Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

541-552 de 1247
  • 10'

    La Baixada de l'Àliga: l'esperit d'una festa espontània

    Orígens i evolució de la Baixada de l'Àliga L'acte va néixer l'any 1986 d'una manera totalment espontània i extraoficial. Inicialment, els membres del Ball de Diables baixaven la figura de l'Àliga des de l'antic escorxador fins a la seva seu a la matinada. Amb el pas del temps, el que era un trasllat logístic entre un grapat d'amics es va convertir en un fenomen multitudinari que s'ha hagut d'integrar en el programa oficial de les Festes de Santa Tecla. La clau de l'èxit: participació ciutadana i voluntària El tret més distintiu d'aquest acte és que, a diferència dels seguicis oficials i protocol·laris, aquí es permet que qualsevol persona del públic pugui carregar les peces de bestiari o els gegants: Participació oberta: No cal pertànyer a cap colla per portar l'Àliga, la Mulassa o els Gegants. Acompanyament dels portadors: Els membres experts vigilen i ajuden els voluntaris perquè la peça no caigui i el canvi sigui segur. Caràcter no lucratiu: Les entitats no reben subvencions per aquest acte específic, mantenint-lo com una activitat genuïna del poble. Reptes i riscos de la massificació L'increment de participants —que ja es compta per milers— i la incorporació de nous elements com els Gegants Moros plantegen dubtes sobre el futur de l'acte: "Si resulta que no es permet que participi el públic i es converteix en una cercavila nocturna, aleshores aquest acte perdrà el sentit." L'organització subratlla la necessitat de mantenir l'equilibri entre la seguretat de les peces originals (molt valuoses per a la ciutat) i la llibertat dels carrers estrets de la Part Alta durant la nit. També es critica el canvi de nom institucional de l'acte per part de l'Ajuntament sense haver consultat les entitats fundadores.

  • 12'

    Arts escèniques i playback a la Festa Major de Santa Tecla

    Arts escèniques a la Festa Major L'entrevista amb Pere Tuvilla, responsable del taller d'arts escèniques de Tarragona, se centra en la participació de l'entitat a les festes de Santa Tecla. Malauradament, s'anuncia la suspensió de l'obra de teatre musical Magic Club, prevista per avui al Teatre Metropol, a causa de problemes laborals d'última hora dels actors principals. Tot i així, el taller manté la seva gran cita de divendres. El fenomen del playback infantil i juvenil El punt fort de la programació serà el concurs interbarris de playback, que tindrà lloc divendres a la plaça Verdaguer. Aquest esdeveniment destaca per: La participació de 51 infants i joves (entre 6 i 16 anys). Una organització dividida per edats per evitar el sentit del ridícul dels més grans. La imitació de figures populars com Chenoa, David Bisbal, Natalia o fins i tot Bon Jovi. L'esforç en coreografia, vestuari i perruqueria, arribant a nivells quasi semiprofessionals. Formació integral i futur El taller no només prepara exhibicions, sinó que ofereix una formació que inclou teatre, cant i ball. Segons Tuvilla, aquestes activitats són un vehicle motivador per a la creativitat: "És una forma que nens i nenes que tenen un estímul per seguir dins del món teatral o del cant, decideixin continuar en una acadèmia i arribar a ser figures." Actualment, el centre té les inscripcions obertes per al nou curs, que s'iniciarà el 4 d'octubre, amb alumnat des dels 4 anys fins a edats adultes.

  • 14'

