Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

757-768 de 1247
  • 8'

    Venda de petards per a la revetlla de Sant Joan

    Preparatius per a la nit de Sant Joan Amb l'arribada de la vigília de Sant Joan, l'ambient festiu es trasllada a les botigues d'articles pirotècnics de la ciutat. Una unitat mòbil s'ha desplaçat fins al carrer Gasòmetre de Tarragona per conèixer l'activitat en un establiment autoritzat clàssic, que registra llargues cues de clients que busquen material per a la revetlla. Productes més demandats Clàssics infantils: Les sabetes (bombetes) i les bengales segueixen sent els productes estrella per als més petits. Novetats pirotècniques: Destaquen els petards que combinen xiulets amb explosions, volcans amb jocs de llums de colors i, especialment, les carcasses o bateries que fan múltiples sortides automàticament. Lots familiars: S'ofereixen diversos paquets tancats (familiar, revetlla, fantasia) amb preus que oscil·len entre els 11 i els 88 euros. Seguretat i legalitat El gerent de l'establiment, en Carles, posa molt d'èmfasi en el compliment de la normativa vigent: "Si venen sols, no els hi venem. Llavors, sempre aconsellem el millor pels crios, perquè no els hi pugui passar res." Restriccions per edat: No es permet la venda de pirotècnia a menors de 14 anys sense supervisió adulta. Els pares són els responsables de l'educació i ús correcte del material. Permisos oficials: La venda està estrictament regulada pel Ministeri d'Indústria i la Guàrdia Civil, amb períodes de venda limitats (del 15 al 30 de juny). Prevenció d'accidents: S'alerta sobre la perillositat dels trons de gran potència i es recorden incidents passats per defectes de fabricació en certs productes. Curiositats i promocions Com a reclam comercial, l'establiment ofereix una ampolla de Cava de la cooperativa de Nulles de regal per compres superiors a 50 euros, incloent-hi plaques conmemoratives per als col·leccionistes.

  • 24'

    2004-06-22 JOSEP MARIA SABATÉ

    Prevenció davant les Onades de Calor El director territorial de Salut, Josep Maria Sabaté, presenta el Pla d'Actuació per prevenir els efectes de les onades de calor (POCS). Aquesta iniciativa busca sistematitzar els consells de salut per als col·lectius més vulnerables, especialment: • Persones grans de més de 75 anys. • Malalts amb patologies respiratòries o al·lèrgies. S'ha habilitat el telèfon Sanitat Respon (902 111 444) i es distribuiran bànols informatius als CAPS amb recomanacions clau: hidratació constant, evitar l'exposició solar directa i reduir l'activitat física intensa. Tabaquisme i Canvi Cultural Es discuteix el tabaquisme com una causa directa de mortalitat que requereix un debat cultural més que una simple política de prohibicions. • La prioritat actual és el respecte als drets del fumador passiu. • Es preveu una nova legislació per regular el consum de tabac en el sector de l'hostaleria. • El repte és reeducar els hàbits, especialment entre el jovent, on la informació actual no ha calat prou. Finançament i Sostenibilitat del Sistema S'analitza el nou model de finançament de la sanitat catalana, incloent la taxa sobre els carburants que entrarà en vigor l'1 d'agost. Tot i que no resol el dèficit total, s'entén com una mesura finalista per ajudar a sostenir un sistema universalista. "Com més vida posem als anys, més haurem de preveure com solventar la despesa sanitària." Taules de Debat i Malalties Mentals La Conselleria ha anunciat dues taules sectorials per abordar: 1. Remuneracions i condicions laborals dels professionals. 2. Sostenibilitat i projecció de futur a 8-12 anys vista. S'alerta sobre l'augment de les malalties mentals i les patologies cròniques derivades de l'envelliment de la població i l'estil de vida actual. Inversions en el Complex Sanitari de Tarragona Es detalla el futur del Complex Sanitari de Tarragona, que integrarà l'Hospital Joan XXIII amb el nou hospital sociosanitari (140 llits), el CAP i el centre d'especialitats. • Inversió plurinual de 13,5 milions d'euros. • Millores en urgències, climatització i quiròfans. • L'objectiu és crear un model humanitzat que defugi de les grans "ciutats sanitàries" despersonalitzades.

