Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1009-1020 de 1247
  • 10'

    Cicle de música i pintura contemporània al Pretori de Tarragona

    Art, Música i Patrimoni: Una Sinergia Cultural El text presenta la consolidació d'un projecte cultural que uneix el patrimoni històric, la pintura contemporània i la música clàssica a la ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament i l'empresa Onda, busca apropar els espais monumentals a la ciutadania mitjançant activitats artístiques que transcendeixen la simple visita turística. Elements Clau del Projecte L'Espai: El Pretori, i concretament la sala del sarcòfag d'Hipòlit, destaca per la seva acústica excepcional i la seva càrrega històrica, servint com a escenari ideal per a actuacions íntimes. L'Exposició: El Premi de Pintura Contemporània Onda La Garriga aporta una selecció d'unes 24 obres escollides d'entre centenars de participants. Aquesta mostra té un caràcter itinerari que recorre les capitals catalanes. El Cicle Musical: Una programació variada que inclou des d'orquestres de cambra fins a joves talents emergents. Programació i Protagonistes L'esdeveniment compta amb la participació de figures i formacions destacades: Orquestra de Cambra de Vila-seca: Sota la direcció d'Evelio Tieles, inaugurarà el cicle amb obres de Corelli, Elgar i Strauss. Jove talent al violoncel: Un concert centrat en la integral de Bach (Suites per a violoncel), destacant l'aposta per intèrprets de gran formació acadèmica i qualitat humana. Col·laboracions: S'esmenten figures com Vigas Luna, Toti Soler i la col·laboració de Marcel Pasqual i Pilar Forcada en la coordinació i el mecenatge. "La conjunció dels dos arts, el pictòric per un costat i el musical per l'altre, en un entorn monumental, crea un trio que combina de manera màgica." La Cultura com a Element Conciliador Es fa una reflexió profunda sobre el paper de la cultura com a eina per a la cohesió social i el benestar personal, capaç d'ajudar la gent a oblidar els problemes quotidians i a conciliar diferents visions del món a través de l'art.

  • 11'

    La URV celebra l'Any de la Música a Tarragona

    L'Any de la Música a la URV La Universitat Rovira i Virgili (URV), sota la iniciativa de la vicerectora Joana Saragossa, ha impulsat l'establiment d'anys culturals temàtics. Després de l'èxit de l'any passat dedicat al teatre, aquest curs la universitat aposta per la música, amb l'objectiu de dinamitzar la vida cultural dels estudiants i de la societat tarragonina en general. Una programació diversa i eclèctica La proposta fuig dels circuits més comercials com el rock per centrar-se en gèneres variats que permetin descobrir noves sensibilitats. Els estils inclosos són: * Jazz i música lírica. * Música clàssica (com el Requiem de Fauré). * Folklore català (especialment la jota). * Música reggae. Activitats destacades i territori La programació no es limita al campus, sinó que s'estén per diversos punts de la demarcació per fer la cultura accessible: * Taller de Jota Cantada: Impartit per Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Aquesta activitat vol reivindicar la jota com a gènere viu a les Terres de l'Ebre i oferirà crèdits de lliure elecció als alumnes. * Concerts singulars: Destaca l'ús de l'orgue recuperat a l'església de La Selva del Camp i la gala lírica d'Àngel Òdena a Vila-seca. * Inauguració: El cicle comença avui amb un concert de jazz de Xavier Pié, Quim Soler i John Style a la sala El Magatzem. Compromís social i gratuïtat "Si la gent escoltés més música, no hi haurien guerres ni violència de gènere... val la pena gastar tots els diners del món en cultura." La vicerectora defensa que la universitat té el deure de difondre la cultura per fer una societat més lliure. Totes les activitats són gratuïtes, tot i que per a algunes cal reserva prèvia per limitacions d'aforament.

