Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004

·562 episodis
RSS

episodis

193-204 de 562
  • 8'

    Els orígens i la infantesa de Buster Keaton

    La biografia i els inicis de Buster Keaton Aquesta secció del programa explora la vida primerenca de l'icònic còmic del cinema mut, Buster Keaton. El relat ens transporta a Kansas i als escenaris del vodevil nord-americà, on Keaton va forjar la seva identitat artística. Origen i context familiar Naixement: Josep Francis Keaton va néixer el 4 d'octubre de 1895 a Piqua, Kansas. Entorn: Fill de Josep Alie Keaton i Mira Edith Kutler, una parella de còmics que recorria els teatres dels Estats Units buscanti-se la vida en el gènere del vodevil. Anècdota del nom: El seu pseudònim, Buster, va ser fruit d'una trobada fortuïta amb el famós mag Harry Houdini. Després de veure el nen caure per unes escales sense fer-se mal, Houdini va exclamar: "What a Buster!" (Quina caiguda!) Formació artística i proeses físiques Keaton va ser un artista extremadament precoç, debutant a l'escenari amb només un any. Amb el temps, es va integrar totalment en el número familiar conegut com The Three Keatons: * Habilitats atlètiques: Des de molt petit va demostrar una capacitat física sorprenent, realitzant piruetes increïbles i caigudes de gran risc que deixaven el públic bocabadat. Aquesta preparació física seria la base de les seves futures escenes de risc al cinema. * Polèmica social: El seu número era tan extrem que la Societat per a la Prevenció de la Crueltat amb els Nens va investigar la família, ja que Keaton era utilitzat com una "fregona humana", sent llançat i arrossegat per l'escenari. Connexions històriques El text també destaca figures que van coincidir amb Keaton en els seus inicis, com el compositor Irving Berlin (Itzy Balin), que amenitzava les vetllades abans de fer-se mundialment famós.

  • 17'

    10è Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls

    El Concurs Estatal de Curtmetratges a Valls L'entrevista amb Francesc Fàbregas, president de la secció de cinema, ens detalla l'actualitat i la trajectòria del Concurs Estatal de Curtmetratges Ciutat de Valls, que enguany celebra el seu desè aniversari. Després de l'èxit de l'edició anterior, on es van rebre més de 120 pel·lícules, el certamen es consolida com una plataforma vital per als cineastes novells. Punts clau de la 10a edició Consolidació del certamen: Un espai necessari per al cinema independent i els realitzadors joves que surten de les facultats. Requisits de participació: El termini per enviar obres finalitza el 10 d'octubre. Les peces han de ser de format lliure (DVD, Mini-DV) i no poden superar els 30 minuts de durada. Dates importants: Les projeccions tindran lloc els caps de setmana del 6, 7, 13 i 14 de novembre, amb la gala de clausura el dia 20 de novembre al Teatre Principal de Valls. Homenatge i Reconeixement Local Dins dels actes del desè aniversari, es realitzarà un homenatge en vida al cineasta vellenc Josep Nadal, de 74 anys, destacant la seva vitalitat i la seva trajectòria des dels 8mm fins al vídeo digital. "El curtmetratge és el cinema 100% on preval l'imatge i els missatges clars, sense la manipulació del cinema comercial." Caràcter i Identitat Els premis tenen una forta identitat local, amb guardons batejats com l'Enxaneta d'Or, d'Argent i de Bronze, dissenyats exclusivament per a l'esdeveniment. Fàbregas aprofita per fer una reivindicació final sobre la paradoxa que Valls tingui un concurs de cinema de referència però cap sala de projecció comercial activa.

