Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

373-384 de 1392
  • 12'

    Tarragona véns a la muntanya: Excursions de la Jove Cambra

    Descripció del Projecte El programa "Tarragona véns a la muntanya" arriba a la seva tercera edició consolidant-se com una iniciativa d'excursionisme clàssic organitzada per la Jove Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament. L'objectiu és oferir sortides guiades a paratges emblemàtics de les comarques tarragonines. Característiques de les Sortides Capacitat limitada: Un màxim de 40 persones per garantir el bon funcionament i la seguretat del grup. Dificultat mitjana: Dissenyades per a persones que puguin caminar de 3 a 4 hores a un ritme tranquil. Preu i serveis: Per només 8 euros, l'activitat inclou l'autobús, assegurança, equip mèdic de Santa Tecla, Creu Roja i un guia especialitzat. Calendari d'Excursions Ciurana (Aquest cap de setmana): Un clàssic indispensable que rodeja el poble i els seus barrancs sense riscos innecessaris. La Capona (23 d'octubre): Una sortida amb un vessant més cultural centrada en les construccions de pedra seca properes a Santes Creus. Sant Joan de la Muntanya (Novembre): L'excursió més exigent físicament des de Montblanc, però amb les millors vistes de la Conca de Barberà. La Jove Cambra i el seu paper social L'òscar Ijosa (President) i en Daniel Mirabet (Director del programa) expliquen que l'entitat és una associació internacional que busca la formació de joves a través de l'acció. "No busquem grans atletes, sinó gent que vulgui gaudir tranquil·lament de la natura i la ciutat." També es destaca la campanya "Dona Vida" (4 i 5 d'octubre), una iniciativa per conscienciar sobre la donació d'òrgans que es realitza de forma coordinada a tota Catalunya.

  • 19'

    Entrevista a Jordi Sendra: Obres i urbanisme a Tarragona

    Repàs de les infraestructures i projectes urbanístics a Tarragona L'entrevista amb Jordi Sendra, tinent d'alcalde de l'àrea de territori, se centra en les nombroses obres de transformació que s'estan duent a terme a la ciutat, especialment pel que fa a la millora dels accessos i l'espai urbà. Millora dels accessos i noves rotondes Un dels punts crítics és la construcció de tres noves rotondes a la zona de Ponent (T-11), finançades pel Ministeri de Foment. Tot i les retencions inicials, Sendra destaca que aquestes infraestructures són vitals per: * Eliminar cruïlles perilloses i reduir la sinistralitat. * Millorar l'accés directe a l'Avinguda de Roma i al pont de Ramón i Cajal. * Altres rotondes estan previstes a la N-340 (Bonavista i Campclar) i a la cruïlla del Catllar per evitar col·lapses estivals. Transformació de la N-340 i la Via Augusta L'ajuntament té l'objectiu de convertir les antigues carreteres nacionals en vies plenament urbanes: * N-340: Es preveu la construcció d'una vorera des de Bonavista fins a la Torre Roma abans d'acabar l'any, amb la intenció que la via acabi sent una extensió de l'Avinguda de Roma. * Via Augusta: Les obres de remodelació del tram nord començaran previsiblement al desembre. Inclouran dues noves rotondes i la connexió del carrer Joan Fuster fins a la platja de l'Arrabassada. Actuacions al centre i nous desenvolupaments Carrer Enric d'Ossó: S'està construint un nou col·lector d'aigües pluvials per evitar inundacions, amb previsió d'acabar al novembre. Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Avança el projecte del gran jardí de 13 hectàrees i la urbanització de la zona on s'ubicaran serveis com la Guàrdia Urbana o centres educatius. Eixample de la Rambla: La prolongació de la Rambla Francesc Macià estarà enllestida a finals d'any, incloent-hi el monument a Antoni Martí Franquès. Prioritat per al vianant: Es preveu la reforma de les voreres de Pere Martell i Francesc Bastos, seguint una política d'ampliació de l'espai per a vianants i soterrament de cables. "Totes les obres creen molèsties, però el benefici posterior és evident i necessari per a la ciutat."