    Humor i sàtira: L'essència del Ball de Dames i Vells

    L'art de la sàtira a Tarragona Els representants del Ball de Dames i Vells expliquen com s'articula el seu espectacle, basat en l'ús de la ironia i la crítica mordaç cap a l'actualitat. Segons els protagonistes, l'objectiu principal és fer riure, tot i que l'escàndol és sovint una conseqüència inevitable quan es denuncia l'abús de poder. Els límits de l'humor i el mètode de treball Tot i la fama de transgressors, el grup afirma tenir uns certs límits ètics: * No es fa humor dels dèbils: La diana de les crítiques són sempre els càrrecs públics, els poderosos i aquells que actuen amb prepotència. * Respecte a la divinitat: Prefereixen no tocar temes transcendents o purament religiosos en l'àmbit espiritual. * El límit de l'avorriment: El seu repte és mantenir el llistó alt any rere any per no decebre el públic. Per organitzar els continguts, el grup es reuneix al juliol i classifica l'actualitat en quatre categories: internacionals, estatals, nacionals i locals. Temes candents de l'edició actual En aquesta ocasió, l'escenari s'omplirà de referències a temes com: - La política local i l'Arquebisbat de Tarragona. - Afers internacionals com la guerra de l'Iraq i la presència ianqui a la ciutat. - El context polític del tripartit a Catalunya i el canvi de govern a l'Estat. - Polèmiques socials com els matrimonis gais i les reaccions de l'església. "L'escàndol més gros no és pas el de Dames i Vells. L'escàndol és el que ha sortit als diaris: que gent amb la confiança del poble hagi robat." Pressions i llibertat d'expressió L'entrevista revela que el grup ha patit pressions i exigències de disculpes per part de personalitats al·ludides en anys anteriors. Malgrat això, defensen que el seu llenguatge histriònic i les "animalades" que diuen s'han d'entendre SEMPRE dins del context de la festa major, fora de la qual no tindrien sentit.

  • 8'

    L'evolució del clima europeu i la deriva tèrmica

    Trobada científica internacional a Tarragona Una trentena de científics d'arreu d'Europa s'han reunit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per analitzar l'evolució del clima en els darrers 150 anys. Aquesta trobada forma part d'un projecte subvencionat per la Comunitat Europea que busca esbrinar les causes de l'anomenada deriva tèrmica abrupta observada especialment en les últimes quatre dècades. Eixos principals de la investigació L'estudi se centra en diversos mecanismes atmosfèrics i marítims: Circulació atmosfèrica: S'analitza com les anomalies en l'aire influeixen en el comportament del clima. Temperatures marines: L'impacte de les variacions tèrmiques a l'Atlàntic i la Mediterrània. Gasos d'efecte hivernacle: S'identifica l'increment d'aquests gasos com la causa principal del caldejament planetari. El cas de la Península Ibèrica i Espanya La doctora Brunet destaca que el canvi no és només en les mitjanes, sinó en l'aparició de fenòmens extrems: Augment significatiu de l'ocurrència de dies càlids i dies tropicals. Creixement de les nits tropicals (temperatures nocturnes elevades). Canvis distribuïts durant tot l'any, però més acusats a l'estiu i a l'hivern. Perspectives de futur Les conclusions provisionals indiquen una tendència irreversible cap a un món més càlid a curt i mitjà termini: "Tot sembla indicar que anem irremissiblement cap a un món més càlid." L'experta assenyala que, tot i que mesures de mitigació podrien estabilitzar el clima a llarg termini, la manca de ratificació i compliment de tractats com el de Kyoto fan que la tendència actual sigui de caldejament sostingut.

  • 5'

    Entrevista a l'alcalde de Klagenfurt, pregoner de Santa Tecla 2004

    El Pregó de Santa Tecla 2004 En aquesta entrevista realitzada per Tarragona Ràdio, el protagonista és el senyor Harald Soijer, alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt. L'alcalde ha estat triat com a pregoner de les festes de Santa Tecla del 2004, un any especialment significatiu ja que coincideix amb el 10è aniversari de l'agermanament entre ambdues ciutats. Punts clau de la conversa: Un honor personal: Soijer expressa que ser el pregoner és una gran satisfacció i el defineix com el millor regal d'aniversari, ja que compleix anys el mateix 23 de setembre, dia de la patrona. Contingut del pregó: Avança que el seu discurs tractarà sobre: La història comuna entre Àustria i Espanya (la Casa d'Àustria). Les relacions d'agermanament i el context de la Nova Europa. Lligams històrics i similituds: L'alcalde destaca les sorprenents semblances entre Tarragona i Klagenfurt: Ambdues tenen un passat com a capitals de província romanes (Tarraco i Noricum). La seva ubicació geogràfica és privilegiada: Tarragona davant la Mediterrània i Klagenfurt a la vora d'un dels llacs més bells d'Àustria. El caràcter dels seus habitants, que Soijer considera molt similar. Balanç de deu anys d'agermanament L'entrevistat fa una valoració molt positiva de la relació bilateral, subratllant la feina de l'associació Amics de Tarragona i els constants intercanvis culturals, esportius i juvenils. Finalment, expressa el seu desig de seguir intensificant aquests contactes i convida els tarragonins a visitar la seva ciutat. "Santa Tecla és una festa meravellosa que, un cop s'ha viscut, no s'oblida mai."

