Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

25-36 de 1247
  • 11'

    Primers detalls de la Sant Silvestre de Tarragona

    Èxit rotund en la primera edició El portaveu del Club Esportiu Tarragona Fondistes, Rafa Casellas, ha explicat l'acollida excepcional que ha tingut la primera cursa de Sant Silvestre a la ciutat de Tarragona. Contra tot pronòstic per ser una primera convocatòria, l'organització ha hagut de tancar les inscripcions anticipadament en arribar al límit de 500 participants. Detalls de la competició i el recorregut Circuit: Consta d'uns 8 quilòmetres amb sortida i arribada a la Llotja de Pescadors. Recorregut: Passa per l'Autoritat Portuària, el Moll de Llevant, el Moll de Lleida i el passeig marítim a la platja del Miracle. Logística: S'ha escollit una zona principalment peatonal i portuària per minimitzar l'impacte en el trànsit d'un dia laborable com el 31 de desembre. Filosofia de l'entitat organitzadora L'entitat, fundada l'any 1997, es defineix com un club amateur i obert a tothom. Ofereixen assessorament a nous corredors sobre materials, salut (amb vincles amb Santa Tecla) i organitzen grups d'entrenament setmanals. "Correm perquè ens agrada... som una entitat oberta, amateur, que corre per amor a l'art." Expectatives de futur L'alta demanda d'aquest l'any assegura pràcticament la celebració d'una segona edició el curs vinent. L'objectiu de l'organització és consolidar aquesta prova dins el calendari d'esdeveniments esportius de la ciutat, on ja destaquen la Mitja Marató o la Cursa de la Mina.

  • 12'

    2004-12-28 CENTRE ALT RENDIMENT

    Projecte de tecnificació esportiva a l'antiga Laboral El Govern català ha iniciat els tràmits per convertir part dels terrenys del Complex Educatiu de Tarragona (l'antiga Universitat Laboral) en un centre de tecnificació esportiva. Aquest projecte pretén aprofitar les infraestructures existents per oferir un espai on els joves puguin compaginar els estudis amb l'esport de competició sense haver de triar entre ambdues facetes. Diferències entre nivells d'alt rendiment S'han definit tres esglaons dins l'estructura esportiva de la Generalitat: CAR de Sant Cugat: El nivell màxim d'alt rendiment, de gestió directa i abast nacional. Centres de Tecnificació: Com el previst a Tarragona o el ja existent a Amposta, que representen un grau intermedi. Instituts d'esports: El tercer nivell, centrat en disciplines específiques. Instal·lacions i viabilitat del projecte Jordi Cortilla destaca que el complex ja disposa d'una base sòlida d'equipaments que cal reorientar i millorar: Camps i pistes: Inclou cinc camps de futbol, pistes cobertes de bàsquet i futbol sala, circuits de cross i pistes d'atletisme. Residència: Disposa de 600 places per a estudiants, clau per atreure esportistes de fora de la ciutat. Entorn acadèmic: La convivència amb instituts de batxillerat, cicles de formació professional i la proximitat amb la URV (Universitat Rovira i Virgili) facilita la conciliació formativa. "Sempre veig que hi ha un moment que els alumnes han de triar o l'esport o l'educació per una qüestió de temps; volem que no hagin de triar." Finançament i col·laboració institucional Francesc Aguiló subratlla que el projecte es troba en fase de converses i requerirà la implicació de diversos actors per ser viable: Ajuntament de Tarragona: Es considera essencial la seva implicació directa i l'aportació de recursos. Generalitat de Catalunya: Participaria amb el finançament d'un terç o més de la inversió. Clubs i Federacions: Entitats com el Nàstic, el CBT o de voleibol podrien beneficiar-se i col·laborar en el centre. Noves inversions: La prioritat inicial seria la construcció d'un pavelló de grans dimensions (tipus PAV-3) i, possiblement, una piscina coberta.

