Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

637-648 de 1247
  • 11'

    2004-09-01 SÍNDROME POSVACACIONAL

    Entenent la síndrome postvacacional En aquesta conversa amb la psicòloga clínica Sònia Navarro, s'explora què és realment la síndrome postvacacional. No es tracta d'una patologia mèdica, sinó d'un procés d'adaptació provocat pel canvi sobtat d'estil de vida en tornar a la rutina laboral. Símptomes i causes principals L'expert destaca que prop del 40% de la població experimenta algun tipus de malestar en tornar a la feina. Els símptomes més comuns inclouen: Físics: Cansament, mal de cap, alteracions digestives i trastorns del son. Emocionals: Irritabilitat, ansietat, nerviosisme i falta de concentració. Contextuals: El risc és més alt en persones que fan vacances molt llargues o que tornen a feines on no se senten valorades. "No estem onze mesos patint i un passant-nos-ho bé. Les persones necessitem activitat; l'avorriment cansa més que fer coses." Consells per a una tornada progressiva Per pal·liar aquests efectes, se suggereixen diverses estratègies pràctiques: Tornada anticipada: No arribar del viatge just el dia abans de treballar; és millor tornar 2 o 3 dies abans a casa per habituar-se a l'entorn. Gradualitat laboral: No intentar resoldre tots els problemes pendents el primer dia. Cal dedicar temps a ubicar-se i parlar amb els companys. Mantenir l'oci: Reservar espais per a activitats plaents durant la setmana laboral per no sentir que el lleure s'ha acabat definitivament. Finalment, s'adverteix que si els símptomes persisteixen o deriven en depressió (un 15% dels casos), és recomanable buscar ajuda professional.

  • 18'

    Balanç de la temporada turística a la Costa Daurada

    Anàlisi i perspectives del sector turístic Salvador Pellicer, president de la Federació Empresarial d'Hostaleria de la Província de Tarragona, analitza el tancament de l'agost i la situació general del turisme a la Costa Daurada. Malgrat el soroll mediàtic sobre una possible crisi, el sector mostra xifres de resistència. La polèmica del "turisme de borratxera" Pellicer qualifica de "desafortunades" les declaracions de la consellera Tura sobre el turisme de borratxera. Argumenta que: * Són fets puntuals localitzats en zones molt concretes (com Lloret de Mar) i no representen la generalitat del sector. * A la Costa Daurada predomina un turisme familiar que conviu amb una oferta d'oci nocturn sana i necessària. * El turisme de qualitat s'ha d'entendre com aquell que respecta les instal·lacions i el descans dels altres. Balanç d'ocupació i mercats Tot i que encara no es disposa de dades definitives, les primeres estimacions indiquen una estabilitat respecte a l'any anterior: * Agost: S'espera tancar amb una ocupació propera al 90%, xifra molt similar a la del passat exercici. * Mercats: El 45% és mercat nacional (Euskadi, Navarra, Aragó), mentre que en l'estranger destaca el britànic (58%), seguit del francès, alemany i rus. * Crisis: Més que una crisi de demanda, es parla de la necessitat de vigilar els marges comercials degut a les ofertes agressives de preu. Infraestructures: El gran fre El sector critica durament que les infraestructures obsoletes impedeixen el creixement i la millora de la qualitat: "No n'hi ha prou amb tenir grans hotels de 4 o 5 estrelles; necessitem infraestructures que permetin una comunicació fluida." Es denuncia el col·lapse constant de l'autopista i de la carretera N-340, que sovint espanta els turistes que s'allotgen a la zona de Tamarit o Tarragona ciutat cap a altres destinacions. Futur i Innovació Es planteja la diversificació com a estratègia clau, utilitzant la costa com a aparador per promocionar l'interior (Priorat, Terra Alta, Delta de l'Ebre). Així mateix, es destaca la creació del CISTO (Centre d'Innovació i Recerca) en col·laboració amb la universitat per adaptar les empreses a les noves formes de consum i comercialització per internet.

