Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1247 episodis
RSS

episodis

1141-1152 de 1247
  • 14'

    Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona

    Presentació del Festival i Joves Talents L'entrevista se centra en la nova edició del Festival Internacional d'Òrgan de Tarragona, destacant la voluntat de promocionar joves valors locals. Un exemple clar és la soprano tarragonina Marta Mateu, deixebla brillant del conservatori que oferirà un concert el 22 de juliol. La seva progressió sota el mestratge de la senyora Xova a València és un dels reclams del cicle. Programació Destacada El festival s'estén de juny a setembre amb un concert mensual aproximadament: * 19 de juny: Concert inaugural de Malcolm Russell a la Capella de la Mare de Déu del Claustre. * 22 de juliol: Actuació de l'organista Can Iorga amb la soprano Marta Mateu. * 17 d'agost: Recital de José Luis González Uriol, catedràtic de Saragossa i expert en música antiga. * 4 de setembre: Concert de música de cambra amb òrgan i violoncel a càrrec de Joan Maria Mas Bonet i Adolfo Gutiérrez Arenas. * 25 i 26 de setembre: Tancament dins les festes de Santa Tecla amb el grup I Gemelli Consort d'Itàlia. La Situació de l'Instrument i l'Artesania Es posa de manifest la precària situació de l'òrgan a Catalunya, recordant que durant la Guerra Civil es van perdre prop de mil instruments barrocs. Jordi Vergés subratlla la complexitat de l'ofici d' organer: "Construir un òrgan és una filigrana terrible; cal saber fusteria, fundició, acústica i és costosíssim." Actualment, la manca de pressupost i de tallers especialitzats (només en queden tres o quatre actius a Catalunya) dificulta la recuperació de la tradició. A més, es lamenta que molts auditoris moderns no incloguin aquest instrument en les seves instal·lacions. Projectes de Futur i Projecció Internacional S'esmenta el projecte de reconstrucció de l'òrgan de la Catedral de Tarragona, que conserva una façana del segle XVI però necessita un material sonor completament nou i de qualitat. Malgrat la falta de recursos, el festival té una gran projecció: el propi Vergés ha enregistrat discs amb discogràfiques de prestigi a Seattle (EUA), on la cultura de l'òrgan està molt més arrelada a les universitats.

  • 13'

    La Prova dels Tres Mesos i la Normalització de la Gralla

    La Revolució del So Tradicional a Tarragona L'episodi se centra en la celebració de la Prova dels Tres Mesos, un esdeveniment clau per al món graller tarragoní que serveix com a procurador de qualitat per a la Festa Major de Santa Tecla. A través de la conversa amb Roser Oliver i Miquel González, s'explora el passat, el present i el futur d'aquest instrument tan arrelat. Detalls de l'Esdeveniment Data i lloc: Dissabte a les 20:00 h a la Plaça del Sedassos, Tarragona. Participants: Sis colles locals (Tocaferro, L'Alfàbrega, El Molnàs, Quatre Garrofers, Pelacanyes i Sonat) més la colla convidada, els Grallers de la Corda de Vilanova. Estructura: Cada grup local interpreta tres peces obligatòries: una de concert o ball, una de cercavila i una peça del seguici popular. La Professionalització i l'Ensenyament Els convidats destaquen la transformació de la gralla de ser un instrument autodidacta a formar part dels currículums de les escoles de música i conservatoris. Aquest canvi permet que la gralla sigui considerada un instrument musical de ple dret: "Ara la cosa es normalitza, es comença a impartir la gralla i el solfeig d'una manera indestriable, com ha de ser." Reptes de Futur Tot i els avenços dels darrers deu anys, els experts coincideixen que encara queda camí per recórrer en la normalització acadèmica i en el reconeixement dels instrumentistes tradicionals com a músics amb lletres majúscules. La innovació en la fabricació d'instruments, amb gralles més afinades i temperades, és una altra de les claus del moment actual.