  • 41'

    Pregó i Tret d'Inici de les Festes de Santa Tecla

    Inici de les Festes de Santa Tecla L'episodi recull l'emoció i el protocol del tret d'inici oficial de les festes de Santa Tecla a Tarragona. La narració comença just quan la corporació municipal abandona el saló de plens per dirigir-se al balcó de l'ajuntament, acompanyats pel pregoner convidat, l'alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt. El Pregó i la seva dimensió històrica L'Anna Plaza realitza un exercici de memòria brillant resumint el contingut del pregó de Harold Essocher, el qual ha destacat: • Les vinculacions històriques entre Tarragona i Àustria des de l'època de la dinastia dels Àustries. • El paral·lelisme entre ambdós territoris durant les invasions napoleòniques i les dictadures del segle XX. • Una ferma defensa de les llengües minoritàries a Europa i l'espai integrador de la Unió Europea. • El record de l'any 1974, quan es van iniciar les relacions oficials de germanor entre les dues ciutats. Ambient a la Plaça de la Font La plaça es troba completament abarrotada de gent, especialment de nens i nenes que esperen amb il·lusió figures com la Cucafera. "L'alcalde Joan Miquel Nadal i l'alcalde de Klagenfurt han encès aquella traca enorme." Moments Clau de la Celebració • La Tronada: L'encesa de la pirotècnia a càrrec de l'empresa valenciana Arcoiris, que ha omplert la plaça de soroll i fum. • Entrevistes a Peu de Carrer: Converses amb ciutadans locals i turistes (com la Tere de Madrid) que destaquen la calor característica de Tarragona i l'exhibició del seguici. • El Primer Amparito Roca: La interpretació conjunta d'aquest emblemàtic pasdoble per part de les bandes convidades: l'Ateneu Musical d'Albalat de la Ribera i la xaranga L'Alegria d'Amposta, situades a les escales de l'ajuntament.

  • 45'

    Pregó de Santa Tecla 2004: Tarragona i Klagenfurt

    Inici de les Festes de Santa Tecla L'acte institucional marca el tret de sortida de la Festa Major de Tarragona l'any 2004, amb un canvi en el protocol per millorar l'experiència dels ciutadans a la plaça de la Font. La jornada destaca pel germanament amb la ciutat austríaca de Klagenfurt i el reconeixement a la labor social local. Premis i Reconeixements S'atorga el prestigiós Premi al Balcó - Tarragoní de l'Any a la Cooperativa Obrera Tarraconense. • Es commemora el seu centenari (1904-2004). • Es destaca la seva evolució de cooperativa de consum a motor cultural i social de la ciutat. • El seu president, Sergi Xirinax, subratlla la voluntat de modernitat i servei a la ciutadania. El Pregó de Harold Scheuker L'alcalde de Klagenfurt, Harold Scheuker, ofereix un discurs profund sobre la identitat europea i els vincles històrics entre Àustria i Catalunya. • Repassa la història comuna des de l'edat mitjana, l'ordre del Cister i la dinastia dels Àustries. • Reflexiona sobre els desastres de les guerres napoleòniques i del segle XX que van afectar ambdues ciutats. • Defensa una Europa dels ciutadans que respecti la pluralitat lingüística i cultural: "Volem una Europa més respectuosa amb la pluralitat i les diferències; una Europa que reconegui i potenciï la llengua i la cultura catalana." Cloenda de l'Alcalde Joan Miquel Nadal L'alcalde de Tarragona tanca l'acte amb una crida a la felicitat i la convivència. Dona la benvinguda al nou arquebisbe i recorda la importància històrica de la diòcesi com a primada, demanant també compromís a la universitat amb el creixement de la ciutat.

  • 5'

