Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

265-276 de 1247
  • 11'

    Primer entrenament del Nàstic i mercat de fitxatges

    Retorn a l'activitat i nou cos tècnic El Gimnàstic de Tarragona ha iniciat oficialment la pretemporada per afrontar el seu retorn a la Segona Divisió A. El primer entrenament, marcat per una calor intensa, s'ha dut a terme al camp annex de gespa artificial de les instal·lacions del Nou Estadi sota les ordres del nou tècnic, Luis César Sampedro. Un perfil d'entrenador exigent L'arribada de Luis César ha suposat un canvi dràstic de caràcter respecte a l'anterior etapa de Jordi Vinyals. Durant la sessió s'ha destacat: - Una actitud molt enèrgica, dura i treballadora. - Constant correcció tàctica, especialment en el sistema defensiu. - Gesticulació i ordres constants per marcar el nou ritme de l'equip. Moviments en la plantilla i mercat L'actualitat del club també passa per la configuració de la plantilla, amb diverses cares noves i operacions en curs: - Noves incorporacions: Ja treballen amb el grup els extrems David Cuéllar i Alfonso Sánchez, i els centrals David García i Dani Tortolero. - El possible porter: Les negociacions amb Juanjo Valencia (ex-Athletic Club i Sporting de Gijón) estan molt avançades. El vicepresident Àngel Fernández ha confirmat que esperen tancar l'acord durant el dia d'avui. - Baixes i situacions incertes: El porter Alfonso Talavera no s'ha presentat a l'entrenament, tancant la seva etapa al club. D'altra banda, davanters com Diego Rivera i Sukia estan en el mercat, tot i que dependrà del seu rendiment en pretemporada si finalment marxen o es queden. Declaracions de la directiva En una entrevista amb el vicepresident Àngel Fernández, aquest ha subratllat la importància de no fitxar per fitxar: "Estem treballant per tractar de fitxar alguns jugadors que estiguin per sobre del nivell que actualment tenim. Si no fos així, no fitxaríem per fitxar, sinó que aniríem tirant amb el que tenim." L'equip viatjarà dilluns vinent al Montseny per realitzar un stage de pretemporada en un entorn més fresc i tranquil per seguir preparant el curs futbolístic.

  • 20'

    Noves normatives i seguretat viària amb Rafael Olmos

    Entrevista sobre Seguretat Viària i Noves Normatives El director del Servei Català de Trànsit, Rafael Olmos, analitza l'entrada en vigor de noves mesures d'obligat compliment i l'estat de la mobilitat a les carreteres catalanes, especialment a l'eix de l'AP-7 i la N-340. Novetats en l'Equipament i Retenció Des d'aquest cap de setmana, s'han implementat canvis significatius en la normativa de trànsit: * Armilla reflectant: Ja és d'ús obligatori per a tots els conductors en vies interurbanes. Segons Olmos, la ciutadania l'ha adoptat amb molta naturalitat, fins i tot abans de ser imperativa. * Sistemes de Retenció Infantil (SRI): És obligatori que els menors de 12 anys (o amb una alçada inferior a 1,50 metres) utilitzin sistemes adaptats. "Érem l'únic país de la Unió Europea on no era obligatori, una situació que semblava ridícula i que havia provocat accidents nefastos per a nens que anaven sense protecció." El Repte de les Retencions i la Mobilitat Olmos aborda el problema de les cues a les zones de Tarragona i l'àrea metropolitana, explicant que les infraestructures es dissenyen per a l'ús quotidià i no per a pics de demanda extraordinaris. * L'efecte de l'aigua: Augmentar el nombre de carrils sovint només soluciona el problema durant uns mesos, ja que genera un efecte crida de més vehicles. * Alternatives: La solució no passa per l'oferta de més asfalt, sinó per la gestió de la demanda: transport públic, car sharing (vehicle compartit) i un canvi cultural respecte a la propietat del cotxe. Sinistralitat i Conscienciació Malgrat que el nombre d'accidents està disminuint en proporció al creixement del parc de vehicles, el director recorda que 751 morts anuals a Catalunya segueixen sent una xifra inacceptable. La prevenció es basa en dos pilars: 1. Formació i Educació: Des de les escoles fins al reciclatge de professionals. 2. Control i Vigilància: Mesures repressives sobre la velocitat, l'alcohol, l'ús del mòbil i el cinturó per garantir el compliment de la norma.