  • 15'

    Seguretat i vigilància a les platges de Tarragona

    Dispositiu de Seguretat de la Creu Roja a les Platges En aquesta sessió es detallen les mesures de seguretat i el desplegament de la Creu Roja al litoral tarragoní per a la temporada d'estiu. El dispositiu compta amb 160 socorristes diaris que cobreixen un total de 49 platges en 14 municipis, amb un esforç especial en la prevenció d'incidents. Significat de les Banderes i Normativa És fonamental que els banyistes respectin el codi de colors de les banderes, ja que les condicions poden canviar sobtadament: Bandera Verda: El bany està permès sense riscos especials. Bandera Groga: Es recomana prudència extrema i atenció als canvis. Bandera Vermella: Significa prohibició absoluta del bany. No és una recomanació, sinó una norma basada en la Llei de Costes. "Prohibit vol dir prohibit. La bandera vermella significa prohibició per risc de corrents o altres perills." La Problemàtica de les Meduses S'ha tractat la presència de meduses com a factor per canviar el color de la bandera: Inici d'estiu: Apareixen meduses petites i transparents amb poc poder urticant. Juliol i agost: Arriben exemplars amb tentacles lilosos que són molt més irritants i perillosos. Es recorda que no s'han de tocar mai, ja que poden provocar inflamacions greus en pells sensibles. Infraestructura i Prevenció de la Calor El servei inclou una àmplia infraestructura per garantir l'accessibilitat i el rescat: Cadires amfíbies: 11 unitats per a persones amb mobilitat reduïda. Vigilància: Torres de control, motos aquàtiques i embarcacions tipus Zodiac. Pla de Calor: Un programa preventiu adreçat especialment a la gent gran i col·lectius vulnerables per evitar hipotèmies i cops de calor. Finalment, s'ha destacat la nova capacitat de la Guàrdia Urbana per sancionar aquells que ignorin la bandera vermella, una mesura dissuasòria per protegir tant els banyistes com els propis socorristes.

  • 11'

    Festival de l'Esbart Dansaire al Teatre Metropol

    Presentació de la Temporada 2004 de l'Esbart Dansaire L'entrevista a Salvador Fà, director tècnic de l'Esbart Dansaire de Tarragona, desvela els detalls del pròxim festival que tindrà lloc al Teatre Metropol. Aquest esdeveniment es concep com un homenatge als socis i una mostra del treball de creació i recuperació coreogràfica de l'entitat. Novetats i Estrenes del Repertori L'Esbart aposta per la renovació constant per mantenir l'interès del públic. En aquesta edició es presenten fins a tres estrenes destacades: Dansant de Galop: Basada en el galop del Pallars, però adaptada per a l'escenari per guanyar vistositat. Jota Tibisenca: Una reinterpretació de les jotes de les Terres de l'Ebre, amb arranjaments musicals contemporanis. Fent Festa: Una peça de llarga durada (més de 20 minuts) que recrea l'ambient d'una festa major amb diversos gèneres com el vals o el contrapàs. Gestió de l'Espectacle i Vestuari L'entitat destaca per la seva gran capacitat logística i artística: El repertori actual de l'esbart és de prop de 90 danses. Es posa un èmfasi especial en el vestuari, gestionat per un equip propi que crea peces específiques per a cada coreografia. L'estructura del festival busca el ritme i l'agilitat, evitant pauses entre obres per no cansar el públic. "Volem que el públic es quedi amb una miqueta de gana i que no arribi mai a les dues hores d'espectacle." Compromís amb la Ciutat El festival manté el seu caràcter d'entrada gratuïta, una decisió conscient per agrair el suport dels seguidors i socis, malgrat que en altres localitats és habitual cobrar entrada per aquest tipus d'actuacions. El festival clourà amb clàssics com la Suite Marinera o el Ball de Gitanes.

  • 1'

    Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials

    Introducció i Benvinguda El contingut d'aquesta sessió se centra exclusivament en l'obertura de l'acte, on es realitza una reiteració d'agraïments cap als assistents i participants. Punts clau de la intervenció Reconeixement continuat: Es posa èmfasi en la gratitud durant els primers minuts de la trobada. Establiment de l'espai: La repetició del missatge d'agraïment indica una fase de recepció o d'espera que l'audiència s'acomodi. "Gràcies." L'estructura de la intervenció és senzilla però formal, marcant el ritme d'inici de l'esdeveniment.