  • 7'

    Buster Keaton: L'enginy oblidat del cinema clàssic

    Homenatge a Buster Keaton En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés ens submergeix en la figura de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema clàssic que, malauradament, ha estat injustament oblidat pel gran públic modern. A través d'un repàs per la seva trajectòria, es destaca el seu humor personalíssim i la seva capacitat com a creador de situacions còmiques úniques. L'ombra de Charlie Chaplin i la veritat sobre el seu declivi Durant la xerrada es desmitifiquen diversos punts sobre la seva vida: * Rivalitat i col·laboració: Tot i que Charlie Chaplin el va acabar superant en popularitat, Keaton va ser l'autor intel·lectual de molts dels gags més famosos del cinema, incloent-hi escenes de la mítica pel·lícula La quimera de l'or. * Llegenda negra: Es nega rotundament que acabés en una institució mental, tot i que sí que va patir de problemes d'alcoholisme i algunes etapes de decadència artística. * Mentor darrere l'escenari: En la seva maduresa, va escriure gags per a grans noms com els Germans Marx o Jerry Lewis. Escenes icòniques i originalitat El resum posa èmfasi en el virtuosisme tècnic de Keaton: "Tenia un humor únic... les pel·lícules havien de ser a la seva mida i de la seva manera." Es mencionen moments estel·lars com la cèlebre escena de la façana que li cau a sobre a L'heroi del riu (Steamboat Bill, Jr.), on la precisió era vital per a la seva seguretat física. També es recorden els seus darrers papers a Golfos de Roma o El món està boig, boig, boig, on, malgrat les crítiques, va mantenir la seva essència artística fins a la mort.

  • 13'

    Malditos Roedores: Retorn als escenaris a La Vaqueria

    El retorn de Malditos Roedores Després d'un període d'inactivitat on els seus membres s'han centrat en altres projectes musicals, el grup tarragoní Malditos Roedores reprèn la seva activitat amb un concert a la sala La Vaqueria. La Maribel, veu del grup, explica que aquest és el tercer concert que fan aquest estiu, consolidant així la seva tornada. Canvis en la formació i repte vocal Un dels punts clau de l'entrevista és l'absència temporal de l'altre cantant, el Gavi, que es troba a Austràlia per motius d'estudis. Això ha portat a la Maribel a assumir el rol de veu solista principal per al proper concert, un repte que ja ha superat en ocasions anteriors. Repertori i estil musical El grup es caracteritza per les seves versions de rock amb molta energia i qualitat. Durant l'actuació oferiran: - Un repàs musical des dels anys 60 fins a l'actualitat. - Versions d'artistes emblemàtics com Jimi Hendrix, Rolling Stones, Red Hot Chili Peppers i Led Zeppelin. - Incorporació de nous temes, com algunes peces de Sheryl Crow. La filosofia del directe La Maribel destaca que el grup no té material gravat en estudi perquè la seva essència és el directe. Consideren que les versions s'han de gaudir en viu i, tot i que no descarten gravar un disc en directe en el futur, actualment se centren a cercar una estabilitat a les sales de Tarragona per oferir actuacions regulars. "Els Malditos jo crec que no es poden deixar mai." Components actuals esmentats: - Moncho Grau: Bateria. - Sergio Mann: Baix. - Juan Zarpas (Andy Ellyn): Guitarra. - Maribel i Gavi: Veus.

  • 9'

    Nova temporada de cinema clàssic amb l'Andrés

    Retorn del cinema clàssic a la ràdio En aquesta nova temporada, l'espai dedicat al cinema clàssic canvia de format per oferir una presència més constant. L'Andrés explica que el programa passarà a ser una càpsula diària de curta durada, aproximadament uns 8-10 minuts, que ell anomena afectuosament un "estornut". Continguts del nou format L'objectiu és apropar les curiositats i la història del setè art a l'audiència d'una manera amena i directa: Serials radiofònics: Es recupera l'estil dels antics serials però aplicat a pel·lícules, on una sola obra es desgranarà durant tota una setmana. Seccions variables: No només es radiaran pel·lícules, sinó que hi haurà espai per a bandes sonores, anècdotes i perfils d'actors icònics com Buster Keaton. Cinema a la carta: L'Andrés posa a disposició el seu arxiu personal de més de 6.000 títols per atendre peticions, incloent-hi col·laboracions amb estudiants universitaris. Cicles de cinema presencial L'activitat no es limita a la ràdio, ja que es mantenen i amplien les sessions presencials a Tarragona: Dimarts (Casa de la Generalitat): Cinema més alternatiu i "rar". Aquest mes es presenta un cicle de cinema sense paraules amb títols com El Espía (1952) i el documental Koyaanisqatsi. Dimecres (L'Antiquari): Cinema a la carta a partir de les 22:00h, començant amb el clàssic Els tres mosqueters. Dijous (Casa de la Generalitat): Pel·lícules més comercials i conegudes, amb un cicle especial dedicat al cinema aragonès en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó. "Explicarem als oïdors allò que no es veu, per fer-ho amè i que no es faci pesat per ningú."

