Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1321-1332 de 1392
  • 12'

    Exposició: Àfrica, si té solució a la URV

    Resum de l'exposició i activitats de Creu Roja a Tarragona L'entrevista presenta l'exposició itinerant "Àfrica, si té solució", impulsada per Creu Roja, que s'instal·larà al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Tarragona del 17 al 28 de gener. Agatha Virgili, responsable de cooperació de l'entitat, explica que l'objectiu és oferir una visió optimista i realista del continent, més enllà dels tòpics negatius. Eixos temàtics i objectius L'exposició se centra en tres grans problemàtiques que afecten el continent, però des d'una perspectiva de superació: * La Sida, la fam i els conflictes armats. * La visibilització del potencial de la població local, especialment de les dones, per generar iniciatives pròpies i sortir de la pobresa. * La sensibilització de la societat occidental per no oblidar crisis cròniques davant d'emergències puntuals, com el recent tsunami al sud-est asiàtic. "No hem de despullar un sant per vestir-ne un altre; augmentem els esforços, però no oblidem la feina que ja es feia a altres llocs del món." Activitats complementàries L'exposició no només consta de panells fotogràfics i informatius, sinó que inclou un cicle de debats: 1. Conferència (19 de gener): Relat d'experiència sobre el terreny a Angola per la delegada internacional Inés del Mau. 2. Conferència (24 de gener): Sessió sobre el paper de la dona africana, a càrrec d'una experta de l'àmbit universitari. 3. Taula rodona (27 de gener): Debat amb representants d'associacions d'immigrants africans residents a Tarragona per aportar una visió en primera persona. L'organització convida a tota la ciutadania, més enllà de la comunitat universitària, a participar en aquestes jornades per trencar la imatge distorsionada que sovint ofereixen els mitjans de comunicació.

  • 9'

    Robatoris i seguretat als barris de Riuclar i Icomar

    Augment de la delinqüència a Riuclar Els veïns del barri de Riuclar, a Tarragona, denuncien un increment significatiu de robatoris i actes delictius durant els darrers 15 dies. Segons la presidenta de l'Associació de Veïns, Nati Hernández, s'han comptabilitzat entre 15 i 20 robatoris en vehicles i uns 6 o 7 en domicilis en aquest breu període de temps. El focus del conflicte: El bloc "Rive García" La comunitat assenyala un immoble concret com l'origen de la majoria de problemes: * Un bloc d'habitatges mig abandonat situat entre Riuclar i Icomar. * S'hi realitzen activitats de venda de drogues i serveix de refugi per a delinqüents. * L'edifici es troba en estat ruïnós, amb connexions elèctriques il·legals que generen risc d'incendi. * Els veïns reclamen l'enderroc de l'immoble, una promesa electoral incomplerta des de fa dos anys. Reivindicacions i reunions institucionals Després d'una reunió amb l'alcalde Joan Miquel Nadal, que els veïns han qualificat de poc productiva, les esperances se centren en la trobada amb el delegat de la Generalitat, Xavier Sabaté, i el subdelegat del Govern, Joan Maria Abelló. Les principals demandes són: 1. Implementació de la policia de barri per a un control real i diari del territori. 2. Major desplegament de la Policia Nacional, ja que actualment es considera insuficient. 3. Solucions definitives i no temporals per garantir la convivència. "No es pot controlar una ciutat amb només dues patrulles de policia pel torn de nit. És impossible." Possibles mobilitzacions Si en un termini de vuit dies no s'obtenen respostes concretes per part de les administracions, els barris de Riuclar i Icomar, amb el suport de la Federació de Veïns, iniciaran una sèrie de manifestacions i talls de protesta.

  • 3'

    Visita oficial de Josep Huguet i la moratòria comercial

    Crònica de la visita institucional del conseller a Tarragona El conseller de Comerç, Consum i Turisme, Josep Huguet, ha realitzat la seva primera visita oficial a la ciutat de Tarragona per analitzar l'estat del sector i visitar la delegació territorial del seu departament. La jornada ha estat marcada per les declaracions sobre el model comercial de la ciutat i el futur de les grans superfícies. El futur d'El Corte Inglés i la moratòria comercial L'anunci més destacat ha estat la dificultat d'implantació d'El Corte Inglés a la zona de Joan XXIII. Els punts clau han estat: Compliment de la llei: El conseller ha reiterat que no es faran excepcions amb el Pla d'Ordenació d'Equipaments Comercials (POEC). Moratòria vigent: Actualment no s'autoritzen noves superfícies i la restricció no s'aixecarà fins d'aquí a un any. Nou Pla Territorial: Un cop superada la moratòria, s'impulsarà un nou marc normatiu que determinarà amb criteris molt estrictes on es podran ubicar aquests centres. "L'Ajuntament de Tarragona ho té magre per fer realitat el projecte d'El Corte Inglés; es complirà la llei de manera estricta." Turisme, indústria i cultura A banda de la qüestió comercial, Huguet ha abordat altres eixos estratègics per al Camp de Tarragona: Pacificació industrial: Ha destacat que el conflicte històric entre la gran indústria i el sector turístic es considera tancat. Turisme cultural: L'aposta del departament passa per complementar l'oferta de la Costa Daurada amb projectes de caràcter cultural per desestacionalitzar i enriquir el destí.

