Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

469-480 de 1247
  • 18'

    Balanç turístic de Tarragona i la Nit del Turisme

    Reconeixement al Sector: La Nit del Turisme L'entrevista se centra en la celebració de la Nit del Turisme al restaurant Fortí de la Reina, un esdeveniment que premia la tasca de persones i entitats que promocionen Tarragona. Enguany, els guardonats són: Doctor Lluís del Clos: Reconegut com l'ambaixador per excel·lència pel seu prestigi internacional. Via T (Associació de Comerciants): Per la seva capacitat d'integrar el comerç com un actiu turístic de la ciutat. Restaurant Piscolabis i Hotel Canadà: Per la seva aposta per la modernització i l'especialització en el turisme de negocis i congressos. Balanç de la Temporada d'Estiu Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme, destaca que les previsions negatives d'inici de temporada s'han superat amb dades positives: Rècord de consultes: S'ha registrat un increment del 32% en les consultes als punts d'informació, superant les xifres de l’any 2001 (any de la nominació per la UNESCO). Creixement al setembre: Les consultes han augmentat un 55%, impulsat per les festes de Santa Tecla i l'estratègia de desestacionalització. Ocupació hotelera: Segons l'Observatori Turístic de la URV, l'ocupació mitjana ha estat del 65% en hotels i del 75% en càmpings. Reptes i Estratègia per al 2005 De cara al futur, la ciutat es planteja tres objectius clau: Desestacionalització: Estendre l'activitat turística més enllà dels mesos d'estiu. Qualitat del visitant: Incrementar el poder adquisitiu del turista que visita Tarragona. Pernoctacions: Aconseguir que el visitant passi més nits a la ciutat i no sigui només un turista de dia. "Tarragona és l'única ciutat Patrimoni Mundial basada en el llegat romà a tot l'Estat; és un factor d'excepcionalitat que hem de saber vendre." Per al 2005, es preveu l'aprovació d'un Pla Estratègic de Turisme que servirà com a "full de ruta" per definir el model de col·laboració entre l'administració pública i el sector privat.

  • 12'

    Alcover celebra la seva II Fira de Bandolers

    Segona edició de la Fira de Bandolers a Alcover L'alcalde d'Alcover, Antoni Ferrer, presenta la segona edició de la Fira de Bandolers, una iniciativa que busca consolidar-se en el calendari festiu del municipi després de l'èxit de l'any passat. La fira situa el poble en un escenari de fa 400 anys, recreant l'època renaixentista i el context històric del bandolerisme local. Actes destacats i recreació històrica La fira compta amb una programació variada que combina la cultura, la història i la gastronomia: Conferència inaugural: A càrrec de Magí Sunyer, tarragoní especialista en literatura bandolera, que parlarà sobre els Morells i els Voltors, els dos bàndols històrics rivals d'Alcover. Espectacle de carrer: S'han preparat pregons i avisos de perill imminents per la presència de colles de bandolers a les muntanyes properes. Cursa d'Andròmines (HORNIS): Una competició d'Objectes Rodants No Identificats que recorre gairebé un quilòmetre pel nucli urbà. Tast del Bandoler: Un sopar popular a la Plaça Vella amb productes banyats per la tradició gastronòmica de l'època. Context històric: Morells i Voltors L'alcalde explica que aquests bàndols no eren necessàriament "bons o dolents", sinó famílies nobles que es protegien mútuament i actuaven com a grups d'influència, sovint vinculats a la monarquia, abans de derivar cap a la confrontació directa. "El poble i el seu casc antic és un escenari immillorable per contextualitzar el fet bandoler." Compte enrere per a la Festa Major Aquesta fira serveix de preàmbul als 10 dies de festa que viu el municipi, ja que enllaça directament amb la Festa Major (el tercer cap de setmana d'octubre). Durant aquest període, s'inclourà un acte institucional d'homenatge als 25 anys d'ajuntaments democràtics, amb la participació d'Antoni Farrés (exalcalde de Sabadell).

