Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

277-288 de 1247
  • 14'

    Ratolí facial per a persones amb discapacitat física

    Introducció i Context El periodista Josep Sunyé es desplaça al centre de paràlisi cerebral La Muntanyeta (Tarragona) per conèixer el projecte CREA, un innovador software de ratolí mans lliures. Aquesta tecnologia permet que persones amb greus discapacitats físiques puguin accedir a les noves tecnologies i a internet sense necessitat d'utilitzar les mans. Funcionament del Ratolí Facial L'enginyer César Mauri, creador de l'invent i fundador de l'empresa Crea Systems Infomatics, explica les característiques tècniques del sistema: Captura d'imatge: El programa utilitza una webcam estàndard per capturar el moviment del cap de l'usuari en temps real. Control del punter: Els moviments suaus del cap es tradueixen en el moviment del punter per la pantalla. Execució del clic: Es pot fer de dues maneres: Mantenint el punter immòbil sobre un punt durant un segon (auto-clic). Mitjançant ordres de veu a través d'un micròfon. Impacte Social i Autonomia Mabel Garcia (mestra d'educació especial) i Àngels Estupinyà (directora del centre) destaquen que aquesta eina és vital per a usuaris amb mobilitat reduïda però amb un nivell cognitiu intacte. "Accedir a l'ordinador els obre moltes portes perquè els dóna autonomia, poder de decisió i possibilitats de feina." L'experiència de la Cristina Jiménez, usuària del taller, demostra com en poc temps ha aconseguit comunicar-se per correu electrònic i navegar per la xarxa, millorant la seva autoestima i relació amb l'exterior. Accessibilitat i Futur Un dels punts més rellevants és el cost de la tecnologia: Preu assequible: L'invent s'ha llançat per uns 300 euros, un preu molt inferior als sistemes tradicionals per a discapacitats que poden arribar a costar milers d'euros. Projectes solidaris: Existeix un conveni amb la URV Solidària per portar aquesta tecnologia a països del tercer món utilitzant ordinadors reciclats. Noves línies: S'està experimentant amb l'Ull de Color, un sistema per crear polsadors sense fils basat en la detecció de colors sobre el cos de l'usuari.

  • 3'

    2004-07-21 UM ESTÀTUA SANT MAGÍ

    Anàlisi del coneixement popular sobre la nova escultura El contingut recull una sèrie d'entrevistes a peu de carrer a la plaça de la Font de Tarragona, davant de l'Ajuntament. L'objectiu és esbrinar si la ciutadania i els turistes identifiquen una nova escultura metàl·lica que s'ha instal·lat recentment. Principals reaccions i confusions La percepció dels enquestats és molt dispar i reflecteix un cert desconeixement generalitzat sobre l'obra: Confusió de sants: Inicialment, alguns ciutadans la confonen amb Sant Isidre a causa dels seus atributs (la garrota). Perspectiva turística: Visitants provinents de Lleó la relacionen directament amb l'Apòstol Sant Jaume i el Camí de Santiago. Identificació correcta: Només aquells que han seguit la premsa local identifiquen que es tracta de Sant Magí, el copatró de la ciutat. Observacions sobre l'estat i el futur de l'obra L'escultura ha generat impacte visual però també crítiques constructives: Es confirma que la seva estada davant de l'Ajuntament és temporal i que serà traslladada a una destinació final properament. L'entrevistadora fa un apunt sobre el seu aspecte estètic: "Està una mica rovelladeta, vull dir que no li aniria gens malament una mala pintura abans que la portin a la seva destinació final." Conclusions del carrer Hi ha una diversitat d'opinions i una percepció "dispar". Mentre que la gent de la ciutat comença a reconèixer-la gràcies als mitjans, el disseny metàl·lic i els atributs iconogràfics porten a la confusió amb altres figures religioses per part dels forasters.