  • 20'

    Entrevista a Joan Aregio: Balanç polític de Tarragona 2005

    Balanç del Mandat i Crítica a l'Oposició El portaveu de Convergència i Unió (CiU) a l'Ajuntament de Tarragona, Joan Aregio, analitza la situació política de la ciutat a l'inici del 2005. Aregio respon amb contundència a les crítiques negatives dels grups de l'oposició (PSC i ICV), qualificant la seva actitud de poc constructiva. Bloqueig polític: Aregio acusa l'oposició d'actuar com un "bomber piròman", entorpint accions de govern per després criticar la falta de resultats. Responsabilitat externa: L'entrevistat subratlla que molts retards en infraestructures clau són responsabilitat d'altres administracions governades pels mateixos partits que a Tarragona fan oposició. Autoavaluació: L'equip de govern es posa una nota de "notable alt", destacant la gestió del dia a dia, la racionalització econòmica i la potenciació de la vida cultural i social. Projectes Clau i Urbanisme L'entrevista se centra en diversos punts estratègics per al desenvolupament de la ciutat: Terres Cavades: Aregio reafirma la bondat del projecte malgrat les polèmiques. Adverteix que el retard en aquest sector provocarà un encariment de l'habitatge i més especulació a la ciutat i municipis veïns. Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): Es fixa l'objectiu de tenir les aprovacions inicials abans de l'estiu de 2005, tot i que considera més urgent desencallar projectes ja existents. Infraestructures: Es mencionen reptes com la façana marítima, el desviament de la N-340, la Ciutat Judicial, el Teatre Tarragona i el cobriment de la Plaça de Braus. Relacions Polítiques i Rumorologia Esquerra Republicana (ERC): Aregio destaca una actitud més col·laborativa per part d'ERC en comparació amb el PSC, recordant que no han votat sistemàticament en contra dels pressupostos. Moció de censura als Pallaresos: Es descriu com un exemple de la inestabilitat dels pactes del tripartit a nivell territorial. Relleus interns: Davant els rumors de canvis dins de CiU, Aregio es mostra prudent i afirma que l'equip de govern no treballa influenciat per la rumorologia. "L'oposició nega evidències senzillament perquè són de l'equip de govern... creiem que tots els regidors tindrien que ajudar en les qüestions positives per a la ciutat."

  • 12'

    L'assetjament psicològic en l'àmbit laboral: Claus i prevenció

    L'assetjament psicològic a la feina: Una visió integral L'entrevista aborda el fenomen del mobbing o assetjament psicològic, destacant que afecta aproximadament un 10% de la població activa. S'emfatitza que no és un problema individual, sinó un fenomen multicausal que requereix un abordatge integral des de l'organització, la societat i les persones implicades. Tipologia i direccionalitat del mobbing L'assetjament es pot manifestar de diverses maneres segons la jerarquia: Descendent (Bossing): La forma més freqüent (entre el 47% i el 70% dels casos), exercida d'un superior a un inferior. Horitzontal: Entre companys de la mateixa categoria professional (20-40%). Ascendent: La menys freqüent, sovint quan un equip no accepta un nou comandament que abans era un company. Perfils de l'assetjador i la víctima L'expert trenca amb el mite que les víctimes són persones dèbils. Qualsevol pot ser víctima, però sovint queden atrapades en un estat d'indefensió apresa, on la destrucció de la seva autoestima les fa creure que no poden canviar la situació. Pel que fa a l'assetjador, sovint respon a un perfil de mediocritat inoperant activa: "Són persones que odien l'excel·lència i no accepten que altres es desenvolupin professionalment per por a veure amenaçat el seu lloc." L'estratègia de prevenció a l'empresa La solució no passa només per tractar la víctima, sinó per transformar l'organització. Es proposen mesures concretes: Declaració de principis: Crear codis ètics que prohibeixin explícitament la discriminació. Control de factors de risc: Revisar el tipus de lideratge, la definició de llocs de feina i fomentar la cohesió de grup. No ser testimonis muts: L'entorn ha de deixar de mirar cap a una altra banda per por, ja que la passivitat alimenta el fenomen. Impacte en la salut i la vida professional Les conseqüències del mobbing són devastadores, incloent depressions cròniques que poden derivar en incapacitats permanents i una pèrdua d'ocupabilitat futura a causa de la por patològica a tornar a patir la mateixa situació.