  • 20'

    Drets i realitat LGTBI a Tarragona amb l'associació H2O

    L'activisme discret a les comarques de Tarragona L'entitat H2O, amb cinc anys de trajectòria, treballa des de la proximitat a les comarques tarragonines. A diferència de les grans organitzacions de ciutats com Barcelona o Madrid, l'associació aposta per una tasca més discreta i pedagògica, allunyada del caràcter purament festiu o reivindicatiu de les grans desfilades. Trencant estereotips i prejudicis Un dels punts clau de la conversa és la lluita contra els estereotips: Es critica la visió mediàtica que redueix l'homosexualitat a la lluentor, les drag queens o el transvestisme. S'emfatitza que la condició sexual no defineix ni el nivell intel·lectual, ni el talent artístic, ni el comportament d'una persona. Aquesta imatge distorsionada genera problemes reals en l'àmbit familiar i laboral, especialment en sectors com la construcció on encara hi ha una forta estigmatització. Drets legals i situació política El col·lectiu reclama una legislació real que s'adeqüi a fets que ja existeixen a la societat. S'han destacat mancances en: Drets d'adopció i acollida: Necessitat d'igualtat plena per a parelles del mateix sexe. Àmbit fiscal i civil: Possibilitat de fer declaracions de renda conjuntes i accés a la nacionalitat per a parelles no comunitàries. Protecció davant l'homofòbia: Condemna dels discursos d'odi, fins i tot quan provenen d'institucions com l'Església. "No és una qüestió de si t'interessa o no, és la qüestió de tenir el dret de fer-ho o no fer-ho." La realitat de les dones lesbianes i els joves Es fa una menció especial a la doble discriminació que pateixen les dones (per gènere i per orientació sexual) i a la situació crítica dels adolescents. Molts joves pateixen un conflicte psicològic pel vocabulari despectiu que senten a casa o als mitjans, el que els porta a buscar assessorament a l'associació per gestionar la seva identitat.

  • 11'

    Afrontant la violència de gènere: Recursos i prevenció

    La violència de gènere a Tarragona L'entrevista amb Dolors Aroca, representant de l'Institut Català de la Dona, posa de manifest la crua realitat de la violència masclista a les comarques de Tarragona. L'any ha començat amb víctimes mortals, fet que demostra que, malgrat la major visibilitat, la problemàtica continua vigent i requereix una acció institucional contundent. Mesures de protecció i denúncies Es destaca l'eficàcia de les noves eines legals i els circuits de seguretat establerts: * Ordres de protecció: S'han concedit 119 ordres a Tarragona amb un resultat positiu, ja que no s'han repetit agressions en aquests casos. * Augment de denúncies: L'increment de casos denunciats s'interpreta com una millora en l'accés a la informació i una major valentia de les dones per trencar el silenci. * Dades estadístiques: L'any 2003 va tancar amb més de 5.000 denúncies a Catalunya i el telèfon d'atenció (900 900 120) va rebre centenars de trucades des de Tarragona. Perfil de les víctimes i detecció L'atenció de l'institut revela que el maltractament no entén de classes socials ni nivells culturals: * Violència psicològica: Sovint és la més difícil de detectar. Moltes dones arriben demanant assessorament per separacions sense ser conscients que pateixen un quadre de maltractament continuat. * Treball integral: L'Institut Català de la Dona ofereix serveis d'atenció psicològica i jurídica per ajudar les dones a recuperar l'autoestima i la força per afrontar el procés judicial. Recursos i coordinació institucional Per a aquelles dones que han de fugir de la llar, existeixen recursos específics: 1. Servei d'atenció d'urgències: Resposta immediata, especialment en nits o caps de setmana. 2. Cases d'acollida: Instal·lacions per a estades temporals sota supervisió professional. "La solució la hem de buscar entre tots: societat civil i institucions hem de treballar de forma coordinada."

  • 15'

    Carrer de les Patxines 14: Teatre, Xafarderia i Humor Local

    Humor i Vida de Veïnat al Teatre Metropol El grup de teatre 45 RPM presenta la seva obra Carrer de les Patxines, una comèdia que retrata amb ironia les relacions en una escala de veïns. Sota la direcció i autoria de Vicenç Canyón, l'espectacle torna al Teatre Metropol de Tarragona aquest diumenge a les 19:00 h. Punts Clau de la Conversa Inspiració en la Realitat: L'obra s'emmiralla en clàssics com 13 Rue del Percebe i capta l'essència de la vida quotidiana: xafarderies, una presidenta d'escala ostentosa i una portera que tot ho sap. Un Repartiment Singular: La companyia destaca per estar formada exclusivament per 14 dones, un fet poc habitual en el panorama teatral català. Teatre Amateur de Qualitat: Els convidats defensen el valor del teatre amateur fet amb humilitat i il·lusió, buscant la connexió directa amb el públic a través del riure. Més de 10 Anys de Trajectòria: El grup celebra el seu desè aniversari i ja prepara un nou muntatge sorprenent per al mes de juny. Un Espectacle Complet L'obra no és només interpretació; les actrius també canten a capella i ballen, oferint un contingut dinàmic que ha exhaurit entrades en actuacions prèvies en diverses localitats. "Nosaltres ens divertim fent l'obra; el més important és que la gent s'ho passi bé i rigui fins que li faci mal la panxa."