  • 7'

    2004-10-07 UM HOTEL CANADÀ NIT TURISME

    Evolució i Creixement de l'Oteu Restaurant L'entrevista a José Oliva, propietari i responsable de l'Oteu Restaurant Canadà, repassa la llarga trajectòria d'aquest establiment situat a la carretera de València (N-340). L'ocasió de l'entrevista és el reconeixement que el restaurant rebrà durant la Nit del Turisme per la seva consolidada experiència en el sector. De Bar de Carretera a Hotel de Tres Estrelles La transformació de l'establiment ha estat radical des dels seus inicis: Dècada dels 60: L'origen va ser un senzill bar de carretera. Anys 80: La família Oliva, que ja tenia el local llogat, el va adquirir en una subhasta l'any 1986, iniciant una fase contínua de reformes i actualitzacions. Expansió i unificació: Als anys 90 es va ampliar amb un saló de 350 metres i es va adquirir la pensió veïna (Pensión Minguel), unificant finalment els edificis l'any 2002. Categoria hotelera: L'esforç per adaptar-se a les normatives de Turisme va permetre passar d'hostal a un hotel de tres estrelles, complint amb requisits d'accessibilitat i infraestructures modernes. Ubicació Estratègica i Adaptació al Canvi José Oliva explica com l'obertura de noves infraestructures viàries ha afectat el negoci: Pèrdua del turisme de pas: La creació de vials alternatius ha reduït el client que fa nit per accident durant el viatge. Guany en tranquil·litat: El descens del soroll nocturn ha millorat la qualitat del descans dels hostes. Ubicació dual: L'establiment se situa en un punt estratègic entre Tarragona i Salou, depenent fortament de l'activitat de la zona industrial i dels esdeveniments que omplen les poblacions veïnes. "No és fàcil passar d'hostal a hotel; per a que te'l reconeguin és molt difícil... és un treball dur que avui veiem recompensat."

  • 8'

    20 anys del Piscolabis: Reconeixement a la Nit del Turisme

    Reconeixement a la Trajectòria del Restaurant Piscolabis El restaurant Piscolabis, situat al carrer Martí Ardenya de Tarragona, celebra el seu 20è aniversari amb un guardó especial en la Nit del Turisme. Els seus propietaris, Rosabel i Salvador, reflexionen sobre l'evolució del negoci i la clau del seu èxit continuat a la ciutat. Característiques de l'Establiment i el seu Públic Evolució generacional: Després de dues dècades, el local ha vist passar diverses generacions de tarragonins, des de parelles joves que ara tornen amb els seus fills. Clientela: Predomina el client nacional i local. Segons els propietaris, el client que els visita busca una experiència autèntica i especial. Proposta gastronòmica: Es basen en la informalitat i la versatilitat. L'espai permet tant un banquet formal com un pica-pica relaxat, prioritzant sempre la interrelació personal i la conversa. Cultura del Vi i Innovació Cultura vinícola: Hi ha una demanda creixent d'aprenentatge, especialment entre la gent jove. El restaurant aposta pels vins de la zona, com el Priorat, però també manté una carta de referències internacionals. Adaptació al sector: Salvador destaca que l'ampliació del restaurant va ser una resposta directa a la obertura del Palau de Fires i Congressos, cobrint una mancança d'oferta per a reunions i congressos. Visió del Sector Turístic a Tarragona "No està esgotat el model de sol i platja; es pot compaginar perfectament amb la bellesa de la ciutat de Tarragona." Rosabel assenyala que, més que un problema de model turístico, el sector pateix d'inestabilitat laboral, però manté una visió optimista sobre el potencial de la ciutat gràcies a la constància i la il·lusió dels restauradors.

  • 47'

    10 anys dels aiguats del Francolí i Porrera

    Memòria de la catàstrofe a la part baixa de Tarragona El 10 d'octubre de 1994, el desbordament del riu Francolí va marcar un abans i un després per als veïns de Torre Jordi, el Serrallo i Residencial Palau. L'episodi va ser dramàtic, amb inundacions massives en baixos i pàrquings, i una evacuació preventiva que va durar més d'una setmana. Impacte i gestió de l'emergència • Els veïns recorden la falta de previsió per part de les autoritats, especialment pel que fa a l'avís tardà al col·legi del Serrallo. • L'evacuació es va realitzar amb autobusos municipals cap a la ciutat residencial, on molts veïns van viure amb la incertesa de si perdrien tot el seu patrimoni. • La sensació d'inseguretat sobre l'estructura dels blocs de pisos va ser constant fins que els tècnics van poder avaluar els ciments. La lluita veïnal: de Tarragona als ministeris de Madrid Després de la catàstrofe, un grup de veïns va iniciar una perseverança històrica per aconseguir la canalització del riu i evitar que els fets es repetissin. Aquest moviment es va caracteritzar per: • Un constant viatge entre despatxos: van arribar a reunir-se amb ministres com Josep Borrell o Isabel Tocino, i consellers de la Generalitat com Artur Mas. • La independència política: els líders veïnals recalquen que la seva força va ser no deixar-se polititzar i mantenir la unitat d'acció per sobre de les ideologies. • La incògnita del projecte final: deu anys després, persisteix el dubte sobre per què es va canviar el projecte original (que desembocava a mar oberta) per l'actual, que segons alguns veïns, ofereix una seguretat hidràulica qüestionable malgrat la seva millora estètica. El cas de Porrera: de la desolació al renaixement Aiguats de 1994 també van castigar durament el Priorat. A Porrera, la catàstrofe va coincidir amb una crisi econòmica profunda, però va esdevenir el motor d'un canvi inesperat: "Ens va tocar la loteria de tindre Lluís Llach allí; ell ens va ajudar a mirar endavant quan crèiem que era l'enterrament del poble." • La implicació del cantant Lluís Llach i la seva aposta pel món del vi van ajudar a projectar Porrera internacionalment. • El llibre de Cinta Vallmunt relata com la vila va passar de la desolació total a convertir-se en un referent vinícola i turístic.

