Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

337-348 de 1392
  • 13'

    2005-10-05 UM CARRER GASÒMETRE

    Transformació urbanística i veus comercials L'episodi explora la situació actual del carrer Gasòmetre a Tarragona, que es troba en ple procés de transformació per convertir-se en una zona prioritària per a vianants. Tot i el soroll constant de la maquinària pesant i les excavacions, el carrer presenta una gran afluència de persones que ja caminen pel mig de la calçada. L'opinió dels comerciants Els establiments locals viuen les obres amb una barreja de realisme i preocupació per les molèsties logístiques: La Perruqueria Juan i Julio: En Joan afirma que la feina es manté igual, sense notar un increment de clients però valorant positivament la reforma, ja que el carrer feia 30 anys que no es renovava. Botiga de pirotècnia: La Maria Dulós es queixa principalment de la pols acumulada, que l'obliga a mantenir les portes tancades i a insistir al servei de neteja. Somoïn (motos): En Lluís i en Josep es mostren més crítics. Destaquen les dificultats extremes per a la càrrega i descàrrega de mercaderies i la pèrdua de clients de pas que s'espanten pel desordre de les obres. Bar Pallars: En Pere dubta que el projecte estigui acabat per Nadal a causa de la falta d'operaris, tot i que té l'esperança de poder instal·lar una terrassa exterior en el futur. Preocupacions veïnals i curiositats "Parece esto la Rambla de Tarragona." Els veïns entrevistats (Ceila i Boni) destaquen que el carrer ara és molt més transitat per vianants, comparant-lo amb la Rambla. També sorgeix una consulta curiosa sobre si les perforacions poden afectar el llac subterrani i les coves que existeixen sota el carrer, una hipòtesi que el periodista descarta pel fet que aquestes cavitats es troben a molts metres de profunditat respecte a la superfície de l'obra.

  • 14'

    L'Aula de Cinema de la URV: Patrimoni i Cicles Cinematogràfics

    Resum de l'activitat de l'Aula de Cinema de la URV En aquesta conversa, José Carlos Suárez, director de l'Aula de Cinema de la Universitat Rovira i Virgili (URV), detalla les iniciatives actuals per apropar el setè art a la ciutadania i preservar la memòria fílmica local. Cicles de Cinema i Programació L'Aula organitza diversos cicles amb l'objectiu de reivindicar el cinema com un art popular: Cicles sobre el Còmic: Una trilogia que inclou Adaptacions curioses, Del paper a la pantalla (animació) i Herois americans. El tret de sortida es dóna amb el clàssic Barbarella de Roger Vadim. Cinema per a la 'Gent Gran': En col·laboració amb la Caixa de Tarragona, es presenta un cicle sobre l'evolució de la comèdia, amb títols de Charles Chaplin, Marilyn Monroe i Luis García Berlanga. Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic Un dels pilars fonamentals de l'Aula és la recuperació de la memòria històrica de les comarques de Tarragona: Seminaris i Congressos: Al novembre se celebrarà a Tarragona la trobada Cinema Rescat, centrada en els arxius i el patrimoni. Troballes Històriques: S'ha anunciat la descoberta d'una de les pel·lícules més antigues de la demarcació: les imatges del Carnaval de Reus de 1908. Cinema Domèstic: Es fa una crida a la gent perquè aporti filmacions familiars (Super 8, vídeo) d'interès documental, com ara celebracions tradicionals o vacances dels anys 60, per a la seva digitalització i conservació. "Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat." L'Aula de Cinema referma el seu compromís amb la Filmoteca de Catalunya per garantir que aquests materials no es perdin i estiguin a l'abast de tothom.

  • 15'