  • 21'

    Fundació Leura: Futbol solidari pel suport a joves vulnerables

    La Fundació Leura i el seu compromís social La Fundació Leura de Tarragona realitza una tasca fonamental en el suport a joves amb problemes de reinserció social. El proper 31 de juliol s'organitza un partit de futbol solidari a l'estadi del Nàstic, on s'enfrontaran jugadors del club contra un equip de polítics i periodistes. L'objectiu és recaptar fons i donar a conèixer la realitat de col·lectius invisibilitzats. El repte dels joves en risc d'exclusió El focus principal de la fundació són els joves que, en arribar a la majoria d'edat, han d'abandonar els centres de protecció de menors. Aquesta transició sol ser crítica per diversos factors: Vulnerabilitat extrema: Molts joves es troben sense família, sense formació i sense recursos bàsics per accedir a una vida digna. Manca d'hàbits quotidians: Segons Montse Grisó, molts d'aquests joves no tenen interioritzades habilitats bàsiques com gestionar un document d'identitat o presentar-se a una entrevista de feina. Carencies socioafectives: Els traumes personals i la inestabilitat emocional dificulten la seva autonomia. El model de pisos assistits La fundació gestiona actualment 14 places en pisos assistits a Tarragona, una xifra que consideren insuficient davant la gran demanda. El seu model de treball es basa en: Voluntarietat: Els joves escullen estar-hi i han de complir unes normes de convivència i respecte. Acompanyament personalitzat: No hi ha un límit de temps rígid; l'estada depèn de la maduració del jove i la seva capacitat per ser autònom. Higiene i alimentació: També ofereixen cobertura bàsica a joves que no tenen plaça però que acudeixen al centre per menjar o dutxar-se. "Quan compleixen els 18 anys es converteixen en un problema per a la llei, però nosaltres treballem per evitar que siguin persones vistes com un problema i els acompanyem cap a una vida digna." La necessitat de visibilitat i prevenció Grisó critica que la societat sovint treballa sobre les conseqüències i no sobre la prevenció. A més, remarca que col·lectius com els joves en exclusió generen menys empatia social que d'altres, fet que dificulta obtenir suports de particulars i empreses.

  • 20'

    L'evolució del turisme i patrimoni a Tarragona (1834-1933)

    Evolució de la Projecció Turística de Tarragona L'historiadora Helena d'Hortueta presenta el seu llibre De l'erudita al turista, una obra que analitza com Tarragona va començar a projectar el seu patrimoni artístic i cultural entre els anys 1834 i 1933. L'autora explora la transició d'una visió purament acadèmica o erudita cap a una de més comercial i turística. Eixos Principals del Patrimoni Visió Romàntica: Durant el segle XIX, la ciutat s'identifica principalment per les seves restes romanes, sota una mirada idealitzada pròpia de l'època. Redescobriment Medieval: Amb el pas del temps, la Catedral de Tarragona i el conjunt medieval guanyen pes en la imatge iconogràfica de la ciutat. Manca de Consciència Local: Inicialment, els tarragonins no valoraven el seu passat arqueològic, arribant a produir-se vendes fraudulentes de mosaics i restes trobades en obres públiques. L'Experiència del Viatger El llibre recull testimonis de viatgers (principalment anglesos i francesos) i destaca curiositats sobre la infraestructura de l'època: Es van projectar escoles de guies amb uniformes i coneixements d'idiomes per evitar els "pillos" que enganyaven els turistes. Existia la figura del viatger de gabinet, persones que escrivien sobre Tarragona basant-se en llibres sense haver-hi estat mai, creant imatges utòpiques. Les crítiques de l'època ja assenyalaven problemes que perduren, com el mal estat dels carrers i la falta d'espais verds. Estructura de l'Obra L'autora organitza la recerca en quatre blocs: L'erudit i la seva percepció: Com descrivien la població i l'urbanisme. Il·lustracions i iconografia: L'ús de gravats on es barreja la Tarragona clàssica amb els símbols del progrés econòmic (el port). Festes i poder: L'anàlisi de les visites reials i l'organització de la Setmana Santa com a reclam. Museïtzació: L'origen de les col·leccions del Museu Arqueològic i el Museu Diocesà. "Molts cops creiem que estem inventant coses i moltes ja s'havien pensat abans; el 1929 ja es volia que els visitants de l'Exposició de Barcelona vinguessin a Tarragona."