  • 10'

    Atapuerca i l'Evolució Humana: Exposició a Tarragona

    Descobrint els Nostres Avantpassats L'entrevista amb José Luis Arsuaga, codirector dels jaciments d'Atapuerca, detalla l'exposició inaugurada al Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona. Aquesta mostra no només se centra en les troballes locals, sinó que ofereix una visió global de l'evolució, des dels orígens a l'Àfrica fins als Neandertals. Característiques de l'Exposició Rigor Científic i Artístic: Inclou reconstruccions físiques hiperrealistes realitzades per artistes holandesos, que permeten als visitants "conèixer personalment" els homínids del passat. Jaciments Clau: Es destaca la Sima de los Huesos, considerada el santuari més antic de la prehistòria per la seva acumulació intencional de cadàvers. Homo antecessor: L'exposició posa èmfasi en aquesta espècie de 800.000 anys d'antiguitat, que representa el tronc comú entre Neandertals i Sapiens. Respostes a Grans Preguntes Respecte a la condició humana, Arsuaga afirma de manera contundent: "Som un producte de l'evolució... aquesta és l'única resposta, la resposta científica." Segons l'expert, conèixer el passat és l'única via per entendre qui som actualment, tot i que el futur és una decisió que depèn exclusivament de nosaltres. Divulgació i Futur El projecte inclou tallers educatius (fer foc, tallar instruments) per fomentar vocacions entre els més joves. L'excavació d'Atapuerca és descrita com una tasca que supera l'escala humana, ja que hi ha feina acumulada per a moltes generacions d'investigadors venidores.

  • 18'

    L'anorèxia i la bulímia: un abisme invisible

    Comprendre els trastorns de l'alimentació: anorèxia i bulímia En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, s'aborda la realitat de l'anorèxia i la bulímia amb membres de l'associació local d'afectats. El programa se centra en desmitificar la visió superficial d'aquestes patologies i remarcar que es tracta de malalties psiquiàtriques greus que poden tenir un desenllaç fatal. Senyals d'alerta i detecció precoç Les convidades subratllen la importància de la vigilància familiar durant la preadolescència (des dels 9 o 10 anys). Els indicis principals inclouen: - Canvis en l'actitud davant del menjar i l'eliminació selectiva de greixos. - Obsessió excessiva davant del mirall i la imatge corporal. - Canvis de caràcter: agressivitat, tristesa permanent o falta de comunicació. - Pèrdua de pes progressiva sense motiu aparent. "Quan detectem febre o un esternut, portem el fill al metge immediatament; amb la pèrdua de pes o el canvi d'actitud cal actuar amb la mateixa urgència." El problema dels recursos sanitaris a Tarragona Es denuncia una manca de recursos específics a la demarcació. Actualment, l'Hospital Joan XXIII no disposa de llits especialitzats en tractaments multidisciplinaris per a aquests pacients, fet que obliga a les famílies a: 1. Derivacions a Barcelona: un desgast emocional i logístic per a la família. 2. Centres privats: amb costos elevadíssims que no totes les economies poden assumir. 3. Hospitalitzacions inadequades: sovint s'ingressa els malalts en unitats de nutrició o psiquiatria general on el tractament no és l'específic per a trastorns alimentaris. El pes de la societat i l'entorn S'identifica el model d'èxit associat a la primesa com un factor de risc determinant. Tant la publicitat com les talles de roba a les botigues per a joves (sovint massa petites) exerceixen una pressió constant. L'associació incideix en el fet que els pares han de transmetre valors positius i evitar comentaris negatius sobre el propi cos davant dels fills per no alimentar aquesta obsessió. El paper de l'associació L'entitat ofereix suport i grups d'ajuda mútua a l'Hotel d'Entitats de Tarragona. Ofereixen atenció personalitzada per orientar les famílies que se senten perdudes o culpables davant el diagnòstic d'un fill o filla.

  • 1'

    Records de la Rambla: Coloms, Festejos i Bars

    Memòries d'una Rambla Transformada En aquesta conversa s'exploren els canvis socials i arquitectònics de la Rambla Nova a través dels ulls de dos testimonis veterans. El diàleg transcorre entre l'enyorança per una època passada i la crítica a l'estat actual de l'espai públic. La Problemàtica dels Coloms Un dels temes centrals ha estat la presència massiva de coloms a la zona. S'han destacat diversos punts: La brutícia: Els interlocutors lamenten que els bancs estan inutilitzables a causa de les deposicions. El manteniment: Es suggereix que una distribució diferent dels bancs (com els de pedra) podria millorar la higiene. El control de població: Tot i que reconeixen que hi ha gent que els dona menjar, defensen que caldria redueir-ne la quantitat: "Mirar de cuidar-los però que no n'hi hagi tants." El Retorn a la Joventut La part més emocional de la conversa se centra en com es vivia el lúdic en dècades anteriors: Festejar a la Rambla: Es recorda com el punt de trobada principal per conèixer gent i trobar amistats o parella. L'oci i la restauració: Es menciona amb nostàlgia el desaparegut Bar Baviera, descrit com el seu lloc de referència que ara ja és història. Relats de vida: La secció serveix d'introducció per a un reportatge sobre Salvador Arimany, un treballador històric de la Rambla Nova.