    Concert i tradició amb els Dulceineros del Bajo Aragón

    Entrevista als Dulceineros del Bajo Aragón El programa connecta amb Fernando Gavarrús, membre de la formació musical Dulceineros del Bajo Aragón, mentre es desplacen cap a Tarragona per participar en les festes locals. El grup oferirà un concert extraordinari a la plaça dels Sedasos i col·laborarà en diversos actes festius. Trajectòria i filosofia musical Els Dulceineros són una formació veterana que reivindica la música popular i el carrer com l'espai natural per a la seva expressió artística. Es defineixen com a músics "tot terreny" capaços de realitzar des de cercaviles i dianes fins a concerts didàctics més elaborats. Recuperació d'instruments i folklore Un dels pilars del grup ha estat la tasca de recerca i recuperació del patrimoni musical aragonès: * Recuperació instrumental: Van haver d'identificar constructors per recrear instruments que havien desaparegut o eren escassos. * Tradició oral: La seva feina és vital per mantenir un repertori fràgil que depèn de la memòria dels antics intèrprets. * Instruments singulars: Utilitzen la gaita de boto, el chicotén (tambor de cordes), la dulzaina, el tambor, el bombo i fins i tot flautes d'os de l'ala de voltor. El concert a Tarragona L'actuació d'aquesta nit es planteja com un recital didàctic i participatiu on el públic no només escoltarà melodies tradicionals, sinó que també podrà: 1. Conèixer instruments autòctons poc coneguts pel gran públic. 2. Descobrir un recorregut imaginari pels llocs on neixen aquestes músiques. 3. Participar activament cantant i marcant el ritme durant el concert. "Hem trobat flautes d'os d'ala de voltor i instruments de percussió singulars que hem anat aportant al nostre repertori."

  • 17'

    Dia Sense Cotxes i futur del parc eòlic a Tarragona

    Mobilitat Sostenible i Conscienciació L'entrevista amb Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, se centra inicialment en la celebració del Dia Europeu Sense Cotxes. Enguany, el barri de Sant Salvador ha estat escollit per centralitzar les activitats pedagògiques el 22 de setembre. Mallol destaca que l'objectiu és fomentar la cultura del transport públic i la corresponsabilitat ciutadana. Els punts clau de la jornada inclouen: - Tancament de diversos carrers i activitats a la plaça de l'Església. - Tallers infantils amb entitats com la Cau Roja. - Presència de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil per a formació viària. - L'anunci que l'Empresa Municipal de Transports (AMT) preveu tancar l'any superant els 10 milions de viatges. Projecte de Llançaderes per al Nàstic Com a president de l'AMT, Mallol anuncia una iniciativa per evitar col·lapses durant els partits al Nou Estadi. Es proposa la creació de busos llançadora des de diversos barris amb un preu simbòlic per als socis del Gimnàstic de Tarragona. "Volem que la gent vagi el màxim possible amb transport públic a veure el Nàstic per evitar col·lapses i millorar la qualitat de l'aire." Oposició al Parc Eòlic Marí En un segon bloc, el regidor expressa una oposició rotunda al projecte de parc eòlic al litoral tarragoní. Mallol ha convocat una reunió amb entitats i la Confraria de Pescadors per al 27 de setembre per exposar arguments científics contra la seva viabilitat. Els motius principals de la negativa són: - Impacte en la pesca: Danys per vibracions i corrents electromagnètiques. - Alternativa solar: Proposa instal·lar plaques solars als sostres de l'Autoritat Portuària (18.000 m²). - Façana marítima: Crida a desbloquejar el protocol de la façana marítima entre les diferents administracions.

  • 15'

    Música basca i Txacolí: La fusió de Txala a Santa Tecla

    Concert Extraordinari a la Plaça del Rei En el marc de les festes de Santa Tecla, el grup Txala ofereix una proposta musical innovadora que connecta el so d'Euskadi amb el Camp de Tarragona. L'actuació destaca per l'ús de la txalaparta, un instrument tradicional basc que els mateixos membres del grup han après a fabricar i tocar. Característiques de la Txalaparta Origen: Antigament s'utilitzava com a mitjà de comunicació entre els masos (caseríos) bascos. Materials: El grup utilitza quatre varietats a l'escenari: de roure, de fustes tropicals, de ferro i de pedra. Execució: Es toca sempre en parella, exigint una gran coordinació i creativitat entre els músics. Una Fusió Mediterrània El repertori del grup barreja peces tradicionals catalanes (com el Ball de Pastorets) amb composicions pròpies. L'acompanyament inclou instruments variats com l'acordió diatònic, la guitarra, la mandolina i percussions d'arreu del món (com l'udú o el jembé), creant el que ells defineixen com una txalaparta mediterrània. Gastronomia: El Txacolí com a Convidat Iñaki Barrenechea, propietari del restaurant Xapela, presenta el Txacolí com la beguda convidada d'enguany. Aquest vi blanc, característic per la seva frescor i baixa graduació (uns 10 graus), s'elabora amb raïm de parra prop del mar, sent un complement ideal tant per a carns com per a peixos. "La clau de tot està en els artistes; han de ser una part de la creativitat molt important a l'hora de fer sonar la txalaparta." Projectes de Futur Participació en la banda sonora de la pel·lícula 'Lobo', ambientada en els anys 70. Gravació d'un nou disc un cop finalitzada la temporada de concerts d'estiu.