  • 18'

    Crisi de parella postvacacional: la realitat dels divorcis

    L'augment de les separacions després de l'estiu En aquesta conversa amb l'advocada experta en dret de família Laura Picó, s'analitza el fenomen de l'increment de divorcis en tornar de les vacances d'agost. Les estadístiques del Consell General del Poder Judicial assenyalen que una de cada tres parelles que trenquen la seva relació ho fan precisament en aquest període de setembre. Causes i perfils de la ruptura Segons l'experta, hi ha dos grups principals que impulsen aquestes dades: El grup del descobriment: Persones, sovint joves, que durant l'estiu s'adonen que existeix un món fora de la relació que portaven per inèrcia o "perquè tocava". El grup de la rutina trencada: Parelles que durant l'any funcionen per automatisme (feina, nens, tasques domèstiques) i que en trobar-se cara a cara les 24 hores del dia sense distraccions, s'adonen que no tenen res a dir-se. "Arriba l'estiu, es miren a la cara i tenen poques coses a dir-se. Els camins han divergit i les vacances actuen com a focus dels problemes latents." La importància de la convivència i la comunicació L'advocada destaca que la convivència és dura i que sovint s'arriba a la ruptura per una manca crònica de comunicació. Moltes parelles, especialment les dones segons la seva experiència al despatx, reclamen més estímuls i diàleg. Com a solució preventiva, proposa cultivar la relació durant tot l'any: Prioritzar la parella: Dedicar temps exclusiu sense fills, com ara un cap de setmana al mes o sopars a soles. Evitar l'acumulació de conflictes: No callar les petites coses per mantenir un fals "bon rotllo" que acaba sent una muntanya insostenible. El procés legal: Separació vs. Divorci Picó aclareix conceptes legals importants: * La separació no trenca el vincle matrimonial (permet reconciliació sense tornar-se a casar). * El divorci sí que trenca el vincle definitivament. Finalment, l'experta subratlla que el seu objectiu és sempre aconseguir acords amistosos, especialment quan hi ha fills, ja que el tràmit ja és prou dolorós emocionalment per a ambdues parts.

  • 20'

    L'habitatge protegit i la nova pobresa a Tarragona

    La problemàtica de l'habitatge social al Camp de Tarragona En aquesta conversa amb Jordi Navarro, delegat de l'empresa pública Adigsa (anomenada Aditxa a l'entrevista), s'analitza la situació crítica de l'habitatge al territori. El punt de partida és la manca de sòl i l'alta demanda social que supera amb escreix l'oferta disponible. Conceptes clau i tipologies d'habitatge Protecció Oficial (HPO): Promocions privades amb un topall de venda fixat per l'administració. Estan destinades a una classe mitjana amb ingressos estables que rep subvencions de l'Estat. Promoció Pública: Habitatges que formen part del patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Són el que s'etiqueta com a habitatge social, destinat a famílies amb rendes baixes (habitualment per sota dels 18.000 euros). El diagnòstic del dèficit d'habitatge L'entrevistat destaca diversos factors que agreugen la situació: Falta de sòl urbà: Els ajuntaments sovint prefereixen cedir terrenys per a promocions privades en lloc de cedir sol públic a la Generalitat per a construcció social. Segregació i models caducs: Es critica el model de grans concentracions (com Campclar o Constantí) i s'advoca per un model d'habitatge social descentralitzat per afavorir la cohesió social. L'impacte de la immigració: Prop de la meitat de les sol·licituds actuals provenen de població immigrada, que té grans dificultats per accedir al mercat lliure. "L'habitatge, l'educació o la sanitat no haurien de ser objectes de consum, sinó de primera necessitat." Perspectives de futur i noves polítiques Navarro planteja noves línies estratègiques per pal·liar el dèficit: Mercat de segona mà: La compra de pisos buits per part de l'administració per evitar la construcció massiva. Lloguer amb garanties: Un sistema on la Generalitat lloga pisos a particulars (garantint el cobrament i el manteniment) per després rellogar-los amb criteris socials. Combatre el pis buit: Mesures com l'increment de l'IBI per a habitatges desocupats per forçar-ne la sortida al mercat.