  • 4'

    2004-12-27 U M REDES

    Objectius i abast de la iniciativa Isabel Pérez presenta una campanya itinerant impulsada per Red.es que recorre Espanya amb l'objectiu de sensibilitzar la població sobre la importància d'Internet i les noves tecnologies. El missatge central és clar: a les portes del 2005, ningú pot viure aliè a la revolució digital. Metodologia de l'aprenentatge La campanya utilitza un mètode pràctic i vivencial estructurat en tres fases: Testimonis reals: Ús de CDs amb casos de ciutadans que expliquen com Internet ha millorat les seves vides. Formació bàsica: Una aplicació que ensenya des del maneig del ratolí fins als components interns del PC. Pràctica directa: Exercicis guiats en una xarxa de 30 ordinadors amb banda ampla per aprendre a: Utilitzar buscadors. Enviar correus electrònics. Participar en un xat intern per entendre la comunicació en xarxa. Impacte social i institucional La campanya posa un focus especial en col·lectius com la tercera edat, destacant beneficis com la gestió bancària online o la comunicació amb familiars distants. A més, s'ha observat un gran impacte en les administracions locals de zones rurals: "Molts ajuntaments de pobles petits ens pregunten com muntar un telecentre després de veure l'interès dels seus ciutadans." Finalment, es destaca que no només cal inversió en infraestructures, sinó que la clau de l'èxit resideix a conscienciar el ciutadà perquè decideixi "pujar al carro" de la tecnologia.

  • 21'

    La Casa de l'Agua de Coco: 10 anys de solidaritat

    Solidaritat a través de la imatge En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el periodista Josep Maria Sansa presenta el seu llibre La Casa de l'Agua de Coco, 10 anys, una obra que commemora la primera dècada de vida d'una ONG modesta però amb un gran impacte humà. El llibre, prologat per Arcadi Oliveras, recull fotografies que fugen del tòpic de la misèria per mostrar l'esperança i la plenitud de les persones que reben ajuda. Projectes transformadors a Madagascar, Cambodja i Brasil L'ONG centra els seus esforços en tres àrees geogràfiques concretes amb estratègies adaptades a les necessitats locals: Cambodja i Madagascar: Es focalitzen en la recollida de famílies indigents. Se les forma en un ofici artesanal i s'escolaritza els fills. Mentre dura la formació, l'entitat construeix una vivenda que acaba essent propietat de la família si compleixen el pla de seguiment. Salvador de Bahia (Brasil): Treballen en col·laboració amb una associació de veïns de la favela de Lobato per treure nens i joves de la prostitució, oferint-los suport escolar i formació professional com perruqueria o manicura. L'origen d'un nom singular L'autor explica que el nom de l'entitat prové d'un recurs mèdic utilitzat durant la guerra civil de Cambotja: "A manca de medicaments, utilitzaven l'aigua de coco directament a la vena com a substitut del sèrum intravenós, ja que és estèril i rica en glucosa." Metafòricament, l'ONG no només vol curar les ferides del cos, sinó també les de l'ànima. Futur i denúncia Sansa revela que ja treballa en nous projectes per a l'any vinent: 1. Una exposició multimèdia a Tarragona que seguirà l'estètica del llibre. 2. Un nou treball de recerca i denúncia sobre l'explotació infantil al Sud-est asiàtic. El llibre es pot adquirir a llibreries de Tarragona com La Capona i L'Herconet, i tots els beneficis es destinen íntegrament als projectes solidaris de l'ONG.

