Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

313-324 de 1247
  • 3'

    Sentència de 35 anys pel crim de Tamara Navas

    Resolució de la sentència contra Juan Miguel Cerrillo S'ha fet pública la resolució judicial sobre el tràgic cas de l'assassinat i agressió sexual de la nena de Salou, Tamara Navas. El tribunal ha decidit aplicar el màxim rigor de la llei penal en una sentència que destaca per la seva contundència i fonamentació jurídica. Penes imposades La sentència imposa una condemna total de 35 anys de presó, superant fins i tot les peticions inicials de la Fiscalia i l'acusació particular: 20 anys de presó pel delicte d' assassinat. 15 anys de presó pel delicte d' agressió sexual. Arguments del magistrat El magistrat ha justificat l'aplicació de la pena en la seva màxima extensió basant-se en diversos factors determinants del crim: L' especial gravetat de la conducta del condemnat. La crueltat extrema demostrada durant la comissió dels actes. La necessitat d'una resposta penal que correspongui a la duresa dels fets que van commocionar la societat de Tarragona. Valoracions de les parts L'acusació, representada per l'advocat Tomàs Gilabert, ha valorat positivament la decisió jurídica, qualificant-la de "molt raonada i motivada". Segons Gilabert, la sentència descarta qualsevol vulneració de drets fonamentals que la defensa hagués pogut al·legar. "És una sentència molt raonada, molt motivada... on recull la condemna amb un total de 35 anys de presó." Per contra, l'advocat de la defensa, Òscar Cabrero, ha confirmat la intenció de presentar un recurs contra la resolució, tot i que encara no s'han especificat els termes d'aquest.

  • 15'

    La transició a la TDT i el futur de la ràdio digital

    El canvi d'era: De l'analògic al digital L'entrevista amb Santiago Ramentol, director general de Serveis Audiovisuals de la Generalitat, analitza la transformació imminent del panorama mediàtic a Catalunya. La transició als sistemes digitals no és només un canvi tècnic, sinó una obertura definitiva a la societat de la informació. Avantatges de la tecnologia digital Qualitat superior: Millora dràstica de la imatge i el so, eliminant les interferències típiques del senyal analògic. Pluralitat d'oferta: Increment de la capacitat per allotjar més canals i programes específics. Interactivitat: La capacitat de l'espectador per interactuar amb l'emissor, des de concursos fins a la participació política en canals oficials com el Canal Parlament. L'Apagada Analògica i l'adaptació de l'usuari Es planteja un horitzó proper per a l'apagada de les emissions analògiques, amb l'objectiu que Catalunya n'estigui a l'avantguarda cap al 2008. Això implica reptes per als consumidors: Receptors: Caldrà disposar de televisors amb recepció digital integrada o adquirir un decodificador. Infraestructura: Moltes comunitats hauran d'adaptar les antenes col·lectives i, en edificis antics, renovar el cablatge. Mercat: Actualment hi ha una manca de conscienciació i d'oferta competitiva d'aparells, un "forat negre" que la Generalitat vol combatre informant instal·ladors i venedors. El futur de la ràdio i la regulació del mercat "Apostem pel DAB (Digital Audio Broadcasting), el sistema adoptat a Europa, tot i que a Catalunya la densitat urbana presenta reptes tècnics de recepció que caldrà solucionar."\n\nLa Generalitat preveu aprofitar aquest canvi per posar ordre a l'espai radioelèctric. Mitjançant concursos públics vinculants pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), es pretén eliminar la "televisió porqueria" i garantir que les llicències es basin en criteris de qualitat, valors i servei públic, protegint especialment el teixit de les televisions locals.