    Anàlisi constitucional del nou Estatut de Catalunya

    Anàlisi de la Constitucionalitat del nou Estatut L'entrevista amb Jordi Jària, catedràtic de Dret Constitucional de la URV, se centra en la validesa jurídica del text aprovat pel Parlament de Catalunya abans de la seva negociació a Madrid. L'expert divideix les novetats i la seva problemàtica en tres grans blocs: 1. El reconeixement de Catalunya com a nació Tot i el soroll polític, Jària sosté que el terme nació no és necessàriament inconstitucional. El seu argument es basa en: - El principi de conservació de la norma: si una llei té una interpretació que s'ajusti a la Constitució, el Tribunal Constitucional ha de mantenir-la. - La distinció entre nació cultural (sense sobirania jurídica ni dret a l'autodeterminació) i la nació com a subjecte de sobirania única (Espanya). 2. El nou model de finançament L'expert considera que, des del punt de vista jurídic, no hi ha obstacles greus, ja que: - La LOFCA (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes) no és una obligació constitucional imperativa per als Estatuts. - El text respecta el principi de solidaritat territorial, garantint aportacions per al reequilibri entre comunitats. 3. Blindatge de competències i Poder Judicial Aquest és l'àmbit on es detecten els dubtes més seriosos de constitucionalitat: - Poder Judicial: La Constitució reserva l'organització de la justícia a una Llei Orgànica estatal (LOPJ), fet que complica la creació d'un Consell del Poder Judicial de Catalunya. - Bilateralitat: La gestió de ports d'interès general (com Tarragona) mitjançant l'Estatut podria entrar en conflicte amb les competències exclusives de l'Estat. "El Parlament de Catalunya ha intentat apurar al màxim, fins i tot fregant la inconstitucionalitat, per entrar en la negociació amb un text molt potent." En conclusió, s'interpreta el text actual com una estratègia de negociació ambiciosa que, a diferència de l'Estatut de 1979, evita l'autocensura prèvia.

  • 11'

    Festes del Pilar a Tarragona i el Centre d'Aragó

    Celebració del Pilar a Tarragona El Centre Cultural d'Aragó a Tarragona es prepara per a la setmana gran del Pilar amb un programa d'actes que ja va començar l'1 d'octubre. En una entrevista a Tarragona Ràdio, la presidenta Maripat Llardent i la responsable de relacions públiques del centre, Mari Carmen, detallen les activitats previstes per homenatjar la verge i estrènyer vincles amb la ciutat. Figures de la Festa Enguany, la celebració compta amb representants destacades: * Reina de les festes: La farmacèutica Maria Rosario Ciprés Martín. * Dametes d'honor: Esther Beira Angos i Gemma Marchena Angos. * Aquestes representants tenen el deure d'assistir amb els seus vestits regionals i bandes acreditatives a tots els actes oficials. Actes Destacats del Programa Festival de Jotes: El diumenge a les 20:15 h al Palau de Fires i Congressos. És l'acte central, gratuït i obert a tothom, on el grup del centre ofereix un repertori científicament preparat amb jotes d'Osca, Terol i Saragossa. Missa Baturra i Ofrena: El 12 d'octubre a la Catedral de Tarragona. En acabar, hi haurà balls tradicionals al Pla de la Seu. Dinar de Germanor: Se celebrarà al Fortí de la Reina amb una previsió de 200 assistents. Mesón Aragonés: Inaugurat recentment a la seu de l'entitat, oferint un bufet lliure per a socis i no socis. Identitat i Convivència L'entitat remarca que, tot i ser un centre aragonès, se senten plenament tarragonins i busquen la participació de tota la ciutadania en els seus esdeveniments. "Ens unim els tarragonins i els aragonesis i és molt bonic... gràcies al nostre ajuntament hi cabem tots."

  • 6'

    Escola de la Joventut de CCOO a Tarragona

    Trobada Estatal de Joves Sindicalistes a Tarragona Amb motiu del desè aniversari de l'organització Acció Jove a Catalunya, Tarragona acull la dinovena edició de l'Escola de la Joventut de Comissions Obreres. Aquesta trobada aplega 120 joves delegats de tot l'estat per debatre sobre l'evolució del món laboral i el paper del sindicalisme en la societat actual. Eixos principals de l'escola L'esdeveniment se centra en la capacitat d'adaptació del sindicat davant les noves realitats empresarials: Adaptació al canvi: Anàlisi de com les empreses modifiquen les seves estructures i com això afecta la precarietat de la gent jove. Transferència d'èxits: Es pren com a referència el cas del metall de Tarragona com a exemple de noves formes de negociació col·lectiva que es poden exportar a altres territoris. Noves respostes: La necessitat d'oferir solucions innovadores a fenòmens com l'outsourcing (externalització). Connexió generacional i lideratge L'escola no només és un espai de formació, sinó també d'intercanvi directe entre la base jove i la cúpula directiva del sindicat. Es destaca la participació de figures clau com: José María Fidalgo (Secretari General estatal). Joan Coscubiela (Secretari General a Catalunya). Ignacio Fernández Toxo (Responsable d'Acció Sindical). "La nostra missió és constantment remodelar el sindicat cada dia perquè cada dia canvia l'entorn." Finalment, Andrés Carol destaca que l'afiliació jove està creixent, però que el repte continua sent ser una eina útil per a col·lectius amb necessitats específiques com les dones, els joves i les persones estrangeres.