  • 19'

    Humor i Actualitat: Radio Bufaruy i Informatius 3.5

    Resum del Programa: Sàtira i Actualitat Local L'episodi presenta un format de ràdio escolar realitzat pels alumnes del Col·legi Sant Pau (2n C), on es barregen esquetxos humorístics, paròdies polítiques i un repàs fictici a les notícies d'actualitat sota el nom de Radio Bufaruy i Informatius tres minuts i mig. Esquetxos Polítics i Debats Lingüístics L'inici del programa se centra en una sèrie de paròdies sobre figures polítiques rellevants: Paròdia de Zapatero i Aznar: Es burlen del nivell d'anglès d'Aznar i del nivell de català de Zapatero, recreant una discussió absurda on fins i tot es proposa l'ús de tortillas de patatas com a argument. Maragall i Mas: Una breu escena que satiritza les negociacions per l'Estatut, introduint elements de suborn humorístic i peticions de desintoxicació. El debat de la llengua: Una taula rodona caòtica amb personatges com George Bush, Mariona (filla del president d'ERC) i una jove de moda. Es discuteix de manera irònica la independència de Catalunya, la unificació del català versus el castellà i la importància global de l'anglès. Seccions Informatives i Entrevistes El programa segueix l'estructura d'un telenotícies convencional però amb un gir positiu o surrealista: Notícies Globals: S'informa d'una pau hipotètica a l'Iraq i Txetxènia, i d'una millora en l'ajuda humanitària. Crònica Rosa: Inclou reconciliacions impossibles de personatges com Belén Esteban i la família de Carmina Ordóñez. L'Entrevista de Lídia: Una trucada a una dona que suposadament va fer una vaga de fam, però que acaba confessant que està cuinant un pollastre, generant un conflicte còmic amb el presentador. "Si Espanya fos un dònuts, Madrid seria inexistent i, amb una caixalada, Catalunya independent." Esports i Previsió del Temps Futbol: Es comenta la situació del FC Barcelona i del Real Madrid a la lliga, destacant la necessitat que el Barça "es posi les piles". Motor: Esment especial a Fernando Alonso, Dani Pedrosa i l'alumne del col·legi, Albert Mateu, campió de motociclisme de Catalunya. El Temps: S'anuncia amb optimisme que plou a les zones seques del planeta i que la normalitat ha tornat a Haití. L'episodi tanca amb blocs publicitaris ficticis (com el cotxe Remover TDI o l'agència A peu viatges) i el comiat entusiasta de tota la classe.

  • 4'

    Experiència radiofònica a l'ESO del Col·legi Sant Pau

    Introducció a l'activitat Montserrat Arbó, coordinadora d'ESO del Col·legi Sant Pau de Tarragona, presenta una iniciativa educativa on els alumnes de segon d'ESO s'endinsen en el món de la comunicació a través d'una experiència radiofònica pròpia. Aquesta activitat s'ha dissenyat com una activitat complementària dins el currículum escolar. Objectius Pedagògics L'activitat no busca la perfecció argumental, sinó el desenvolupament de competències clau: * Treball de la llengua: Fomentar l'expressió creativa i el gaudi amb l'idioma. * Comunicació verbal: Millorar la capacitat d'expressió oral, el ritme i la sonoritat de les paraules, contrarestant la tendència actual a la comunicació escrita per missatgeria mòbil. * Coneixement del mitjà: Apropar la ràdio a uns joves que consumeixen majoritàriament continguts audiovisuals i televisió. El repte d'apropar la ràdio als joves L'entrevista revela la distància entre els adolescents de 13 anys i el mitjà radiofònic tradicional: * Els alumnes perceben la ràdio generalista com a quelcom "avorrit" o dirigit a un públic adult. * L'element que més els ha cridat l'atenció i els ha resultat atractiu han estat els anuncis i la publicitat, tant per la forma com pel contingut. * La música és el seu principal punt de connexió, tot i que prefereixen consumir-la a través de plataformes d'Internet. Producció i Resultats "Tot, absolutament tot, ho han elaborat ells: els textos, les músiques..." L'experiència ha estat altament positiva, ja que els alumnes han estat els protagonistes absoluts de la producció, creant continguts des de zero. El programa resultant és un reflex de la classe de 2n C, que ha treballat de forma autònoma per expressar-se i comunicar-se amb un format nou per a ells.