  • 21'

    2004-08-31 PASTOR ALEIXAR

    La Realitat de l'Ofici de Pastor al Baix Camp L'entrevista a Josep Oliver Martorell, un pastor de 70 anys de l'Aleixar, ofereix una visió profunda i nostàlgica d'un ofici ancestral que es troba en vies de desaparició. Amb una trajectòria que va començar als 15 anys, en Josep representa la quarta generació d'una família dedicada totalment al bestiar a la zona de la Mussara. Els Desafiaments del Dia a Dia Ser pastor implica una dedicació absoluta, sovint descrita com una feina de 24 hores al dia, 365 dies l'any. Durant la conversa es detallen diversos aspectes de la rutina: Horaris i clima: La jornada comença a les sis del matí per evitar la calor de l'agost. El major perill a la muntanya no és la calor, sinó la boira, que dificulta el control de les bèsties. Gestió del ramat: En Josep gestiona unes 320 ovelles i 36 cabres. Explica curiositats sobre la jerarquia del ramat, diferenciant entre el marrà (el mascle de les ovelles) i el boc (el mascle de les cabres). Remeis tradicionals: Davant de picades d'escurçó, els pastors utilitzen tècniques ancestrals com fer talls per extreure el verí o aplicar sal i vinagre. El Valor Ecològic i el Futur de l'Ofici En Josep destaca la funció vital que fan els ramats en la prevenció d'incendis, ja que actuen com a netejadors naturals del bosc: "El bestiar fa molt de bé pels boscos perquè es mengen moltes brosses... abans no es cremava mai res perquè els ramats ho netejaven tot." Una Vida de Sacrificis L'entrevista revela la duresa de la professió a través d'anècdotes personals, com el dia del seu casament, que va haver de posposar de les deu del matí a les deu del vespre perquè no trobava ningú que pogués guardar les ovelles. Actualment, la manca de relleu generacional és evident: dels nombrosos ramats que hi havia a pobles com Vilaplana o l'Aleixar, ara pràcticament només queda el seu, gestionat parcialment per un nebot, ja que el jovent busca feines amb vacances i caps de setmana lliures.

  • 15'

    Fi de la vaga de grues i acords amb les asseguradores

    Normalització del servei d'assistència en carretera Després de tres dies d'aturada tècnica que va afectar tot l'estat, el sector de les grues d'assistència en carretera ha tornat a la normalitat total. Juan Morán, vocal de l'Associació Catalana d'Empreses d'Assistència en Carretera, confirma que el servei s'ha restablert plenament a les comarques de Tarragona des de la matinada de dissabte. Punts clau de l'acord Tot i que el sector encara no es mostra totalment conforme, s'han assolit millores significatives respecte a la situació anterior: Eliminació de la franquícia de quilometratge: Desapareix el mínim de quilòmetres en serveis urbans, evitant que desplaçaments a nuclis propers (com Salou des de Tarragona) es paguin com a tarifa de ciutat. Millora de l'horari nocturn: S'amplia la franja nocturna, començant ara a les 20:00 hores en lloc de les 21:00. Tarificació de festius: Es modifica l'inici del pagament per festiu, que ara computa des de les 00:00 hores del dissabte fins a les 08:00 del dilluns, eliminant el greuge anterior on l'asseguradora no pagava el suplement fins dissabte a la tarda. Publicitat i rotulacions: S'ha negociat el cost i la problemàtica de portar anagrames de les companyies asseguradores als vehicles de les empreses de grues. Impacte en l'usuari i tallers Segons Morán, les millores econòmiques no haurien de recaure directament en l'automobilista, sinó que són els tècnics de les companyies qui han de gestionar aquests costos. Pel que fa als tallers mecànics de Tarragona, una unitat mòbil ha confirmat que no hi ha col·lapse: "Realment no hem notat més feina de la que és habitual; els tallers estem preparats i la vaga ha durat poc." Actualment, a la província de Tarragona operen unes 41 o 42 empreses del sector, que gestionen una mitjana de 55-60 serveis diaris cadascuna.