  • 31'

    Actuacions del Govern de la Generalitat a Tarragona

    Balanç de l'Acció de Govern i Grans Projectes El delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, analitza l'estat dels principals projectes de la ciutat i el balanç de l'any i mig de legislatura. Destaca una inversió sense precedents en recerca, infraestructures i patrimoni. Projectes Urbanístics i Barris • Façana marítima: S'ha signat un acord per revisar el projecte Bofill original. Sabaté afirma que el soterrament del ferrocarril planteja dificultats tècniques greus que obliguen a una reestructuració profunda per fer-lo viable. • Llei de Barris: L'actuació a Campclar és una prioritat, amb una inversió de 7 milions d'euros per a la millora de la cohesió social i urbana. • Presó de Mas Enric: Es preveu la construcció del nou centre en un termini de 3 a 4 anys. L'actual emplaçament s'alliberarà parcialment per a ús veïnal i espais lliures. Equipaments i Discrepàncies amb l'Ajuntament • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El delegat nega cap bloqueig per part de la Generalitat i exigeix a l'Ajuntament que aporti els terrenys amb la propietat degudament registrada. • Ciutat Judicial i El Corte Inglés: S'avança en una negociació a tres bandes que inclou la permuta de terrenys a la zona de Joan XXIII i les cases dels mestres. • La Chartreuse: Es proposa que l'Ajuntament assumeixi l'edifici pagant el cens amfiteutic restant, com a pas previ a la seva reobertura. Economia, Mobilitat i Patrimoni • Recerca: Impuls de dos grans centres d'investigació a la ciutat dedicats a la química i les energies renovables. • Transport: S'anuncia l'ampliació de línies interurbanes i la implantació de la tarifa única per al Camp de Tarragona pel gener de 2007. • Patrimoni: Inversió de 9 milions d'euros per reobrir la Necròpolis i posar en valor el Teatre Romà. "Mai com ara la ciutat de Tarragona havia tingut en perspectiva tants projectes d'investigació i inversions patrimonials impulsades pel Govern."

  • 7'

    Afectacions al trànsit per obres a l'entrada de Tarragona

    Estat del trànsit a la zona del Francolí Aquest matí s'ha informat sobre les complicacions viàries derivades del trànsit i les modificacions a l'altra banda del riu Francolí. Les obres de construcció de tres noves rotondes han generat retencions, especialment notables entre les 8:00 h i les 9:00 h del matí. Punts crítics i incidències Autovia T-11 (Reus-Tarragona): Es produeix un coll d'ampolla al tram final en passar de dos carrils a un de sol. Les retencions són esporàdiques i assoleixen aproximadament el mig quilòmetre de longitud. Nacional 340 i Pont Vell: El trànsit es canalitza cap a una rotonda de nova construcció a la N-340, provocant congestió a l'entrada de la ciutat per l'Avinguda Roma. Carretera de Constantí (TV-721): No es pot accedir directament a la T-11 cap a Reus a causa de la maquinària pesant treballant a la via. Cal desviar-se cap a Torreforta per enllaçar amb l'autovia. Projecte de les tres rotondes L'objectiu principal de les obres és millorar la distribució del flux de vehicles mitjançant tres noves estructures: Rotonda de la N-340: Ja habilitada (tot i que pendent de detalls), facilita l'accés al tanatori, el polígon i el Pont Vell. Rotonda de la T-11: Actualment en plena construcció, distribuirà el trànsit cap a Constantí, el Pont de Santa Tecla i l'Hospital Joan XXIII. Tercera rotonda: Situada al Pont Vell en direcció a Reus per millorar la connexió sud. "Les restriccions i desviacions provisionals és previst que durin aproximadament uns tres mesos." Sortides de la ciutat i senyalització Malgrat els problemes d'entrada, la sortida de Tarragona per l'Avinguda Roma i l'Avinguda Ramon i Cajal es manté habilitada i funciona amb normalitat. Els conductors trobaran els canvis ben indicats mitjançant senyalització horitzontal que facilita la navegació per les rutes alternatives.

  • 4'

    L'art de les ombres i titelles xineses: Tradició i mística

    L'Exposició de la Col·lecció Kwok On Aquesta mostra presenta una selecció exhaustiva d'ombres xineses i titelles provinents de la prestigiosa Col·lecció Kwok On (donada per Jacques Pimpaneau a la Fundació d'Orient de Lisboa). L'exposició, organitzada en col·laboració amb la Fundació La Caixa, explora la riquesa visual i el profund significat cultural d'aquestes arts mil·lenàries. Les Ombres Xineses La primera part de l'exposició se centra en la fabricació i les històries de les ombres: Materials i Tècniques: Les peces més antigues estan fetes de cartró, mentre que el gruix de la col·lecció utilitza pell pintada amb tints naturals i oli vegetal per aconseguir transparència. Diversitat Regional: Es mostren varietats segons la zona geogràfica, amb diferències notables en la mida i el realisme (algunes fins i tot inclouen pèl natural). Narrativa: Les ombres s'utilitzen per explicar llegendes xineses i històries divertides de dinasties remotes. Les Titelles: Més enllà de l'Entreteniment A diferència dels espectacles infantils d'Occident, les titelles xineses tenen una arrel profundament religiosa i mística: Funció Ritual: S'utilitzen en cerimònies per als déus, actuant els marionetistes com a sacerdots i les titelles com a mèdiums. Tipologies i Mecanismes: Destaquen les titelles de tija de grans dimensions, pesades i difícils de manipular, que requereixen mans expertes per imitar el moviment humà. Versatilitat: Els personatges disposen de caps intercanviables amb diversos rostres pintats per representar guerrers, dimonis o personatges per a rituals d'exorcisme. "Les titelles són considerades els mèdiums dels sacerdots i les cerimònies es representaven per als déus, no per a les persones."