  • 20'

    Nova temporada de cinema clàssic a Tarragona

    Presentació de la Temporada Cinematogràfica L'entusiasta del cinema Andrés d'Andrés presenta la nova programació de cinema clàssic per a la tardor i l'hivern a Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on han triomfat títols com Pirates del Carib i El Pianista, ara se centra en els cicles estables de la ciutat. Cicles Destacats i Programació La programació d'octubre s'estructura principalment en tres espais i temàtiques: Cine Club de la Generalitat (Carrer Major): Dimarts: Un cicle experimental de pel·lícules sonores sense diàlegs. Són films amb so ambiental però on no es pronuncia cap paraula, com The Thief (1952) o el musical Le Bal. Dijous: Cicle dedicat a l'Aragó en el cinema, en col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb clàssics com Nobleza Baturra i Agustina de Aragón. Cafeteria Antiquari (Dimecres): Cinema "a la carta" on el públic tria les pel·lícules. Destaca la projecció de Els tres mosqueters (1948) pel seu valor coreogràfic en les lluites. Pròxims Cicles Temàtics L'Andrés ha preparat una agenda que s'estén fins a l'abril, amb temes socials molt marcats: Novembre i la Protectora d'Animals: Un cicle dedicat a la tasca de les entitats animalistes amb films com Francis (la mula que parla) o The Birdman of Alcatraz. Desembre i les Ames de Casa: Pel·lícules que tracten la vida i les problemàtiques de les dones des d'una perspectiva clàssica. "El meu fort és el cinema clàssic; gaudeixo revisant cada dia aquestes joies i compartint-les amb la gent." L'entrevistadora destaca la capacitat logística de l'Andrés, que gestiona personalment els projectors i les pantalles especials de gran format per portar el cinema a qualsevol espai.

  • 20'

    Nova Temporada de Cinema Clàssic amb l'Andrés

    Presentació de la temporada de cinema a Tarragona L'Andrés torna a la ràdio per presentar la nova programació de cinema clàssic i de proximitat a la ciutat de Tarragona. Després d'un estiu intens fent cinema a la fresca per diversos pobles, on èxits moderns com Pirates del Carib i clàssics com Escola de Sirenes han triomfat, s'enceta ara el cicle d'hivern amb diverses subcategories temàtiques. Espais i horaris de les projeccions La programació es divideix en tres grans eixos setmanals: Dimarts (Cine Club Generalitat): Cinema especial i rar. El primer cicle estarà dedicat a pel·lícules sonores sense diàlegs. Dimecres (Cafeteria L'Antiquari): Cinema a la carta (peticions del públic) i cinema japonès subtitulat. Dijous (Cine Club Generalitat): Cicles temàtics mensuals col·laboratius. Destacats de la programació d'octubre i novembre L'Andrés detalla l'oferta per als propers mesos, posant èmfasi en la curiositat dels títols seleccionats: Cicle sense paraules (Dimarts): Destaca L'espia (1952), d'estètica sonora però sense cap paraula escrita al guió, i el documental Koyaanisqatsi (1982). Cicle d'Aragó (Dijous): En col·laboració amb el Centre Cultural d'Aragó, amb títols com Nobleza Baturra o Agustina d'Aragón. Cicle Animalista (Novembre): Col·laboració amb la Protectora d'Animals i Plantes. Inclou cintes com El último caballo de Fernando Fernán Gómez o L'home d'Alcatraz. "No em puc partir en quatre, només puc fer cine a dos llocs a l'hora perquè tinc dos projectors." Logística i passió pel clàssic L'Andrés explica el seu mètode de treball: transporta pantalles de grans dimensions (fins a 24 metres quadrats) fetes de materials especials que no s'arruguen. Tot i que ha projectat pel·lícules recents aquest estiu, reafirma que el seu autèntic fort és el cinema clàssic i la conservació de la seva pròpia filmoteca personal.