  • 15'

    Rècord històric de vendes de cotxes a Tarragona el 2004

    Balanç del sector de l'automoció a Tarragona el 2004 El sector automobilístic a les comarques de Tarragona va tancar l'exercici 2004 amb xifres excepcionals, assolint un rècord històric de matriculacions. Segons els responsables d'Estave (Associació de Concessionaris i Tallers de la província), l'any va superar amb escreix les previsions inicials, que eren més conservadores. Les dades clau del creixement Turismes i Tot Terrenys: Es van vendre un total de 26.468 unitats, cosa que representa un increment d'unes 3.000 unitats respecte a l'any anterior. Motocicletes: L'augment va ser qualificat d'"excel·lent", passant de 1.390 a més de 2.000 unitats. Aquest boom es deu principalment a la normativa que permet conduir motos de fins a 125 cc amb el carnet B. Xifres Generals: Comptant vehicles industrials i maquinària, les matriculacions van saltar de 29.501 a 34.594 unitats. Factors de l'èxit i tendències del mercat Segons els experts, diversos factors han confluït per incentivar el consum: Estabilitat econòmica i financera: La confiança del client en la feina i les facilitats de finançament. Nous models i competència: L'aparició de vehicles tipus monovolum en segments petits i l'atractiu del tot terreny. Equipament i Seguretat: Els clients ara prioritzen la qualitat i la seguretat per sobre de la velocitat. "El client cada vegada té més informació, volta més i és molt sensible al preu, la qual cosa fa que, tot i vendre més, els marges de benefici siguin més ajustats per la competència." Perspectives per al 2005 De cara al nou any, el sector es mostra conservador. Tot i la bonança actual, consideren que mantenir les xifres del 2004 ja seria un èxit. També destaquen la importància de plans com el Prever o Renove per rejovenir un parc automobilístic que encara és més antic que el de la mitjana de la Unió Europea.

  • 9'

    Tarragona 12x12: Campanya de debat i participació

    Presentació de la Campanya Tarragona 12x12 L'Ajuntament de Tarragona impulsa la iniciativa Tarragona 12x12, una campanya estructurada per posar sobre la taula debat social i solucions polítiques realistes. L'objectiu principal és fomentar la participació ciutadana i crear un espai on els veïns puguin expressar el que pensen sobre problemàtiques complexes. Característiques de la proposta Estructura mensual: S'han seleccionat 12 temes, dedicant un mes a cada problemàtica. Transversalitat: La campanya no depèn d'una sola regidoria, sinó que implica totes les àrees de l'Ajuntament (Serveis Socials, Urbanisme, Ensenyament, Joventut, etc.). Coordinació política: Es busca una millor alineació de les actuacions tècniques per evitar duplicats i optimitzar els objectius de govern. Primer tema: Drogues i Societat L'episodi inaugural se centra en les drogues, entenent que no és només un problema juvenil, sinó que afecta a totes les franges d'edat, incloent-hi l'alcohol i el tabac en la gent gran. La campanya visual serà especialment impactant: "No pretenem fer una campanya de prohibició, sinó d'informació de les conseqüències." Es faran servir més de 300 cartells amb imatges fortes (com dues ratlles creuades en forma de mort) per captar l'atenció en un entorn saturat d'informació visual. Altres temes i eines de participació Al llarg de l'any es tractaran qüestions com la Constitució Europea, la immigració, la violència de gènere i el medi ambient. Per vehicular aquests debats, l'Ajuntament posarà a disposició: Fòrums de debat presencials. Espais de participació a la pàgina web municipal. Taules rodones amb experts i ciutadans.