  • 22'

    Actualitat política i crisi municipal a Tarragona

    Anàlisi de la situació política a Tarragona L'entrevista a Francesc Enric Comà, primer tinent d'alcalde i president del grup municipal del Partit Popular (PP), repassa un estiu marcat per la intensitat política i diversos conflictes de gestió a la ciutat. La dimissió d'Àngel Fernández i el cas Terres Calades El tema central de la conversa és la crisi generada per la dimissió del tinent d'alcalde d'Urbanisme, Àngel Fernández, arran del cas Terres Calades: Valoració ètica: Enric Comà considera que la dimissió és una mesura preventiva adequada i un exercici d'ètica política quan hi ha ombres de sospita sobre un càrrec públic. Estabilitat del pacte: El PP referma el seu compromís amb l'estabilitat del govern. Tot i admetre que hi ha una crisi interna a Convergència i Unió (CiU), assegura que el seu grup intensificarà l'esforç per no aturar els projectes de ciutat. Autonomia de gestió: Comà subratlla que el pacte de govern es basa en la màxima autonomia de cada partit en les seves àrees, fet que protegeix el PP de les turbulències internes del seu soci de govern. Relacions entre els socis: Convergència i Unió L'entrevista aborda el distanciament visible entre els dos socis de la federació nacionalista: El portaveu popular critica els "polsos públics" entre socis, suggerint que les queixes s'haurien de resoldre internament per no perjudicar el projecte comú de ciutat. Aclareix que el PP no demanarà més competències (com Urbanisme) aprofitant la crisi, apel·lant a la lleialtat i al compliment del pacte signat originalment. Conflictes laborals i projecció de futur Es tracten altres carpetes obertes de l'estiu: Guàrdia Urbana: Malgrat la desconvocatòria de protestes, Comà demana que darrere els gestos hi hagi una voluntat real de negociar el conveni per tancar definitivament el conflicte. Estratègia Turística: Pel nou curs, el PP aposta pel Pla Director del Turisme com a motor per posicionar Tarragona en els circuits europeus durant tot l'any. "La nostra responsabilitat és fer que tots els projectes que tenim programats per Tarragona no s'aturin." Relació amb el Govern de l'Estat Finalment, com a diputat al Congrés, expressa preocupació pels futurs pressupostos de l'Estat sota el govern de Zapatero, recordant que hi ha projectes vitals com la façana marítima o el segon cinturó que ja estaven pactats i pressupostats amb l'anterior executiu del PP.

  • 14'

    Defensa i dimissió d'Àngel Fernández pel cas Terrescavades

    Defensa de la Legalitat i Gestió Urbanística L'aleshores tinent d'alcalde d'urbanisme de Tarragona, Àngel Fernández, defensa la seva actuació en el projecte de Terrescavades, afirmant que s'ha seguit estrictament l'interès general i la legalitat. En el seu discurs de comiat, destaca els següents punts: Absència de tracte de favor: Nega rotundament haver afavorit familiars o vincles personals en la tramitació del pla urbanístic. Transparència i ètica: Qualifica la seva gestió d'èticament inqüestionable i avalada per informes jurídics independents i la mateixa Generalitat de Catalunya. L'habitatge com a dret: Argumenta que el projecte és vital per a l'expansió de la ciutat i per garantir l'accés a un habitatge digne per als joves. Crítica a l'Oposició i Denúncia de Linxament Polític Fernández utilitza la seva compareixença per carregar contra els partits de l'oposició (PSC, ERC i ICV), acusant-los de realitzar un "linxament polític" per interessos electorals. Acusa l'oposició de bloquejar sistemàticament els grans projectes de ciutat (Eroski, El Corte Inglés, façana marítima). Denuncia que les crítiques provenen de sectors que han comès irregularitats urbanístiques prèvies. "Tothom sap que el que és legal és ètic. I negar-ho és mal a fer." Confirmació de la Dimissió L'acte clou amb la confirmació que la seva dimissió ja ha estat presentada. El regidor manifesta estar "cansat de tanta lluita" i demana respecte per la seva intimitat fins que l'alcalde en faci oficial el retorn i la decisió definitiva. L'acte ha comptat amb el suport presencial de diversos regidors de Convergència Democràtica i representants veïnals.