  • 14'

    Setmana de la Mobilitat: El carrer, tots hi pintem

    La Setmana de la Mobilitat a Tarragona L'activitat "El carrer, tots hi pintem" ha aplegat aproximadament un miler d'infants de diverses escoles de la ciutat al Passeig Marítim. Aquesta iniciativa, organitzada per la regidoria de Medi Ambient dins de la Setmana de la Mobilitat Urbana, Sostenible i Segura, té com a objectiu principal sensibilitzar les noves generacions sobre la importància de moure's de forma responsable. Objectius i Educació Ambiental Segons Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, l'activitat vol introduir elements pedagògics clau per al futur de la ciutat: Comprensió de la mobilitat sostenible i el transport públic. Sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica: el 60% és causada per l'ús del vehicle privat. Promoció de la recollida selectiva i el respecte per la natura. Dinàmica de l'Activitat L'esdeveniment s'ha realitzat de forma simultània a les quatre capitals de província de Catalunya. A Tarragona, s'ha tallat el trànsit al Passeig Marítim per permetre que els nens i nenes dibuixessin lliurement amb guix sobre l'asfalt. "Els nens són els professors nostres el dia de demà; ells han d'entendre que la mobilitat no és només transport, sinó qualitat de vida." La Veu dels Protagonistes El monitoratge de l'activitat ha inclòs explicacions tècniques sobre l'eficiència dels mitjans de transport. Alguns punts destacats pels alumnes del CEIP El Miracle han estat: Transport col·lectiu vs. privat: Un autobús pot portar 30 persones que, altrament, ocuparien 10 cotxes. Alternatives energètiques: S'han plantejat debats espontanis sobre el cotxe elèctric i l'energia solar. Creativitat infantil: Els infants han plasmat conceptes com els carrils bici, els vianants i ciutats sense fums. Finalment, l'activitat ha servit per recollir propostes ciutadanes i reforçar el missatge que la bicicleta i l'anar a peu són les opcions preferides pels més joves per a una ciutat més neta.

  • 7'

    Resum de les Diades de Santa Tecla i la Mercè

    Crònica de l'activitat castellera a Tarragona i Barcelona Jordi Sorinyac repassa un cap de setmana d'intensitat màxima, marcat per les celebracions de Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. L'activitat ha deixat un balanç agredolç a la plaça de la Font i un duel històric a la capital catalana. La Diada de Santa Tecla a Tarragona L'actuació de les quatre colles locals a la plaça de la Font va ser desigual: Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van consolidar el 5 de 8 (la catedral), però no van poder completar el 3 de 9 amb folre. El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, admet que els castells de nou seran difícils de repetir aquesta temporada. Xiquets de Tarragona: Jornada complicada amb deures pendents. No van poder passar del 2 de 8 amb folre i van fallar en els intents de 5 de 8 i 3 de 9 amb folre. Xiquets del Serrallo: Una de les colles més satisfetes en descarregar el 4 de 7 amb l'agulla, una construcció que no assolien des de feia tres anys. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van signar la seva millor actuació de la temporada amb castells de la gamma de set, tot i que van patir una caiguda dolorosa del pilar durant la Baixada de Pilars de l'endemà. El Duel de Titans a la Mercè de Barcelona La plaça de Sant Jaume va viure un enfrontament espectacular entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa: Es van veure fins a tres castells de gamma extra. Vilafranca va destacar amb el Pilar de 8 amb folre i manilles, descarregat com a resposta a la pressió dels terrassencs. Es considera la millor diada de l'any després de Sant Fèlix, amb una rivalitat sana però intensa. Properes cites al calendari L'atenció es desplaça ara a la Diada del Mercadal a Reus (2 d'octubre), una cita biennal que comptarà amb les millors colles del país: "La Joves de Valls provarà el 2 de 8 net i els Castellers de Vilafranca el 2 de 9 amb folre i manilles." Les cites de l'Esperidió (8 d'octubre) i Santa Teresa al Vendrell (16 d'octubre) tancaran el calendari de les colles tarragonines.