  • 24'

    Balanç i futur del Palau de Congressos de Tarragona

    Cinc anys de trajectòria ascendent El tinent d'alcalde Francesc Ricomà fa balanç dels primers cinc anys del Palau de Congressos de Tarragona, destacant una evolució positiva en activitat i ingressos. Actualment, la ciutat acull una mitjana de 10 congressos anuals, xifra que posiciona la instal·lació en la part mitjana-alta del rànquing estatal. Els pilars de l'èxit congressual L'atractiu de Tarragona per als organitzadors es basa en dos factors clau: • Instal·lacions modernes: Espais operatius i funcionals que garanteixen la comoditat dels assistents. • Oferta lúdica i cultural: La capacitat de la ciutat per oferir gastronomia, història (patrimoni mundial) i oci de qualitat tant per als congressistes com per als seus acompanyants. "El congressista busca una ciutat idònia que, a part de bones instal·lacions, tingui una oferta lúdica prou àmplia per cobrir una estada de tres o quatre dies." Estratègia de futur: Fires i Cultura L'objectiu per als propers anys és assolir els 13-15 congressos anuals i consolidar altres línies de negoci: Especialització firal Es passa del model de fira multisectorial (saturat i poc diferenciat) a les fires temàtiques i participatives. S'espera arribar a un calendari de sis fires pròpies el 2006, destacant èxits com Mobidec (moble), El Teu Dia (casaments) i el Tuning. La Sala August i l'oferta musical Gràcies a les millores en l'acústica, la Sala August (amb capacitat per a 1.200 persones) s'obrirà més a la ciutadania amb una programació cultural i d'espectacles estable. Projectes destacats i reconeixements • Congrés de Seguretat en el Futbol: Es presenta el primer congrés organitzat directament per l'Ajuntament, centrat en la prevenció i seguretat als estadis, amb el suport de la Federació Espanyola de Futbol i la presència d'Ángel María Villar. • Premi al Millor Centre de Congressos: Tarragona rebrà el febrer de 2005 el premi al millor centre de congressos espanyol del 2004, atorgat pels organitzadors professionals. • Pla d'Acció Turística: Es preveu la redacció d'un nou pla per al maig de 2005 i el llançament de la Citycard per facilitar la visita als turistes, especialment en el segment de turisme familiar i de cap de setmana.

  • 15'

    2004-12-27 IVAN PUIG LLIBRE

    L'Argentinazo i el drama del corralito L'autor Ivan Puig descriu el seu contacte amb la realitat argentina durant la crisi del 2001, coneguda com l'Argentinazo. L'episodi central del seu relat és l'assassinat de Gastón Riba, una de les víctimes de la repressió policial durant l'estat de fiti decretat per Fernando de la Rua. La vídua de Riba, Mari Riba, va viure el trauma de veure la mort del seu marit en directe per televisió mentre les càmeres filmaven la revolta popular. L'autor destaca la dignitat de la Mari, qui tot i el dolor, manté intactes les seves utopies i el seu compromís amb la construcció d'un país millor. Del sud de l'Argentina a la Selva Lacandona El llibre no es queda només en el context urbà de Buenos Aires, sinó que es mou cap a Mèxic seguint el fil organitzatiu de les associacions de dret humans com Hijos. El moviment zapatista: Puig viatja a Chiapas per conèixer de prop la revolta dels camperols indis que, des del 1994, lluiten contra 500 anys d'esclavitud i silenci. L'educació com a salvació: Malgrat la pobresa extrema i la condició de desplaçats de guerra, els zapatistes prioritzen la creació d'escoles al mig de la selva com a eina fonamental per a la seva deslliurança. Una obra sobre la memòria i l'esperança Tot i narrar fets dramàtics, l'autor insisteix que el llibre és un relat humà i amable que busca allunyar-se de la politització del dolor i dels textos acadèmics feixucs. "Aquestes pàgines estan del costat de les víctimes de 500 anys de saqueig o d'altra vegada en marxa per la seva emancipació." L'objectiu final de l'obra és servir de mirall per a la societat catalana, convidant a reflexionar sobre la capacitat de la classe obrera per seguir somiant en utopies i en la construcció d'una realitat social diferent.

