Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

997-1008 de 1247
  • 17'

    Matthew Tree: Memòries! d'una Joventut Radical

    Introducció a les Memòries! de Matthew Tree L'autor Matthew Tree presenta el seu llibre de caràcter autobiogràfic titulat Memòries!. El signe d'exclamació no és casual; pretén allunyar-se de la idea convencional de les memòries d'una persona gran i subratllar la veracitat absoluta del que s'hi explica. L'obra se centra en un període vital extremadament intens i complicat: dels 15 als 30 anys. Eixos Principals del Llibre La cerca de la veritat: Tree opta per la no-ficció perquè considera que la realitat sovint supera la literatura. Tot i la distància de 15 anys amb els fets, l'autor ha buscat la màxima sinceritat i honestedat, descartant episodis dels quals no tenia un record nítid. Salut mental i aïllament: L'autor parla obertament sobre el fet de patir una malaltia mental durant la seva joventut, descrivint pors irracionals i una forta sensació de sentir-se fora de lloc, sentiments que molts lectors han trobat compartits. L'educació com a "sala d'espera": Una de les tesis més dures del llibre és la visió de l'escola i la universitat. Tree afirma: "Les escoles són bàsicament sales d'espera pels adolescents." Crítica a la Institució Universitària L'autor llança un atac frontal a la universitat, a la qual acusa de ser un viver d'elitismo que crea divisions socials innecessàries. Defensen l'autodidacticisme a ultrança, argumentant que les coses realment importants de la vida les va aprendre a fora de les aules. La Fascinació per Catalunya L'etapa final del llibre descriu l'arribada de Tree a Catalunya. Per a ell, va ser un descobriment personal fascinant i extraordinari. Compara la supervivència de la cultura catalana amb la d'altres nacions com el País de Gal·les, meravellat per la vitalitat d'un país que, històricament, hauria d'haver estat "aixafat". L'Escriptura com a Teràpia Tree reconeix que el llibre té una funció terapèutica. Segueix l'estela d'autors com Henry Miller, convertint la pròpia vida en material literari descarat. L'acollida de la crítica i dels lectors ha estat excel·lent, destacant-ne la fluïdesa i la capacitat de connectar amb experiències generacionals universals.

  • 15'

    Projecte Vlàdic: Integració Infantil a Tarragona

    Presentació del Projecte Vlàdic El Projecte Vlàdic és una iniciativa d'integració cultural impulsada pel Club Maginet i la Jove Cambra de Tarragona. El seu objectiu principal és facilitar l'arribada i l'arrelament dels nens i nenes nouvinguts d'educació primària que s'instal·len a la ciutat de Tarragona. Objectius i Filosofia del Projecte Coneixement de la ciutat: Es busca que els nens descobreixin les possibilitats, la cultura i els costums locals per fomentar-ne l'estimació. Segons els impulsors: > "Només s'estima allò que es coneix bé." Integració a través del joc: El projecte utilitza eines didàctiques per apropar els infants a la realitat quotidiana de Tarragona. Intercanvi cultural: S'han realitzat trobades prèvies on les famílies han compartit gastronomia i tradicions de països com Rússia, Marroc, Xina o Romania. El Paper del Maginet i el Format Audiovisual La peça central del projecte és la creació d'un vídeo introductori protagonitzat pel personatge popular del Maginet. Aquest personatge actua com un guia màgic que acompanya la canalla en la descoberta de l'entorn. L'ús d'un capgròs i un llenguatge proper permet als infants sentir-se més identificats i atrets pel missatge. Necessitats Actuals i Futures Malgrat l'entusiasme de les famílies i dels mestres, el projecte es troba en una fase on requereix suport econòmic per materialitzar-se. Les necessitats principals inclouen: Finançament: Per a la producció digital del vídeo i la creació de les còpies. Difusió: Presentació en espais com el Fòrum Barcelona 2004 i distribució a les escoles com a material didàctic. Suport Institucional: S'ha presentat a diverses conselleries de l'Ajuntament i al Consell Comarcal, a l'espera d'una resposta definitiva per poder-lo posar en marxa abans de la primavera.