  • 45'

    A quatre bandes: Entrevista a Albert Ballbé

    Introducció del nou espai radiofònic La sessió d'avui marca l'estrena de A quatre bandes, un nou format a Tarragona Ràdio on quatre dones amb perfils professionals diversos (advocacia, ensenyament, comerç) entrevisten personatges rellevants de la ciutat. Gestió Cultural i Polítiques Municipals L'eix central de la conversa gira entorn a la tasca d'Albert Ballbé com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Tarragona. Es discuteixen diversos punts clau: • La missió de la regidoria: Ballbé defensa una gestió no dirigista, enfocada a subvencionar i donar suport a les entitats culturals més que a organitzar actes propis de manera exclusiva. • Difusió cultural: El regidor admet que, tot i l'alta activitat, la comunicació dels projectes és un dels punts a millorar. • El projecte del Teatre Metropol: S'expliquen els retards en les obres a causa de les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per la cessió de terrenys. Tradició i Festes: El Magí de les Timbales Un dels moments més personals de l'entrevista és quan es parla de la figura del Magí de les Timbales, càrrec que el regidor ostenta des de fa 27 anys. • Ballbé destaca la iconografia i el valor sentimental d'aquest personatge per a la ciutat. • Es comenten anècdotes sobre la resistència a canviar el vestuari tradicional i les dificultats físiques de carregar nens durant les festes. Actualitat Ciutadana i Projectes de Futur L'entrevista també aborda temes de planificació urbana i social: • Façana Marítima: Es defineix com el projecte del segle, tot i que actualment es troba en una fase inicial de conveni d'intencions entre la Generalitat i l'Ajuntament. • Atenció a la gent gran: Es planteja la necessitat de recuperar cinemes al centre i millorar l'oferta d'oci específic per a aquest col·lectiu. • El Senat: Des d'una perspectiva més política, Ballbé reflexiona sobre la seva etapa com a senador, defensant la cambra com un espai necessari per a la reflexió legislativa. "La cultura no ha de tenir cap tipus de color polític; la nostra obligació és dinamitzar la ciutat."

  • 2h 28min

    Diada Castellera de la Mercè a Tarragona 2005

    Retransmissió de la Diada Històrica de la Mercè Aquest episodi recull la retransmissió de la tradicional Diada Castellera de la Mercè a Tarragona, centrada en les dues rondes de castells a la Plaça de les Cols i la mítica baixada dels pilars de 4 caminant fins a l'Ajuntament. L'actuació compta amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Resultats de les Rondes de Castells Durant les rondes prèvies, les colles han mostrat un nivell desigual condicionat per la fatiga acumulada del dia anterior (Santa Tecla): • Xiquets de Tarragona: Han completat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, reservant estructures de vuit pisos per lesions. • Colla Jove: Ha estat la gran triomfadora amb un imponent 5 de 8 i un 2 de 8 amb folre, aquest últim amb una espectacular figuereta d'un dels dosos. • Colla del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Han realitzat castells de sis pisos (3 de 6, 4 de 6) com a tràmit per a la baixada dels pilars. La Baixada dels Pilars de 4 Caminant El moment culminant de la jornada ha estat el recorregut des de les escales de la Catedral fins a la Plaça de la Font: • Èxit: Els xiquets de Tarragona, la Colla Jove i els Xiquets del Serrallo han aconseguit fer arribar l'enxaneta fins al balcó de l'Ajuntament. • L'esforç del Serrallo: El seu pilar ha estat el més lent (més de 14 minuts), demostrant una gran resistència física dels baixos. • Mala sort: Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han patit una caiguda a l'alçada de la Plaça de la Font, després de gairebé 9 minuts de camí, generant un moment de gran solidaritat i emoció amb llàgrimes entre els castellers. Balanç Polític i Festiu L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Carles Sala han valorat positivament el nou model de tres diades castelleres durant les festes, destacant la participació multitudinària i la bona salut de la cultura tradicional a la ciutat, malgrat les crítiques puntuals pel fet de portar colles de fora de Tarragona en dies previs.

