Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

565-576 de 1247
  • 19'

    Jesús Montlleu estrena 'El legado' a Tarragona

    Estrena de 'El legado' a Tarragona El director de cinema Jesús Montlleu presenta el seu nou treball, El legado, una obra que ell mateix defineix com un "curt amb mànigues" per la seva extensió i ambició tècnica. L'estrena tindrà lloc a la ciutat de Tarragona en el marc de les festes locals, consolidant una tradició personal del cineasta de compartir les seves primícies amb el públic de casa. Producció i Suports Recolzament Institucional: El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i la Generalitat de Catalunya. Equip Tècnic: S'ha mantingut gran part de l'equip de les seves anteriors produccions, Glòria i La mirada obliqua, guanyant en agilitat i qualitat cinematogràfica. Col·laboracions Especials: El guió es basa en capítols de la novel·la A la ventana de Sabina de l'autor tarragoní Jesús Gómez. Sinopsi i Repartiment La pel·lícula narra la història de la Inés (interpretada per Carlota Olcina), una jove que queda tetraplègica i comparteix habitació d'hospital amb una dona deu anys més gran. El film explora: * El conflicte emocional i la ràbia inicial. * El dualisme entre el desig de viure i de morir. * La construcció d'una relació intensa, gairebé de mare i filla. L'obra també compta amb la participació d'Oriol Grau en un paper sorprenent. Compromís de l'Autor "No concebo la creació sense el compromís. Penso que la creació sense compromís no deixa de ser una estratègia més del poder." Montlleu destaca que el seu objectiu és fer un cinema honest que convidi a la reflexió i que utilitzi el llenguatge cinematogràfic per intentar construir un món millor, relativitzant les desgràcies personals davant de realitats més crues. Activitats Complementàries L'estrena no serà un acte aïllat, sinó un esdeveniment interdisciplinari: 1. Exposició Fotogràfica: 3 per 10 a l'Antiga Audiència, amb imatges del rodatge fetes per Pep Escoda, Manel Granell i Gerard Gené. 2. Actuacions en directe: El cantant Paco en la Luna i l'actor Jaume Montané obriran la vetllada al Teatre Auditori del Camp de Mart.

  • 10'

    La Conteclada a Santa Tecla: Narracions per a Adults

    Un clàssic de Santa Tecla: La Conteclada Aquesta edició de la Festa Major de Santa Tecla torna a comptar amb la Conteclada, una cita imprescindible amb la narració oral a la plaça Ripoll. L'Imma Pujol i la Montse Plana expliquen com el projecte s'ha consolidat com un espai de proximitat i tradició que creix any rere any. L'essència de la narració oral Els contacontes subratllen la importància de mantenir l'acte en espais recollits: * Proximitat: És vital per veure els ulls del públic i notar les seves reaccions. * Connexió: Els narradors mofen el ritme i el to segons la recepció de l'auditori. * Públic adult: Tot i ser festes populars, remarquen que les històries estan destinades a un públic adult, allunyant-se del clixé del conte exclusivament infantil. Repertoris i temàtiques Cada narrador aporta el seu estil i contingut propi: * Montse Plana: Se centra en l'amor en totes les seves variants (carnal, platònic, per la vida). * Imma Pujol: Presenta "Contes amb marro", una selecció de relats amb to picant i irònic, molts d'ells extrets de les Mil i una nits. * Creació pròpia: Alguns membres del col·lectiu, com l'Agustí Ferrer, també incorporen vivències personals i guions propis a les sessions. "El receptor ha d'estar a prop, la gent ha d'estar junteta per poder veure'ls els ulls i sentir si el conte arriba." Calendari i futur Les sessions tindran lloc a les 22:30 h durant el dissabte, diumenge i dilluns de festes. A més, el col·lectiu té la intenció de mantenir la seva programació estable durant la tardor i l'hivern en locals tancats per conservar el caliu de la paraula durant tot l'any.

  • 6'

    Ginesa Ortega i el retorn a les arrels del flamenc

    Retorn al flamenc tradicional L'artista Ginesa Ortega explica el seu procés creatiu actual, marcat per un retorn a les arrels del flamenc. Després d'haver explorat altres estils en treballs anteriors com Espejos de Agua, ara sent la necessitat de recuperar l'essència més purista. Punts clau del nou treball i el concert Estil: Un disc i un repertori centrats en el flamenc flamenc, buscant la connexió amb la tradició. Repertori: El concert inclourà els palos tradicionals com la soleá, la tarantá, les bulerías, alegrías, tangos i seguiriyas. Visió artística: L'objectiu és oferir un flamenc fresc i amè, evitant que sigui pesat però sense perdre l'essència històrica. L'actuació a Tarragona L'artista actuarà a la Plaça del Rei de Tarragona acompanya per un quadre flamenc complet: Dues percussions. Dues veus i palmes. "Cada temps m'ho demana el cor i el cos: tornar una mica a les arrels per no perdre l'essència del flamenc." L'espectacle està dissenyat per anar creixent en intensitat, buscant la complicitat d'un públic que, segons l'artista, sempre respon amb entusiasme a aquesta proposta de flamenc clàssic amb mirada contemporània.