  • 8'

    Nova oferta quadrimestral del Servei Lingüístic de la URV

    Ampliació de l'oferta formativa a la URV El Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) presenta la seva oferta de cursos per al segon quadrimestre, complementant la programació anual iniciada al setembre. Aquesta nova fornada formadora destaca per ser curta i intensiva, amb una durada d'entre 20 i 40 hores. Eixos principals de la formació L'oferta es mou en tres línies estratègiques per arribar a perfils diversos: Nouvinguts i estudiants d'intercanvi: Cursos d'iniciació al català i l'espanyol (Nivell A bàsic) adaptats a les noves realitats migratòries i d'intercanvi universitari. Cursos oberts a tothom: Formació en habilitats pràctiques com ara parlar en públic, redacció de pàgines web o llenguatge cinematogràfic. Professionals de la llengua: Especialització per a professors i correctors en normativa lingüística i didàctica de llengües. L'èxit de les eines digitals i reptes de futur Hi ha un interès creixent en les competències tecnològiques, tal com apunta el ponent: "Els analfabets del futur seran les persones que no saben manejar i manipular totes les eines electròniques." De cara al futur, el gran repte serà la possible implementació de l'anglès obligatori per a l'obtenció de llicenciatures, fet que obligaria a reestructurar el servei de cara als propers anys. Informació pràctica Matrícula: Finalitza aquest divendres. Inici de cursos: Aquest dissabte. Canals d'informació: Web a www.linguistic.urv.es o a la Facultat de Ciències Jurídiques.

  • 19'

    Alcohol, velocitat i seguretat viària a les carreteres catalanes

    La proposta de tolerància zero i el risc de l'alcohol L'entrevista aborda la proposta de la consellera Montserrat Tura sobre la tolerància zero d'alcohol per a determinats col·lectius. S'argumenta que el consum d'alcohol té un efecte immediat en el temps de reacció i l'atenció del conductor, sent sovint el motor d'altres infraccions com l'excés de velocitat. Consens social: Es busca pacificar el trànsit i crear una cultura on el binomi alcohol-conducció estigui totalment separat. Col·lectius afectats: Actualment, la proposta se centra en conductors professionals (mercaderies i viatgers) i conductors novells. Impacte mortal: El 40% de les víctimes mortals en accidents de trànsit han ingerit alcohol anteriorment. Control de la velocitat i infraccions penals L'excés de velocitat es presenta com l'altre gran pilar de la sinistralitat. Es discuteixen casos extrems de vehicles detectats a més de 240 km/h a les comarques de Tarragona. Canvis normatius Es destaca la reforma del Codi Penal per objectivar el risc, facilitant les condemnes per velocitats excessives o taxes altes d'alcoholèmia sense haver de provar el perill concret en cada cas. Identificació de punts negres a Tarragona com l'AP-2, la C-14 (Reus-Salou) o la T-11, on es preveu la instal·lació de radars fixos. Curses il·legals i dades de sinistralitat Es denuncia la problemàtica de les concentracions de motocicletes per a fer curses al Coll de Lilla (N-240). Aquestes conductes poden ser tipificades com a conducció temerària amb desdeny pels altres usuaris. "El primer responsable de la seguretat és el propi conductor; no s'ha de confiar només en la vigilància de l'administració." Finalment, es comparen les dades del 2004 amb les de l'any anterior, mostrant una lleugera millora (9 morts davant els 13 del 2003 en el mateix període), tot i que la xifra es continua considerant inacceptable.