  • 12'

    Carnestoltes a la Residència de la Mercè: Festa i Convivència

    El Carnaval a la Gent Gran La Residència de la Mercè de Tarragona es prepara per viure de ple les festes de Carnestoltes. Segons han explicat Anton López (director) i Francesc Cobo (animador), aquesta és una de les tres celebracions més importants de l'any al centre, juntament amb la Mercè i el Nadal. Preparatius i Temàtica Tallers previs: Els avis i àvies participen activament en la creació de les seves pròpies disfresses. Temàtica de l'Oest: Enguany el centre s'ha engalanat com un saloon. El director es disfressarà de xèrif i l'animador de pres. Participació total: No només es disfressen els residents, sinó també el personal (auxiliars, infermeres, recepció), voluntaris i familiars. Activitats i Menú Especial Ball i Obsequis: La celebració comença amb un ball obert a tothom qui vagi disfressat. Trobada Intergeneracional: El dijous és un dia clau amb la visita d'alumnes dels col·legis Sant Pau i L'Estonac, fomentant el diàleg entre infants i gent gran. Dijous Gras: Es prepara un menú tradicional però saludable amb escalivada, xai i crema catalana. La Gran Rua: El divendres és el dia central amb una desfilada de totes les disfresses creades als tallers. Valors de la Festa "El carnaval és la festa de la participació. El respecte és el més important: si una persona no s'ha volgut disfressar mai, es respecta la seva actitud i pot gaudir de la festa com a espectador." L'espai destaca per tenir les portes obertes a la ciutat i per la importància de la música com a eina per evocar records i viure el present amb intensitat.

  • 18'

    La Reforma del Mercat Central de Tarragona

    Anàlisi del Projecte de Reforma del Mercat Central L'entrevista amb Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat Central de Tarragona, aclareix l'estat actual del projecte de remodelació després de la signatura del conveni entre l'Ajuntament i l'empresa pública Mercasa. Gestió de la informació i transparència Ribot respon a les queixes d'alguns paradistes que afirmen no estar informats sobre els canvis: Distingeix clarament entre els socis de l'associació, que han rebut circulars, han assistit a assemblees i sopars col·loqui des de 1999, i els venedors no associats. Remarca que l'obligació d'informar els no associats recau directament sobre Espimsa (empresa municipal), no sobre la junta de venedors. Defensa la transparència de l'associació aportant un calendari detallat d'actes informatius realitzats durant els darrers cinc anys. Cronograma i detalls del projecte El projecte entra ara en una fase decisiva amb els següents terminis i objectius: Redacció del projecte: S'estima un període d'entre 4 i 6 mesos per finalitzar el disseny definitiu. Trasllat provisional: L'objectiu és realitzar el trasllat a una carpa provisional el gener de 2005, un cop finalitzada la campanya de Nadal. Estructura comercial: Es preveu una reducció de les parades actuals (de 110 a unes 75-85 unitats de negoci), buscant espais més amplis i una major especialització en el producte fresc. Millores logístiques: El projecte inclou la creació de 1.200 places d'aparcament distribuïdes en quatre plantes subterrànies per potenciar l'activitat comercial de la zona. Impacte en l'entorn i convivència Un dels punts clau és la por a la pèrdua de clients durant les obres: "És importantíssim no abandonar ni descuidar la gent. No ens hem de dividir; el mercat i els marxants hem de continuar com un sol nucli per mantenir el flux comercial." Finalment, es demana que la reforma dels carrers adjacents es realitzi un cop acabada l'obra del mercat per no agreujar la manca d'aparcament durant la construcció.

  • 18'

    Un sou de 600 euros mensuals per comprar a la Via T

    Mercedes Rodríguez guanya el premi estrella de la Via T El programa connecta amb Mercedes Rodríguez Segués, una veïna de Tarragona que ha resultat afortunada en el sorteig de la campanya de Nadal del centre comercial obert Via T. L'entrevista compta també amb la participació de Rafael Olivier, president de l'associació de comerciants. Detalls del premi i la guanyadora El guardó consisteix en un sou mensual de 600 euros (l'equivalent a 100.000 pessetes) durant tot l'any 2004. La guanyadora va participar amb només tres butlletes obtingudes per compres realitzades a la Joieria Ramoncita. Mercedes confessa que inicialment no es creia la notícia: "No m'ho creia perquè em pensava que ja s'havia sortejat... pensava que el senyor Olivier em feia una broma." La llibertat de despesa com a reclam A diferència d'altres promocions, el premi no obliga a gastar els diners exclusivament a les botigues associades. Segons l'entrevistada, aquesta llibertat fa que el premi sigui encara més especial, tot i que té clar que vol destinar part del sou a fer regals a la seva família i seguir comprant al centre de la ciutat. Consolidació de la Via T a Tarragona Rafael Olivier destaca que aquesta és la segona edició de la iniciativa i que enguany s'ha recollit un volum real de prop de 40.000 butlletes. L'objectiu de l'associació és: * Fomentar l'associacionisme comercial al centre de Tarragona. * Potenciar el comerç de qualitat i proximitat davant les grans superfícies. * Facilitar l'accés al centre mitjançant avantatges com el pàrquing gratuït per als clients. Actualment, la Via T ja compta amb prop de 100 comerços adherits i preveu noves accions comercials, com la fira de rebaixes a la Rambla.