  • 6'

    Cloenda i lectures públiques dels tallers d'escriptura a Tarragona

    Lectura Pública a Tarragona Els alumnes dels tallers d'escriptura de la ciutat han organitzat una jornada especial per compartir els fruits del seu treball. Sota el títol Tradicions Eròtiques i Altres Contes, l'acte proposa una immersió en la creativitat literària local a la plaça de Dames i Vells. Estructura i Metodologia dels Tallers El projecte s'ha dividit en tres modalitats diferenciades, adaptades a diversos públics i estils d'aprenentatge: Taller Itinerant: Una proposta basada en l'entorn urbà. Els participants recorren espais reals com la muralla romana o la platja per construir relats històrics o descriptius. Taller Estable: Un taller d'aula centrat en la tècnica literària, com la construcció d'atmosferes de terror o el desenvolupament d'inicis donats. Grup de Joves: Dirigit a nois i noies de 14 a 18 anys a l'Institut Martí i Franquès, amb un enfocament pedagògic similar al taller d'aula. Objectius i Futur del Projecte L'objectiu principal és portar la literatura al carrer i permetre que els nous escriptors experimentin la reacció directa del públic. La responsable destaca que: "La millor manera de veure si uns textos literaris funcionen o no és percebent la reacció que hi ha en el públic." Amb uns 30 participants actius aquest curs, el balanç és extremadament positiu. L'Ajuntament de Tarragona ja preveu donar continuïtat a aquestes iniciatives de formació permanent de cara al proper setembre.

  • 14'

    Activitats educatives sobre la Tàrraco romana

    L'aprenentatge del món romà en l'edat infantil El Camp d'Aprenentatge de Tarragona ha dissenyat una proposta educativa innovadora per a infants d'entre sis i vuit anys. Malgrat el repte que suposava introduir continguts històrics a edats tan primerenques, l'activitat ha demostrat ser un èxit després d'un any de proves, combinant la narrativa, el joc i l'experimentació directa. L'enigma de la medusa: El conte com a porta d'entrada El punt de partida és el conte L'enigma de la medusa, creat pel dibuixant Lugo Prades. Aquesta eina pedagògica té les següents característiques: Fidelitat històrica: Tot i ser una ficció, reprodueix amb exactitud els set monuments més importants de Tàrraco. Interactivitat: Els nens han de resoldre enigmes, trobar lletres amagades i desxifrar pergamins per formar la paraula "Tàrraco" i desfer un encanteri. Immersió: Els personatges no tenen nom perquè cada infant pugui personalitzar la història. L'aula taller: Viure com un romà L'activitat es trasllada a una aula totalment ambientada que simula una domus i els carrers de la ciutat, on els alumnes poden: Vestir-se segons l'estatus social (senadors, patricis o esclaus). Explorar la vida quotidiana: Visitar botigues de queviures, una botiga de cosmètics romans i una thermopolia (menjar preparat per a les classes baixes). Descobrir costums curiosos: Com l'ús d'urina per rentar-se les dents o l'existència de la comuna (vater) compartida al costat de la cuina. Manipular materials: Tocar productes, muntar un mosaic gegant i interactuar amb una maqueta de la ciutat de gran format. "No és una aula exposició, sinó una aula taller on provoquem que l'alumne toqui i manipuli els productes." Ruta i simulacions a la ciutat La jornada finalitza amb una part pràctica als monuments reals: Visita al Circ, on es realitzen simulacions de curses de quadrigues i vigues. Visita al Museu per veure el mosaic real de la Medusa que apareix al conte. Jocs romans a l'aire lliure al voltant de l'impluvium.

  • 29'