  • 9'

    Sopar Benèfic Valltaxi per l'Hospital Mas Sabater

    Detalls de l'esdeveniment i participació El projecte Valltaxi és un sopar benèfic organitzat a La Boella amb l'objectiu de recaptar fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple i l'hospital de dia Mas Sabater. L'esdeveniment destaca per la seva vessant social i participativa: El preu del menú és de 100 euros per persona (taules de 8 comensals per 960 euros). Està obert tant a empreses com a particulars de totes les comarques de Tarragona. La particularitat és el ball solidari: per un preu simbòlic de 6 euros, els assistents poden ballar amb personatges coneguts del món de l'espectacle, l'esport i la política. Confirmacions i personalitats convidades L'organització ja compta amb una llista rellevant de personalitats que han confirmat la seva assistència, tot i la variabilitat de les seves agendes: Món de l'espectacle: Rosa Andreu, David Bagés i Toni Albà (aquest últim participarà específicament en el ball). Esportistes: El campió de motocross Albert Cabestany i els pilots del París-Dakar Artur Aragonès, Àlex Pérez i Josep Maria Linares. Àmbit polític: L'alcalde de Reus (Lluís Miquel Pérez), el subdelegat del Govern (Àngel Sagardoy) i representants de diversos consells comarcals i delegacions de la Generalitat. "Aquestes persones que participin en aquest sopar tindran l'oportunitat de seure amb un famós i fins i tot de ballar amb ells." Objectius solidaris i creixement del centre Els beneficis es destinaran íntegrament a la millora de les instal·lacions del Mas Sabater, que dona servei a tota la província de Tarragona: Habilitació del primer pis: Actualment és una sala diàfana i es necessiten nous despatxos per atendre els pacients. Manteniment del serveis: L'hospital ha crescut fins a tenir 13 professionals (fisioterapeutes, psicòlegs, logopedes, etc.). Projecte futur: L'ambició final és crear un centre de dia per a les persones amb un grau d'afectació més elevat que necessiten assistència constant.

  • 9'

    Ecosistemes Mundos Frágiles: Didàctica i Medi Ambient

    Preservació i Educació Ambiental a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'exposició Ecosistemes Mundos Frágiles, una iniciativa de l'obra social de Caja Madrid situada al Tinglado número 4 del Moll de Costa. El comissari de la mostra, José Luis González, detalla que l'objectiu principal és pedagògic i didàctic, especialment enfocat a infants i joves de centres escolars. Contingut i Estructura de la Mostra L'exposició se centra en la biodiversitat de la Península Ibèrica a través de: 12 escenaris representatius: Seleccionats entre els més de 1.300 ecosistemes catalogats pels experts. Visió tridimensional: Cada ecosistema inclou un gran paisatge de fons amb representacions de la fauna a mida real. Impacte humà: Nou escenaris mostren la natura en estat pur (muntanya, bosc mediterrani), mentre que tres reflecteixen la pressió de l'home (estepa cerealista, zones desforestades). Recursos multimèdia: Tres terminals interactius que multipliquen la informació disponible, oferint detalls sobre flora, insectes i grans reportatges fotogràfics. Objectius i Valors La missió fonamental és l'educació ambiental per garantir un futur sostenible. Segons el comissari: "Els nostres fills són els que inheritiran la Terra; depèn d'ells el futur que els espera." L'exposició busca provocar una reflexió crítica sobre les agressions al medi ambient, com la contaminació acústica, els abocaments als rius i la desforestació. La mostra estarà oberta a Tarragona fins al 14 de març, amb una gran acollida per part dels centres educatius locals.

  • 10'

    Cicle Muntany amunt i l'expedició tarragonina a l'Himàlaia

    Presentació del cicle Muntany amunt La Fundació Caixa Tarragona presenta una nova iniciativa cultural anomenada Muntany amunt, un cicle de cinema dedicat a l'excursionisme, la natura i l'aventura. L'objectiu és oferir una programació complementària a l'existent a la ciutat, implicant la societat civil i responent a l'interès creixent pel medi ambient. Col·laboració amb el Festival de Torelló El cicle se nutreix dels millors treballs del prestigiós Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, amb una selecció realitzada pel seu propi director. Les sessions tindran lloc els dimecres a les 8 del vespre i s'estructuren de la següent manera: Primera jornada: Estrena del documental de l'expedició tarragonina. Segona jornada: Cinema de muntanya amb films com Fi de Gemí (sobre el retorn al Montblanc d'un alpinista amb amputacions). Tercera jornada: Cinema d'aventura i paisatgístic amb títols com Big White i Timeless. Un documental inèdit de l'expedició tarragonina L'eix central de l'estrena és el documental que recull l'expedició d'un grup de Tarragona a un cim de 8.000 metres. David i Josep Maria Maixer expliquen els detalls d'aquest projecte: Producció pròpia: Un recull de 28 minuts extret de més de 12 hores de filmació realitzada en condicions extremes. Repte tècnic: Van utilitzar càmeres DVCAM professional i mini-DV, aquesta última per a les cotes més altes. Narració: El film s'estructura amb una veu en off externa i entrevistes en primera persona als membres de l'expedició. El valor de filmar en alçada Es destaca l'esforç físic titànic que suposa enregistrar imatges a més de 7.000 o 8.000 metres. David, el responsable de les imatges, va haver de realitzar un esforç doble: "A l'alçada l'últim que penses és a treure la càmera perquè et falta l'aire, però era conscient que s'havia de fer per tenir el testimoni de l'aventura." El cicle neix amb voluntat de consolidar-se com una cita anual a Tarragona per als amants de la muntanya.