  • 6'

    Tradicions del Carnaval de Tarragona: La Bota i els Ninots

    El vessant tradicional del Carnaval de Tarragona En aquesta conversa amb Pere Estadella, de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives de Catalunya, s'explora la part més arrelada i menys coneguda de la festa tarragonina, que s'allunya de la lluentor de les grans rues per centrar-se en els seus actes rituals. Simbolisme i Figures Clau El Ninot i la Ninota: El Ninot representa la disbauxa i tot allò que la societat reprimeix durant l'any. La Ninota va néixer l'any 1992 per donar una figura femenina pròpia a la festa. La Bota: Tota la celebració gravita al voltant de la Bota. Històricament vinculada al gremi de boters, simbolitza el contingut (el vi) que facilita la festa i el descontrol moral propi d'aquests dies. Novetats de l'edició actual Canvi de calendari: Enguany el vestiment de la bota s'avança un dia per evitar l'acumulació d'actes i permetre que la gent gaudeixi millor de cada moment. Estètica participativa: La bota d'aquest any serà de color fúcsia i serà pintada en directe per artistes locals a la Plaça de la Font. La figura del Boter d'Honor Es destaca la tradició d'investir un Boter d'Honor, un reconeixement a persones o entitats que han tingut una trajectòria destacada de col·laboració amb el carnaval, com va ser el cas de la mateixa associació d'Estadella l'any passat. "La bota en si no és res, sinó el contingut de la bota, que era el vi. I el vi provoca aquestes festes i desbloqueja les coses reprimides."

  • 10'

    Nou centre pioner de formació pràctica en riscos laborals

    Projecte de prevenció de riscos laborals a Tarragona La mútua MUTOE (actualment integrada en AMAT), en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha posat en marxa un projecte per crear un centre de formació de caràcter humanista i pràctic centrat en la preservació de la salut dels treballadors. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat històrica de millorar la seguretat en sectors clau com la química i la construcció. Un model de formació innovador L'element diferenciador d'aquest centre és el seu enfocament pràctic, una metodologia gairebé inexistent a Europa: Tallers i simulacres: El centre disposarà de 14 o 15 aules-taller on es recrearan situacions de risc reals. Ubicació estratègica: Es preveu que les instal·lacions s'ubiquin al campus universitari de Sant Pere i Sant Pau. Calendari: L'avantprojecte tècnic s'està elaborant actualment i es preveu que estigui enllestit el mes de setembre. Finançament i suport institucional El projecte compta amb una àmplia base de suport: Institucions: El Ministeri de Treball i l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (Bilbao). Agents socials: Compta amb el vistiplau dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO). Sector privat: Empreses químiques i elèctriques podrien finançar aules específiques segons les seves necessitats. La reflexió sobre la cultura del risc El president de la mútua subratlla que, tot i disposar de clíniques excel·lents, l'objectiu prioritari és evitar el pas per l'hospital: "Falta cultura de prevenció; de la mateixa manera que s'ensenya seguretat viària a les escoles, la formació en l'entorn laboral s'hauria d'iniciar molt abans." Tot i que s'ha detectat un lleuger descens en la sinistralitat durant el 2003, el centre vol incidir especialment en la construcció, on el risc és inherent a l'activitat diària.