  • 5'

    2004-07-26 MOSTRA LITERÀRIA CALÇOT

    El Calçot com a Inspiració Artística i Literària El restaurant Masia Bou de Valls impulsa una iniciativa singular que uneix la gastronomia amb les lletres: la Mostra Literària del Calçot, que enguany arriba a la seva sisena edició. Josep Maria Gaté, responsable de l'establiment, explica com aquest producte típic de l'Alt Camp ha transcendit el plat per convertir-se en un objecte de creació cultural. Detalls de la Convocatòria Naturalesa del concurs: L'esdeveniment és de caràcter bianual i s'emmarca dins de la XV Mostra del Calçot, que se celebrarà el proper 11 de novembre. Categories: S'accepten obres tant en prosa com en vers, obertes a la participació de tothom, sempre que estiguin escrites en català. Temàtica: El contingut ha de girar al voltant de qualsevol vessant del calçot: des del conreu agrícola fins a l'experiència gastronòmica de la calçotada. Jurat: Un panel de professors i literats és l'encarregat d'escollir les peces guanyadores basant-se en la qualitat literària. Origen Històric i Cultural L'entitat defensa que la calçotada ha estat històricament vinculada al món de l'art. Segons Gaté, els precursors d'aquest costum popular van ser els membres d'una penya artística anomenada "L'Olla", formada per pintors, escriptors i escultors que volien promocionar aquest àpat vallenc. "Volem que el calçot no solament sigui gastronòmic, sinó que també formi part de la literatura i de l'art." Abast i Participació Tot i ser una tradició molt arrelada a Valls, la participació és diversa i prové d'arreu del territori, incloent-hi les comarques de Girona, Barcelona i fins i tot el País Valencià. Els participants no tenen l'obligació d'assistir a l'àpat per concursar, tot i que la Masia Bou ho ofereix com una combinació ideal per trobar la inspiració.

  • 24'

    2004-07-26 FET

    Balanç del concert de Dulce Pontes L'episodi comença amb una anàlisi profunda de l'actuació de l'artista portuguesa al Camp de Mar. Es destaca la seva capacitat per crear una atmosfera creixent i la seva forta connexió amb el públic tarragoní: • Va iniciar el concert sola al piano, creant una introducció light i íntima. • El públic, inicialment més reservat, va acabar participant activament en jocs de virtuosisme vocal. • La demanda popular va fer que l'artista sortís dels camerinos per oferir un bis final: un fado d'Amàlia Rodríguez. "La gent estava com en estat d'èxtasi... va ser un acte comunicatiu real que marca la diferència amb un disc." VII Edició del cicle 'Dansa a Cel Obert' La directora Mercè Boronat explica les novetats d'aquest cicle que busca apropar la dansa contemporània al gran públic mitjançant espais urbans: Programació destacada • Dijous: Doble proposta amb Aura Mestres (flamenc contemporani inspirat en fets reals) i Maia de Ron Soro. • Divendres: L'obra Rec de Núria Soler, que destaca per la seva interconnexió amb les arts visuals de Jordi Abelló. • Dissabte: La companyia RQR tanca el cicle a la Plaça de la Font amb una experiència física intensa, substituint la programació inicial de dansa aèria per motius tècnics. L'adaptació de 'Juli Cèsar' d'Àlex Rigola Es discuteix la posada en escena de l'obra de Shakespeare, que es presentarà en el marc del festival: • Estètica contemporània: L'escenari es presenta buit i els personatges vesteixen vestits moderns, recordant l'estètica de pel·lícules com Reservoir Dogs. • Llenguatge híbrid: Rigola utilitza elements de la dansa-teatre, microfonia en directe i referències musicals a Wagner per potenciar el drama. • Reflexió política: L'obra se centra en l'ambició, el poder i la retòrica, especialment a través del famós discurs de Marc Antoni (interpretat per Pere Arquillué).

  • 19'