  • 23'

    Anàlisi de la final de 1.500m de Natàlia Rodríguez

    Anàlisi de la Final Olímpica d'Atenes En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'analitza l'actuació de l'atleta tarragonina Natàlia Rodríguez a la final dels 1.500 metres dels Jocs Olímpics d'Atenes. Amb la participació de Pere Valls (jutge d'atletisme) i Rafael Casellas (atleta de Tarragona Fondistes), es desgrana la complexitat d'arribar a una final elitista i el rendiment de la fundista de Torreforta. La Duresa de la Competició i la Pressió Psicològica Els convidats destaquen que arribar a una final olímpica és extremadament difícil per la igualtat entre les 30 millors del món, separades per tot just uns segons. Es discuteixen aspectes clau: • La pressió comercial i federativa a la qual estan sotmesos els atletes professionals, on un mal dia o un petit factor extern pot arruïnar anys d'entrenament. • La importància de tenir referents com la Natàlia per a la promoció de l'esport base a la ciutat. • El desgast físic de córrer tres curses d'alt nivell (eliminatòries, semifinals i final) en només sis dies. Detalls Tècnics de la Cursa L’entrenador de l'atleta, Miguel Escalona, destaca que la final va tenir un ritme inusualment alt: "S'ha corregut molt... les quatre o cinc primeres han fet la millor marca mundial de la temporada." • Natàlia Rodríguez va finalitzar en desena posició, essent la participant més jove de la final (25 anys). • Va aconseguir la seva millor marca de la temporada, tot i haver patit una lesió mesos abans. • El ritme de la cursa va ser tan exigent que 9 de les 12 finalistes van batre el seu rècord personal o nacional. Balanç General dels Jocs i Futur Es fa una reflexió sobre el paper de la delegació espanyola i la crítica mediàtica, que sovint passa del "negre al blanc" segons les medalles. També es reivindica el paper d'altres atletes locals com Berta Castells (martell) i Arantxa Quintanal (pes), augurant un futur prometedor per a totes elles de cara a Pequín 2008.

  • 2'

    La dimissió d'Àngel Fernández i el futur de la governabilitat

    Anàlisi de la crisi institucional i el futur del pacte de govern L'actual situació política ha portat a un desenllaç que es considera una reacció lògica davant el desgast institucional: la presentació de la carta de dimissió per part d'Àngel Fernández. Aquest gest es valora com una mesura necessària per facilitar la gestió de la crisi a l'alcalde Nadal. Punts clau de la declaració: Legalitat Urbanística: Es referma amb total rotunditat que el procés de requalificació de terrenys i el pla urbanístic de Terres Cavades és completament legal i transparent. Ètica i Estètica: Es reconeix que el debat sobre l'ètica és subjectiu i va lligat a la manera d'actuar de cada persona, però s'agraeix que el regidor hagi posat el càrrec a disposició per no perjudicar la institució. Governabilitat de la ciutat: El Partit Popular referma el seu compromís amb l'estabilitat política, garantint que la governabilitat de la ciutat prevaldrà per sobre de qualsevol altra condició. Respecte als terminis: Es confia en l'experiència de l'alcalde, descrit com un "gat vell" en política, per gestionar els temps i prendre la decisió final més adequada després de madurar la situació. "Nosaltres, per damunt de tot, el que tenim és la tranquil·litat que el procés de requalificació dels terrenys... és un procés que està fora de tota qüestió." En definitiva, el govern aposta per la prudència i el respecte a la legalitat vigent mentre s'espera una resolució definitiva de l'alcaldia.