  • 15'

    PortAventura presenta la seva temporada de Halloween 2004

    Halloween a PortAventura: Terror i Diversió L'emissora connecta amb Almudena Mazuelo, cap de premsa d'Universal Estudis Mediterrani, per presentar les novetats de la temporada de Halloween 2004, que tindrà lloc del 7 d'octubre al 14 de novembre. L'objectiu principal és oferir una experiència on la diversió i la por caminin de la mà durant les 24 hores del dia. Les claus de la temporada L'Hotel El Paso: Enguany s'ha habilitat una ala de l'hotel totalment encantada. Els hostes podran conviure amb personatges tètrics i una decoració extrema que inclou teranyines i sang artificial als lavabos. La Selva de la Por: Situada a l'àrea de la Polinèsia, aquest laberint ha triplicat la seva mida respecte a l'any passat, inspirant-se en l'estil de pel·lícules com El projecte de la bruixa Blair. Espectacles Tematitzats: Far West: Es consolida com la zona amb més ambientació, incloent el Saló de Mitjanit i l'orquestra de zombis Vamp Frentzy. Xina: Presenta la Venjança de Fumanchú, un espectacle de màgia i terror oriental. Pels més petits: L'espectacle de titelles de Jack Linterna i la presència del Woody Vampir. Personatges i Atmosfera "Aquest any la diversió s'ha d'apoderar dels visitants pel dia i el malson per la nit." El parc comptarà amb figures clàssiques del cinema de terror com Freddy Krueger, la nena de l'Exorcista o Dràcula. A més, es presenta un nou personatge resident, un zombi amb la mirada injectada en sang que serà la imatge central de la campanya. Finalment, l'entrevista destaca que és una festa per a totes les edats, però amb opcions de relaxació com la zona coberta de Costa Caribe per a aquells que prefereixin una experiència menys intensa.

  • 11'

    Menció especial per als Sprinters al DO Tarragona

    Reconeixement als Sprinters al concurs DO Tarragona L'entrevista se centra en la menció especial atorgada al grup tarragoní Sprinters durant la roda de premsa de valoració de Santa Tecla. Tot i que els detalls concrets de la distinció encara no s'han especificat oficialment, la banda rep amb alegria aquest reconeixement. Detalls del concert i la formació Els membres del grup (Jordi, Adrià, Dito i Elias) comparteixen les seves sensacions després de l'actuació de Santa Tecla: * El bateria, l'Elias, va arribar just a temps d'un viatge solidari a Mèxic per poder participar-hi. * El concert va ser un èxit de públic i els músics van acabar molt satisfets amb la participació de l'audiència. * El grup fa aproximadament un any que toca conjuntament i ja s'han consolidat a l'escena local. Estil musical i influències El guitarrista, el Dito, explica que la seva música beu directament dels anys 60 i 70, amb referents clars com: * The Beatles i Bob Dylan. * El blues d'Stevie Ray Vaughan. * La improvisació a partir de peticions del públic durant els directes. Pròxims projectes i actuacions "Dins dels dos mesos s'acaba ja la gravació per poder començar a ensenyar la nostra música a més gent." La banda té previst: 1. Continuar com a grup resident al bar No sé de Torredembarra, amb actuacions cada 15 dies (divendres a mitjanit). 2. Finalitzar la seva primera gravació d'estudi en els mesos vinents. 3. Realitzar un concert proper a Sabiñánigo (Osca).