  • 15'

    Programació Cultural de la Fundació Caixa Tarragona per a l'Octubre

    Presentació de la Nova Temporada Cultural Ramon Puig, director de la Fundació Caixa Tarragona, detalla la programació per al mes d'octubre i el darrer trimestre de l'any. Aquesta nova etapa es defineix com la consolidació d'un model d'èxit basat en la varietat i l'especialització de públics, oferint propostes que van des del cinema i la música fins a la natura. Principals Línies d'Actuació L'oferta s'estructura en quatre pilars fonamentals: Matins en Família: Espectacles infantils (màgia, titelles, teatre) cada primer diumenge de mes. Enguany s'introdueix una entrada simbòlica d'1,5€ amb caràcter benèfic per a l'Associació de Nens amb Càncer de Tarragona. Flashes de Natura: Cicle d'audiovisuals sobre el medi ambient i la fauna de les comarques tarragonines, a càrrec del fotògraf Ferran Aguilar. Cinema per a la Gent Gran: Sessions dedicades al gènere musical que han tingut una gran acceptació, obligant a realitzar dobles passis. Música i Auditori: Concerts transversals vinculats a les exposicions de la sala, com el cicle actual sobre l'escultor Apel·les Fenosa. Noves Iniciatives i Futur Imminent La Fundació aposta per la formació de nous públics amb el nou cicle Desconcertat, un projecte pedagògic realitzat en col·laboració amb l'Escola de Música de Tarragona per apropar la música clàssica als més joves. "Volem que la cultura sigui una porta d'entrada per a altres camps d'acció, com la sensibilització mediambiental o la igualtat d'oportunitats." A finals d'octubre s'inaugurarà la mostra "Els il·lustradors del Patufet", que agafa el relleu de l'exposició d'Apel·les Fenosa i busca atraure un públic massiu a través de les arts plàstiques i la història de l'art català.

  • 9'

    Entrevista al doctor Lluís del Clos: Medicina i identitat

    Reconegut guardó a la Nit del Turisme de Tarragona El prestigiós oncòleg Lluís del Clos i Soler serà homenatjat demà durant la novena edició de la Nit del Turisme de Tarragona, organitzada pel Patronat Municipal de Turisme. Tot i que el doctor confessa amb humilitat no conèixer encara els motius exactes del reconeixement, l'acte destaca la seva trajectòria professional i el seu lligam emocional amb la ciutat. Trajectòria internacional i professional El doctor del Clos ha desenvolupat la major part de la seva carrera als Estats Units (45 anys) i al Regne Unit, especialment a Houston, Texas, on va treballar en el prestigiós centre hospitalari número u en oncologia: Especialització: S'ha centrat en l'oncologia, concretament en el tractament de malalties de la dona mitjançant radioteràpia. Investigació: Diferencia clarament entre la investigació clínica, que és la que ell ha practicat, i la bàsica, lamentant la manca de recursos per a aquesta darrera a Espanya. Situació actual: Malgrat haver viscut tants anys fora, manté una relació estreta amb Tarragona, ciutat que visita dos cops l'any per la primavera i per Santa Tecla. Un viatge als orígens familiars Actualment es troba a l'Alt Empordà amb la seva família cercant les seves arrels genealògiques: Ha visitat Maçanet de Cabrenys, poble d'on provenia el seu avi Pau del Clos, reconegut mestre a Tarragona. Remarca la humilitat dels seus avantpassats, des de curtidors de pells i xocolaters fins a arribar a la generació de mestres, metges i advocats. "És molt important i emotiu saber d'on vens; nosaltres venim de gent molt humil i és bo mirar enrere per no oblidar els orígens."