  • 8'

    2004-08-30 PACMA TOROS

    Denúncia per incompliment de la llei de protecció de menors Representants del partit anti-taurí de Tarragona s'han concentrat per denunciar la presència continuada de menors d'edat a les corrides de toros, fet que incompleix la legislació vigent aprovada pel Parlament. Han presentat nombroses denúncies amb proves gràfiques per forçar la intervenció de les autoritats. Crítica a la inacció política Els manifestants acusen tant l'Ajuntament de Tarragona com la Delegació del Govern de dur a terme un "joc brut" de traspàs de competències que immobilitza els expedients sancionadors: La Delegació del Govern afirma que la competència és municipal. L'Ajuntament declara que no pot actuar perquè no ha rebut formalment els expedients. Els activistes sospiten que aquesta demora és deliberada per permetre que acabi la temporada taurina sense aplicar sancions. Objectiu: El tancament definitiu L'única sanció que el col·lectiu considera acceptable davant l'incompliment reiterat (més de deu denúncies previstes) és el tancament definitiu de la plaça. Han expressat el següent: "Si l'alcalde no actua, anirem directament al jutge per demanar mesures cautelars i que sigui la justícia qui precinti la plaça de braus." Finalment, han refermat el seu compromís de mantenir la lluita fins i tot després que finalitzi la temporada actual per assegurar que la plaça no torni a obrir l'any vinent.

  • 8'

    Balanç del Servei de Vigilància de Platges a Tarragona

    Balanç de la temporada d'estiu i prevenció a les platges En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Joan Cocorull, coordinador del Servei de Vigilància de Platges de Creu Roja, analitza el transcurs de l'estiu a la costa tarragonina. Tot i que el temps ha acompanyat, s'han registrat dades significatives sobre l'assistència a banyistes. Intervencions i assistències destacades Volum d'actuacions: S'han atès unes 13.000 persones a tota la província. Aquesta xifra inclou des de ferides lleus i picades de medusa fins a rescats crítics. Increment de ferides per ams: Un fet destacable d'enguany ha estat l'augment de persones punxades per ams de pesca abandonats a l'arena o a l'aigua. L'incident del dofí: Es va resoldre la confusió a la platja de la Mora on es van trobar restes òssies que inicialment es van confondre amb restes humanes o d'estruç, però que finalment van resultar ser d'un dofí en descomposició. Cas d'èxit i ús de matalassos inflables Es detalla el rescat crític d'un jove a la platja de la Mora que va quedar atrapat en un corrent mentre usava un matalàs inflable. El noi va entrar en parada cardiorrespiratòria, però gràcies a la ràpida intervenció de la Creu Roja i el SEM, es va recuperar totalment sense seqüeles. "Sobre el matalàs perds la noció de la fondària; només que hi hagi una mica de vent que t'espitgi mar endins, intentes tornar i ja no pots." Civisme i mesures dissuasòries Bandera vermella: Les noves sancions de l'Ajuntament de Tarragona per banyar-se amb bandera vermella han funcionat com a mètode dissuasori. La gent ha obeït més les indicacions sense necessitat d'utilitzar el xiulet o posar multes. Turisme estranger: S'ha detectat que la barrera de l'idioma a vegades dificulta la comunicació dels perills en zones com Tamarit o la Mora. Recomanacions finals Cocorull recorda que la seguretat no acaba quan marxen els socorristes (16 de setembre): Sentit comú: Avaluar l'estat del mar i els corrents personalment. Esports nàutics: Ús obligatori de l'armilla salvavides per la seva flotabilitat i protecció tèrmica. Emergències: Trucar immediatament al telèfon d'emergències en cas de perill.