Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

217-228 de 562
  • 17'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Introducció a la sessió Aquest document recull una sèrie de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament homogeni i se centra exclusivament en l'expressió de cortesia Bona nit. Punts clau de la interacció Repetició constant: L'ús de la fórmula de comiat o salutació és l'únic element present. Ritme regular: Les entrades es produeixen amb una freqüència aproximada de cada 30 segons. Absència de contingut addicional: No es desenvolupa cap tema de conversa ni s'aporta informació extra. "Bona nit" En resum, el text serveix com a mostra d'una interacció ritualitzada o d'una prova de transmissió on la concisió és la característica principal.

  • 10'

    Dani Pérez porta l'espectacle 'Los unos por los otros' a Tarragona

    Monòlegs i energia al Teatre Magatzem El monologuista Dani Pérez visita la ciutat de Tarragona per presentar el seu espectacle Los unos por los otros. Amb una trajectòria de nou anys sobre els escenaris, l'artista proposa un humor que s'allunya del format estàndard del stand-up americà per endinsar-se en una proposta molt més dinàmica, gestual i física. Un estil propi i influències L'espectacle es defineix per diversos elements claus: * Interacció amb el públic: L'obra s'ha anat construint a partir de les reaccions dels espectadors en xous anteriors. * Humor de la quotidianitat: Tracta temes com la parella o les situacions familiars portades a l'absurd i l'exageració. * Relleu generacional: Se'l compara amb mestres de l'humor com Pepe Rubianes, qui ell mateix reconeix com la seva principal influència, a més de referents com el Tricicle o Gila. Característiques de l'actuació "Jo soc més de batalla, d'anar movent-me i d'anar escenificant mentre vaig narrant la història." A diferència dels monòlegs estàtics, Pérez destaca per la seva intensitat física, arribant a suar literalment la samarreta a causa de l'activitat constant a l'escenari. L'artista també subratlla la importància de la improvisació, assegurant que cap funció és igual a l'anterior gràcies a la comunió que s'estableix amb el públic. Detalls de la funció L'espectacle tindrà lloc al Teatre Magatzem de Tarragona el divendres 24 i dissabte 25 a les 22:00h. Pérez convida tothom a gaudir d'una obra que reivindica que, en el fons, tots som iguals en les nostres virtuts i defectes.

  • 29'

    Pregó de Santa Tecla 2004: Tarragona i Klagenfurt

    Benvinguda i Presentació del Pregoner L'acte s'inicia amb la presentació formal d'Harald Scheuker, alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt, com a pregoner de les festes de Santa Tecla 2004. Es destaca la seva trajectòria professional a Caríntia i la seva vinculació especial amb Tarragona, no només pel procés d'agermanament, sinó per una coincidència personal significativa: "La data de naixement del nostre bon pregoner és, precisament, el dia 23 de setembre de 1940, dia de Santa Tecla, patrona de Tarragona." Relacions Històriques i Culturals entre Àustria i Catalunya El parlament de Scheuker fa un recorregut històric per subratllar els vincles entre ambdues nacions: • L'Ordre del Cister: L'origen comú en el segle XIV a través dels monestirs de Poblet i Santes Creus a Catalunya, i el de Viktring a prop de Klagenfurt. • La Dinastia dels Àustria: El projecte polític supranacional dels segles XVI i XVII que unia Madrid i Viena, destacant la influència cultural i la difusió de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a Àustria. • Conflictes Compartits: Tant el desastre de la Guerra de Successió com l'expansionisme napoleònic van afectar paral·lelament ambdues ciutats. La Construcció de la Nova Europa Es reflexiona sobre el pas de l'Europa dels súbdits a l'Europa dels ciutadans. Scheuker reivindica figures intel·lectuals com Ingeborg Bachmann i el filòsof Karl Popper per defensar una societat oberta i plural. Reptes i Identitat • Pluralisme: L'autor defensa que la supranacionalitat i la immigració són elements enriquidors i no amenaces per a les identitats nacionals. • Reconeixement Lingüístic: Es fa una crida a una Europa que reconegui i potenciï la llengua i cultura catalana, així com l'eslovena. • Desconnexió Institucional: Es lamenta la baixa participació electoral i el burocratisme de Brussel·les, proposant els agermanaments municipals com el camí més directe de relació entre persones. L'Agermanament Tarragona-Klagenfurt Es detallen trenta anys de col·laboració (1974-2004) iniciats per l'intercanvi de palmes de Setmana Santa. S'esmenten projectes concrets com: • El programa Erasmus entre les universitats d'ambdues ciutats. • Intercanvis juvenils, culturals i esportius (exposicions de pintura, corals i orquestres). • El mosaic del drac (escut de Klagenfurt) al passeig de Sant Antoni a Tarragona. Cloenda de l'Alcalde de Tarragona Finalment, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, agraeix el pregó i dóna la benvinguda al nou Arquebisbe. Reivindica la condició de Tarragona com a capital de la tarraconense i tanca l'acte convidant a la felicitat i la germanor durant les festes.