  • 10'

    El Retaule de Santa Tecla: Tradició i Emoció a la Catedral

    Preparatius i Continuïtat de l'Esbart Santa Tecla El director de l'Esbart Santa Tecla, Jaume Guasch, explica el procés de preparació per a la representació del Retaule de Santa Tecla. Malgrat que l'espectacle és una tradició consolidada, cada any requereix un esforç de renovació: Relleu generacional: Aquest any destaca la incorporació de la jove Ione Madrid en el paper de Santa Tecla, substituint la Montse Roca, qui havia interpretat el personatge amb una naturalitat excepcional durant molts anys. Assajos i logística: Es realitzen entre 5 i 6 assajos intensius per ajustar moviments i coordinar les noves incorporacions. Les dones de l'entitat comencen des de l'1 de setembre a revisar i ajustar tot el vestuari. Fidelitat a l'original: L'estructura i la coreografia es mantenen intactes des de l'any 1991, fruit d'un estudi previ de quatre anys. L'Escenificació i el Simbolisme del Retaule La representació té lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona, creant un clima de solemnitat i silenci colpidor. L'obra es divideix en moments clau: Inici: Els actuants surten del retaule físic de la catedral, com si cobressin vida des de la paret. Escenes: Es representen les vuit figures més emblemàtiques de la llegenda de la santa, incloent la seva conversió, el baptisme, la presó i el martiri del foc i les feres. El Miracle: La part central de la roca on es produeix el miracle del braç. Clímax: La glorificació final acompanyada del crit unànime de "Santa Tecla a Tarragona", que ressona sense música per tota la catedral. Detalls de la Funció i Recomanacions L'espectacle compta amb la música en directe de la Principal del Llobregat, sota la direcció de Jordi Núñez, i els timbalers Robert i Ferran Armengol. "L'emoció que sentim al moment de representar-lo és indescritible." Per als espectadors que vulguin assistir-hi, es recomana situar-se als bancs centrals o fins i tot a certa distància per apreciar millor el conjunt, els efectes de llum i la perspectiva general de l'escenari.

  • 17'

    Anàlisi de l'estrangulament de les infraestructures a Tarragona

    La problemàtica de la mobilitat al Camp de Tarragona L’entrevista amb Lluís Badia, president de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona, desgrana un estudi exhaustiu sobre la situació crítica de les infraestructures a la demarcació. L'informe, elaborat amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, la CEPTA i Abertis, alerta d'un risc real d'estrangulament econòmic si no s'actua amb urgència. Eixos principals de l'estudi L'autopista AP-7: Es denuncia la situació insostenible dels peatges troncals i la necessitat imperativa d'un tercer carril entre el Vendrell i Tarragona. S'exigeix negociar amb la concessionària per eliminar barreres que frenen el trànsit europeu i local. Aeroport de Reus: Es critica que el Pla Director tingui un horitzó de 20 anys quan l'increment de passatgers ja és una realitat. Es demana una ampliació immediata de les instal·lacions per no perdre competitivitat. Connexió Ferroviària i Port: El Port de Tarragona necessita millors accessos per a mercaderies per seguir creixent com a líder en granels i exportació de vehicles. Així mateix, s'exigeix que el tram de l'AVE Lleida-Tarragona entri en funcionament sense esperar a l'arribada a Barcelona. Impacte econòmic i social Badia subratlla que no es tracta d'un problema local, sinó d'un coll de botella pel corredor mediterrani que afecta des del Magrib fins a Europa. L'estudi xifra les necessitats d'inversió global al voltant dels 3.000 milions d'euros. "No podem aspirar a ser una potència econòmica de primera amb unes infraestructures de tercera categoria." Propostes i exigències El document no només diagnostica el problema, sinó que planteja solucions a curt, mig i llarg termini, demanant a les administracions (Generalitat i Estat) dates concretes i pressupostos en lloc de paraules buides. Es proposa la gratuïtat per a vehicles pesants en el tram Hospitalet de l'Infant - el Vendrell per millorar la seguretat viària.