  • 24'

    Entrevista a Josep Anton Burgasé, nou president del Port de Tarragona

    Presa de possessió i visió estratègica Josep Anton Burgasé assumeix la presidència del Port de Tarragona després de 35 anys de vinculació professional a la institució. Defineix el port com el motor econòmic principal del Camp de Tarragona i subratlla la importància de la col·laboració entre els agents econòmics i socials per mantenir la línia ascendent de l'organisme. Relació entre el Port i la Ciutat Un dels eixos centrals de la seva gestió serà el diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona. Burgasé destaca que: • No ha d'existir una frontera real entre ambdues entitats, ja que comparteixen interessos comuns. • El projecte de la façana marítima és prioritari i requereix un ampli consens entre l'Estat, la Generalitat i el consistori. • El port ha de continuar actuant com a institució de suport a les entitats i activitats ciutadanes. Prioritats Operatives i Logístiques El nou president marca diversos objectius immediats per garantir la competitivitat: Consolidació de Tràfics i Inversions • És necessari recuperar tràfics que han disminuït recentment, com el de contenidors amb Mallorca. • Cal assegurar el compliment del pla d'inversions, destacant obres com la prolongació del DIC (valorada en uns 60 milions d'euros). Infraestructures Clau "Cada dia que passa sense la xarxa ferroviària d'ample europeu estem perdent competitivitat respecte a altres ports europeus." • La connexió amb l'ample de via internacional és considerada una necessitat urgent per poder exportar i importar mercaderies amb Europa de manera eficient. • Es preveu el desenvolupament de la Zona d'Activitat Logística (ZAL) per pal·liar la manca de terrenys actual. Configuració del Consell d'Administració Burgasé explica que els canvis en el Consell busquen un perfil professional i tècnic, incorporant representants del sector comercial (Reus), de la logística i dels sindicats (CCOO i UGT). Malgrat la dependència de dues administracions de colors polítics diferents (Estat i Generalitat), el president es mostra confiat en mantenir una relació basada en el feeling professional per sobre de les sigles partidistes.

  • 20'

    Anàlisi del Sector de la Construcció a Tarragona

    Rafael Muñoz, economista i responsable de l'Observatori Empresarial de la Confederació Empresarial de la província de Tarragona (CEPTA), analitza en aquesta entrevista el primer estudi monogràfic dedicat al sector de la construcció com a motor econòmic de la demarcació. La construcció com a motor econòmic El sector s'identifica com la tercera pota de l'economia de Tarragona, juntament amb la indústria química i el turisme. Presenta unes taxes de creixement significatives, consolidant-se com la "locomotora" que arrossega altres sectors mitjançant una extensa cadena de valor. L'informe destaca que l'activitat residencial es concentra en un 95% en cinc comarques: Baix Penedès, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre i Montsià. Urbanisme i sostenibilitat Es detecta un increment de l'urbanisme difús (habitatges unifamiliars i adossats), que genera una gran ocupació de sol i pressió sobre les infraestructures i serveis municipals. L'expert reivindica una intel·ligència territorial i un pla territorial clar per evitar la congestió i garantir models de creixement sostenibles. "Atès que el sol és un recurs limitat, el desenvolupament urbanístic sostenible comporta la configuració de models d'ocupació que evitin la dispersió." Habitatge i fiscalitat Els preus del metre quadrat continuen a l'alça, especialment a Tarragona ciutat i en primera línia de costa, impulsats per la demanda real i no per l'especulació. S'analitza l'impacte fiscal: el sector ha multiplicat els ingressos dels ajuntaments via IBI (Impost de Béns Immobles) i de la Generalitat via tributs de transmissions patrimonials. L'economista descarta una bombolla immobiliària fictícia, ja que la demanda respon a nous hàbits socials, la immigració i el turisme residencial.