  • 8'

    El Poema de Nadal a la Catedral de Tarragona amb Enric Major

    El retorn d'un clàssic: El Poema de Nadal L'actor Enric Major ens presenta la nova edició de l'espectacle Nadal en concert, que inclou el cèlebre Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. Aquesta funció tindrà lloc a la Catedral de Tarragona i destaca per ser una producció renovada respecte a l'any anterior, amb un format que fusiona la paraula dita i la música en directe. Un ventall d'artistes de luxe L'espectacle compta amb una nòmina d'intèrprets i músics de primer nivell que busquen emocionar el públic: Recitadors: Montserrat Salvador, Mercè Pons, Pere Ponce i Enric Major. Música: L'actuació estel·lar de Maria del Mar Bonet, acompanyada per Manel Camp al piano i Eulogio Dávalos a la guitarra. Direcció i producció: Sota la visió d'Esteve Polls i la producció de Maria Josep Arenós. L'emoció del text de Sagarra Major reflexiona sobre la potència del text de Sagarra, qualificant-lo de "perillosíssim" per la seva capacitat de commoure tant a creients com a agnòstics: "El poema de Nadal va molt més enllà... toca unes fibres que a vegades l'emoció se't dispara per on no voldries." L'actor destaca que no és un text amable de pessebre, sinó una obra que burxa en les injustícies humanes i en la part més íntima de la sensibilitat col·lectiva. L'espectacle està concebut com una peça orgànica on la música del cor i els instruments s'entrellacen amb el vers per oferir una experiència sensorial completa.

  • 23'

    La Muntanyeta: Reptes i projectes de paràlisi cerebral

    La realitat quotidiana de la paràlisi cerebral L'episodi explora la complexitat de les tasques diàries per a les persones amb paràlisi cerebral i els seus cuidadors. S'emfatitza que accions que per a la majoria són instantànies, com alimentar-se, dutxar-se o desplaçar-se, esdevenen autèntiques epopeies que requereixen una logística ingent i molt de temps. Reptes logístics i econòmics • L'alimentació: Cada infant té necessitats específiques de textura i ritme, requerint una dedicació que pot anar dels cinc minuts a l'hora i mitja per àpat. • Accessibilitat a la llar: Les famílies han d'afrontar despeses elevades per adaptar habitatges amb portes amples i dutxes planes. • Activitats exteriors: Sortir a la piscina o anar de colònies implica un desplegament de transport adaptat i personal altament coordinat. "Qualsevol cosa quotidiana que per a nosaltres pot ser senzilla, per als nostres nens és una verdadera aventura." El factor humà i emocional Es destaca la importància de l'afecte en el tracte diari. La María, treballadora del centre, explica com els infants perceben i senten l'entorn de la mateixa manera que qualsevol altra persona, desmuntant el mite que la seva discapacitat els impedeix connectar emocionalment. Projectes de futur a La Muntanyeta En Jaume Marí, president de la Fundació, detalla els objectius per al 2005: Infraestructures i serveis • Jardí terapèutic: Un espai finançat per entitats locals que serà realitat a la primavera. • Transport adaptat: Adquisició d'una furgoneta nova gràcies a la col·laboració institucional. • Ampliació de la residència: Projecte de segona i tercera fase valorat en més d'un milió d'euros per donar cabuda a una cinquantena de residents. Innovació en l'atenció • Projecte 0-3 anys: Una iniciativa pionera a l'Estat basada en l'estimulació precoç i el consens entre diferents administracions per donar suport a les famílies des del naixement del fill.