  • 23'

    150 anys de la Rambla Nova de Tarragona: Nou CD interactiu

    Presentació de l’estudi sobre la Rambla de Tarragona L'episodi se centra en la presentació d'un ambiciós projecte multimèdia en format CD-ROM creat pel Museu d'Història de Tarragona per commemorar el 150è aniversari de la Rambla Nova. Es tracta del treball més complet realitzat fins ara sobre aquest eix emblemàtic de la ciutat. Contingut i Estructura del CD-ROM El projecte destaca per la seva gran capacitat d'informació i el seu disseny gràfic basat en publicacions històriques: • Dades tècniques: El disc conté més de 600 megues d'informació, 90 pàgines de text i més de 400 imatges històriques i actuals. • Seccions principals: - Recorregut històric: Des de les troballes arqueològiques fins a les previsions de la Rambla del futur. - Arquitectura i urbanisme: Un estudi detallat de 44 cases datades, incloent arquitectes i mestres d'obres. - Vida social i oci: Repàs dels cinemes, teatres, hotels i comerços que han marcat la història del carrer. - Estudi demogràfic: Anàlisi de l'envelliment de la població i els serveis actuals. Innovació Tecnològica i Mapes Un dels punts forts és la interactivitat: "Hem fet el plànol de la Rambla i podem bellugar-nos amunt i avall per veure la informació de cada casa." • Es permet visualitzar l'arquitectura perduda (edificis que ja no existeixen). • Inclou una comparativa visual entre fotografies antigues i actuals del mateix punt. • Proporciona mapes interactius amb informació sobre els diferents estils arquitectònics com l'eclecticisme. Actes de Commemoració i Difusió La regidora de patrimoni, Maria Marcela Martorell, detalla el programa d'actes: • Presentació oficial: Avui al Teatre Metropol, amb distribució gratuïta del CD per als assistents. • Distribució massiva: Es farà una tirada de 10.000 exemplars que es podran aconseguir també amb el Diari de Tarragona. • Activitats complementàries: Presentació d'un llibre il·lustrat per Pilarín Bayés, visites guiades gratuïtes cada diumenge i una projecció especial de la pel·lícula "La gran familia" el 27 de gener.

  • 19'

    Entrevista a Lídia Pujol: Cançons Safardites a Tarragona

    Concert "Ritmes dels Pobles" a l'Auditori de Caixa Tarragona La cantant Lídia Pujol presenta el diumenge dia 14 el seu espectacle Mar a la Vista a l'Auditori de Caixa Tarragona. Aquest concert se centra en la música safardita i les cançons de l'Espanya d'abans de l'expulsió, barrejant-ho amb pinzellades de música Yiddish de l'Europa de l'Est. Un viatge a través de les emocions i la tradició Els punts clau de l'espectacle i la seva música inclouen: - Cançons de la quotidianitat: Cròniques senzilles i emocionals de la vida jueva tradicional. - Formació en trio: Lídia Pujol estarà acompanyada per la guitarra de Víctor Valls i les percussions de Jordi Rallo, expert en tablas índies i música medieval. - L'essència del disc IAE: Tot i ser repertoris diferents, Pujol destaca la cançó L'arbret pel camí, un clàssic jueu sobre el vincle entre mare i fill que porta deu anys interpretant. La versatilitat vocal de Lídia Pujol L'artista es defineix com una cantant camaleònica que adapta la seva veu a cada territori emocional: - Influència de Lorca: Describe la música de Federico García Lorca com una expressió de força, arrel i reivindicació de les passions. - Connexió personal: Inclou en els seus projectes la veu de la seva àvia i referències a autors com Jacques Prévert. "Sóc camaleònica; depèn del que sento i de l'entorn, em transformo i em poso al servei de la cançó." L'entrevista conclou destacant la potència de les seves interpretacions, on l'angoixa i la joia es transmeten a través de la veu i la cura en el text.