  • 17'

    Albert Vallbé i el Congrés Nacional d'Unió Democràtica

    La política nacional i local sota l'òptica d'Unió Democràtica En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Albert Ballbé, president de la Intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona i regidor a l'ajuntament, analitza els temes de més actualitat abans del proper Congrés Nacional del partit a Viladecans. L'Afer Terrescavades i la gestió municipal Ballbé valora positivament la decisió de la Generalitat de Catalunya d'anul·lar la tramitació del projecte urbanístic de Terrescavades per motius procedimentals: El regidor ho considera una resolució pragmàtica per garantir la màxima transparència. Descarta de ple la dimissió de l'alcalde, defensant que la responsabilitat política va quedar tancada amb la marxa d'Àngel Fernández. Advoca per un nou impuls en la gestió municipal i una millora en la comunicació entre els socis de la federació a nivell local. Europa i el suport al Tractat Constitucional Un dels punts clau del proper congrés serà el posicionament sobre la Constitució Europea. Ballbé referma el compromís històric del partit: "Unió Democràtica ha tingut sempre vincles molt importants amb Europa... l'europeisme ha estat un element essencial de la nostra identitat des de la lluita contra el franquisme." Vot favorable: UDC ratificarà el Sí al tractat, malgrat els matisos o postures d'abstenció de Convergència. Català a Europa: El regidor creu que la qüestió de l'idioma es pot resoldre posteriorment per via reglamentària i no hauria de frenar el pas cap a una major unitat política. El futur de la Federació de CiU Pel que fa a les relacions internes amb Convergència, Ballbé és contundent sobre la identitat del partit: Es mostra contrari a una fusió total, defensant que el model de federació és l'eina més útil. Subratlla les diferències ideològiques (humanisme cristià vs. liberalisme) i la necessitat de mantenir la personalitat pròpia de cada formació. Proposa superar les quotes rígides (el famós 75-25) per buscar sempre el millor candidat per a cada context electoral. Renovació interna i lideratge Finalment, l'entrevista repassa la situació de Josep Antoni Duran i Lleida, qui podria delegar responsabilitats per centrar-se en la política a Madrid, i la renovació dels càrrecs territorials on el mateix Ballbé ha estat recentment reelegit.

  • 11'

    Denegació del projecte Terres Cavades a Tarragona

    Denegació de la via administrativa per Terres Cavades El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha anunciat la resolució definitiva que paralitza el projecte urbanístic de Terres Cavades a Tarragona. Aquesta decisió tanca la via administrativa i retorna el sector a la seva qualificació original com a sòl urbanitzable no programat. Fonaments de la resolució La decisió no es basa en criteris tècnics urbanístics, sinó en una irregularitat administrativa durant la votació al ple de l'Ajuntament. Els punts clau són: Nul·litat del vot: Es considera nul el vot del regidor Àngel Fernández per tenir interessos directes (consanguinitat) en el sector. Vot diriment: Atès que la majoria era molt ajustada, el seu vot va ser determinant per a l'aprovació provisional, contravenint el deure d'abstenció. Retorn a l'origen: L'expedient queda sense efecte i l'Ajuntament, en ús de la seva autonomia local, haurà de reiniciar tot el procés si vol tirar endavant el projecte. "La resolució que he signat tanca la via administrativa... el sector torna al seu origen." Aclariments sobre precedents El conseller ha volgut subratllar que aquesta resolució no crea un precedent que bloquegi altres plans generals, ja que es tracta d'una modificació puntual amb interessos concrets i no d'una planificació global de ciutat on les incompatibilitats es regeixen per altres paràmetres.

  • 2'