  • 25'

    Voluntariat i teràpies innovadores a La Muntanyeta

    El valor del voluntariat al centre L'episodi destaca la figura dels voluntaris com a pilar fonamental del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta. Mitjançant els testimonis de la Virgínia (infermera) i el José Manuel, s'explora què mou a una persona a dedicar el seu temps lliure a acompanyar persones amb paràlisi cerebral. • Reciprocitat emocional: Els voluntaris coincideixen que, tot i que sembla un tòpic, reben molt més del que donen. La satisfacció personal i l'aprenentatge vital superen qualsevol esforç. • Comunicació més enllà de les paraules: S'explica com el vincle es crea a través de mirades, gestos, somriures i el contacte físic, superant les barreres inicials de la discapacitat. • Activitats d'oci: Es mencionen activitats com la bocha (un esport similar a la petanca per a persones amb mobilitat reduïda) i els jocs de persecució que fomenten la integració i la diversió. "No hi ha salari al món que faci aquesta feina. És alguna cosa més que una feina." Teràpies ocupacionals i activitats innovadores El centre no només se centra en l'atenció bàsica, sinó que aposta per la estimulació creativa i física a través del Centre Ocupacional. Hipoteràpia: El contacte amb els cavalls Una de les activitats amb més èxit és la hipoteràpia, que ofereix beneficis en diversos aspectes: • Físic: Millora el to muscular i la postura. • Emocional: Augmenta l'autoestima dels usuaris en veure's a dalt de l'animal, canviant la seva perspectiva visual del món. • Adaptació tècnica: El centre ha instal·lat una grua de sostre especial per poder pujar els adults (que poden pesar 60-70 kg) al cavall amb seguretat. El teatre i la creativitat Els joves del taller ocupacional participen en obres de teatre (com la presentada al Metropol), on ells mateixos pinten els decorats i participen en la creació de l'argument, demostrant que les greus minusvalies no impedeixen l'expressió artística. El projecte del Jardí Terapèutic Inspirats per un intercanvi amb una escola de Noruega, el centre està desenvolupant un jardí terapèutic exterior. L'objectiu és aprofitar el clima mediterrani per realitzar fisioteràpia a l'aire lliure i donar responsabilitats als nois, com la cura i el reg de les plantes, per fomentar hàbits i rutines.

  • 21'

    La Residència de la Muntanyeta: Atenció i Solidaritat

    Atenció a la Paràlisi Cerebral i Vida a la Residència El programa explora el funcionament de la residència per a persones amb paràlisi cerebral, destacant la feina coordinada entre l'escola, el taller i el centre residencial. La conversa amb la Marta Frontinyà, responsable del centre, posa de manifest la realitat dels infants i joves que, per motius de desestructuració familiar, resten sota la tutela de la Generalitat i troben en la residència una llar on se'ls garanteix una qualitat de vida òptima. Organització i Benestar del Centre Capacitat i demanda: Actualment hi viuen 22 persones, amb una demanda creixent que voreja el límit de la seva capacitat. Vigilància especialitzada: El centre disposa de sistemes de seguretat i vigilància per atendre les crisis nocturnes i realitzar canvis posturals necessaris per evitar llagues. Interacció amb l'entorn: Malgrat les limitacions físiques, els residents mantenen una forta percepció de la realitat, mostrant emocions i reconeixent les persones que els cuiden. L'Estimulació a través de les Passions Un dels pilars de l'activitat diària és la musicoteràpia i l'estimulació sensorial. Durant el programa, es fan patents les preferències dels residents: * La música: Personatges com el Pepe demanen cançons i ballen per expressar la seva joia. * L'esport: L'Isaac demostra el seu entusiasme pel Barça, mentre el Rubén representa l'afició visitant de l'Espanyol. "Poden percebre aquest entorn... les alegries, les tristeses, quan estan dins de l'aula... tot això els agrada moltíssim." Actuacions Musicals de Nadal Per tancar aquesta part de l'especial, diversos grups de joves músics de Valls interpreten peces com Santa Nit i Eternal Flame, creant un ambient festiu i emotiu per als residents i el personal del centre.