  • 2h 23min

    Processó i Entrada del Braç de Santa Tecla 2005

    Retransmissió de la Diada de Santa Tecla a Tarragona El programa ofereix una cobertura detallada de la processó del Braç de Santa Tecla, l'acte central de les festes de Tarragona el 23 de setembre. Des d'una posició privilegiada al Pla de la Seu, els locutors narren l'arribada del seguici popular i l'ambient festiu de la ciutat. Reivindicacions i Protocol Municipal • Un grup de veïns de la Part Alta aprofita l'acte per realitzar una protesta sonora amb xiulets i pancartes davant les autoritats, queixant-se de la deixadesa i l'estat del barri. • Es destaca la presència de delegacions de ciutats agermanades com Klagenfurt (Àustria), vestits amb indumentària tradicional. El Seguici Popular i la Cultura Viva • El seguici compta amb més de 50 elements, fruit de la recuperació iniciada als anys 80. Es discuteix el simbolisme de figures clau com l'Àliga, el Lleó (que estrena marxa pròpia), els Gegants, els Nanos i les bèsties de foc com la Víbria i el Drac. • Es fa especial menció a la Moixiganga i al Ball de Valencians, aquest últim considerat l'antecedent primitiu dels castells actuals. • Els castellers de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) s'incorporen a la processó després d'una jornada castellera matinal difícil. "La relíquia conté el sentiment d'una comunitat... és una qüestió d'autoestima col·lectiva que ve de l'època medieval." El Moment Culminant: L'Entrada del Braç • Al voltant de les 21:00h es produeix l'arribada de la relíquia a la Catedral. Aquest moment se simultaneja amb: • L'encesa de la palma pirotècnica i tota la pirotècnia del Pla de la Seu. • L'aixecament de pilars castellers davant les portes del temple. • Els balls d'homenatge de l'Àliga i el repic de campanes. • L'episodi finalitza amb la Baixada de l'Àliga i els elements del seguici per les escales de la seu cap a la Plaça de la Font, acompanyats de peces populars com l' Amparito Roca o Paquito el Chocolatero.

  • 3h 45min

    Diada de Santa Tecla 2005: Seguici, Ofici i Castells

    Celebració de la Diada de Santa Tecla a Tarragona Resum detallat d'una de les jornades més emblemàtiques de les festes tarragonines, on es recullen els actes centrals del 23 de setembre. La narració transcorre entre el Pla de la Seu, la Catedral i la Plaça de la Font, capturant l'essència tradicional de la ciutat. L'Anada a Ofici i el Seguici Popular El programa comença amb la narració de la pujada del seguici des de la Plaça de la Font fins a la Catedral. Es descriuen amb detall els elements que formen la cultura popular tarragonina: • Bèsties de foc: El Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria i el Ball de Diables, representant la lluita entre el bé i el mal. • Figures emblemàtiques: L'Àliga, el Lleó (símbol d'autoritat), la Cucafera i els Negritos. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (tant els vells com els nous), que representen la societat tarragonina del segle XIX. • Balls tradicionals: Ball de Bastons, de Pastorets, de Turcs i Cavallets, i la Moixiganga. Solemnitat a la Catedral Es retransmet la Missa Pontifical presidida per l'arquebisbe Jaume Pujol. El moment més sagrat és el trasllat i l'exposició de la Relíquia del Braç de Santa Tecla. L'homilia destaca la relació històrica de la santa amb Sant Pau i la importància de la fe en la societat multicultural de l'any 2005. Actuació a la Plaça de la Font i Versots Després de l'ofici, el seguici retorna a l'Ajuntament. L'episodi recull l'actuació de lluïment sobre l'escenari, culminant amb els Versots dels Diables, que repassen en clau satírica l'actualitat política i local de l'època: "El nostre Ball de Diables s'ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d'aquest món." Agenda i Cloenda de la Festa Es fa un repàs exhaustiu dels actes restants, incloent-hi la Moxiganga, l'entrada del Braç a la tarda i els futurs castells de nou que realitzaran les quatre colles de la ciutat.

  • 4h

    Sessió de Benvinguda: Anàlisi del Benestar i Salutació

    Introducció i Benvinguda Aquest episodi se centra en una sèrie de salutacions cordials i l'establiment d'un espai de comunicació directa. Durant tota la sessió, l'enfocament principal ha estat la reiteració positiva del missatge per connectar amb l'audiència en un entorn nocturn. Dinàmiques de la Sessió • La recepció constant de participants amb el desig de bona nit. • L'establiment d'un ambient de calma i reflexió. • El manteniment d'un fil conductor focalitzat en la cortesia i la presència. "Bona nit a tots els oients que s'uneixen a aquesta sessió de descans i paraula." Temes Clau i Reflexió El contingut subratlla la importància de la salutació ritual com a eina per reduir l'estrès i marcar el final de la jornada laboral. S'ha posat especial èmfasi en la constància del to de veu per transmetre tranquil·litat.