  • 19'

    Entrevista a Lluís Balart: L'actualitat política de Tarragona el 2005

    Balanç i Objectius d'Iniciativa per Catalunya Verds a Tarragona El portaveu del grup municipal d'ICV a l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Balart, analitza el panorama polític a l'inici de l'any 2005, marcat per la polèmica moció de censura als Pallaresos i la gestió municipal a la capital. La crisi dels Pallaresos i les relacions d'Esquerra Moció de censura: Balart explica la complexa situació als Pallaresos, on s'ha format un govern amb el Partit Popular, el PSC i un membre d'ICV (Julià Uller). Posició d'ICV: El portaveu reitera que la formació té una limitació de no pactar mai amb el PP, qualificant la decisió d'Uller com una "solució en clau local" que no és compartida pel partit. Relació amb ERC: Expressa el desig de recuperar el diàleg polític i la confiança amb Esquerra Republicana per avançar en projectes comuns de caire progressista. "Nosaltres no estem disposats a fer cap pacte enlloc amb el Partit Popular." Crítica a la gestió municipal i urbanisme Balart fa una valoració negativa del mandat actual de l'equip de govern de Tarragona, considerant-lo un "any perdut" i destacant diversos punts crítics: Terres Cavades: Denuncia una mala gestió i la manca d'un projecte de ciutat cohesionat. Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): Balart reclama que es posi sobre la taula el dibuix general de la ciutat per evitar un creixement basat en "trossos" i barris segregats. Equipaments: Sobre el nou estadi del Nàstic, prioritza el mínim cost per a la ciutat i veu amb bons ulls l'opció de Camp Clar si és la més viable econòmicament. Polítiques socials i la Llei de Barris El portaveu defensa la necessitat d'una homogeneïtzació de la ciutat que redueixi les desigualtats entre els barris de ponent, llevant i el centre: Camp Clar: Critica la passivitat de l'Ajuntament en la tramitació de les ajudes de la Llei de Barris i insta a millorar el projecte per no perdre les subvencions de la Generalitat. Estat del Benestar: ICV fixa com a prioritat per al 2005 la millora dels serveis socials, citant la precària situació de la gent gran en barris com Bonavista.

  • 5'

    Noves apostes en docència d'arqueologia clàssica a l'ICAC

    L'ICAC inicia la seva aposta per la docència avançada L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) enceta aquest curs acadèmic amb una forta empenta cap a la docència de postgrau i la recerca d'alt nivell. Aquesta iniciativa marca la primera edició d'un programa de doctorat que neix amb voluntat de continuïtat. Seminaris Internacionals de Recerca S'han organitzat quatre seminaris estructurats al voltant de les línies mestres de la institució: Urbanisme romà i l'estructura de l'Imperi. Estudi del territori en l'època antiga (arqueologia del paisatge). Comerç i relacions entre el món romà i les societats indígenes. Iconografia i propaganda política a través de l'art en espais públics. Participació d'experts de prestigi L'esdeveniment compta amb la col·laboració d'especialistes de renom internacional provinents de diverses institucions europees: Itàlia: Paolo Sonela (La Sapienza, Roma). França: Filipe Legó (Universitat de Provença). Alemanya: Walter Trilmich (Institut Arqueològic Alemany). Regne Unit: Martin Millet (Universitat de Cambridge). "Aquesta oferta referma la capitalitat de Tarragona en els estudis d'arqueologia clàssica." Informació pràctica i inscripció Els cursos s'imparteixen a la seu de l'Institut a Tarragona en un format intensiu de tres dies per facilitar l'assistència. Encara que estan enfocats al doctorat, són oberts al públic general i a estudiants universitaris. La matrícula és flexible, permetent apuntar-se a seminaris individuals a través del web oficial o la secretaria del centre.

  • 12'

    Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca: Curses i Tradició

    La Festa Major de Vila-seca i les Curses de Cavalls L'episodi se centra en la celebració de la Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca, posant un èmfasi especial en l'esdeveniment més emblemàtic: les curses de cavalls. Aquest any, la celebració inclou la inauguració oficial del parc de la Torre d'en Dolça, un espai de 32 hectàrees que s'ha transformat en un model d'instal·lació moderna amb zones enjardinades i ampli aparcament. Tradició i Modernitat en les Curses El regidor de Cultura, Josep Grasset, repassa l'evolució d'aquestes competicions: Els orígens: Antigament es feien de forma rudimentària al Raval de la Mar, on els genets corrien per camins de terra amb un paper a la boca. L'actualitat: Avui dia són curses competitives amb purassancs anglesos i cavalls que vénen de tota la península (Madrid, Sevilla, Sant Sebastià), a més de les clàssiques curses de trotadors menorquins. Terminologia: Es fa broma sobre l'ús de la paraula correguda en lloc de cursa, seguint les recomanacions dels filòlegs. Actes Culturals i Associacionisme La festa no només són cavalls; és un reflex del ric teixit associatiu del municipi: Aniversaris: La revista Pont de Fusta celebra 25 anys amb una exposició retrospectiva que mostra la transformació urbana i social de Vila-seca. Música i Cultura: La presentació d'un llibre de partitures per a gralla de l'autor local Ezequiel Molina i la visita de l'escriptor Vicenç Villatoro. Concerts: Es destaca l'actuació sorpresa del grup El Arrebato el dia 20, a més de DJ i balls tradicionals. "Volem és que vingui la gent de fora... compartir aquest sentiment de festa amb tota la comarca." Logística i Detalls de la Celebració Les curses comencen al voltant de les 12 del migdia del diumenge, després de la inauguració oficial amb el President de la Generalitat. Malgrat el fred clàssic (la famosa boira gebradora), l'organització ha previst aparcaments per a més de 700 vehicles per evitar el col·lapse del centre.