    Medicina nuclear i sostenibilitat del sistema sanitari

    L'arribada de la medicina nuclear a Reus L'entrevista amb el doctor Emili Martínez Miralles, responsable de medicina nuclear del grup CRC, se centra en la instal·lació d'una nova unitat especialitzada a l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Aquest equipament, que ha suposat una inversió de 600.000 euros, permetrà realitzar proves avançades sense que els pacients s'hagin de desplaçar a Tarragona o Barcelona. Què és la medicina nuclear? El doctor desmitifica el terme "nuclear", explicant que es basa en l'ús d'isòtops radioactius per al diagnòstic i tractament de malalties. El símil del cotxe i l'espia: Per explicar el funcionament, utilitza una metàfora: la molècula que s'injecta al pacient és el "cotxe" i l'isòtop és el "micròfon" que permet seguir-ne el rastre des de l'exterior amb una gamma-càmera. Seguretat: Les dosis de radiació són mínimes i totalment acceptables, fins i tot per a infants. Racionalització i sostenibilitat de la sanitat L'entrevista deriva cap a una reflexió profunda sobre el model sanitari actual i la seva viabilitat econòmica: El cost de la tecnologia: El doctor afirma que els avenços mèdics creixen de forma lineal, però els costos són exponencials. Priorització de recursos: S'advoca per una racionalització del servei, prioritzant malalties greus com la leucèmia o el càncer de mama per davant d'altres intervencions que poden esperar, com les pròtesis de genoll per artrosi. Responsabilitat individual: Es critica l'actitud de certs pacients que no es cuiden (tabac, obesitat, sedentarisme) i esperen que el sistema els "arregli" de forma gratuïta. "La sanitat no és un pou sense fons; els recursos són limitats però la demanda és il·limitada. No és sostenible sense un canvi de model." La recerca com a motor de país Finalment, el doctor subratlla que Catalunya ha d'invertir en biotecnologia i recerca puntera per no perdre el tren del primer món. Considera que, tot i ser inversions cares, són indispensables per a un país que no pot dependre només de la mà d'obra barata o del turisme.

  • 3'

    Serveis i Negocis de Proximitat a Tarragona

    Resum de Serveis i Negocis Locals Aquest segment presenta una sèrie de propostes comercials i de serveis ubicats principalment a la zona de Tarragona. S'enfoquen en oferir solucions realistes i de qualitat per a les necessitats quotidianes dels ciutadans, des del món laboral fins a l'oci i la salut. Oportunitats Laborals i Formació Centratem: Es presenta com l'alternativa de qualitat en el sector de les empreses de treball temporal (ETT). La seva proposta es basa en millorar la relació entre el treballador i l'empresari mitjançant la serietat i l'efectivitat. Autoescola Carragó: Ofereix una metodologia que combina la teòrica i la pràctica amb un enfocament divertit i a preu jove. Destaquen l'ús de material informàtic clar i un professorat altament qualificat. Gastronomia i Experiències d'Estiu L'emblemàtic Restaurant Masia Bou, conegut com la Casa Pairal de la Calçotada des de 1929, proposa una experiència gastronòmica diferent per als mesos calorosos: Cuina tradicional amb productes de primera qualitat. Menús d'estiu a preus competitius. Entorn privilegiat amb jardins paradisíacs a la fresca. Benestar Personal i Sector Immobiliari Rosa Moncosí: Assessora nutricional i estètica que ajuda a millorar la imatge personal. Especialitzada en tractaments facials, capil·lars i el programa de dietes NutriQuer. Immobiliària Habitat: Una plataforma digital centrada en la compravenda d'immobles a través del seu portal web oficial. "Masia Bou, la Casa Pairal de la Calçotada des de 1929, et para la taula també aquest estiu."

  • 11'

    Festes del Barri de l'Avinguda Reina Maria Cristina

    Festes i Tradició al Cor de Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Pena, president de l'Associació de Veïns, destaca la vitalitat i l'esperit de convivència del barri de l'Avinguda Reina Maria Cristina. Aquestes festes no són només una celebració lúdica, sinó un espai fonamental de retrobament veïnal enmig de la vida estressada de la ciutat. Història i Identitat del Barri El barri reivindica el seu nom en honor a la Reina Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, mare d'Alfons XIII, qui va visitar Tarragona. L'entorn geogràfic inclou carrers emblemàtics com Cronista de Serra, Seneuja i López Peláez. Homenatges i Reconeixements Un dels pilars de la celebració és el reconeixement de figures i entitats clau per a la ciutat: Guardó Josep Maria Salvador Iurpí: Enguany s'atorga al Club Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) per la seva gesta esportiva d'ascendir a segona divisió després de 19 anys. Joaquim Icard i la Vila: Es destaca la figura d'aquest prestigiós arxiver i humanista, anunciant que tindrà un carrer al costat d'altres tarragonins il·lustres. Actes Destacats del Programa Ball de la Reina Maria Cristina: Una representació teatral plena d'ironia i bon gust que repassa l'actualitat local (incloent-hi la sana rivalitat amb Reus). Activitats Populars: El programa inclou des de vermuts populars, concursos de truites i trobades de plaques de cava, fins a una exhibició castellera i el tancament amb havaneres. "Les festes ajuden a que les persones es retrobin, hi hagi temps per parlar i es relacionin; això és el que fa ciutat."