  • 9'

    Festes al Barri del Port de Tarragona: Programa i Tradicions

    Celebració de les Festes al Barri del Port El programa de Tarragona Ràdio presenta les festes veïnals del Barri del Port, que tindran lloc del divendres 23 al diumenge 25 de juliol. José Ruiz Navarro, president de l'Associació de Veïns, detalla les activitats i la realitat d'un barri amb una forta personalitat i influència a la part baixa de la ciutat. Activitats Destacades del Programa Divendres 23: Comença la festa amb animació infantil, una xocolatada popular amb coca, concurs de truites i dibuix, i termina amb ball d'orquestra al Carrer Sant Miquel. Dissabte 24: El matí se centra en el torneig de dominó i un parc infantil amb inflables i la festa de l'escuma. A la tarda hi haurà castellers amb la colla del Serrallo, concurs de fotografia (per a la portada de la revista de l'any vinent) i sopar de germandat al carrer. Diumenge 25: La jornada final inclou una plantada de gegants, esmorzar popular de botifarra i cansalada, i una gran Cercavila amb les Cucaferes, la Bruixa i grups convidats d'altres barris. Vida Comunitària i Entitats L'associació no només treballa durant les festes, sinó que manté una activitat constant tot l'any a la seva seu social: Cultura i Tradició: S'hi guarden elements festius com les Cucaferes i els Nanos. A més, participen activament en festes grans com Santa Tecla. Entitats Col·laboradores: Destaca la presència de la Societat Ocellera el Rossinyol, que organitza concursos de cant d'ocells (passarells i gafarrons) a la seu de l'associació. Activitat Social: Es realitzen tallers de costura, partides de bingo i dominó, fomentant el retrobament entre els veïns. "Són festes obertes a tota la ciutat de Tarragona; tothom està convidat a passar unes hores de diversió i animació amb naltros." Geogràficament, el barri abasta des de Jaume I fins a l'estació de ferrocarril, amb una població de prop de 9.000 habitants, que s'incrementa notablement els caps de setmana per l'atractiu del poliesportiu i la proximitat a la platja del Miracle.

  • 18'

    Juli César i el teatre contemporani d'Àlex Rigola

    Entrevista amb Pere Arquillué i Joan Carreras Els actors Pere Arquillué i Joan Carreras visiten Tarragona Ràdio per presentar la seva versió de Juli César de William Shakespeare, sota la direcció d’Àlex Rigola. L'obra, que porta en cartell des del 2002, ha recorregut mitja Europa i Amèrica, demostrant la vigència d'un clàssic que connecta directament amb les passions humanes actuals. Una adaptació moderna i essencial L'espectacle destaca per una proposta escènica que fuig del teatre clàssic convencional: L'ànima del text: Tot i que l'original podria durar més de cinc hores, Rigola ha fet una síntesi de dues hores que manté tota l'essència i la força del verb de Shakespeare sense els elements accessoris. Estètica contemporània: S'abandona l'ús de togues i corones de llorer per una escenografia sòbria, un espai blanc minimalista amb mobiliari abstracte i una combinació musical que va des de Mozart fins a The Doors. Traducció i vers: L'obra utilitza una traducció de Salvador Oliva que aconsegueix que el vers arribi al públic de manera natural, transparent i neta. El concepte de companyia i gira Els actors reflexionen sobre la duresa i la satisfacció de les gires llargues: Teatre de repertori: La companyia alterna obres com Juli César i Santa Joana dels Escorxadors, canviant d'idioma (català o castellà) segons el lloc de la representació. El valor de la col·lectivitat: Es destaca la importància de recuperar el sentit de companyia estable, un model que Joan Carreras considera difícil de mantenir en el sistema actual sense el suport de les administracions. Un elenc singular: A l'escenari hi ha dotze actors i un personatge molt especial: en Gastón, un gos que aporta una gran sobrietat a l'escena. "Shakespeare parla del mateix que ens passa a tots: passions, pulsions humanes i la lluita pel poder." Connexió amb el públic L'obra s'estructura com un thriller ple de suspens, especialment en la primera part que culmina amb la mort de Juli César. Malgrat l'exigència del text, els actors asseguren que la proposta és molt física i plena d'energia, fent que les emocions arribin al públic de forma directa i sense barreres.