  • 11'

    Neix l'Associació Franco-Catalana de Tarragona

    Presentació de la nova entitat a Tarragona L'entrevista presenta oficialment l'Associació Franco-Catalana, una entitat acabada de crear a Tarragona amb l'objectiu de reforçar els lligams culturals i socials entre la comunitat francesa i la població local. La vicepresidenta de l'associació, Beatriz Retell, explica que la iniciativa sorgeix per donar resposta a una comunitat creixent que ja supera els 1.100 inscrits a la ciutat, tot i que s'estima que hi viuen més de 2.000 francesos. Objectius i públic objectiu L'entitat no neix com un espai tancat, sinó amb una clara voluntat d'obertura: Acollida de nous residents: Molts joves francesos arriben a la ciutat per motius laborals (sectors industrials i grans empreses com Carrefour o Decathlon) i necessiten orientació sobre serveis bàsics com metges o advocats francòfons. Perfil divers: S'adreça tant a francesos com a belgues, suïssos o qualsevol persona francòfona, a més de tarragonins interessats en la cultura del país veí. Suport social: L'associació vol evitar l'aïllament, especialment de la gent gran que viu en zones més allunyades. "L'associació està oberta a tothom que li agradi la cultura francesa; no és una entitat tancada només per als francesos que viuen aquí." Activitats i funcionament La vessant cultural i lúdica és el pilar de l'associació, deixant els tràmits burocràtics i legals en mans del consolat: Programació cultural: Es preveuen exposicions de fotografia, mostres de dibuix i activitats relacionades amb el cinema francès i el teatre. Integració local: S'organitzaran esdeveniments tradicionals com calçotades per fomentar el contacte amb la cultura catalana. Quotes i contacte: L'admissió té un cost de 20 euros anuals. Actualment, es reuneixen a l'Hotel d'Entitats de Tarragona els dilluns i dimecres a la tarda.

  • 9'

    Humor, reflexió i el valor de riure's de la mort

    La rialla com a eina de supervivència En aquesta conversa s'explora la necessitat vital de riure's de les tragèdies i dels problemes que no tenen una solució aparent, com la rutina, la política o la mateixa mort. L'entrevistat defensa que l'humor no és només entreteniment, sinó una forma de reflexió profunda accessible per a tothom. Temes clau de l'espectacle La Mort: Es descriu com un acte natural del qual ens han ensenyat a tenir por. Riure's d'ella és alliberador, fins i tot per a persones en situacions terminals. El Treball: Considerat per l'artista com un "mal invent" i una activitat antinatural que genera malestar. La Política: Crítica a la gestió pública i a la passivitat de la societat davant de crisis com el Prestige o la guerra. El mètode artístic i la connexió amb el públic L'artista rebutja l'etiqueta d'humor intel·ligent per considerar-la pretensiosa, afirmant que la intel·ligència és el mínim exigible en qualsevol escenari. El seu procés es caracteritza per: Improvisació i llibertat: No utilitza textos memoritzats de forma rígida, cosa que crea un diàleg continu i genuí amb l'espectador. Horitzontalitat: L'actuació es fa "mirant als ulls", sense pilar ni superioritat moral. Humilitat: L'èxit de l'escenari no s'ha de traslladar a la vida real. "Quan no tens solució, què més pots fer que riure? Intentar solucionar el problema amb un somriure, per més dur que sigui, el fa més fàcil de superar."

  • 13'

    Fotografiar el Carnaval: Entre l'exhibició i el document

    L'Art de capturar la festa L'evolució del Carnaval ha anat estretament lligada al creixement de la seva exposició audiovisual. Des d'unes primeres edicions senzilles a Barcelona i altres ciutats, la festa s'ha convertit en el paradís del fotògraf gràcies a l'esperit exhibicionista dels seus participants. Els protagonistes cerquen activament l'objectiu de la càmera per lluir el treball de tot un any en maquillatge, vestuari i carrosses. Reptes i tècniques fotogràfiques Tot i les facilitats, els professionals s'enfronten a obstacles estètics i tècnics: Contaminació visual: Elements urbans com senyals de trànsit reflectants o cartells comercials que obliguen a fer plans tancats i primers plans. Cerca de la singularitat: La lluita per trobar angles únics, com picats des de balcons o fotografies arran de terra. Dificultats tècniques: L'ús del flaix durant la nit es complica per la presència de confeti, que pot generar taques de llum i malmetre la imatge. Producció audiovisual i arxiu històric L'exposició ha passat de ser merament fotogràfica a esdevenir una mostra audiovisual completa. Actualment, es realitzen produccions de vídeo de gran format amb muntatges multi-càmera i so de qualitat. A més, les imatges seleccionades tenen una funció documental vital: "Aquestes fotografies passen a l'hemeroteca l'any rere l'any, convertint-se en el document històric d'unes festes." Consells per a futurs fotògrafs Per als qui vulguin capturar l'essència de la rua, es recomana: Perdre la por: Cal moure's amb llibertat entre les comparses (amb precaució pels vehicles). Cercar el detall: Apropar-se als rostres i integrar el públic per captar el calor humà. Tenir paciència: No sempre el personatge està a la disposició del fotògraf; cal saber esperar el moment precís de distensió.