  • 16'

    Música als Castells i gestió de patrimoni nobiliari

    Música, Història i Patrimoni Viu Entrevista a Carles de Montoliu, Baró d'Albi i president de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, sobre la consolidació del cicle Música als Castells i la importància de preservar el patrimoni històric a través de la cultura. El Cicle Música als Castells Aquest esdeveniment veterà, amb prop de 15 anys d'història, busca apropar els ciutadans a les fortificacions catalanes mitjançant concerts. Els punts clau d'aquesta edició inclouen: * Noves incorporacions: S'han sumat castells com el de Tamarit i Santa Pau. * Localitzacions a Tarragona: Destaquen les cites a Santa Coloma de Queralt, Milmanda, Tamarit, Santa Oliva i Calafell. * Impacte econòmic: Es calcula que cada visitant deixa unes 10.000 pessetes (uns 60 euros) a la comarca, beneficiant hotels, restaurants i comerç local. La Vida en un Castell Habitat El Baró d'Albi explica que la seva llar, el Castell de Montsonís, rep uns 20.000 visitants anuals. Destaca que l'experiència és molt més rica quan la fortificació està habitada per la família original: "El que més agrada a la gent és que el castell estigui habitat, perquè així el castell està viu." Curiositats de l'Heràldica i la Noblesa En Montoliu revela detalls fascinants sobre els escuts nobiliaris i la història medieval: * Codi visual: La posició de la "cimera" de l'escut indica si el noble tenia terres (mirant de front), si només posseïa el castell (a la dreta) o si era bastard (mirant a l'esquerra). * Obligacions del títol: Avui dia, ostentar un títol implica principalment mantenir una conducta ètica i protocol·lària impecable, vigilant la reputació del llinatge. El Repte de la Conservació La fundació treballa per evitar que aquests monuments s'enrunin, buscant fórmules de col·laboració amb els ajuntaments i obrint les portes al públic per convertir el patrimoni privat en un actiu compartit.

  • 17'

    2004-07-22 UM PROTECTORA ANIMALS TGN

    Gestió de la Protectora d'Animals de Tarragona L'episodi ofereix una visió detallada del funcionament de la protectora d'animals situada al polígon Riu Clar de Tarragona, inaugurada recentment. El procés es divideix en dues etapes diferenciades: el servei municipal de recollida i la protectora d'adopció. El Protocol de Recollida i Salut Quan un animal és recollit de la via pública, el primer pas és l'ingrés a les dependències de veterinària municipal per avaluar el seu estat: Identificació i proves: Es comprova si l'animal porta xip. Si no és així i ningú el reclama, es considera abandonat. Se li realitzen anàlisis de sang per detectar malalties comunes. Patologies habituals: La veterinària Alèxia Falcó destaca que sovint troben casos de leishmaniosi, sarna, tinya i malalties transmeses per paparres. Tractament: Si l'animal està sa, es desparasita interna i externament abans de passar a la zona d'adopció. Malauradament, si l'animal pateix i no té cura, s'aplica l'eutanàsia sota control rigorós per evitar el patiment. Problemàtica de l'Abandó a l'Estiu Els responsables alerten d'un increment notable d'abandonaments durant els mesos de vacances (juny, juliol i agost): Llocs crítics: Els animals solen aparèixer lligats en arbres en zones aïllades, descampats, urbanitzacions com La Romana o fins i tot en pàrquings d'hipermercats per facilitar la fugida de qui els abandona. Impacte en les adopcions: Durant l'estiu, el ritme d'adopcions cau en picat mentre que el d'entrades se multiplica, arribant a rebre gairebé un animal per dia. Instal·lacions i Cridada a la Responsabilitat Ana Duc, presidenta de la protectora, descriu unes instal·lacions amb 40 gàbies (separades per mascles i femelles) i una secció específica per a gats. Malgrat que s'intenta que l'estada sigui humana, Duc recorda: "Les instal·lacions són molt boniques, però no deixen de ser una presó pels animals." Consells clau per als propietaris: 1. Xipatge obligatori: Essencial per retrobar animals perduts. 2. Esterilització: Fonamental tant en gats com en gossos per evitar Ventrades no desitjades que acaben a la protectora. 3. Compromís a llarg termini: Evitar abandonar animals vells (7-8 anys), ja que sovint moren de tristesa en el refugi.