  • 19'

    Crítica laica al nomenament del nou arquebisbe de Tarragona

    Debat sobre el relleu a l'Arquebisbat de Tarragona A pocs dies de la presa de possessió del doctor Jaume Pujol Balcells com a nou arquebisbe de Tarragona, diversos col·lectius de cristians han expressat públicament el seu desacord amb el procés de nomenament. Tot i que accepten la figura de la persona, critiquen les formes i el context polític-eclesiàstic en què s'ha produït. Les claus del malestar: Justícia i Pau Santiago Camós, president de Justícia i Pau a Tarragona, exposa les raons de l'escrit enviat a la Secretaria d'Estat del Vaticà: Manca de consulta: Denuncien que no s'han consultat les institucions i persones que, segons el dret canònic i la tradició, haurien d'haver estat escoltades. Efecte rebot: Consideren que Tarragona ha estat una fitxa en un "paquet" per resoldre els problemes de la diòcesi de Barcelona, sense atendre les necessitats específiques locals. Acció laica independent: L'escrit està signat a títol personal per deu laics amb responsabilitats en entitats com Càritas o Mans Unides, subratllant que no són un grup contestatari, sinó cristians compromesos. La plataforma "Cristians Inquiets" Salomé Balcells explica el naixement d'aquesta plataforma a finals de juny per cohesionar els laics dispersos del camp de Tarragona: Inquietud pastoral: Temen una regressió preconciliar i demanen una església adaptada al segle XXI. El Concili Tarraconense: Reclamen que es compleixin les resolucions d'aquest concili del 1995, que apostava per una major autonomia i coordinació de les diòcesis catalanes. Suport popular: Han recollit prop de 1.400-1.500 signatures d'adhesió als seus documents de reflexió. "No tenim res contra la seva persona, tot el contrari, però el rebuig a la forma de nomenament no s'ha d'interpretar com un rebuig personal." Expectatives de futur Tot i les crítiques, els entrevistats coincideixen a oferir una recepció afectuosa al nou arquebisbe el proper diumenge. Esperen que Jaume Pujol sigui un pastor obert al diàleg, plural i que sàpiga escoltar les diferents veus d'una diòcesi que se sent poc valorada per les decisions centralitzades del Vaticà.

  • 23'

    La Creació Musical i Coral a les Festes de Santa Tecla

    Panorama Musical a Tarragona L'episodi explora la riquesa de la creació musical contemporània i la tradició coral en el marc de les festes de Santa Tecla. Diversos representants de l'àmbit musical tarragoní discuteixen els reptes de la composició actual, la importància de la pedagogia i les cites clau del calendari festiu. El Col·lectiu de Compositors de Tarragona Fundat oficialment el 1999, aquest grup ha passat de set a setze membres, integrant creadors de tota la província. Durant la conversa es destaca: • La dificultat econòmica de dedicar-se exclusivament a la composició, obligant els autors a compaginar-ho amb la pedagogia. • L'estètica heterogènia del concert previst a l'Auditori Caixa Tarragona, que inclou obres com Angoixa, de caràcter social, o peces intimistes i de regust oriental. • La visió de la música contemporània com un exercici de comprensió més enllà del simple "m'agrada o no m'agrada". "La dificultat principal i real és que avui dia no et pots guanyar la vida composant; escrivim en els moments que ens sobren." Formació i Creativitat: Ones del Mediterrani Es presenta la segona edició del curs i concert Ones del Mediterrani, liderat pel prestigiós pianista Julio Largatxa. Aquest projecte posa l'accent en: • La improvisació com a eina de creativitat musical instantània. • La connexió entre la tècnica pianística d'alt nivell i la llibertat creativa. La Tradició Coral: El Cor L'Àncora Amb 145 anys d'història ininterrompuda, el Cor L'Àncora representa la resistència cultural. Els punts clau de la seva intervenció són: • L'entrega de la placa commemorativa de la Creu de Sant Jordi a les corals del Tarragonès. • La preocupació pel relleu generacional i la necessitat d'atraure gent jove amb formació tècnica. • La reivindicació dels autors catalans, sovint oblidats en favor de repertoris estrangers.