  • 18'

    Memòria festiva, orquestres i anècdotes de la Rambla

    Crònica sentimental i cultural de la Rambla de Tarragona En aquesta conversa, diversos col·laboradors i testimonis, entre ells Oriol Grau i el mestre Pere Godall, repassen la història viva de la Rambla de Tarragona com a epicentre de l'espectacle, la música i la vida social al llarg de diferents generacions. El diàleg transita des de les revetlles clàssiques fins a la música postdemocràtica i les anècdotes més pintoresques de la ciutat. L'evolució de les orquestres i les revetlles Es destaca el paper fonamental de grups com La Gramola de la Iaia, que a finals dels 70 i principis dels 80 van trencar amb l'estil de les orquestres oficials i enquilosades. Modernització del repertori: Grups com la Plateria o la Salseta van retornar la música al poble amb un estil més progressista i actual. El públic jove: Aquestes formacions aconseguien atreure la joventut de l'època amb versions accelerades de clàssics i boleros. La tradició: Es recorda el programa de la Festa Major de l'any 1942, quan la Rambla (aleshores del Generalíssimo) s'il·luminava amb fanalets japonesos i el trànsit quedava tallat per al gaudi popular. Clandestinitat, circ i locals emblemàtics El resum també explora la faceta més golfa i oculta de la Rambla: Locals històrics: Es parla de la clandestinitat dels primers bars gai (com la Cabanya del Tio Tom) i de societats com l'Ateneu Tarraconenc de la Classe Obrera. L'exotisme: La memòria col·lectiva recorda l'arribada d'elefants de veritat a la Rambla amb els circs de l'època, una imatge que avui semblaria surrealista. Teatre i censura: Des dels espectacles verdarotes del Teatro Argentino amb Manolita Chen fins a la censura del governador en algunes cançons. Anècdotes i "Happenings" "Vam vestir els despullats amb calçotets i sostenidors; va ser un happening amb totes les de la llei que va acabar amb tres cotxes de policia." L'entrevista conclou recordant espais quotidians com la Granja Clarà, coneguda per les seves coques seques i pel seu caràcter blindat durant les manifestacions, on els clients quedaven tancats a l'interior fins que passava el perill.

  • 7'

    Celebració dels 150 anys de la Rambla Nova

    Homenatge a la Rambla i la Música L'episodi recull una emissió especial de Tarragona Ràdio en directe des de la Rambla Nova, en una jornada que coincideix amb el 150è aniversari d'aquest espai emblemàtic, el solstici d'estiu i el Dia Internacional de la Música. Anècdotes i la figura de Dalí Durant la conversa, es destaca la capacitat d'atracció de la Rambla, on qualsevol activitat esdevé un èxit. Es recorden anècdotes curioses sobre el pintor Salvador Dalí: La seva visita a la ciutat acompanyat d'un elefant. L'ús d'una truita a la francesa doblegada a la butxaca de la jaqueta com si fos un mocador. "A la Rambla, si repartissis bufetades la gent vindria a buscar-les també, perquè tot el que fas té èxit." Actuacions Musicals en Directe El programa compta amb la participació dels alumnes de l'Estudi de Música, que interpreten una adaptació al català d'un clàssic del musical Grease (originalment de John Travolta i Olivia Newton-John). Els joves intèrprets, presentats un a un, aporten el vessant artístic a la celebració. Programació Especial Es detalla que la ràdio mantindrà la seva presència al carrer fins a les 22:00h amb: Instal·lació d'un escenari adjacent a l'estudi mòbil per a més actuacions. Col·laboracions amb l'Associació de Músics de les Comarques de Tarragona. Participació del grup Can Teatre amb una actuació sorpresa al final de la jornada.