  • 28'

    Anàlisi i memòria del 'No a la Guerra' un any després

    Balanç del conflicte a l'Iraq i impacte social El programa analitza les conseqüències de la intervenció militar a l'Iraq quan es compleix un any de les manifestacions multitudinàries del 15 de febrer de 2003. A través d'una entrevista amb l'expert Santiago Castellà i un reportatge a peu de carrer, s'examina la pèrdua de credibilitat de les institucions i el gir en la política exterior espanyola. L'efectivitat de les mobilitzacions del 2003 Tot i que les manifestacions no van aconseguir aturar la invasió armada, es consideren un èxit en diversos aspectes: • Van servir per constatar un rebuig majoritari a l'ús arbitrari de la força. • Van catalitzar un sentiment de solidaritat global a favor dels drets humans i la democràcia. • Van fer palesa la desconfiança profunda cap a les autoritats que justificaven la guerra amb motius que s'han demostrat falsos. Crisis de credibilitat i el paper d'Espanya L'expert Santiago Castellà destaca la gravetat d'haver basat una intervenció en proves inexistents d'armes de destrucció massiva: "Si en algun moment veritablement hagués un estat amb capacitat de tenir armes de destrucció massiva, és possible que ja no creguéssim als nostres governants." Sobre la posició del govern de José María Aznar, s'analitza el cost d'oportunitat: • S'ha abandonat l'eix tradicional de relacions amb el món àrab i Amèrica Llatina. • Espanya s'ha alineat amb els Estats Units i la Gran Bretanya, deixant de banda el seu paper històric com a mediador. La veu del carrer a Tarragona El reportatge de Marta Montagut recull la polaritat de l'opinió pública tarragonina: • Crítiques severes: Molts ciutadans encara veuen la guerra com un "robatori" motivat pel petroli i una acció il·legal. • Diferència generacional i ideològica: Mentre uns recorden les marxes com un moment d'orgull democràtic, d'altres es mostren resignats o critiquen la politització de les protestes. • Situació actual: La percepció és que la postguerra està sent més dura i caòtica que el conflicte inicial.

  • 14'

    Preparatius i rivalitat sana del Carnaval de Tarragona i Reus

    Inici del Carnaval de Tarragona i Reus El programa de Tarragona Ràdio presenta el tret de sortida del Carnaval de Tarragona, que comença aquest cap de setmana amb actes destacats i una agenda plena d'intensitat. L'entrevista reuneix representants de les dues ciutats per analitzar la programació i la històrica rivalitat festiva. La rivalitat entre ciutats: "A Tarragona manxant i a Reus enganxant" Un dels moments més esperats és la visita de les comparses de Reus a Tarragona, un acte marcat per l'humor i el sarcasme conegut com el pica-pica entre ciutats. Dolors Soler (Federació de Reus) avança que la seva temàtica anirà de "banyes i toreros" i promet molta sàtira. Pepita Montero (Comissió de Tarragona) destaca que aquesta competitivitat és beneficiosa, ja que motiva les comparses a esmerçar-se més cada any en els seus disfresses. Gastronomia festiva i germandat A malgrat la rivalitat, el carnaval també és un espai de convivència reflectit en la combinació de productes locals: El Xarró Tarragoní: un caldo gastronòmic que es repartirà diumenge a partir de les 10 del matí per agafar forces. La Begudeta: una barreja de Chartreuse de Tarragona amb Almendrina de Reus. Vermut Miró: la contribució de Reus per a la jornada de diumenge. "Aquesta rivalitat és beneficiosa per a tots... al final ens anem tots a dinar junts i ho passem molt bé." Novetats i dies clau de la celebració S'han destacat diversos canvis i esdeveniments per a la setmana vinent: Canvi de recorregut: La Gran Rua de dissabte (dia 21) canvia d'itinerari. Sortirà del carrer Ramón y Cajal i pujarà cap a la Rambla, buscant ser més amena i fluida. Actes infantils: Divendres 20 se celebra la Rueta Infantil, a més de la Fira de Xauxa per als més petits. Figures festives: Ja s'han presentat el Ninot i la Ninota, elements centrals de l'imaginari del carnaval tarragoní.