  • 10'

    2005-01-10 UM EXAMENS

    L'impacte del nou calendari acadèmic Aquest dilluns ha començat el període d'exàmens a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Enguany, el calendari s'ha avançat dues setmanes respecte al que és habitual, fet que ha condicionat les vacacions de molts alumnes: Molts estudiants han hagut de dedicar les festes de Nadal a l'estudi intensiu. Existeix una disparitat segons la facultat: mentre alguns s'estrenen amb matèries denses com Termodinàmica, altres no comencen fins a mitjans de mes. La gestió del temps i l'estudi en grup Els estudiants entrevistats a les portes de la Biblioteca de Ciències Jurídiques destaquen diverses estratègies per afrontar aquesta època: Mobilitat entre campus: Alumnes d'altres titulacions acudeixen a la biblioteca de Jurídiques buscant més tranquil·litat o espais menys saturats que els seus propis. Treball col·lectiu: Es manté la preferència per estudiar en grups petits per resoldre dubtes, tot i les restriccions de silenci de les sales. Planificació: Hi ha queixes sobre la concentració d'exàmens en pocs dies, fet que dificulta el repàs final. "Hem hagut d'estudiar a l'època de Nadal i no n'hem pogut gaudir; ens ha tocat una miqueta els nassos." Serveis i instal·lacions bibliotecàries L'ambient a les biblioteques és de plena ocupació, fregant el col·lapse en moments puntuals: Horaris: Els alumnes valoren positivament l'obertura dels caps de setmana fins a mitjanit, tot i que alguns voldrien franges nocturnes. Ocupació de places: El problema del "reserva de llocs" amb carpetes buides segueix sent una molèstia recurrent. Visió del personal: Una treballadora de la biblioteca d'Infermeria explica que molts usuaris trien els centres per proximitat al domicili o per la cerca de silenci en espais més petits.

  • 23'

    Josep Fèlix Ballesteros: Repàs de l'actualitat política de Tarragona el 2005

    Balanç i Objectius Polítics per al 2005 El portaveu socialista, Josep Fèlix Ballesteros, analitza l'inici de l'any polític a Tarragona marcat per l'equador del mandat i la necessitat de superar la paràlisi municipal. Relacions amb l'oposició i el conflicte dels Pallaresos • Ballesteros assegura que la moció de censura als Pallaresos és un afer local que no ha d'afectar la política de Tarragona ni servir com a moneda de canvi. • Malgrat la dimissió de Javier Almagro (ERC), el portaveu confia a mantenir la sintonia progressista amb Esquerra i Iniciativa per oferir una alternativa de govern forta. • Nega rotundament qualsevol relació entre els fets dels Pallaresos i el cas de corrupció de Terres Cavades. Gestió municipal i infraestructures clau • Crítica severa a l'equip de govern (CiU-PP) per haver executat només el 20% de les inversions previstes el 2004. • Urgeix a desencallar projectes estratègics com la variant de la N-340, l'autovia Tarragona-Montblanc i el desenvolupament de la façana marítima. • Proposa un nou model de ciutat a través del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) que prioritzi la cohesió, les zones verdes i un creixement demogràfic sostenible (màxim 190.000 habitants). Esports i territori "Jo quan vaig a veure el futbol, vull veure futbol... no vaig a veure el mar; per veure el mar ja vaig al balcó del Mediterrani." • El PSC advoca per la construcció d'un nou estadi per al Nàstic amb capacitat per a 15.000-20.000 espectadors, descartant una simple remodelació de l'actual. • Ballesteros referma el seu compromís amb els barris, anunciant que tornarà a dedicar una setmana a viure a cada barri per conèixer de prop les inquietuds dels tarragonins.