  • 1'

    No en el nostre nom: Poesia contra la guerra

    Manifest poètic per la pau i la memòria El contingut es basa en el moviment No en el nostre nom, originat en un manifest d'intel·lectuals i artistes nord-americans per oposar-se a la violència bèl·lica. Aquest acte reafirma la oposició frontal a la guerra, especialment arran dels tràgics esdeveniments a Fallujah. L'antologia poètica La proposta utilitza la lletra de grans poetes per articular el missatge de protesta. El recull inclou: * Poetes catalans (99%): S'homenatja figures com Miquel Martí i Pol (en el primer aniversari de la seva mort), Joan Vinyoli, Maria Mercè Marçal, Miquel de Palol o Agustí Bartra. * Referents internacionals: Autors universals com el francès Arthur Rimbaud i l'alemany Bertolt Brecht. Eixos temàtics L'estructura del discurs s'organitza al voltant de tres pilars fonamentals: 1. La lluita per la pau: Una crítica directa contra les guerres. 2. El poble com a protagonista: Es reivindica la importància de la gent comuna, sovint invisible als mitjans de comunicació però essencial per a la història. 3. La memòria històrica: La imperativa necessitat de recordar el passat, amb una menció especial a les morts republicanes i la recuperació de les institucions legals. "No tireu a nens, no fareu aquesta guerra en el nostre nom."

  • 13'

    2004-11-11 U M CIÈNCIA PALAU FIRES

    Crònica de la IX Setmana de la Ciència Aquest recorregut pel Palau de Fires i Congressos ens apropa a la fira de Recerca i Desenvolupament (RMSD), un espai que acull uns 33 estands dedicats a la divulgació científica. L'objectiu principal és mostrar aplicacions pràctiques de la ciència en la vida quotidiana i fomentar l'interès dels joves per les carreres tècniques. Química i Enologia: De la matèria al vi Experiències químiques: S'han presentat demostracions sobre estructures cristal·lines, el funcionament d'una pila galvànica (transformació d'energia química en elèctrica) i la creació de polímers absorbeixes. Tast de vins i aromes: En l'àmbit de l'enologia, s'ha destacat la importància de l'entrenament sensorial per identificar els més de 200 aromes del vi. Testimoni acadèmic: Una estudiant de Madrid explica el prestigi de la facultat de Tarragona a nivell estatal i la importància de la seva bodega experimental. "La química és a tot arreu. Tot és química." Salut, Antropologia i Aviació Infermeria: Taller pràctic de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) amb maniquins sensoritzats i informació sobre l'estimulació precoç en nadons. Antropologia: Introducció a l'estudi de les societats i les cultures humanes. Aviació (CESDA): Un dels punts amb més èxit gràcies a un simulador de vol que permet experimentar les sensacions de pilotar un avió. L'esdeveniment estarà obert fins divendres per a totes aquelles persones que vulguin experimentar la ciència de prop.

  • 9'

    Quico el Célio i el disc 'No es pot viure'

    Presentació del nou treball: No es pot viure L'entrevista amb Artur Gaia, membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, se centra en la presentació del seu nou disc i espectacle titulat No es pot viure. Aquest treball neix d'una dualitat irònica molt pròpia de les Terres de l'Ebre: El sentit positiu: Una expressió que s'utilitza quan algú viu un moment de plenitud o gaudeix dels petits plaers quotidians, com un bon dinar vora el mar. El sentit literal: Una reflexió crítica sobre un món convuls, marcat per la guerra, el racisme i la preocupació per l'ecologia. "És una frase irònica... li estàs dient a algú que el veus en un bon moment. Però si l'agafem al peu de la lletra, vol dir que el món està molt malament." Diversitat musical i posada en escena Musicalment, el disc és una proposta elaborada durant dos anys que combina la tradició amb la innovació: La jota es manté com la base emblemàtica de la seva música. S'incorporen nous ritmes segons la temàtica: des del bolero per a cançons d'amor fins a ritmes afrocubans, brasilers o àrabs per parlar de la immigració i la convivència. El grup destaca que cada disc va acompanyat d'un espectacle únic amb una posada en escena específica, evitant repetir repertoris antics en els espais de teatre. Compromís amb el territori L'entrevista també aborda el paper del grup en la defensa de l'Ebre. Tot i viure un moment més tranquil, mantenen el lema Lo Riu és Vida com un concepte universal de protecció dels espais naturals davant els interessos econòmics.

