Visions de 'Maria Rosa' de Guimerà i el teatre clàssic català
El muntatge d'Àngel Alonso i el respecte a Guimerà Aquesta nova producció de Maria Rosa es distancia d'altres versions contemporànies per retornar directament al text original d'Àngel Guimerà. Segons l'actriu, el director Àngel Alonso ha optat per una proposta que destaca per: Fidelitat lingüística: Es mantenen els arcaïsmes i el llenguatge "falsament popular" original, buscant-ne la força poètica i la màgia sonora. Prioritat dramàtica: El muntatge posa l'accent en la història amorosa i el conflicte emocional per sobre del context social, tot i que manté l'equilibri amb la pressió de l'entorn. El poble com a personatge: La col·lectivitat (els treballadors de la carretera) actua com un personatge coral que interfereix en les passions individuals. Temes universals i actualitat del personatge L'obra, malgrat ser un clàssic, manté una vigència absoluta gràcies als seus valors universals. El conflicte central de la protagonista és un reflex de dilemes que encara avui dia afecten moltes dones: "Es fa un embolic entre l'amor que ella creu que li han ensenyat, la cosa social, i el que veu que li està passant... ella mateixa no s'admet el que sent." L'actriu subratlla que aquesta lluita interna entre la pressió social i el desig propi provoca un caos emocional que no té data de caducitat. La importància de la gira i la normalització dels clàssics L'entrevista també reflexiona sobre la recepció del públic fora de Barcelona i la necessitat de consolidar un repertori clàssic català estable: Relleu actoral: S'explica el canvi de protagonista durant la gira d'aquest muntatge estrenat al Teatre Nacional de Catalunya. Falta de familiaritat: Es compara la situació de Catalunya amb països com Anglaterra, on obres de Shakespeare es representen contínuament. Necessitat de continuïtat: S'apunta que si els clàssics es fessin més sovint, el públic els tindria més assumits com a part de la vida quotidiana.

