda els nens a gestionar la immediatesa del món digital. Ubicació i Participació Les activitats es realitzen als esplais de la Fundació La Caixa, recognoscibles per la seva emblemàtica estrella. A la província de Tarragona, destaquen els centres de: * Tarragona ciutat: Sant Magí i Sant Pere i Sant Pau. * Altres localitats: Salou, Vila-seca, Reus, Falset i les Terres de l'Ebre.

  • 22'

    2004-12-29 REPOR PESSEBRES

    El Pessebre: Una Tradició Viva a Tarragona El pessebre, una tradició iniciada per Sant Francesc d'Assís al segle XIII, continua sent un element central del Nadal a Catalunya. Aquesta ruta ens descobreix tres exposicions emblemàtiques a la ciutat de Tarragona que mostren des de la tradició més local fins a la diversitat internacional. 1. El Pessebre de la Colla dels Xiquets de Tarragona Situat al carrer Sant Antoni, destaca per la seva complexitat tècnica i realisme: Dimensions impressionants: Utilitza més de 1.000 litres d'aigua, 600 kg de pedra i 300 figures. Efectes especials: Incorpora un muntatge electrònic amb motors i temporitzadors per a rius, molins que giren i olles que treuen fum. Detalls locals: Inclou una font amb la insígnia de la colla castellera i referències al Priorat amb vinyes i marges de pedra seca. Figures d'autor: Compta amb peces del figuretaire Carles Delgado i d'escoles com Olot i Barcelona (Martí Castells). 2. L'Associació Pessebrista de Tarragona Ubicada al carrer Girona, presenta una mostra d'onze diorames amb un enfocament més artístic i acadèmic: Rigor i perspectiva: Es prioritza la proporció i l'estudi històric de les escenes. Diorames destacats: Des d'una ambientació al temple de Luxor (Egipte) fins a escenaris locals com el Carrer Jueu de Tarragona. Innovació: Destaca el primer diorama realitzat íntegrament per dones pessebristes a la ciutat. Elements curiosos: El pessebre dels reis d'Orient inclou un estel mòbil que creua el cel de tant en tant. 3. Pessebres d'arreu del món a la Diputació Una exposició al pati del Palau de la Diputació que recull cent peces de la col·lecció del Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar: Diversitat internacional: Pessebres de 30 països diferents de gairebé tots els continents. Peces singulars: > "Un pessebre de Polònia que és una reproducció de l'església de Santa Maria de Cracòvia, fet amb paper de plata de colors." Adaptació cultural: Mostra com cada cultura adapta el naixement al seu entorn, com els pessebres tallats en fusta d'Uganda o l'estil naïf de Rosa Ramalho a Portugal.

  • 7'

    Debut de la Banda Simfònica de la Diputació de Tarragona

    Estrena de la Banda Simfònica al Teatre Fortuny Aquest vespre, a les 22.00 h, el Teatre Fortuny de Reus acollirà el debut oficial de la Banda Simfònica dels centres d'ensenyament musical de la Diputació de Tarragona. Segons explica el seu director, Joan Ramon Reverter, el projecte és una iniciativa educativa pionera que uneix més de 100 joves músics procedents dels conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa. Caràcter i Objectius del Projecte Naturalesa Simfònica: La banda destaca per la seva gran dimensió i per l'addició d'instruments de corda a la base tradicional de vent i percussió. Finalitat Educativa: L'objectiu principal és permetre que els alumnes (d'entre 12 i 20 anys) accedeixin a un repertori variat i complex que difícilment podrien abordar de forma individual als seus centres. Col·laboració Territorial: El projecte és fruit del treball conjunt de professors dels tres conservatoris de la província. Programa del Concert El repertori seleccionat per a l'estrena es divideix en dues parts clarament diferenciades: Música per a banda: Inclou un pasdoble, un vals de jazz suite, fragments del musical The Phantom of the Opera i l'obra original Ross Roy de Jacob de Haan. Música clàssica i ballable: Una segona part dedicada íntegrament a la família Strauss, amb valsos i polques cèlebres com El Danubi Blau. "El projecte neix amb una forta vocació educativa per oferir als joves una experiència musical de gran format que els seus centres, de manera individual, no els podrien proporcionar." L'entrevista conclou destacant la motivació dels alumnes i l'aposta institucional de la Diputació per la formació musical de grau mitjà.