  • 16'

    Noves piscines de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona

    Les noves instal·lacions aquàtiques del barri En Josep Sunya es desplaça fins a les noves piscines de Sant Pere i Sant Pau a Tarragona per parlar del seu èxit des de la inauguració. Amb una ocupació que ja supera les 130 persones simultànies i arriba a les 300 entrades diàries, el projecte municipal ha demostrat ser una necessitat real pel barri. Característiques tècniques i versatilitat El regidor d'Esports, Raül Font, destaca la singularitat de la instal·lació: - Sistema retràctil: La piscina disposa de set mòduls mòbils que permetran cobrir-la a partir de l'octubre per a l'ús hivernal. - Accessibilitat: S'ha posat especial èmfasi en l'adaptació per a persones amb disminució física, facilitant l'accés terapèutic. - Mides: Una piscina gran de 25 metres homologada per a competicions i una de petita per a la iniciació infantil. Preus i activitats futures L'Ajuntament aposta per preus polítics i assequibles per fomentar l'esport: - Estiu: Entrada única de 2,10 euros. - Abonaments trimestrals: Des dels 7,50 euros per a la tercera edat fins als 16,20 euros per a adults. "Són uns preus molt polítics que hem volgut tenir així expressament per fomentar justament la pràctica de l'esport." Ferran Tortosa, expert en natació, subratlla que a partir del setembre s'oferiran activitats com aquagim, waterpolo i natació terapèutica, aprofitant que l'aigua és un medi ideal per a la rehabilitació i el benestar general. Futur del complex esportiu El consistori planeja ampliar la zona amb pistes de pàdel, tenis i sales de fitness per convertir l'entorn en un gran complex poliesportiu integral que doni servei als més de 20.000 residents de la zona.

  • 5'

    Inici de les Festes del Barri de Riu Clar a Tarragona

    Celebració de les Festes de Riu Clar L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, marca l'inici de les tradicionals festes del barri de Riu Clar. Les festivitats destaquen pel seu caràcter popular i participatiu, amb una programació que combina actes històrics amb noves propostes lúdiques. Actes Tradicionals i Novetats Concurs de Portals: Un dels esdeveniments més emblemàtics que enguany arriba a la seva 24a edició. Amb uns 14 portals participants, el veïnat treballa durant les nits per sorprendre amb decoracions temàtiques. Activitats Infantils i Esportives: Des de jocs d'aigua per combatre la calor fins a la primera cursa de cotxes teledirigits i competicions de jocs online a l'Aula Òmnia. Música i Concerts: L'actuació estrella serà a càrrec del grup La Salseta del Poble Sec (o La Zan), que presentarà el seu nou disc Tira pa'lante en un concert gratuït la nit de dissabte. Sentiment de Barri "El que destacaria de les festes de Riu Clar precisament és la participació dels veïns. Ells en són els protagonistes i això fa que s'identifiquin molt amb el seu barri." L'organització convida a tota la ciutat de Tarragona a gaudir d'unes festes que busquen donar a conèixer el barri i fomentar la convivència a través de la cultura popular.

  • 17'

    Conciliació laboral i familiar: l'òptica masculina

    L'estudi sobre l'impacte laboral en la vida familiar dels homes L'entrevista a la doctora Ana López Puig, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), se centra en un estudi pioner realitzat a Catalunya sobre com l'àmbit laboral repercuteix en la vida familiar, posant el focus exclusivament en la perspectiva masculina. Metodologia i abast de la investigació L'estudi s'ha dividit en dues fases per analitzar homes d'empreses de totes les mides a Catalunya: * Fase qualitativa: Entrevistes a 24 homes (executius i no executius) d'entre 36 i 56 anys. * Fase quantitativa: Enquestes a 785 homes de diverses edats i càrrecs directius. Conclusions principals: El conflicte i el dilema invisible Les investigadores han detectat que els pares experimenten un conflicte similar al de les mares treballadores, conegut com el conflicte treball-família. Les claus d'aquest fenomen són: L'interferència laboral: Les pressions del treball es traslladen a la llar, provocant mal humor i falta de temps per a l'oci personal. El dilema invisible: Existeix una dualitat; d'una banda, el desig d'un nou rol més participatiu, però de l'altra, la reproducció del model tradicional de sustentador econòmic. Addicció al treball: Molts homes es veuen abocats a treballar moltes hores per complir amb les expectatives econòmiques familiars. Teoria vs. Pràctica: La paritat pendent Tot i que el 82% dels homes manifesta una actitud progressista i està en contra que la dona assumeixi tota la càrrega domèstica, la realitat és diferent: "Les actituds en l'àmbit domèstic no són molt diferents del model dels seus pares... continuen canviant les bombetes o baixant la brossa, mentre les dones cuinen i netegen." Cap a una responsabilitat compartida i empresarial L'estudi subratlla que la conciliació no és només un repte individual, sinó social i empresarial: * Es necessita un canvi de cultura organitzativa (family friendly). * Les empreses que ajuden a conciliar augmenten la fidelitat i rendibilitat dels empleats. * La solució passa pel diàleg familiar i no per la imposició de quotes rígides del 50%, evitant així la rivalitat.