    L'urbanisme i el futur de Tarragona amb Àngel Fernández

    Plans d'Expansió i Urbanisme a Tarragona L'entrevista amb Àngel Fernández, tinent d'alcalde d'urbanisme, se centra en el desenvolupament de la ciutat sota el marc del Pla General de 1995. El projecte més destacat és el de Terrescavades, una zona d'eixample que busca pal·liar el dèficit de sòl urbà i habitatge. Projecte de Terrescavades i Polèmica Veïnal • El pla no és improvisat, ja que prové d'una planificació de fa nou anys. • Es preveu la construcció d'unes 1.000 vivendes de protecció oficial. • Els veïns contraris seran indemnitzats o incorporats al pla parcial segons la llei. • Les obres de la primera fase començaran en un any, però la zona baixa podria tardar entre 5 i 6 anys. Infraestructures i Comunicacions Llegada de l'AVE al Camp de Tarragona el 2006: • La ministra de Foment ha confirmat l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació de Perafort. • L'Ajuntament té preparada una reserva d'espai per garantir una connexió ràpida entre el centre de la ciutat i l'estació. "Tarragona ha estat una província oblidada pel Govern central en matèria d'infraestructures, i l'arribada de l'AVE és un acte de justícia." Millores als Barris i Equipaments Socials • Piscines: Obertura de la piscina de Sant Pere i Sant Pau aquest juny i adjudicació de la de Bonavista. • Equipaments: Construcció de llars d'avis i escoles bressol a Sant Salvador, Torreforta i Entrepins. • Via Augusta: Inici de les obres de remodelació a l'octubre per dignificar els accessos a la ciutat amb noves rotondes. • Pàrquing Jaume I: Finalització de les excavacions i compromís de minimitzar les molèsties als veïns i al rectorat de la URV. Revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) Fernández respon a les crítiques de l'oposició afirmant que la revisió es fa amb cura i participació de les associacions de veïns. Es preveu que el text vagi a aprovació inicial després de Santa Tecla i sigui una realitat definitiva l'any 2005.

  • 29'

    Canvi de rumb a l'Arquebisbat de Tarragona

    Balanç de l'etapa del Dr. Martínez Sistach Els tertulians analitzen els set anys del Dr. Lluís Martínez Sistach al capdavant de l'arxidiòcesi (1997-2004). Es destaca la seva tasca en la implementació de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense i la seva gran proximitat humana. • Accessibilitat: Tots coincideixen que ha estat un pastor proper, assequible i amb les portes sempre obertes. • Visió pastoral: Ha sabut equilibrar el seu rigor com a canonista amb una gran comprensió de la realitat social i cultural. • Trasllat a Barcelona: El seu nomenament com a arquebisbe de Barcelona es veu no tant com un premi, sinó com un repte difícil davant la nova divisió de la diòcesi barcelonina. El perfil del successor: Jaume Pujol Balcells L'anunci de Jaume Pujol Balcells, membre de l' Opus Dei i professor a la Universitat de Navarra, ha generat diverses reaccions: Inquietuds de la comunitat • Manca d'experiència pastoral: S'assenyala amb sorpresa que el nou arquebisbe no hagi estat bisbe prèviament ni tingui experiència directa en parròquies. • Vincle amb el territori: Preocupa el seu desconeixement de la realitat local de Tarragona després d'anys a Navarra. • Pluralitat: Els convidats subratllen la necessitat que el nou arquebisbe respecti la pluralitat de l'Església catalana i no imposi visions conservadores. L'encaix de l'Església Catalana i Roma El debat aborda la reorganització eclesiàstica a Catalunya: "L'Església catalana ha tingut sempre molta veneració per Roma, però no sempre s'ha sentit compresa ni ben tractada." Impacte en la jerarquia • Pèrdua de pes de Tarragona: Es percep una clara degradació de la influència de la seu tarragonina davant la nova configuració de les províncies eclesiàstiques. • Mètodes de nomenament: Tant el vicari general, mossèn Miquel Barberà, com els laics critiquen el secretisme de Roma i el fet de no haver consultat les institucions locals. • Interrogant de futur: L'etapa s'obre amb incertesa però amb una voluntat ferma de col·laboració per part del laïcat i les associacions.

  • 12'