  • 22'

    Els Pastorets de Tarragona: Humor i Tradició al Teatre Metropol

    Els Pastorets de Tarragona: Una versió renovada En Jordi Gómez, representant de la companyia La Golfa, presenta la versió dels Pastorets que es representarà aquest cap de setmana al Teatre Metropol. Aquesta adaptació, escrita per l'actual conseller en cap Josep Bergalló, es diferencia del clàssic de Folch i Torres per la seva agilitat i la introducció d'elements contemporanis. Humor i Sàtira Política L'espectacle destaca per mantenir l'essència tradicional però amb una forta càrrega d'actualitat: Dosi d'humor per a adults: S'inclouen crítiques i bromes sobre la política municipal, nacional i estatal. Visió per a infants: Lluquet i Rovelló adopten un estil més proper al clown o pallasso, oferint un humor molt visual. Aparicions virtuals: L'obra comença amb una presidenta de la Generalitat explicant la història a través de la televisió, en lloc de la tradicional àvia. Producció i Tècnica La companyia ha treballat per oferir un espectacle dinàmic conegut per: Música en directe: Enguany s'utilitza un teclat/piano i cantants en viu per crear una sonoritat diferent. Col·laboració local: Participació de l'Acadèmia de Dansa Marmet per a les escenes de l'infern i els pecats capitals. Ritme frenètic: S'ha reduït la durada a unes dues hores (incloent la mitja part) per adaptar-se als gustos actuals del públic. "És un espectacle que cada any l'intentem variar una miqueta perquè sigui atractiu a la gent que encara no ens ha vist i també als que ens veuen cada any." Participació del públic i sorteig Durant l'entrevista, s'han repartit sis entrades gratuïtes entre els oients de Tarragona Ràdio que han estat capaços d'identificar personatges secundaris de l'obra com Sant Gabriel, la Verge Maria o Sant Josep.

  • 5'

    Missió d'ajuda de Protecció Civil de Tarragona al sud-est asiàtic

    Expedició humanitària tarragonina davant la tragèdia del tsunamis Arran del devastador terratrèmol i posterior tsunami al sud-est asiàtic, un equip de vuit voluntaris de Protecció Civil de Tarragona es prepara per desplaçar-se a la zona de Phuket, Tailàndia. L'objectiu de la missió és oferir tasques de rescat, logística i assistència sanitària en una catàstrofe que ja supera les 24.000 víctimes mortals. Detalls de l'operatiu de rescat L'equip tarragoní està format per perfils especialitzats per afrontar la crisi: 4 guies canins amb gossos ensinistrats per a la recerca de persones. 4 efectius sanitaris i experts en logística de campanya. L'enviament inclou medicines i material de primers auxilis proporcionat per diverses entitats hospitalàries i locals. Logística i incerteses de la missió Àlex Ruiz, membre de l'expedició, destaca que, tot i tenir el material a punt, la principal dificultat és la confirmació del vol des de Barcelona a causa de la complexitat de carregar tot l'equipament logístic. Tot i l'experiència prèvia en desastres a Algèria o el Marroc, Ruiz admet la duresa psicològica de la situació: "És difícil i complicat treballar amb gent que ho està passant tan malament... t'esperen imatges de cossos sense vida que has de treure." Crida a la solidaritat ciutadana L'episodi clou amb una crida urgent a la col·laboració econòmica a través de la Creu Roja Internacional, que ha habilitat comptes corrents a les principals entitats bancàries per canalitzar l'ajuda humanitària cap a les zones afectades.

  • 22'

    Perspectives econòmiques i reptes de Tarragona pel 2005

    En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), fa un balanç del 2004 i exposa els reptes estratègics per al territori. Estratègia i infraestructures Cabré reflexiona sobre la decepció que va suposar no ser seu de l'Expo 2015, però ho veu com una oportunitat per crear un pla estratègic a 25 anys. Considera que Tarragona ha de recuperar la seva capitalitat històrica mitjançant: * La privatització de l'aeroport de Reus per guanyar agilitat i competitivitat davant la gestió estatal. * L'aposta pels vols de baix cost com a model de futur per a la mobilitat regional. * La millora urgent de les infraestructures, destacant el tercer carril de l'AP-7 i la millora de la N-240. El Consorci del Camp i la política local L'entrevistat es mostra crític amb el funcionament actual del Consorci del Camp de Tarragona, afirmant que necessita una redefinició profunda per ser operatiu i evitar morir per inactivitat. Defensa la creació d'una veritable àrea metropolitana que aglutini els 400.000 habitants del territori per assolir una "massa crítica" competitiva a nivell europeu. "L'acord entre els polítics per sobre dels colors partidistes és el punt més important per situar Tarragona al món." Perspectives econòmiques Malgrat els canvis polítics amb el govern tripartit, Cabré valora el 2004 com un any molt bo, impulsat pel turisme, la química i el sector de la construcció. De cara al 2005, preveu un creixement econòmic positiu seguint l'estela de la recuperació a Europa, sempre que es deixi treballar els empresaris sense intervencionismes excessius.