  • 16'

    Projecte i novetats del CV Sant Pere i Sant Pau

    Projecte i novetats del CV Sant Pere i Sant Pau El president del club, Martín Pilar, analitza l'actualitat de l'entitat després d'una temporada exitosa a la Superlliga. L'objectiu principal és consolidar els resultats i potenciar l'estructura del club des de la base. Nou entrenador i canvis en l'estructura tècnica La gran novetat és la incorporació de Marcelo Omar de Stefano, un tècnic argentí amb gran experiència en la formació. La seva arribada permet reestructurar l'organigrama: Marcelo Omar: Es farà càrrec del primer equip i de la promoció escolar. Blas: Entrenarà l'equip juvenil i el de primera divisió nacional. Pepe: Assumirà les funcions de director tècnic i coordinador general. Aposta ferma pel voleibol de base El club té l'ambició de convertir Tarragona en un referent del voleibol català. Per aconseguir-ho, han presentat un projecte a l'Ajuntament i a la Generalitat que inclou: Assignació de monitors de suport als professors d'educació física de les escoles. Creació d'activitats extraescolars per formar nous equips en l'àmbit escolar. Foment de la consciència social sobre la importància del club a la ciutat. Configuració de la plantilla i la baixa d'Àlex Aguiló L'equip manté el bloc de la temporada passada, amb el fitxatge d'un receptor brasiler per substituir Mario. Un dels temes destacats ha estat la sortida d'Àlex Aguiló després de 13 temporades: "Nosaltres vam fer la nostra planificació en base a que ell no hi continuaria... ja havíem fet les nostres promeses de futur amb un altre jugador." El relleu en la posició de lliure el prendrà Sergi Próspero, procedent de la selecció permanent de València.

  • 28'

    Economia i Infraestructures amb Lluís Badia

    Situació de l'Economia Global i Local El debat s'inicia amb una anàlisi de la situació econòmica actual, marcada per la pujada dels tipus d'interès per part de la Reserva Federal Americana, fet que té un impacte directe a Europa. Lluís Badia subratlla que vivim en una economia global on variables com el preu del petroli, que frega els 40 dòlars per barril, i la bombolla immobiliària afecten directament les economies familiars i el pagament de les hipoteques. "Una situació econòmica preocupant als Estats Units ens afecta a Europa de manera directa; és una realitat indiscutible." La Societat d'Estudis Econòmics i el Camp de Tarragona Com a president de la Societat d'Estudis Econòmics, Badia presenta les línies mestres de la seva gestió: • Estudis d'infraestructures: Presentació d'un informe (conjuntament amb Abertis i les Cambres de Comerç) sobre la mobilitat al territori abans del 15 d'agost. • Paper de l'entitat: Actuar com a motor de debat social i econòmic, desvinculat de la política partidista però exigent amb l'administració. • Dades històriques: Denúncia del desequilibri inversor, destacant que entre 1991 i 1995 l'Estat va recaptar 500.000 milions de pessetes a Tarragona i només hi va invertir 31.000 milions. El Repte de les Infraestructures Viàries i Ferroviàries Pel que fa a la mobilitat, es critiquen durament les mancances del territori: 1. L'AP-7: Es demana la gratuïtat del tram El Vendrell-Tarragona per a camions i autobusos, i la necessitat d'un tercer carril real i ja planificat. 2. Gestió de peatges: Es proposa l'eliminació de les guixetes del Vendrell i Tarragona per evitar les cues quilomètriques, així com la regulació de l'aixecament de barreres en casos d'embussos greus. 3. Alta Velocitat (AVE): Crítica a la incertesa sobre l'estació del Camp de Tarragona i els retards en les obres i la velocitat real dels trens. Aeroport de Reus i Turisme S'analitza el creixement de l'Aeroport de Reus, que ha multiplicat per cinc el nombre de turistes. Badia reclama una millora urgent en el Pla Director i més personal de duanya: • El turisme a la Costa Daurada s'enfronta a una competència ferotge de destinacions com el Carib o els països de l'Est. • L'aposta ha de ser per un producte diferencial i de qualitat, aprofitant actius com Port Aventura i el patrimoni de la Humanitat de Tarragona. Política i Reformes Institucionals L'episodi clou amb una reflexió sobre la reforma de l'Estatut de Catalunya i del Senat. Badia lamenta que la classe política sovint es queda en paraules i compromisos buits que no es concreten en dates ni pressupostos. Defensa que el Senat ha de ser una veritable cambra territorial amb pes en l'Estat espanyol.