    Anul·lació i reinici del projecte Terres Cavades a Tarragona

    Paralització del projecte urbanístic El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha emès un informe determinant que el procés urbanístic de Terres Cavades, a Tarragona, ha de tornar a iniciar-se des del principi. Aquesta decisió implica una aturada immediata dels plans previstos fins ara. Motius de la resolució La causa principal d'aquesta mesura és la següent: El vot del regidor Àngel Fernández s'ha considerat nul, afectant directament la validesa de les aprovacions prèvies. Aquesta nul·litat invalida tant l'aprovació en el si de l'Ajuntament com la intervenció en la Comissió Provincial d'Urbanisme. Conseqüències per al territori La resolució té un impacte directe sobre la qualificació del sòl: Els terrenys que havien estat declarats com a urbans (permetent la construcció immediata) tornen a la categoria de terrenys urbanitzables no programats. L'Ajuntament de Tarragona es veu obligat a repetir totes les votacions i tràmits administratius. Incertesa sobre el futur Durant la roda de premsa a la seu de la Conselleria, el conseller ha evitat pronunciar-se sobre si la Generalitat donarà el vistiplau al nou projecte en el futur: "Això seria fer ciència-ficció." S'ha emfatitzat la necessitat d'obrir un nou debat polític i ciutadà per definir el model urbanístic que vol la ciutat abans de tornar a presentar la proposta per a la seva aprovació definitiva.

  • 7'

    Inauguració del primer sortidor de biodièsel a Tarragona

    Inauguració Històrica al Barri del Serrallo En el marc de la Setmana de l'Energia, s'ha inaugurat a la ciutat de Tarragona el seu primer sortidor de biodièsel. Aquest nou servei està ubicat a la gasolinera de la cruïlla del carrer Reial amb el carrer Pere Martell, al barri del Serrallo. L'acte ha comptat amb la presència d'autoritats com el delegat del govern, Genís Sabater, i la secretària d'Indústria i Energia, Maria Teresa Costa. Avantatges del Biodièsel El biodièsel presentat destaca per diversos factors beneficiosos tant per al medi ambient com per al manteniment dels vehicles: Origen Renovable: Es produeix a partir d'olis vegetals (incloent-hi el reciclatge d'olis de cuina), la qual cosa evita la dependència dels olis minerals i del mercat internacional del petroli. Reducció de la Contaminació: Contamina un 55% menys que el gasoil convencional. Sense Emissions de CO2: No conté gasos d'efecte hivernacle, ajudant així a frenar l'escalfament global i el deteriorament de la capa d'ozó. Millora del Motor: Gràcies a les seves propietats lubrificants, ajuda a allargar la vida útil del motor. Implementació i Preus Durant la inauguració s'ha subratllat que el producte surt al mercat al mateix preu que el gasoil convencional. Tot i que països com Alemanya o França porten deu anys d'avantatge, Catalunya està començant a desplegar la seva xarxa. Actualment, la barreja que se subministra conté un percentatge de biodièsel (entre el 10% i el 15%) barrejat amb gasoil convencional per garantir la compatibilitat total amb tots els vehicles dièsel actuals sense necessitat de fer-hi modificacions. "Hem de convèncer-nos nosaltres mateixos que de l'oli que fregeix els calamars es pot produir un biodièsel que va bé pel cotxe." L'empresa responsable, Bionet, preveu expandir-se fins a assolir unes 20 benzineres amb aquest combustible a tot Catalunya durant l'any vinent.

  • 15'

    Setmana de l'Energia: El Biodièsel i el Nou Model Energètic

    La Necessitat d'un Canvi de Model En el marc de la Setmana de l'Energia, Salvador Salat, cap d'eficiència energètica de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), destaca que el model actual basat en el petroli és finit. Catalunya, malgrat no tenir grans recursos energètics propis, ha d'apostar per l'anticipació i la intel·ligència en l'ús dels recursos per garantir un futur sostenible. L'Aposta pel Biodièsel Una de les grans novetats tractades és la inauguració del primer sortidor de biodièsel a Tarragona. Aquest combustible destaca per: Ser un recurs renovable provinent d'olis vegetals o domèstics. Tenir propietats gairebé idèntiques al gasoil convencional. Gaudir d'una exempció d'impostos sobre hidrocarburs, cosa que el fa econòmicament competitiu. No requerir modificacions en els vehicles dièsel actuals quan s'utilitza en barreges (actualment un 10%). El paper clau del ciutadà El resum de la jornada subratlla que el ciutadà no és un subjecte passiu, sinó l'actor principal del consum: Mobilitat: El transport representa el 39% del consum energètic a Catalunya. Llar: L'estalvi domèstic influeix directament en la reducció d'emissions i en l'economia familiar. Informació: L'ús d'etiquetes energètiques (Classe A) permet al consumidor prendre decisions conscients. "No es tracta de fer gestos inconscients amb l'interruptor, sinó de passar a una utilització intel·ligent i conscient de l'energia." Reptes de Futur Tot i que el biodièsel és una eina valuosa, no és la solució única. L'expert apunta que cal repensar el model urbanístic per minimitzar els desplaçaments i combinar l'ús de renovables amb una racionalització dràctica del transport individual.