  • 23'

    Diplomàcia multilateral i construcció d'estats

    Introducció a la Diplomàcia Multilateral L'advocat tarragoní Luis Martínez Betanzos explica la seva tasca en l'àmbit de la diplomàcia multilateral, treballant per a organismes com la Unió Europea, les Nacions Unides o l'OSCE. La seva funció principal no és el poder executiu, sinó l'assessorament estratègic a governs per a la creació i reforma d'institucions públiques, especialment en el Ministeri de Justícia i d'Interior. Metodologia de Treball i Escenaris El procés de reconstrucció institucional s'inicia sempre amb una invitació formal de l'estat receptor. Martínez destaca que: • Es basen en models comparats i tradicions legals similars (com les repúbliques exsoviètiques per a Geòrgia). • Intervenen sovint en zones on el conflicte encara és latent. • La tasca inclou la formació d'experts locals per garantir la sostenibilitat del sistema. Reptes en Zones de Conflicte En escenaris com l'Afganistan o Kosovo, el repte principal és la transició de líders bèl·lics a actors polítics: "L'objectiu és desarmar les tropes i deixar que els líders defensin les seves posicions en un parlament, no amb les armes." Realitat vs. Visió Mediàtica L'entrevistat subratlla la distància entre la imatge que ofereixen els mitjans i la realitat sobre el terreny. Tot i la destrucció visible, existeix una cerca de normalitat per part de la població, impulsada per necessitats bàsiques com l'estabilitat, l'educació i la salut. Martínez defineix la seva professió com una "experiència vital" que li permet connectar amb l'energia de persones que volen canviar el seu futur.

  • 4'

    La 15a Mostra del Calçot a la Masia Bou de Valls

    Celebració de la Gastronomia del Calçot a la Masia Bou L'emissora connecta amb Josep Maria Gatell, gerent de la Masia Bou, per parlar de la quinzena edició de la Mostra del Calçot. Aquest esdeveniment no només marca l'inici oficial de la temporada, sinó que busca elevar aquest producte a la categoria d'ingredient versàtil dins de la cuina quotidiana. Innovació Gastronòmica La proposta d'enguany se centra a presentar el calçot com el protagonista absolut de tot l'àpat, explorant combinacions poc convencionals: Entrants: Gelatina de calçots amb llagostins i pupets saltejats amb calçots. Plat principal: Un osso buco melós cuinat amb el calçot com a base del rostit. Postres experimentals: Una combinació agosarada de calçot i plàtan. Aperitiu tradicional: La clàssica coca de calçots acompanyada d'una copa de vi. Cultura i Literatura Paral·lelament a la festa gastronòmica, se celebra la sisena Mostra Literària del Calçot. En aquesta edició, s'han lliurat els següents reconeixements: Premi de Prosa: Atorgat a un autor de Reus per l'obra Els calçots capgirats, un relat ambientat en la tradició calçotaire. Premi de Poesia: Enguany ha estat declarat desert. "El que intentem és que el calçot sigui un ingredient més dintre de la cuina de cada dia, en lloc de fer servir una ceba blanca o rossa." L'objectiu final de la jornada és fer gaudir als comensals i demostrar que la cuina del calçot pot anar molt més enllà de la tradicional graellada.

  • 29'