  • 20'

    La Banda Unió Musical presenta 'Clàssics and Dancing' al Camp de Mart

    La Banda Unió Musical de Tarragona i el seu nou espectacle El matí de Tarragona Ràdio rep a Joan Boada, president de la Banda Unió Musical de Tarragona, i a Joan Baptista Messeguer, el seu director, per presentar el concert 'Clàssics and Dancing'. Aquesta actuació s'emmarca dins el Festival d'Estiu i tindrà lloc al Teatre Auditori del Camp de Mart a les 22:30h. Una proposta innovadora amb ball L'esdeveniment d'enguany destaca per la col·laboració amb l'Acadèmia de Ball Mai, sota la coreografia de Maria del Mar. L'espectacle es divideix en dues parts definides: Primera part: Actuació exclusiva de la banda amb peces simfòniques. Segona part: Integració de la música clàssica amb el ball per oferir un contrast de ritmes i colors. El repte del Certamen Internacional d'Aranda de Duero Els responsables de la banda expliquen que han estat seleccionats per participar en el prestigiós certamen internacional de bandes a Aranda de Duero a principis d'agost. Aquesta fita és històrica per a la ciutat de Tarragona, ja que és la primera vegada que una formació local hi competeix. Repertori i sonoritat Durant l'entrevista es detallen algunes de les peces que s'interpretaran: Palfir 2004: Una marxa composta per Messeguer per inaugurar la nova acústica del Palau Firal. Obertura 1812 i Marxa Eslava: Obres de Tchaikovsky, destacades per la seva dificultat i sensibilitat. Bolero de Ravel: Peca que s'estrena per primera vegada en el repertori d'aquesta banda. "Tocar és una cosa, però interpretar és una altra; interpretar a compositors com Tchaikovsky és difícil però estem aconseguint que la banda faci música de veritat." Connexió amb el públic L'espai radiofònic serveix també per repartir deu entrades entre els oients, els quals han compartit les seves experiències passades, com el recordat concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona.

  • 12'

    Fotògrafs Artesans: L'art de la fotografia estenopeica

    L'exposició "Fotògrafs Artesans" L'entrevista presenta l'exposició que es pot visitar al pati de Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Amparo Fernández, monitora del projecte, explica com un grup de joves i adults ha recuperat els orígens de la fotografia mitjançant la tècnica de la càmera estenopeica. El procés de creació artesanal La base del curs ha estat la construcció i l'ús de càmeres fetes amb objectes quotidians, principalment una capsa de sabates o, fins i tot, una de patates. Els punts clau del procés inclouen: La caixa fosca: Una caixa pintada de negre per dins amb un petit forat (estenop) per on entra la llum. L'exposició: Atès que no hi ha lents, els temps d'exposició són llargs, d'uns 30 segons aproximadament. El paper fotogràfic: Es col·loca paper de revelat en blanc i negre a l'interior de la caixa sota la llum vermella del laboratori. La màgia del revelat: El procés finalitza al laboratori amb els líquids de revelat, bany d'aturada i fixador. La valoració de la imperfecció Un dels aspectes més destacats de l'entrevista és la defensa de la imperfecció com a element artístic. Amparo critica l'obsessió actual pels megapíxels i la nitidesa extrema, reivindicant el factor sorpresa i l'error com a part del procés creatiu: "L'enquadre amb una caixa de sabates és molt difícil... el que és maco és valorar la imperfecció." Contingut de la mostra L'exposició es divideix en dues tipologies d'obres: Fotografies estenopeiques: Es mostren tant els negatius originals com els positius (digitalitzats i invertits). Fotogrames: Imatges creades sense càmera, col·locant objectes directament sobre el paper fotogràfic i exposant-los a la llum per capturar la seva silueta (opaca, translúcida o gris).