  • 7'

    13è Mercat d'Art al Negrito i la Negrita

    Inauguració i Context del 13è Mercat d'Art La botiga tarragonina el Negrito i la Negrita celebra la tretzena edició del seu tradicional Mercat d'Art. Aquesta iniciativa, ja consolidada a la ciutat, té com a objectiu apropar l'art original al gran públic, fugint de les reproduccions en sèrie i apostant per la personalització. Enguany, el mercat s'expandeix amb l'obertura d'un nou espai físic a la Part Alta de Tarragona. Espais i Horaris d'Exposició El mercat es divideix en dos punts clau de la ciutat: Botiga de la Plaça Corsini: Obert cada dia en horari comercial habitual. Nou Taller (Carrer Granada, 6): Un espai especial situat a la Part Alta, amb un horari de tarda (de 17:00 h a 21:00 h) durant els dijous, divendres i dissabtes. Artistes i Disciplines L'oferta artística és variada i inclou tant autors locals com d'altres zones de Catalunya: Pintura i Gravat: Obres de Tomàs Torner, Lídia Roixet, Alcivit i Teresa Aragonès. Diversitat d'estils: Des de paisatges clàssics de Tarragona fins a obres abstractes i coloristes. Noves disciplines: A més de la pintura, s'hi inclouen escultures (com les d'Estivill), disseny de llums i fotografia. "Volem donar una oportunitat als artistes i buscar coses més personalitzades, que tothom tingui la possibilitat de tenir una obra original." Accessibilitat i Futur de l'Espai L'Assumpció destaca que el mercat és per a tots els públics, amb un ventall de preus molt ampli que va des dels 30 euros fins als 300 euros o més. La intenció és que el nou local del carrer Granada no sigui només una galeria temporal, sinó un pol d'activitat creativa que aculli exposicions temàtiques i altres activitats artístiques fins a Nadal i més enllà.

  • 10'

    Conflicte a les cases dels mestres per El Corte Inglés

    L'impacte del projecte urbanístic a les cases dels mestres L'Ajuntament de la ciutat i l'equip de govern han anunciat que la reubicació de les 12 famílies que encara resideixen a les conegudes cases dels mestres, a la Rambla Lluís Companys, és una prioritat absoluta. Aquest moviment és necessari per permetre la instal·lació dels futurs grans magatzems El Corte Inglés en una zona estratègica de prop de 40.000 metres quadrats. Visions dels residents afectats La unitat mòbil ha recollit testimonis directes de les 19 persones que encara viuen en aquest complex d'habitatges construït fa més de 60 anys. La situació es descriu com a incerta i emocionalment complexa per als veïns: Ramon (88 anys): Resideix a la seva llar des de fa més de 50 anys. Ha adaptat el pis al llarg de tota una vida i expressa el seu desig de finir els seus dies en aquest entorn, considerant el trasllat com un gran problema logístic i personal. Lluís (resident des de fa 20 anys): Critica la mesura per considerar-la purament un negoci. Rebutja algunes de les alternatives de reubicació, com la del carrer Smith, per la pèrdua de qualitat de vida i espai. Detalls de l'acord i futur urbanístic L'operació depèn d'un acord a tres bandes entre l'Ajuntament, la Generalitat i l'empresa: El projecte contempla que, si El Corte Inglés s'ubica finalment aquí, s'alliberarien altres terrenys darrera de l'Hospital Joan XXIII per a la futura ciutat judicial. Actualment, molts pisos ja estan tapiats amb totxanes per evitar ocupacions a mesura que les famílies han anat marxant. El govern municipal promet tractes personalitzats i indemnitzacions, tot i que els veïns veuen el futur immediat com a "molt negre". "A mi el que em sembla és que pels anys que em queden voldria acabar aquí la meva vida."