    Lluís Llach a Porrera: arrels, vi i amistat

    Un retrat íntim de Lluís Llach L'episodi explora la figura de Lluís Llach a través de la presentació d'un llibre basat en entrevistes personals i anècdotes viscudes a la localitat de Porrera. Els autors, la periodista Cinta i el veí Josep Ramon, detallen com han volgut equilibrar la visió professional i la personal per oferir una dimensió sincera de l'artista. Les arrels i la influència materna Llach té un vincle amb Porrera que es remunta a la seva infantesa, molt abans del seu mediàtic retorn als anys 90. Se'l descriu com una persona lleial, amb un sentit de la ironia fi i una gran devoció per la seva mare: • La mare de Llach és presentada com una dona avançada al seu temps, mestra de professió, que va fomentar l'esperit artístic i liberal del seu fill. • El llibre recull les primeres actuacions de Llach a la plaça del poble, sovint acompanyat del seu germà, en una època on cantar en català era un acte excepcional i, a vegades, motiu de mofa per part dels veïns. L'amistat amb Miquel Martí i Pol Un dels pilars de l'obra és la relació entre Llach i el poeta Miquel Martí i Pol. Es relaten anècdotes que mostren la humanitat del poeta i la seva capacitat per trobar la simplicitat en situacions complexes, com les dificultats logístiques per traslladar la seva cadira de rodes pels paisatges abruptes del Priorat. "Si tu vas rient, però això només ho fem perquè quan arribem dalt tirarem la cadira per aquí davall." La transformació de Porrera a través del vi El podcast analitza com la figura de Llach ha estat el catalitzador d'una revolució econòmica al poble: • El projecte vinícola va néixer com una iniciativa per permetre que els pagesos poguessin viure dignament de la terra. • Tot i ser absteny, Llach s'ha convertit en un gran expert en el món de l'enologia, cercant sempre la qualitat extrema per sobre de la quantitat. • Aquest impuls ha generat una indústria de turisme rural i cellers que ha revitalitzat la comarca del Priorat després de les greus inundacions de 1994.

  • 16'

    Unificació de les federacions veïnals a Tarragona

    Acord històric per la unitat veïnal Els màxims representants de les dues federacions veïnals de Tarragona expliquen el nou procés de converses per assolir una reunificació que posi fi a la divisió del moviment veïnal a la ciutat. Després d'anys de separació, ambdues assemblees han aprovat obrir un diàleg directe sense interlocutors externs. Punts clau de la negociació Comissions de treball: Cada entitat designarà tres representants per iniciar els contactes la setmana vinent. Objectius immediats: Es començarà per la revisió dels estatuts i la cerca de bases comunes per evitar incompatibilitats. Superació d'etiquetes: Els portaveus subratllen la necessitat de desvincular-se de la influència política (òrbites de partits) per recuperar la força davant les administracions. Crítica a la situació actual "El moviment veïnal està descafeïnat; s'estan aprofitant molts estaments perquè hem perdut força." Els protagonistes coincideixen que la divisió ha permès que l'Ajuntament i altres institucions ignorin les demandes dels barris, comunicant decisions ja preses en lloc de consensuar-les.

  • 7'

    Procés d'Unificació de les Federacions Veïnals a Tarragona

    Cap a una federació veïnal única El diàleg se centra en la necessitat de reunificar les dues federacions d'associacions de veïns de Tarragona per tal de recuperar la força perduda. Els representants coincideixen que el moviment veïnal s'ha anat descafeïnant a causa de la fragmentació i que és vital aparcar els interessos personalistes per beneficiar les prop de 40 associacions de la ciutat. Acords i passos immediats Interlocució directa: S'ha decidit eliminar els intermediaris externs. Les negociacions es portaran a terme cara a cara entre les pròpies federacions. Comissions de treball: Cada entitat nomenarà tres representants per iniciar les converses tècniques. La federació Segle XXI ja té els seus noms confirmats, mentre que l'altra federació ho farà de forma imminent. Calendari previst: Es preveu que els primers contactes oficials tinguin lloc la setmana vinent. Lliçons del passat i reptes Els interlocutors admeten que no serà un procés fàcil ni ràpid. Es recorda el fracàs de l'intent d'unificació de l'any 1999, que es va aturar en l'últim moment per detalls menors. "Dividir i vèncer. En aquest moment estem malament i una de les conseqüències és aquesta divisió; s'ha perdut força total." Els objectius principals d'aquesta unió són: Guanyar incidència política: Especialment davant l'Ajuntament i l'alcalde, que segons afirmen, fa temps que no els rep. Revisió d'estatuts: Analitzar possibles incompatibilitats per establir unes bases sòlides. Consens assembleari: Assegurar que el treball de les comissions sigui ratificat per les bases per evitar repetir errors pretèrits.