  • 7'

    Edició especial de Chartres pel Centenari a Tarragona

    El Chartres: Patrimoni de les Festes de Santa Tecla El licor Chartres s'ha consolidat com la beguda oficial de les festes de Tarragona, convertint-se en un element indispensable del patrimoni cultural de la ciutat. Tot i que es consumeix durant tot l'any, la seva rellevància augmenta exponencialment durant la celebració de Santa Tecla, on fins i tot els qui no solen beure destil·lats participen de la tradició. Una Edició Històrica i Limitada Enguany, la celebració s'emmarca en el centenari de l'arribada dels pares cartoixans a la ciutat, amb el llançament d'una ampolla de sèrie limitada: Envelliment: El licor ha estat reposant des del maig del 2003 a l'antiga fàbrica de la Plaça dels Infants. Producció: S'han preparat exactament 4.785 ampolles de Chartres verd i groc. Maduració: Segons Marian Waffelert, l'entorn de Tarragona li dóna un caràcter especial pel seu clima i la proximitat al mar. Actes de Presentació i Venda El dissabte 18 de setembre es durà a terme un acte festiu per iniciar la distribució d'aquestes ampolles exclusives: Repartiment d'època: Es farà un recorregut amb un carro de cavalls i persones vestides d'època des de l'antiga destil·leria. Acompanyament musical: La banda occitana Acoustic Gang amenitzarà el trajecte amb percussions. Tast popular: A les 12:30 h, a la Rambla Nova, es convidarà la ciutadania a una mamadeta (combinació de Chartres i granissat de llimona). "El Chartres és la beguda oficial de les festes i és un patrimoni més de Tarragona i de les seves festes." Les ampolles es podran adquirir en una vintena d'establiments seleccionats (bodegues i restaurants emblemàtics) a un preu aproximat de 20 euros.

  • 25'

    Actualitat política i projectes del Camp de Tarragona

    TDA: Un repàs al curs polític 2004-2005 L'entrevista amb Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, se centra en el desbloqueig de projectes històrics i la gestió del nou govern tripartit. Sabaté subratlla la necessitat de col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per superar l'estancament. Infraestructures i equipaments pendents S'han abordat diversos temes crítics que afecten directament la ciutat: • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es preveu un desbloqueig imminent per abandonar l'edifici actual, qualificat d'"infecte". • La Chartreuse: L'edifici continua buit mentre la Generalitat paga un cens emfitèutic mensual d'entre 6 i 7 milions de pessetes. Es manté l'oferta perquè l'Ajuntament n'assumeixi la titularitat. • Palau de la Justícia: Encara en fase de definició entre l'opció de l'avinguda de Roma o el sector de Joan XXIII. Patrimoni Arqueològic i Turisme El delegat proposa la creació d'un consorci de gestió que inclogui l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments (Tarragona, Constantí, Altafulla i Roda de Berà) per potenciar el patrimoni mundial de la UNESCO. "Hem d'anar a captar nous segments de mercat interessats en les restes arqueològiques per superar el model de sol i platja." Urbanisme i Medi Ambient • Façana Marítima i soterrament del tren: Sabaté defensa un projecte factible que no sacrifiqui la qualitat de vida, integrant habitatge públic en els terrenys alliberats per la RENFE. • Protecció del Litoral: Es referma el compromís amb el Pla de protecció del litoral davant les crítiques de la patronal, prioritzant la preservació ecològica per sobre del creixement urbanístic intensiu. Polèmica de Terrescavades i relacions institucionals Sabaté anuncia que l'informe de la Conselleria de Governació sobre presumptes irregularitats a Terrescavades estarà llest a finals de setembre. Desmenteix rotundament les acusacions de l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre una campanya de llinxament, afirmant que: "Quan has de buscar un enemic exterior és per justificar l'injustificable." Actualitat del PSC En l'àmbit orgànic, es confirma el pròxim congrés de la federació de Tarragona per al 2 d'octubre, on es formalitzarà la divisió entre les federacions del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per adaptar-se a la futura organització en vegueries.

  • 16'

    Festa per a Tothom: 14 anys d'inclusió a Santa Tecla

    La Inclusió com a Eix de la Festa Major El programa aborda la 14a edició de Festa per a Tothom, una iniciativa pionera nascuda l'any 1991 a Tarragona de la mà del Servei Municipal del Disminuït. L'objectiu central d'aquest projecte és aconseguir la normalització plena de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida ciutadana, especialment durant les celebracions de Santa Tecla. Suport Logístic i Voluntariat Per fer possible que la festa sigui realment accessible, es basen en dos pilars fonamentals: Transport Adaptat: Gràcies al suport d'empreses com Dow, es facilita el trasllat de persones amb mobilitat reduïda des de residències o domicilis cap als actes festius, incloent horaris nocturns. Equip de Voluntaris: Una xarxa de persones que ofereix suport físic i acompanyament, trencant les barreres inicials de desconeixement i convertint la relació en una experiència de penya festiva. Reptes i Evolució Social Durant la conversa, els convidats reflexionen sobre els canvis en la darrera dècada i els obstacles que encara persisteixen: Barreres Arquitectòniques: Es destaca la dificultat de trobar espais d'oci (com restaurants) adaptats per a grans grups en cadira de rodes. Cultura de l'Accessibilitat: Es fa una crida a la responsabilitat ciutadana per evitar conductes que dificulten el pas, com l'aparcament indegut en rampes o passos de peons. Transformació Personal: "Al principi l'entorn és fred o amb massa respecte, però acaba sent simpàtic, càlid i divertit un cop es trenca la barrera del desconegut." L'espai conclou amb un missatge d'optimisme, tot i reconèixer que encara queda camí per recórrer per assolir l'accessibilitat universal en l'imaginari col·lectiu.

  • 11'

    Ciclops: La Mostra de Creadors Visuals de Santa Tecla

    Segona Edició de la Mostra Ciclops L'entrevista presenta la segona edició de Ciclops, una mostra dedicada als creadors visuals de Tarragona que se celebra durant les festes de Santa Tecla. El projecte, nascut de la necessitat de canalitzar el talent local, s'ha consolidat ràpidament després de l'èxit de l'any passat. Objectius i Evolució del Projecte Espai de projecció: Oferir un aparador públic a artistes que sovint treballen de forma aïllada o underground. Diàleg artístic: Fomentar l'intercanvi d'idees entre els creadors locals per avançar conjuntament. Creixement: L'edició d'enguany és molt més ambiciosa, passant de 15 a 27 actuacions. El Format de l'Esdeveniment La mostra es trasllada al Parc Saavedra i es defineix com un format híbrid entre exposició i festa: Zona d'Àudio: Espai per a obres que incorporen so propi. Pantalla Oberta: Una secció participativa on nous artistes poden projectar el seu material de manera espontània. Col·laboracions: Participació de referents com el col·lectiu Saboteix de Barcelona. "És aportar aquesta petita gota de llum, aquesta petita particular visió i fer-ho en un format festiu." Identitat i Marxandatge S'ha destacat la importància de la imatge gràfica en la comunicació de l'acte, utilitzant els flyers i cartells com a suport per a l'obra d'artistes. També s'ha comentat l'èxit de la samarreta de les festes dissenyada per Gallo, que utilitza la 'T' de Tarragona amb una simbologia relacionada amb la pluja característica d'aquestes dates. En cas de mal temps, l'activitat es traslladaria al Tinglado 2 del Moll de Costa.

  • 25'

    Santa Tecla: Identitats, Llibres i el Merchandising de la Festa

    Presentació del llibre 'Santa Tecla. Identitats Tarragonines' L'eix central de la conversa és la presentació del llibre Santa Tecla. Identitats Tarragonines, una obra fruit de la col·laboració entre Jordi Bertran (textos) i Rafael López-Monné (fotografies). Aquest llibre inaugura la nova col·lecció Post Festum. Característiques de l'obra • L'immigrant més antic: El llibre utilitza la figura del Negrito de la festa (gegantó que aviat complirà 150 anys) com a narrador per explicar la ciutat i la festa des d'una perspectiva històrica i d'integració. • Humanitat i pluralitat: A diferència d'altres obres centrades en l'estètica del foc o el color, aquest títol aprofundeix en la humanitat de la festa, mostrant mirades, gestos i la gent que fa possible la tradició. • Equilibri artístic: Els autors destaquen que no es tracta d'imatges que il·lustren textos, ni de textos que comenten imatges, sinó d'una cerca constant d'equilibri entre ambdós llenguatges. El Merchandising oficial i el Seguici Popular Durant el programa se celebra una connexió en directe amb l'estand de les festes per repassar la varietat de productes disponibles per als tarragonins: • Articles destacats: Des de la samarreta oficial (protagonitzada enguany per la Víbria) fins a xapes, mocadors, barrets de diable i clauers de les colles castelleres. • Noves modalitats: Es comenta l'èxit de la samarreta en format top per a noies, una variant consolidada des de fa uns quatre anys. • Humor i innovació: Es fa broma sobre la manca de roba interior de la festa o la necessitat d'un xubasquero oficial per a les pluges típiques de Santa Tecla. La Identitat i la Cultura de la Festa Els convidats reflexionen sobre què significa Santa Tecla per a Tarragona: "La festa és aquella eina que fa que l'individu se n'adoni que no s'acaba en ell mateix." • El Ball de Dames i Vells: Es destaca com un element transpressor i burleta, essencial en la identitat de la ciutat, que serà l'encarregat de presentar el llibre el proper divendres en un acte amb mamadeta inclosa. • Evolució constant: Es reconeix com la festa ha crescut en els darrers deu anys, amb la recuperació de nous elements al Seguici Popular i la consolidació d'actes que abans eren marginals.

  • 10'

    Concurs de samarretes de Santa Tecla a Tarragona Ràdio

    Concurs i participació dels oients El programa de Tarragona Ràdio, presentat per la Iolanda i amb la participació d'en Josep Sunyer, ha organitzat un concurs interactiu coincidint amb l'inici del curs escolar. A diferència de dies anteriors, on calia anar presencialment a l'estand amb un barret, avui s'ha optat per una modalitat més còmoda: trucar per telèfon i respondre preguntes sobre l'actualitat de les festes de Santa Tecla. Premis i dinàmica S'han repartit un total de quatre samarretes oficials de les festes (una per persona) a aquells que han encertat les preguntes plantejades. Els guanyadors han de recollir el premi als estudis de l'Avinguda Roma entre les 9 i la 1. Temes de les preguntes Les preguntes han girat al voltant de temes clau de la celebració a la ciutat: Polèmica del Seguici Popular: L'entitat dels Portants de l'Àliga ha publicat un manifest contra la seva participació en l'acte protocol·lari de l'arribada del nou arquebisbe. Exposicions culturals: S'ha parlat de la mostra de castells de plom realitzada per Joan Sarramià. Publicacions literàries: La presentació del nou llibre sobre les festes de Jordi Bertran i Rafel López Monné. Marxandatge fester: La identificació d'elements clau del vestuari festiu com el barret, el mocador i la samarreta. "Hem triat una solució més còmoda, més domèstica, i és que, senzillament des de casa, si contesten a les preguntes, els regalarem una samarreta de les festes." Curiositats i anècdotes Durant la conversa, s'ha especulat sobre la possible existència de roba interior de les festes de Santa Tecla, comparant-ho amb el marxandatge de clubs com el Barça o el Nàstic. Aquesta idea s'ha traslladat irònicament a Francesc Bustos com a possible proposta per a futures edicions.

  • 10'

    Evolució del marxandatge i souvenirs a Santa Tecla

    L'evolució del marxandatge cultural a Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Francesc Bustos, responsable de la botiga El Negrito i la Negrita, repassa la història i la situació actual dels productes relacionats amb les festes de Santa Tecla i el turisme a la ciutat. Pioners en la imatgeria festiva Bustos recorda que la seva botiga va ser de les primeres a apostar per figures de qualitat basades en els personatges del seguici, com ara: * Reproduccions del Negrito i la Negrita fetes per un prestigiós escultor d'Olot. * Figures dels Nanos (caps grossos) pintades a mà que van tenir un gran èxit inicial. * La primera samarreta considerada "turística" de la ciutat. El canvi de model: del souvenir tòpic al producte local Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el souvenir ha passat de ser genèric (flamenques, toreros o barrets mexicans) a centrar-se en la identitat de Tarragona: * L'alabastre es reivindica com un material noble i propi que cal valorar més, posant l'exemple de l'altar de la Catedral. * El turista actual, especialment el nacional i cultural, busca elements identificatius com la ceràmica amb el perfil de la ciutat, tasses i mocadors. L'èxit de les samarretes i mocadors La demanda de productes per viure la festa des de dins ha crescut exponencialment: * Les samarretes oficials s'exhaureixen ràpidament; enguany, amb el disseny de la Víbria sobre fons negre. * Hi ha una aposta clara pel públic infantil amb dissenys de colors vius (vermells, grocs, blaus) que representen el bestiari i els gegants. * Els mocadors de festes d'enguany han estat dissenyats per artistes de Pamplona especialitzats. "Abans aquí es venia l'andalusa, el torero... i ara el souvenir de Tarragona comencen a ser aquests elements més macos de la nostra història." Pròxims llançaments Bustos avança que, tot i un retard en la producció, de cara a Nadal es llançarà una nova peça adreçada a un públic "modern", mantenint viva la innovació en el marxandatge tarragoní.