Crims i execucions al segle XIX a Tarragona
L'entrevista amb l'autor Manel ens submergeix en la crònica negra de les comarques de Tarragona durant el segle XIX. A través del seu llibre, que recull 14 casos reals, s'analitza la crueltat dels crims de l'època i la contundència de la justícia. Casos destacats Josepa Pasqual: Una dona de Sant Carles de la Ràpita que va assassinar el seu marit, de cognom Matamoros, amb evidents signes de violència sexual i simbòlica. Pere de Valls: Citat en les cançons de Lluís Llach, era un sàdic que gaudia veient l'agonia de les seves víctimes i va ser executat a la forca. El Panxample: Un personatge que va esdevenir una figura mítica de por (com el Papus) i que va acabar afusellat per la mort de militars. Mètodes d'execució i espectacle públic L'autor descriu amb detall com la mort era un esdeveniment social: "Les execucions eren com avui dia el futbol o Gran Hermano; venien milers de persones de tota la comarca." Es distingeixen diversos mètodes segons la condició del reu: 1. La forca: El mètode més antic, sovint seguit de l'esquarterament del cos. 2. El garrot vil: Evolució de la forca, amb categories segons el llinatge (noble o peu). 3. L'afusellament: Reservat principalment per a delictes que involucraven militars o sota el codi militar. Els Mossos d'Esquadra de l'època Curiosament, el llibre destaca l'eficàcia dels Mossos d'Esquadra, comparant-los amb Sherlock Holmes per la seva capacitat d'investigació. S'explica com resolien casos seguint pistes mínimes, com un botó perdut o la procedència d'un misto artesanal, sota el comandament de figures com Vidal Pujadas de Botarell.