  • 22'

    Balanç del primer any de mandat de Francesc Ricomà

    Anàlisi del primer any de mandat municipal Francesc Ricomà, portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, fa un balanç positiu del primer any del nou mandat. El representant destaca la tranquil·litat i l'operativitat del pacte amb Convergència i Unió (CiU), que es manté des de finals de 1999. Segons Ricomà, aquest model de govern ha permès que la ciutat avanci sense les disputes partidistes que s'havien viscut en etapes anteriors. Relació amb el nou context polític Davant l'arribada del tripartit a la Generalitat i el canvi de govern a l'Estat (PSOE), Ricomà rebutja que la situació a Tarragona sigui anacrònica. Defensa la legitimitat de la majoria municipal i critica l'estratègia del Partit Socialista local: Acusa el PSC de centrar-se en una estratègia de partit en lloc de pensar en la ciutat. Manifesta la seva preocupació per la possible demora de grans projectes estatals com l'Alta Velocitat, la Façana Marítima o el Pla Director de l'Aeroport. Reclama a l'oposició que faci de "pont" amb les administracions d'alt nivell en lloc d'obstaculitzar. L'Àrea de Promoció i Estratègies de Ciutat Com a responsable d'aquesta macroàrea, el portaveu posa en valor l'aposta per la projecció externa de Tarragona: Turisme i Patrimoni: S'ha gairebé triplicat el pressupost del Patronat de Turisme per aprofitar el potencial de la ciutat. Palau de Congressos: Tot i admetre que és el punt més difícil de gestionar per l'alta exigència del sector, destaca una mitjana d'un congrés important al mes. "Tarragona té unes possibilitats brutals com una via més de desenvolupament, apostant seriosament per la seva projecció externa." Finalment, Ricomà confirma que el pacte de govern té plena vigència fins al 2007, ignorant els rumors de trencament i centrant-se en l'execució de la "fulla de ruta" prevista per al final de l'any.

  • 15'

    Jesús Montlló i el rodatge solidari d'El Legado a Tarragona

    Resum de l'episodi El director tarragoní Jesús Montlló presenta el seu nou projecte cinematogràfic titulat El Legado, una obra que explora la profunditat de la condició humana des d'una perspectiva íntima i compromesa. Després de l'èxit internacional dels seus anteriors curtmetratges, La mirada obliqua i Glòria, Montlló aposta per seguir creant cinema des de la perifèria, reafirmant el seu vincle amb Tarragona com a escenari d'excepció. Punts clau i temàtica Cinema des de casa: El director destaca les facilitats institucionals i l'ajuda de l'equip local per rodar a la seva ciutat natal, evitant la pressió de les grans capitals. Repartiment d'excepció: El projecte compta amb actors reconeguts com Oriol Grau, Mercè Rovira, Carlota Olzina i la jove promesa Aida Folch. Trama emocional: La història se situa en una habitació d'hospital (UBI), on dues dones amb tetraplegia exploren sentiments de fragilitat, supervivència i l'agraïment pel simple fet de respirar. Repte tècnic: El Legado inclou diàlegs més extensos que els treballs previs i una direcció de fotografia més complexa. Una crida a la participació ciutadana L'episodi serveix com a plataforma per demanar la col·laboració de la ciutadania. Es necessiten 150 extres per a una escena onírica i multitudinària: "Vull el carrer Major ple de paraigües que cobreixin la seqüència, on la càmera lllisqui per damunt de la gent sota una cortina de pluja artificial." Els voluntaris han de presentar-se el proper diumenge a les 17:00h al Carrer Major amb roba d'hivern i paraigües, prèvia inscripció al telèfon de producció.

  • 7'

    Recapta de l'AECC a Tarragona per a la prevenció del càncer

    Suport a la lluita contra el càncer a Tarragona L'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) organitza la seva recapta anual a Tarragona amb l'objectiu de finançar serveis essencials i programes de prevenció. L'entitat destaca la importància de la col·laboració ciutadana per mantenir la seva activitat, que es basa principalment en donatius. Detalls de la jornada de recapta Logística: Es desplegaran 10 taules en punts estratègics de la ciutat com la Rambla Nova, el carrer Canyelles i el Serrallo. Horari: Els voluntaris estaran actius des de les 9 del matí fins a les 2 de la tarda. Equip: Hi participen entre 6 i 7 col·laboradors per cada taula informativa. Serveis i programes finançats La doctora Isabel Sabater detalla que els fons es destinen a diversos eixos d'actuació: Diagnòstic precoç: Especialment en càncers de mama i coll d'úter. Atenció integral: Servei de psicologia per a malalts i familiars, a més d'assessorament oncològic. Prevenció i formació: Conferències gratuïtes i cursos per deixar de fumar (deshabituació tabàquica). Ajuda social: Subministrament de pròtesis mamàries i ajuts econòmics directes segons la necessitat. Preocupacions principals a la zona "A Tarragona el càncer de mama és el que ha tingut una major incidència i és una de les nostres principals preocupacions." Càncer de mama: S'insisteix en la necessitat de revisions periòdiques, especialment entre la gent jove que ja està més conscienciada. Càncer de pell: Amb l'arribada de l'estiu, l'entitat alerta sobre els perills dels raigs ultraviolats i recomana evitar l'exposició solar directa entre les 12h i les 16h. Altres patologies: També es realitzen estudis preventius sobre el càncer de colon i de pròstata.