  • 18'

    5è aniversari i serveis de L'Onada Tarragona

    Celebració de l'aniversari i serveis de L'Onada En aquesta conversa, Núria Rosselló, directora del centre de dia L'Onada de Tarragona, explica els detalls del cinquè aniversari de la institució i el funcionament d'aquest recurs assistencial. La celebració s'ha enfocat en la interculturalitat, involucrant tant usuaris com personal i famílies en activitats lúdiques i tallers. Activitats del 5è Aniversari La festa no és només un esdeveniment d'un dia, sinó un projecte que es prepara durant tot un mes per motivar els avis: * Temàtica especial: Enguany s'ha centrat en les cultures del món, decorant el centre i realitzant danses internacionals. * Jornada festiva: Va incloure un esmorzar especial, una gimcana matinal i un dinar de gala. * Implicació familiar: Es va fer una recepció a la tarda amb espectacles de teatre, coreografies de psicomotricitat i una exposició de les manualitats realitzades pels usuaris. Què és un centre de dia? Rosselló clarifica que, a diferència d'una residència, un centre de dia ofereix atenció diurna exclusiva (de 9:00 a 21:00 h). El seu objectiu és oferir suport a les famílies sense que la persona gran hagi de deixar el seu entorn familiar: * Flexibilitat: Servei de transport adaptat que recull els avis a domicili a partir de les 7:30 h. * Places: Compten amb 45 places, de les quals 20 són públiques (Generalitat de Catalunya) i 25 privades. * Equip multidisciplinari: Ofereixen rehabilitació física, acompanyament i tallers terapèutics. L'estimulació cognitiva i el taller de memòria Un dels pilars de L'Onada és la gimnàstica de la ment per combatre o mantenir les capacitats davant l'envelliment o patologies com l'Alzheimer: * Es treballa l'atenció per reduir l'ansietat que provoca la pèrdua de facultats. * Es realitzen exercicis de reminiscència, càlcul i llenguatge adaptats a cada perfil d'usuari. "L'objectiu final és millorar la qualitat de vida dels nostres usuaris a través d'una activitat productiva i constant."

  • 11'

    El grup Zinc guanya el concurs DO Tarragona

    Victòria del grup Zinc al concurs DO Tarragona L'entrevista celebra l'èxit del grup Zinc, format pel Javi, el Mario, el Jordi i el Carles Ribas, que s'han proclamat guanyadors del concurs DO Tarragona d'enguany. La notícia ha estat una sorpresa per a la banda, especialment perquè era el primer any que es presentaven al certamen. Experiència en directe i valoració del jurat El Carles explica que el concert de Santa Tecla, que servia com a prova de foc, va estar marcat per problemes tècnics i dificultats de sonorització sobre l'escenari. Malgrat no sentir-se del tot còmodes, el grup va mantenir una actitud positiva per fer gaudir el públic. El jurat va destacar diversos factors per a la seva decisió: Una posada en escena molt cuidada i professional. La gran qualitat de les cançons presentades a la maqueta. La solvència dels instrumentistes i el conjunt musical. El carisma especial del cantant, Carles Ribas. Impacte del premi i futur del grup Guanyar el DO Tarragona representa un impuls vital per a la formació: "A banda de la pasta... suposa una injecció de moral increïble i unes ganes terribles de continuar treballant amb més força encara." El premi econòmic els permetrà disposar d'un fons per a futures gravacions, un aspecte fonamental per a un grup que no es dedica professionalment a la música. Tot i l'eufòria del moment, la banda es mostra humil i centrada a seguir assajant per consolidar el seu projecte musical.

  • 31'

    Recull de Benvingudes i Reflexions Nocturnes

    Introducció i Benvinguda En aquest episodi, s'explora de manera sistemàtica l'acte de la salutació nocturna com a ritual de connexió. El contingut se centra en la reiteració de la frase "Bona nit" com un mantra de tranquil·litat i reconeixement de l'audiència. El Valor de la Repetició L'estructura del podcast es basa en diversos punts clau: • La creació d'una atmosfera relaxada mitjançant la comunicació verbal directa. • L'ús del català en la seva expressió més quotidiana i amable. • La importància de marcar el ritme temporal durant tota la sessió. "Bona nit" Conclusió del Podcast El programa tanca mantenint la mateixa coherència formal amb la qual ha començat, emfatitzant la continuïtat i el respecte cap als oients en l'espai nocturn.