  • 18'

    2004-08-04 FESTIVAL VEUS ALTAFULLA

    El Festival de Veus d'Altafulla arriba a la seva 16a edició L'entrevista amb David Fanaca, responsable del certamen, revela els detalls d'una proposta cultural consolidada que destaca per la seva especialització en la veu. El festival té lloc a la Plaça de l'Església d'Altafulla, un espai escollit per la seva acústica excepcional i la seva bellesa arquitectònica. Programació i artistes destacats El festival presenta una oferta variada que abasta des de la música coral professional fins al barroc: 9 d'agost: Actuació del Cor de Riga (Letònia), considerat un dels millors grups corals professionals actuals. El seu repertori inclou peces de Bach, Schubert, Brahms i Tchaikovsky. 13 d'agost: Recital de música antiga i barroca centrat en figures com Purcell i Handel. Comptarà amb la soprano Julia i el contratenor Angus Davidson, acompanyats de violoncel i clavicèmbal. 14 d'agost: Presentació de l'artista britànica Kim Ames. 15 d'agost: Cloenda del festival amb una massa cantada tradicional. Filosofia del festival David Fanaca subratlla que el festival busca la qualitat artística per sobre de la fama mediàtica. Degut a les limitacions econòmiques pròpies d'un festival local, la selecció es basa en trobar intèrprets de primer nivell internacional que no necessàriament tinguin un gran renom comercial. "Busco artistes del mateix nivell que els més famosos, però que no tenen el mateix renom o fama internacional per raons econòmiques." Enguany, el festival ha hagut d'adaptar-se a la cancel·lació del grup de pop vocal The Magnets, que finalment participarà al prestigiós Fringe d'Edimburg, substituint-lo per una proposta de música instrumental.

  • 12'

    Estratègies Turístiques a la Costa Daurada per al 2005

    Estratègies i Perspectives Turístiques: Costa Daurada En aquesta conversa amb Octavio Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, s'analitza l'estat actual i el futur del sector a la demarcació, destacant la necessitat d'adaptació als nous mercats i tendències de consum. Noves Oportunitats i Mercat Irlandès El Patronat inicia gestions a Dublín per consolidar la temporada de 2005. L'objectiu és aprofitar el bon posicionament de la Costa Daurada a Irlanda i les oportunitats que generen els vols de baix cost (low-cost). Negociacions amb Companyies Aèries Es destaca la importància de tancar acords amb companyies com Air Berlín per recuperar la quota de mercat alemany. Bono subratlla que: "El mercat del baix cost és molt efervescent... podria ser una excel·lent oportunitat per fer falca en el mercat alemany on hem anat perdent quota any rere any." Dades d'Ocupació i Competència Les xifres actuals mostren una lleugera davallada respecte a l'any anterior, una tendència compartida amb altres destinacions de la Mediterrània occidental. Els punts clau de l'anàlisi són: * Ocupació: Se situa al voltant del 50%, amb hotels lleugerament per sota dels càmpings i apartaments. * Estratègia de preus: Es descarta competir exclusivament per preu contra mercats com Tunísia per evitar una "espiral perillosa". * Valor afegit: L'aposta ha de ser la qualitat, les infraestructures i la diversificació cap a mercats nòrdics i escandinaus. Perfil del Turista de Baix Cost Bono desmitifica la idea que el viatger de vols econòmics té poc poder adquisitiu. Les dades indiquen un perfil de classe mitjana-alta, directius i professionals liberals que busquen oportunitats per viatjar més sovint, però que mantenen una despesa significativa a la destinació. Adaptació i Reptes Estructurals El sector s'enfronta a canvis en els hàbits de consum: reserves d'última hora, estades més curtes i una demanda creixent d'experiències més que de simples instal·lacions. Tot i això, la transformació no pot ser radical degut a la rigidesa de l'oferta estructural actual (58.000 places hoteleres i 40.000 d'apartaments).