    Balanç de la campanya de la Renda a Tarragona

    Valoració positiva i demanda sense precedents L'Agència Tributària de Tarragona, representada pel seu delegat Eduardo Palacio, fa un balanç molt satisfactori de la campanya de la renda actual. La resposta dels contribuents ha estat més ràpida i massiva del que es preveia inicialment, superant totes les expectatives de l'administració. Tot i l'alta demanda, no s'ha arribat al col·lapse gràcies a l'esforç del personal i la col·laboració d'altres institucions com ajuntaments i la Diputació de Tarragona. Dades clau de devolucions i tràmits L'agilització de les devolucions ha estat un dels punts més destacats de la campanya: S'han presentat ja 115.000 declaracions a retornar. Ja s'han retornat 65 milions d'euros, xifra que correspon al 81% de les declaracions presentades fins ara. El ritme de devolucions ha augmentat un 55% respecte a l'any anterior. Es preveu acabar la campanya (1 de juliol) havent retornat prop del 85% de les sol·licituds. L'èxit de l'esborrany i la via telemàtica Aquesta campanya ha estat marcada per la implantació del borrador (esborrany), una novetat que ha tingut una acollida excel·lent: S'han sol·licitat 120.000 esborranys, dels quals ja se n'han confirmat 17.000 com a declaracions definitives. L'ús d'Internet continua a l'alça: Tarragona ja suma 57.000 declaracions online, amb una previsió d'arribar a les 80.000. Suport al contribuent i terminis El delegat recorda que l'objectiu principal és facilitar el compliment de les obligacions tributàries. Atesa l'alta demanda, s'ha ampliat el termini per demanar l'esborrany o les dades fiscals fins al 20 de juny. Aquells que encara no hagin demanat cita prèvia poden intentar trobar els últims forats disponibles trucant als telèfons habilitats. "En mitja hora, un contribuent pot sortir de casa seva i tornar amb la declaració feta, presentada i enviada per Internet des dels nostres centres."

  • 7'

    Anàlisi de Problemes Tècnics i Supervivència en Sistemes

    Resum de la Sessió Aquesta sessió s'ha centrat en la identificació d'incidències crítiques que poden comprometre la viabilitat dels projectes. S'ha posat un èmfasi especial en la resolució de conflictes derivats de sistemes externs i la importància d'una gestió eficient del temps. Punts Clau de la Discussió Detecció de Problemes: S'ha subratllat la necessitat d'entendre que certes configuracions poden causar un error fatal que resultaria en la frase: "Si poseu més, es pot entendre que és un problema i no sobreviureu." Integració amb AiNoQ: S'ha confirmat que la part tècnica relacionada amb el sistema AiNoQ ja està correctament gestionada i ordenada (sorted). Gestió del Temps: S'ha esmentat el desplaçament horari com un factor a tenir en compte en les entregues i la coordinació. Conclusions L'equip ha de vigilar la càrrega de dades per evitar el col·lapse del sistema i assegurar-se que els fluxos amb eines de tercers es mantinguin estables.

  • 14'

    Selectivitat a Tarragona: Nervis i Ambient al Campus

    Crònica de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) El reportatge connecta amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio al Campus de Sant Pere Sescelades, on més de 2.000 estudiants del Camp de Tarragona han iniciat els exàmens de la selectivitat. La jornada ha començat amb la prova de llengua castellana i literatura, i l'ambient oscil·la entre el relleu post-examen i el neguit per les proves següents. L'Experiència dels Estudiants Diversos alumnes han compartit les seves sensacions després del primer contacte amb el tribunal: Preparació i nervis: Molts confessen haver passat les hores prèvies en un estat de constant repàs, tot i les recomanacions de descans per part del professorat. Mètodes de relaxació: Ha destacat el cas d'una alumna que ha recorregut a la valeriana per controlar el "pànic escènic", comparant la pressió de l'examen amb la de sortir a un escenari de teatre. Assignatures temudes: Mentre que el català es percep generalment com a més assequible, matèries com història, química o anglès generen més preocupació pel volum de temari. Debat sobre el sistema: Hi ha opinions dividides sobre la justícia de la prova: > "No crec que ens hauríem de jugar totes les cartes per poder fer una carrera en tres dies." Veu de l'Organització Maria Bargalló, directora de l'escola de pregrau, ha confirmat la normalitat de la jornada: Sense incidències: Els 13 tribunals de la demarcació (Tarragona, Reus i Tortosa) funcionen correctament. Novetats curriculars: Enguany s'ha introduït l'assignatura d'Història de la Música. Seguretat: S'ha posat èmfasi en la custòdia i el secretisme dels exàmens per garantir la igualtat d'oportunitats. El professorat viu aquests dies amb un neguit compartit, intentant facilitar al màxim el tràmit als joves i oferint suport constant durant els descansos.