  • 14'

    La Fira del Túning de Tarragona es trasllada al Moll de Costa

    El fenomen del túning: mÉs que una moda L'entrevista amb l'Eduard Vicente ens apropa a la realitat de la segona Fira del Túning de Tarragona. El túning es defineix com la personalització del vehicle per fer-lo únic, traslladant la personalitat del conductor al cotxe. Històricament, aquest moviment va néixer als Estats Units als anys 50 per necessitat econòmica d'immigrants que milloren vehicles de segona mà. Novetats de l'edició i ubicació A causa de les obres al Palau Firal, l'esdeveniment canvia la seva ubicació: Nova seu: Se celebra de forma temporal al Moll de Costa i al Refugi número 1. Espai: Es guanya superfície, passant de 6.000 a més de 8.000 metres quadrats. Seguretat: Hi haurà un estand dels Mossos d'Esquadra per informar sobre la importància de les homologacions i la seguretat vial. Competicions i exhibicions La fira creix significativament en oferta d'activitats i premis: Concurs professional: Es tripliquen els premis (de 15 a 50). Hi participa la International Auto Sound Challenge Association (IASCA) per puntuar la qualitat i potència del so de forma professional. Convidats estel·lars: Comptarà amb la presència d'Acefàries, campió del món d'acrobàcies, i del tarragoní Albert Cabestany, campió de trial. Experiències: Circuit controlat de pocketbikes (minimotos) i exposició de vehicles espectaculars amb portes tipus ales de gaviota. Cultura i tipologia de vehicles Es trenca l'estereotip que el túning és només per a joves, posant l'exemple de propietaris de 60 anys amb Seat 600 totalment restaurats i homologats. També destaca la curiosa tendència de tunejar el Seat Panda per la seva excel·lent acústica interna. "Hi ha gent que té el cotxe com una peça de museu; el porten amb grua i ni tan sols el posen en marxa."

  • 14'

    L'Estatut de Sau i el nou projecte a Madrid amb Josep Sendra

    Comparativa històrica dels processos estatutaris a Catalunya L'entrevista a Tarragona Ràdio amb l'exdiputat Josep Sendra, membre de la Comissió dels 20 que va redactar l'Estatut de Sau (1979), analitza el context del nou Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya i el seu imminent trasllat a les Corts Generals a Madrid. Diferències entre 1979 i l'actualitat Sendra destaca el contrast entre l'època de la Transició i el context democràtic actual: L'ambient de 1979: Marcat per la il·lusió de construir la democràcia però amb la por als residus de la dictadura. Segons Sendra, a Sau hi havia vigilància de la Guàrdia Civil i no sabien si els protegien o els vigilaven. El context actual: Després de 25 anys de democràcia, el procés semblava més senzill però ha resultat ser una negociació molt més llarga i dura (dos anys de debats). Els punts crítics de la negociació a Madrid L'exdiputat expressa el seu escepticisme respecte al futur del text a Madrid, basant-se en la seva experiència prèvia de retallades significatives: Finançament: Considerat el punt més conflictiu perquè "afecta la butxaca" de la resta d'autonomies. Concepte de Nació: Sendra ho veu com una qüestió política que s'ha de defensar malgrat les resistències centralistes. Unitat d'acció: L'entrevistat insisteix que la unitat dels partits catalans és fonamental. "Si ens veuen desunits a Madrid, ho aprofitaran de totes totes." Perspectives de futur L'entrevista clou amb una crida al seny i la força. Sendra recomana als diputats actuals mantenir-se ferms i no permetre que les retallades vinguin per deslleialtats internes o instruccions partidistes des de Madrid, especialment per part del PSOE i el paper de José Montilla.

  • 7'