  • 1h 27min

    Pregó de Santa Tecla 2004 i Lliurament del Premi al Balcó

    L'Inici Oficial de les Festes de Santa Tecla L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio cobreix l'acte institucional del pregó de la Festa Major de Santa Tecla, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament. Enguany, el protocol s'ha invertit per evitar esperes innecessàries a la gent que omple la plaça de la Font: primer es realitza el pregó i l'entrega de premis, i posteriorment es surt al balcó per a la tronada i l'inici de la festa popular. Reconeixement a la Cooperativa Obrera Tarragonense Abans del pregó, s'ha celebrat el lliurament del Premi al Balcó 2004, atorgat per Òmnium Cultural. El guardó ha recaigut en la Cooperativa Obrera Tarragonense en motiu del seu centenari. • Història: Fundada el 1904, va néixer com una cooperativa de consum per ajudar les classes populars en temps de crisi. • Cultura: L'entitat s'ha consolidat com un referent social i cultural a la ciutat, acollint nombroses seccions excursionistes, corals i esportives. • Sergi Xirinacs, el seu president, ha destacat en el seu agraïment que: "Aquest guardó ha de servir per esperonar la imaginació i encarar els cent anys que venen." El Pregó de Harald Schöcher (Klagenfurt) El pregoner d'aquest any ha estat l'alcalde de Klagenfurt, Harald Schöcher, ciutat austríaca germanada amb Tarragona. La seva intervenció ha estat marcada per un fort sentiment europeista. • Vincles històrics: Ha repassat la història compartida entre Àustria i Catalunya, des dels orígens cistercencs fins a la dinastia dels Àustries i els desastres de les tropes napoleòniques. • Europa dels ciutadans: Schöcher ha defensat una Europa plural, que protegeixi les llengües minoritàries (com el català) i que sigui un espai d'integració. • La germanor: Ha recordat els 30 anys de relacions entre les dues ciutats, iniciades per l'associació Amics d'Àustria. Cloenda i Inici de la Tronada L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha tancat l'acte amb una crida a la felicitat i l'agermanament de tots els tarragonins. En acabar, les autoritats han sortit al balcó per presenciar: El triple toc de pregó dels trompeters municipals. La tronada a càrrec de la pirotècnia Arcoiris. L'arrencada dels gegants i dels músics a la plaça, iniciant el programa popular amb el tradicional pasdoble Amparito Roca.

  • 11'

    Festa Major de Santa Tecla: Cafè, Copa i Puro per un Duro

    Un clàssic de Santa Tecla a la Plaça del Rei L'episodi ens trasllada al cor de les festes de Santa Tecla a Tarragona, concretament a l'acte popular de Cafè, Copa i Puro per un Duro. La reportera Núria Cartanyà descriu una situació de gran expectació, amb cues massives que s'estenen des de la Plaça del Rei fins a la Plaça del Fòrum. L'organització és exhaustiva, amb punts de repartiment ràpid per gestionar milers de gots de cafè i puros. La tradició del Duro Un dels elements més característics de l'acte és el pagament simbòlic amb duros (monedes de 5 pessetes). En el programa es discuteix el futur d'aquesta tradició a causa de la dificultat creixent per trobar aquestes monedes: Els assistents, com el Fermín, encara guarden reserves de monedes antigues per poder participar-hi. S'especula sobre la transició als cèntims d'euro per a futures edicions. Es comenta amb humor la possibilitat d'un mercat negre de duros o d'anar a col·leccionistes. Ambient i cultura local L'esdeveniment està amenitzat per l'Orquestra Cimarrón, que omple la plaça amb música de ball mentre la gent espera el seu torn a la barra. A més, es recullen testimonis de: L'esforç dels voluntaris i treballadors darrere la barra, com l'Òscar, omplint centenars de gots. L'anècdota de ciutadans fent dieta en plena festa major. La confirmació del concert del grup Els 5 al Parc de les Granotes el proper dissabte. "Ha de ser el duro d'abans, el duro rodó. L'any que ve potser ja haurem d'utilitzar els cèntims d'euro."

  • 18'

    Entrevista a Pepet i Marieta: Concert a Tarragona

    Pepet i Marieta actuen al Parc de les Granotes L'artista Pepet, líder del projecte musical Pepet i Marieta, és entrevistat amb motiu del seu concert a Tarragona. Durant la conversa, es repassa la seva trajectòria, el seu estil desenfadat i l'èxit de la seva gira actual. L'espectacle i la posada en escena Estil directe: El grup es defineix per la seva falta de complexos i unes lletres directes, sovint barrejant música amb elements de teatre i striptease. Dualitat personal: En Pepet confessa ser una persona tímida en la vida quotidiana, però experimenta una metamorfosi absoluta un cop puja a l'escenari, on es mostra exhibicionista. La banda: L'acompanya la banda La Mandanga, formada principalment per amics d'Ulladecona i la seva parella a les percussions. Gira i acollida del públic "A l'escenari me trobo molt a gust i me'n vaig del món." Èxit territorial: Han tingut grans acollides a llocs com Andorra, Reus i, especialment, a les Terres de l'Ebre i el seu poble natal, Ulladecona. Composició: Malgrat la senzillesa aparent de les seves cançons, l'autor dedica molt de temps a la composició, buscant temes quotidians amb els quals la gent es pugui sentir identificada. Projectes futurs i anècdotes Garrafa Rock: El 2 d'octubre participaran en aquest festival a Ulladecona. Concert a la presó: Com a anècdota curiosa, el grup té programada una actuació a la presó de Tarragona per als interns. Suport musical: S'esmenta el suport de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que actuen com a referents i suport en el management.

  • 20'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi del contingut Aquest document presenta una seqüència repetitiva de salutacions formals. El terme central de tota la transcripció és "Bona nit", expressat de manera constant al llarg de tot el registre temporal. Punts clau de la interacció Uniformitat absoluta: No hi ha variació en el missatge transmès des de l'inici fins al final. Periodicitat: Es detecta una cadència regular en les intervencions, separades per intervals aproximats de 30 segons. Absència de diàleg: Tot i la repetició, no s'observa un intercanvi d'informació complex ni el desenvolupament de cap temàtica específica. Observacions rellevants "Bona nit" Aquesta frase constitueix la totalitat del corpus textual analitzat, reforçant una atmosfera de comiat o de benvinguda nocturna capturada en un bucle temporal.

  • 17'

    Tumbuktu: Fusió musical sense límits a Tarragona

    Entrevista amb el grup Tumbuktu En aquesta conversa, els membres de la formació tarragonina Tumbuktu (Pau i Dudy) expliquen l'origen, la filosofia i el futur d'aquest projecte musical caracteritzat per la seva numerosa formació i l'eclecticisme del seu so. Origen i denominació del grup El nom prové d'una idea de Toni, un dels membres, que el tenia al cap des de feia anys. Tot i que el nom evoca la ciutat africana i el Sàhara, els components aclareixen que no hi ha una relació musical directa amb la regió, sinó que es tracta més d'una qüestió conceptual o sonora. Una formació nombrosa i complexa El grup està format actualment per nou persones, incloent percussions, bateria, baix, dues guitarres, teclats i diverses veus (solistes i coristes). La convivència de tants músics dalt de l'escenari suposa un repte logístic i d'assaig, compartint local amb altres bandes com Twiris. Molts dels seus membres provenen d'altres projectes musicals de Tarragona com Els Penjats o Tarracorregue Quartet. Estil musical: La fusió total No es defineixen amb un sol estil, sinó que practiquen una fusió de ritmes calents: Reggae i Ska. Rumba i tocs de flamenc. Hip-hop i Samba. Propers passos i l'experiència del directe Es defineixen com una banda de música fiestera ideal per a cloure esdeveniments. Tenen previst un concert important al concurs DO de Tarragona el divendres 24 al Parc de les Granotes. Després d'una etapa de concerts, el grup planeja tancar-se a assajar durant l'hivern per polir temes i experimentar amb elements teatrals i nous formats de so. "La nostra intenció és passar-nos-ho bé nosaltres i contagiar el públic perquè s'ho passi bé."

  • 9'

    Entrevista a Sprinters: Pop Rock amb segell tarragoní

    Entrevista als membres del grup Sprinters El grup tarragoní Sprinters, representat en aquesta entrevista pel Jordi (baixista i cantant) i l'Adrià (guitarra rítmica), ens parlen de la seva trajectòria i el seu estil musical marcat per les influències clàssiques. Trajectòria i Activitat del Grup El grup es va formar a principis de l'estiu de l'any passat i va oferir el seu primer concert al novembre. Malgrat la seva curta vida, han mantingut una activitat frenètica amb 50 concerts en un sol any. Han estat el grup resident local a Torredembarra i han actuat en llocs tan diversos com Port Aventura, diversos hotels i fins i tot a Saragossa. Estil i Influències Musicals L'essència de Sprinters es defineix pel seu amor a la música de les dècades dels 60 i 70: * Els Beatles són la seva influència principal, prioritzant les harmonies vocals i el pop rock clàssic. * El seu repertori a les actuacions en directe es divideix habitualment en un 50% de temes propis i un 50% de versions de bandes llegendàries com Oasis, Beach Boys, Elvis Presley o Creedence Clearwater Revival. * Es defineixen com uns friquis del so de l'època, mencionant cançons menys evidents com "Rain" per la seva sonoritat innovadora. Pròxims Projectes i Reptes Estan immersos en la gravació d'una maqueta que bategen amb humor com la Sagrada Família per la lentitud del procés. Es preparen per al seu concert al DO de Tarragona aquest dissabte al Parc de les Granotes, amb la incorporació d'un nou bateria després de la marxa de la Júlia. "Hem nascut a l'època equivocada, havíem d'haver nascut als 60 o 70."

  • 17'

    Mios Tios: Hip-hop i rimes a Santa Tecla 2004

    Entrevista als Mios Tios per la Festa Major de Santa Tecla El grup de rap tarragoní Mios Tios, format per DJ Diox, FIAS i Ocaso, presenta el seu proper concert a les festes de Tarragona. L'actuació tindrà lloc el dijous 23 de setembre a les 23:00 h al Parc de les Granotes, compartint cartell amb Payo Malo. Trajectòria i l'escena local Tot i ser de Tarragona i Reus, el grup reconeix que sovint se'ls coneix més fora que a la seva pròpia ciutat, a causa de la major presència de comunitats de B-Boys a ciutats com Barcelona. Són un dels grups pioners de l'escena hip-hop a la província i defensen amb orgull la seva procedència. El futur disc: Palabras en la recámara Actualment estan en ple procés de gravació del seu primer LP, titulat "Palabras en la recámara", que preveuen publicar entre desembre i gener. "Les paraules són armament; es tracta de dir el que penses." El procés creatiu i el directe Composició: DJ Diox s'encarrega de la part musical mitjançant l'ús de samplers, agafant fragments de vinils —sovint trobats a preus molt baixos— per crear bases rítmiques úniques. Gravació: Primer s'enregistren les bases i després els MCs graven les veus a la cabina, buscant el flow i l'estil adequat. El Directe: Als seus concerts combinen temes clàssics amb avançaments del nou disc. Solen incloure espais per a la improvisació (freestyle) i col·laboracions amb artistes locals. L'entrevista conclou amb una rima a cappella per part de FIAS, demostrant l'agilitat verbal i el missatge crític característic del grup.

  • 11'

    Entrevista al grup Norton: Rock melòdic i nou disc

    Norton: La resurrecció del rock a través de l'evolució L'entrevista realitzada a la Rambla Nova de Tarragona presenta el projecte musical dels Norton, una formació d'Altafulla integrada per tres membres que han passat per diverses etapes i formacions abans de consolidar-se en l'actualitat. El trio, format pel Jordi (bateria), el Joan (guitarra i veu) i l'Oriol (baix), explica el seu camí des dels orígens com a High Leaf fins a la seva identitat sonora actual. D'on venen i cap a on van? El grup explica que la transició de High Leaf a Norton no va ser només un canvi de nom, sinó una metamorfosi estilística: Orígens: Van començar experimentant amb el rock psicodèlic. Transició melòdica: L'etapa amb una veu femenina els va portar cap a sons més suaus i melòdics. Essència actual: Han recuperat la força dels inicis però mantenint el gust per la melodia, definint-se ara com un trio de rock melòdic amb potència de guitarres. Influències i procés creatiu Tot i que cada membre té referents dispars, citen noms clau del gènere com Pearl Jam, Soundgarden, Nirvana i Audioslave. Sobre la seva dinàmica de treball, destaquen que: La composició és un procés col·lectiu on les idees individuals es transformen al local d'assaig. La seva configuració de trio és una "benedicció" per als tècnics de so per la seva simplicitat i rapidesa en els muntatges. "No pugem a fer el paperot; pugem a tocar i a expressar el que sentim a través de la música." Pròximes fites i nou disc Els Norton estan en un moment dolç amb projectes ambiciosos a l'horitzó: Concert a Tarragona: Actuació el divendres 24 al Parc de les Granotes. Primer disc d'estudi: Actualment estan en fase de masterització d'un àlbum produït per Jordi Mena (guitarrista de Jarabe de Palo). Lletres: Canten en anglès sobre temes quotidians i vivències personals, fugint de doctrinejaments o filosofies complexes.

  • 14'

    Entrevista al grup Main Road: Rock de Reus al DO Tarragona

    Main Road: Trajectòria, Influències i el pas pel DO Tarragona El grup reusenc Main Road visita els estudis de Tarragona Ràdio per parlar de la seva evolució i de la seva propera actuació en el marc del certamen DO. Els components del grup, majoritàriament de Reus (amb un integrant de la Selva del Camp), repassen els seus inicis i la situació actual de la música en directe a la demarcació. Inicis i Evolució de la Banda La banda va començar l'any 2001 gairebé des de zero, amb pocs coneixements tècnics dels instruments, però amb molta empenta: Formació actual: Són 6 membres, incloent l'última incorporació del teclista Jon Arnau Pàmies. Evolució musical: Han passat d'aprendre els acords bàsics a tenir un repertori consolidat de gairebé 20 temes propis. Estil: Malgrat que no els agrada posar-se etiquetes, defineixen el seu so com a pop-rock britànic o friki rock-pop. Escena Musical: Reus vs. Tarragona Els membres de la banda fan una crítica constructiva sobre la falta de suport institucional a la seva ciutat natal: "A vegades et fa com a vergonya ser de Reus... en tema festes, la veritat és que envegem Tarragona." Destaquen que a Tarragona hi ha més cultura de concerts i sales amb programacions estables com La Boqueria. Reivindiquen espais com La Palma a Reus, tot i que consideren que està infrautilitzat. Projectes i Concerts Actuació al DO: Concert previst per al divendres dia 24 a les 01:30 hores, on presentaran una cançó inèdita com a regal per al públic de Tarragona. Discografia: Han editat una segona maqueta més professional (500 còpies) autoproduïda amb el suport d’Edicions Singulars. Influències: Cituen referents del panorama britànic com Oasis, Coldplay, Muse i Travis. Futur: Tenen la intenció de seguir gravant material nou, utilitzant mètodes d'autoedició per tenir referències pròpies abans de tornar a l'estudi.