  • 18'

    Balanç del primer any de mandat a Tarragona amb ERC

    Anàlisi política i balanç institucional En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Xavier Almagro, portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, realitza una valoració crítica del primer any de mandat municipal (2003-2004). Almagro descriu aquest període com un exercici de gestió "pobra o pràcticament nul·la", denunciant que l'administració s'ha limitat a continuar projectes heretats sense aportar noves iniciatives polítiques rellevants. Crítica a la gestió de Joan Miquel Nadal El portaveu d'ERC destaca un deteriorament en les relacions entre l'equip de govern i l'oposició. Segons Almagro: L'alcalde Joan Miquel Nadal s'ha "enrocat" i governa cada cop més mitjançant decrets, abandonant el diàleg que havia existit en mandats anteriors. L'actitud de l'alcalde s'atribueix a la pèrdua de poder de Convergència i Unió a la Generalitat i del Partit Popular al Govern de l'Estat. Es qüestiona la vigència del pacte de govern amb el PP, ja que la justificació original (la influència a Madrid) ha desaparegut. L'aliança de l'oposició i temes clau Almagro subratlla la creixent unitat d'acció entre ERC, PSC i Iniciativa per contrarestar les decisions unilaterals de l'equip de govern en temes estratègics per a la ciutat: Urbanisme i l'A7: Oposició frontal a la urbanització del litoral a prop d'Altafulla i defensa d'una alternativa per l'autovia que tingui el consens dels veïns i ecologistes. La Façana Marítima: Dubtes sobre la veracitat dels acords anunciats per l'alcalde amb l'anterior govern de l'Estat sobre el soterrament de les vies. El Casino: ERC es manté ferma en contra de la ubicació del casino a l'hotel Imperial Tàrraco, argumentant que perjudicarà el comerç i la restauració local. El Corte Inglés: Crítica a la utilització mediàtica del tema quan existeixen plans urbanístics i comercials (POEC i PTSEC) que en limiten el desenvolupament immediat. Perspectives de futur i relació amb la Generalitat Amb l'entrada d'ERC al govern de la Generalitat (Tripartit), Almagro espera una millor fluïdesa informativa, tot i que reconeix les dificultats de canviar la dinàmica de l'administració catalana després de 23 anys. Denuncia la creació de lleis sense dotació pressupostària, especialment pel que fa a la gestió de residus als municipis. "Les maneres de fer en política a vegades són més importants que el mateix fet de fer." L'objectiu per als propers tres anys és forçar el diàleg i el consens per complir el programa electoral d'ERC des de l'oposició, mantenint un control estricte sobre la gestió de l'equip de govern.

  • 14'

    La Fotografia al Volant: L'Ofici dels Minuters

    L'Ofici de Minuter: Retratistes de carrer El text explora la figura històrica dels minuters, fotògrafs que van revolucionar la imatge popular sortint dels estudis per oferir retrats al moment. Durant bona part del segle XX, aquests professionals eren una visió comuna a llocs emblemàtics com la Rambla de Barcelona o les fires locals. Característiques d'una tècnica artesanal Càmeres fetes a mà: No eren aparells comercials; els fotògrafs construïen les seves pròpies caixes de fusta amb òptiques de segona mà, basant-se en el principi de la càmera fosca. Revelat instantani: Amb un sofisticat i complicat sistema de mànegues negres, revelaven la foto a l'interior de la mateixa màquina en només un minut i l'entregaven encara humida. Escenaris de fantasia: Utilitzaven fons pintats (llones que simulaven boscos o la Torre Eiffel) i parapetos de cartró on la gent només posava el cap per aparèixer vestida d'enamorat, torero o mariner. Dades rellevants sobre la col·lecció "Jo diria que potser el que ens queda avui dia no arribaria ni a l'1% del que hi havia." Recuperació històrica: Joaquim Cabezas presenta una col·lecció de 40 fotografies que documenten no només rostres, sinó també la vestimenta, el mobiliari i l'evolució urbana de l'època. El paper de la dona: Es destaca que, especialment a les Rambles de Barcelona, moltes de les professionals eren dones conegudes com a minuteres, que treballaven sovint amb una bata blanca característica. Conservació del patrimoni: L'autor lamenta la pèrdua de milers de clixés de vidre i fotografies familiars que han acabat llençades o venudes al carrer, perdent-se així una part fonamental de la memòria col·lectiva.