    Nous radars de tram i sinistralitat a Tarragona

    Mesures contra la sinistralitat viària L'entrevista amb Eusebi del Olmo, cap territorial del Servei Català de Trànsit a Tarragona, analitza el nou pla del Departament d'Interior per reduir els accidents de trànsit. La iniciativa sorgeix com a resposta a l'increment de la sinistralitat en les darreres setmanes a Catalunya. Implementació de radars de tram La principal novetat és la introducció dels cinemòmetres en cadena per al control de trams, que es diferencia dels radars fixos tradicionals per diversos motius: Control continuat: En lloc de mesurar la velocitat en un punt concret, es monitoritza un tram sencer de la carretera. Efecte dissuasiu: Evita que els conductors frenin només davant del radar i tornin a accelerar immediatament després. Mobilitat: Els dispositius seran itinerants i rotaran per les vies amb més punts de concentració d'accidents (TCA). Situació a les carreteres de Tarragona El senyor Del Olmo destaca que les vies amb més sinistralitat de la demarcació, on s'aplicaran prioritàriament aquestes mesures, són la N-340 (que concentra un terç de les víctimes), l'AP-7 i la C-14. Respecte a les dades estadístiques, s'han exposat els següents punts: Setembre negre: El setembre del 2005 ha estat pitjor que el de l'any anterior, amb 8 víctimes mortals enfront de les 5 del 2004. Balanç de l'estiu: Tot i les males dades de setembre, el còmput global de l'estiu (juliol-setembre) a Tarragona és millor, baixant de 29 a 21 víctimes. "L'objectiu final és la sinistralitat zero; és inassolible a hores d'ara, però hem de tendir cap a aquest punt ideal quan parlem de la vida de les persones." A més dels radars, es mantindran els controls d'alcoholèmia i la presència dels Mossos d'Esquadra com a eines preventives fonamentals.

  • 12'

    L'Escola de Lletres de Tarragona i els seus nous tallers

    L'evolució de l'Escola de Lletres L'entrevista amb Lourdes Malgrat posa de manifest el creixement excepcional de l'Escola de Lletres de Tarragona. El que va començar l'any 2002 com un petit grup d'introducció a la creació literària en una llibreria de la Rambla, s'ha convertit l'any 2005 en una institució consolidada que ofereix una àmplia varietat de tallers. Novetats i Estructura dels Tallers La principal novetat d'aquest curs és la implementació de nivells avançats, responent a la demanda dels alumnes que volen continuar la seva formació. L'oferta inclou: Escriptura creativa: Cinc tallers diferents i tutories personalitzades. Tallers per a joves: Adaptats als horaris dels estudiants (com el dissabte matí). Itineraris literaris: Propostes com La literatura als carrers de la ciutat. L'Expressió Oral amb Oriol Grau Una peça clau de l'escola és el taller d'expressió oral i corporal, impartit per l'actor i director Oriol Grau. Aquest curs no busca formar actors, sinó: Ajudar els escriptors a perdre la vergonya i dominar la veu davant del públic. Treballar el continent (com es llegeix) més que el contingut del text. Fomentar l'autocrítica i el ritme en les lectures públiques. "Vam pensar de crear aquest curs perquè els alumnes fessin un favor a la seva pròpia obra en llegir-la millor." Informació Pràctica El curs s'estén fins al maig o juny, amb tallers distribuïts per diversos punts de la ciutat per facilitar l'accés. Les inscripcions es gestionen a través de l'UMAC fins al 17 d'octubre, amb un preu aproximat d'entre 50 i 60 euros per mòdul.

  • 6'

    Observació de l'eclipsi anular des de Tarragona

    Seguiment en directe de l'eclipsi El programa connecta amb la unitat mòbil desplegada a la ciutat per copsar l'ambient durant l'eclipsi anular de sol, un fenomen astronòmic excepcional que no es tornarà a repetir amb aquestes característiques fins a l'any 2026. L'experiència a pie de carrer Tot i que s'esperava més afluència en punts elevats, la platja de la Comandància s'ha convertit en el lloc de referència per als observadors a Tarragona. El periodista Josep Sunyer recull diversos testimonis: Daniel i Montse: Estan filmant l'esdeveniment amb una videocàmera domèstica i un filtre casolà fet amb ulleres especials de paper. Anna: Una ciutadana que destaca el caràcter històric del moment i la importància d'usar ulleres de protecció homologades per evitar danys oculars. Impacte visual i condicions Els interlocutors descriuen una sensació atmosfèrica singular: La intensitat de la llum ha baixat de forma notable, creant una tonalitat especial similar a la d'un núvol de tempesta. Es percep una baixada de la temperatura ambient. En el seu punt àlgid, el sol s'ha vist reduït a una forma semblant a una "tallada de síndria". Altres continguts del matí A banda de l'astronomia, el programa anuncia una entrevista amb Alexia Falco sobre una campanya de tinença responsable d'animals adreçada a escoles de primària, en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona.