Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis

RSS

episodis

397-408 de 1392

14 de juny del 2005
22'
Experiències solidàries de la URV a Bòsnia i Nicaragua
Cooperació Universitària Internacional El programa URV Solidària de la Universitat Rovira i Virgili aposta per projectes de cooperació al desenvolupament gestionats directament des de la institució. En aquesta ocasió, s'analitzen les experiències de dos grups d'estudiants que han passat part de l'estiu realitzant tasques humanitàries i educatives a l'estranger. Projecte d'Alfabetització a Bòsnia Sis estudiants de Filologia Hispànica han viatjat a la ciutat de Tuzla per impartir cursos intensius d'espanyol a la universitat local. Aquesta iniciativa, que ja té cinc anys de trajectòria, destaca per: Forta demanda: Els alumnes bosnians mostren un gran interès per l'idioma, sovint après a través de la televisió internacional. Impacte social: Es tracta d'una zona encara molt marcada pels efectes de la guerra, amb limitacions de mobilitat i laborals per als joves. Connexió personal: Les estudiants subratllen les ganes d'aprendre i la calidesa de la gent de Tuzla, ciutat que comparen amb Tarragona pel seu volum de població. Avaluació d'Apadrinaments a Nicaragua Un grup de set alumnes de Pedagogia i Educació Social s'ha desplaçat a Managua per avaluar un projecte al centre preventiu Los Quinxos. Aquest projecte és especialment rellevant pel seu caràcter local: Padrins tarragonins: Els 24 infants apadrinats reben suport econòmic de famílies de les comarques de Tarragona. Objectius: Garantir l'accés a l'educació, uniformes i almenys un àpat complet al dia per a nens en risc d'exclusió. Resultats: L'estudi preliminar indica que el projecte és d'èxit, permetent a molts joves evitar matrimonis precoços i arribar a la universitat. Altres actuacions i futur "L'objectiu és que els alumnes actuïn en programes de la seva àrea de coneixement i tinguin una experiència humana que els faci replantejar-se coses." Segons el coordinador Joan Fuster, la URV té previstes més missions a Chiapas (Mèxic), Senegal i projectes futurs al Perú i Moçambic, principalment en àmbits sanitaris i educatius.
14 de juny del 2005
14'
Dia Mundial de l'Alzheimer: Sensibilització i reptes a Tarragona
Conscienciació sobre l'Alzheimer a Tarragona Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona ha instal·lat un punt informatiu a la Rambla Nova. L'objectiu és donar a conèixer una malaltia que, malgrat la seva repercussió mediàtica, continua sent poc compresa pel que fa als seus efectes reals en el deteriorament mental. Serveis i suport a les famílies L'associació ha crescut significativament des de la seva creació el 1998, oferint actualment: * Una biblioteca amb més de 117 exemplars (llibres i vídeos). * Guies especialitzades en alimentació, estimulació i arquitectura. * Contes infantils per ajudar els més petits a entendre el canvi en els seus avis, com L’estora de l’avi Quim. Les xifres i l'impacte econòmic La situació a Catalunya és preocupant, amb dades que conviden a la reflexió: 1. Hi ha uns 55.000 malalts majors de 65 anys. 2. El 70% dels pacients són cuidats a les llars, cosa que genera una forta desestructuració familiar. 3. El cost econòmic per a una família oscil·la entre els 7.000 i els 29.000 euros anuals, depenent de la fase de la malaltia. "Aquesta malaltia és una sangria per a una família, tant pels costos directes com per la necessitat de deixar la feina per cuidar el malalt." Crítica a l'administració i nous perfils de malalts Jaume Soler, president de l'entitat, denuncia la carència de places de residència i la insuficiència de recursos sanitaris. A més, s'ha alertat de l'aparició de casos en persones joves (entre 30 i 55 anys), un fenomen que podria estar relacionat amb factors hereditaris o, en alguns casos, amb el consum de substàncies estupefaents que afecten el cervell. Finalment, es fa una crida a la col·laboració ciutadana mitjançant l'adquisició de polseres verdes simbòliques per donar suport a la recerca d'un tractament que combini la vessant farmacològica amb la no farmacològica (estimulació i psicomotricitat).
14 de juny del 2005
1h 29min
Pregó de Santa Tecla 2005 i Homenatge a Gabriel Xammar
Inici de les Festes de Santa Tecla 2005 El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de l'acte d'obertura de les festes de Santa Tecla 2005. La jornada inclou el lliurament del Premi del Balcó, la lectura del pregó i l'emotiva arrencada dels gegants. Homenatge a Gabriel Xammar L'acte s'inicia amb el reconeixement a Gabriel Xammar i Sala, guardonat amb el Premi del Balcó pel seu activisme cultural i la seva trajectòria de resistència: • Membre d'Estat Català i col·laborador del Front Nacional de Catalunya. • Va ajudar a exiliats a creuar la frontera durant la Guerra Civil. • Pioner d'Òmnium Cultural al Tarragonès. El Pregó d'Emili Rosales L'escriptor i editor Emili Rosales, guanyador del Premi Sant Jordi, ofereix un discurs profundament literari on destaca: • La comparació entre la seva obra La ciutat invisible i la realitat de Tarragona. • Referències a autors com Jacint Verdaguer, Josep Pla i Olga Xirinacs. • Una crida a fer de Tarragona un pol de nova capitalitat per al sud de Catalunya, fugint del concepte de "parc temàtic". Simbolisme i Tradició a la Plaça de la Font Després dels parlaments de l'alcalde Joan Miquel Nadal, l'acció es trasllada al balcó i a la plaça: • Sortida de la Senyera de la Ciutat i toc de trompetes. • Gran tronada a càrrec de la pirotècnia Igual. • L'arrencada dels gegants i nanos, acompanyats per les bandes de música d'Artajona i l'Alegria d'Amposta. "Tarragona és avui una ciutat que compta, que està viva i que no s'oblida que l'esplendor del passat li dóna solidesa i identitat."
14 de juny del 2005
29'
Geganters i músics: l'ànima de les festes de Santa Tecla
La tradició del món geganter a Tarragona L'episodi explora en profunditat la figura dels portadors de gegants, claus en les celebracions de Santa Tecla. Amb la participació d'Antoni Segura i Alfredo González, es desgranen les vivències de les colles de barris com Torreforta o el Cos del Bou, destacant el relleu generacional i el sacrifici físic que comporta aquesta tradició. L'evolució de les figures i el pes de la història • S'analitza la diferència entre els gegants antics i els actuals. Mentre que les figures històriques eren extremadament pesades (fins a 60-70 quilos), les noves versions de fibra de vidre faciliten el ball, tot i que requereixen igualment una gran preparació física. • L'Antoni recorda la seva trajectòria des de 1970, destacant que antigament els portadors sovint provenien de la comunitat gitana, una tradició que encara perdura en part de la colla. El desig de ballar: la relació entre músics i geganters Un dels punts centrals de la conversa és la necessitat de tenir música amb ritme per poder ballar bé les figures: "T'agraden peces que puguis ballar; si no, sembla que anem morts perquè no sabem com agafar el ritme." • Els geganters defensen l'ús de pasdobles i marxes animades que injectin energia per suportar el pes. • Es compta amb la intervenció de Ricardo, director de la Banda de Música d'Artajona, que presenta l'estrena d'una nova peça composta expressament per al Lleó de Tarragona. Riscos i moments crítics de la festa • Es comenten els perills de les caigudes en carrers estrets o durant la Baixada de la Misericòrdia. • L'Antoni confessa el seu somni pendent: baixar les escales de la Catedral amb el gegant, tot i reconèixer l'altíssim risc que això suposa per a la integritat de la peça i del portador.
14 de juny del 2005
14'
Mural gegant i contes pel Dia de la Pau a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de la Pau En el marc de les festes de Tarragona, Creu Roja Joventut i el Centre per la Pau organitzen una jornada especial per commemorar el 21 de setembre, declarat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Pau. L'objectiu és sensibilitzar la ciutadania, especialment els més joves, sobre la resolució de conflictes i la cultura de la no-violència. Activitats a la plaça de Dames i Vells A partir de les 16:30 h, s'han programat diverses accions participatives: Contacontes de valors: Una carpa habilitada amb coixins i moqueta on es narraran històries que fomenten la pau i la convivència, adreçades a nens d'entre 6 i 10 anys. Construcció d'un mural gegant: Un panell de 4 metres de llarg on els assistents podran enganxar cartolines amb missatges personals per formar la paraula PAU. Taller de papiroflèxia: Creació de coloms de paper per decorar l'entorn del mural. El valor del voluntariat jove L'episodi compta amb el testimoni de joves voluntaris que destaquen com aquesta experiència els aporta creixement personal i una visió més crítica de la realitat social. "M'encanta... coneixes molta gent, aprens i t'ajuda a veure la vida d'una altra manera; em sento més útil des que he entrat." Es recorda que el voluntariat a Creu Roja Joventut està obert a nois i noies d'entre 14 i 30 anys, amb projectes que van des del medi ambient fins a la prevenció de conductes de risc.
14 de juny del 2005
8'
Tecla Tapa: Gastronomia i festa a la plaça Verdaguer
El retorn del Tecla Tapa a Santa Tecla L'espai Tecla Tapa, situat a la plaça Verdaguer de Tarragona, obre les seves portes com una iniciativa consolidada de deu entitats i associacions de la ciutat. Aquesta proposta ofereix un punt de trobada gastronòmica durant les festes de Santa Tecla, on els assistents poden recuperar forces amb una àmplia varietat de menjars i begudes. Organització i oferta gastronòmica Les entitats participants s'han coordinat per oferir una carta variada i tancada prèviament per evitar duplicitats. Cada associació és responsable de la seva especialitat, garantint productes frescos del dia: Tarraco de Luxe: Patates braves. Auredons: Truites a la francesa. Associació de l'Albada: Fideuà. Marro: Entrepats de xoriç i llonganissa. Club Maginet: Biquinis de pernil i formatge. Col·lectiu de dones de Sant Salvador: Lacón. Amics de la Part Alta: Bacon. Altres productes: Frankfurt, pernil salat, cervesa i la tradicional mamadeta teclera. Finalitat social i esperit de col·laboració Tal com explica la Rosa, representant del Club Maginet, l'objectiu principal és recaptar fons per a les activitats de les entitats, especialment per al projecte del Carnaval de Tarragona. Les tasques es fan de manera voluntària i amb un gran ambient de companyonia: "Som gent de gresca, de ball, de música... intentem treure'n diners però sobretot passar-nos-ho molt bé." Horaris i preus populars L'espai destaca per oferir preus populars per fer la festa accessible a tothom: Preus: Begudes (aigua/cervesa) a 1 €, refrescos a 1,50 € i racions de menjar a 2,50 €. Horaris: Obertura a les 18:00 h. Avui fins a les 03:00 h, i dijous i divendres fins a les 04:00 h.
14 de juny del 2005
18'
La Festa als Ulls: Fotografia i tradició a Tarragona
La mirada internacional de les festes de Tarragona Aquesta conversa presenta la iniciativa "La festa als ulls", un projecte impulsat pel fotògraf Pep Escoda que consisteix a convidar anualment un fotògraf estranger per documentar les festes de Santa Tecla. L'objectiu és doble: crear una col·lecció patrimonial de fotografies de la ciutat i divulgar les tradicions tarragonines arreu del món a través d'una mirada externa i artística. Santo: La fotografia com a escriptura de llum El convidat d'aquesta edició és Santo, un fotògraf sicilià especialitzat en la temàtica religiosa i folklòrica. El seu enfocament es basa en conceptes profunds: La llum com a eina: Defineix la fotografia com a "escriptura de llum" i destaca la potència de la llum solar a Tarragona. L'ànima del fotògraf: Santo afirma que una imatge no és objectiva, sinó el resultat de la interacció entre el fotògraf i el subjecte. La qualitat de la foto depèn de l'estat d'ànim de qui la fa. La cerca de l'esperança: Més enllà de l'estètica, busca reflectir la identitat cultural i la memòria dels pobles per contrarestar la despersonalització tecnològica actual. Tradicions i connexions mediterrànies Durant l'entrevista es tracen paral·lelismes entre les festes sicilianes (influenciades per la dominació espanyola) i les catalanes. Es destaquen punts clau de l'itinerari visual que seguirà el fotògraf: La Baixada de l'Àliga i la Professió de Santa Tecla. L'anàlisi de la pietat popular i la dualitat entre el sacrifici religiós i l'alegria de la festa. L'interès per les relíquies i les connexions històriques entre santes del Mediterrani, com Santa Sara a la Camarga i Santa Tecla a Tarragona. "El fotògraf ha de tenir l'ull per pensar la foto; fer clic és fàcil, fins i tot un ximpanzé ho pot fer, però capturar el relat d'una vida en una cara és l'autèntic repte." Un futur llegat gràfic El projecte preveu que les imatges capturades esdevinguin una exposició l'any següent. Santo proposa que la ciutat creï un petit museu o col·lecció estable amb aquestes obres per tenir, en el futur, una visió calidoscòpica i diversa de la festa que superi la repetició de les imatges tòpiques o postals convencionals.
14 de juny del 2005
20'
Documental 'Camins de França' de Joan Puig i Ferreter
Presentació del documental sobre Joan Puig i Ferreter En el marc de les festes de Tarragona, s'ha presentat el documental Camins de França, una obra que homenatja l'escriptor de la Selva del Camp. El projecte, dirigit per Josep Maria Pagès, s'estrenarà oficialment el dia 24 de setembre a l'Antiga Audiència de Tarragona. Característiques de l'obra i producció Viatge iniciàtic: El documental se centra en un fragment de l'obra homònima de Puig i Ferreter, concretament en el viatge que va realitzar als 21 anys per la Provença francesa. Estètica visual: S'ha optat per una imatge en blanc i negre amb tonalitats sèpia i ocre per evocar l'atmosfera de fa cent anys. Col·laboració desinteressada: La producció ha estat possible gràcies a la suma de voluntats, destacant la interpretació de l'actor Oriol Grau i la col·laboració del fotògraf Pep Escoda. La figura de Puig i Ferreter El regidor de Cultura de la Selva del Camp, Quim Masdeu, destaca la complexitat del personatge: "Va ser un inconformista tota la seva vida amb l'obra i amb la vida... un home modern que feia universals els temes rurals." Personalitat polièdrica: L'autor és descrit com un home de sentiments extrems, amb una vessant psicològica profunda i una gran rellevància tant literària com política. Reivindicació cultural: El projecte neix de la necessitat de cobrir el buit visual sobre els autors del Camp de Tarragona, sovint menys tractats que els d'altres zones de Catalunya. Futur i ressò mediàtic L'èxit de la proposta, emesa inicialment en càpsules per Canal Camp, ha despertat l'interès de TV3. Els creadors ja planegen una segona part més ambiciosa que cobreixi la totalitat de les 800 pàgines de l'obra original per commemorar el cinquantenari de la mort de l'escriptor l'any vinent.
14 de juny del 2005
9'
La Via T t'escolta: Visita a la mítica botiga Minimun de Tarragona
Resum de l'episodi En aquesta edició de l'espai La Via T t'escolta de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada mitjançant la unitat mòbil a un dels comerços amb més solera de la ciutat: Minimun, situat al carrer Governador González. El programa combina el tradicional concurs de pistes amb una entrevista detallada sobre l'actualitat del sector comercial en plena campanya de tornada a l'escola. El Concurs: Un establiment de nissaga La dinàmica de l'espai ha permès als oients endevinar la ubicació de la unitat mòbil. Les pistes han destacat la naturalesa de l'establiment: Es troba en un carrer semi-peatonal amb gran aparador. És un comerç de tota la vida de Tarragona, conegut per diverses generacions. La guanyadora, la Montse Barceló, ha identificat ràpidament la botiga i ha obtingut un obsequi especial. Productes i Atenció Personalitzada L'Àngels, dependenta amb més de 14 anys d'experiència a la casa, ha explicat l'àmplia oferta que ofereixen: Moda infantil: Rems de nadó fins als 15 anys, incloent roba interior, xandalls i peces de marques com Mayoral. Roba de la llar: Destaca la varietat de bernussos, pijames i roba de llit o de bressol. Atenció al client: Se subratlla el valor de l'assessorament directe i personalitzat per trobar talles i estils adequats. "Aquí cuidem molt el client... podem vestir un infant des que neix fins que té 14 o 15 anys, ho tenim tot." Campanyes Clau i Tendències L'entrevista ha revelat que actualment la botiga està en plena activitat per la tornada a l'escola, una de les èpoques més fortes de l'any juntament amb el Nadal. Tot i que els homes encara no tenen massa costum de comprar roba interior o regals fora de les festes nadalenques, l'establiment es referma com un punt de referència per a tota la família durant tot l'any.
14 de juny del 2005
19'
La residència Nostra Llar: un model pioner i solidari
Iniciativa i Història de la Residència Nostra Llar L'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona, liderada pel seu president Antoni Fernández, ha aconseguit materialitzar un projecte que va néixer fa sis anys. Davant la gran demanda dels seus més de 1.200 socis per trobar places en centres geriàtrics, l'associació va decidir crear la seva pròpia residència: Nostra Llar, situada als Pallaresos. El camí no ha estat fàcil, especialment pels tràmits de requalificació urbanística dels terrenys, que van passar de rústics a urbans en un procés que va durar prop de quatre anys. Finalment, el centre ja és una realitat operativa. Un Model de Finançament Pioner El que fa que aquesta residència sigui única a l'estat espanyol és la seva fórmula jurídica i econòmica basada en la propietat horitzontal: Venda d'habitacions: Les obres s'han finançat amb la venda de les 126 habitacions a socis de l'entitat. Propietaris diversos: Alguns socis han comprat per viure-hi, d'altres com a inversió o per llogar-les. Sense ànim de lucre: L'associació té el títol d'utilitat pública. Això permet que els residents paguin exclusivament els preus de cost dels serveis (menjar, neteja, nòmines), situant-se molt per sota dels preus de mercat de les residències privades convencionals. Instal·lacions i Atenció Humana El director del centre, Moisés Sumoy, destaca que l'objectiu principal és que els avis se sentin com a casa. Les característiques clau del centre són: Espais amplis i lluminosos: Edifici de nova construcció amb gimnàs, biblioteca, cafeteria i una sala polivalent de 200 metres quadrats. Personal especialitzat: Un equip d'unes 30 persones que inclou metges, infermeres, terapeutes i tècnics de lleure. Atenció personalitzada: Es busca potenciar l'autonomia del resident i adaptar-se a les seves necessitats específi ques. Cuina pròpia: Amb un sistema d'opció de menú (carn o peix) per millorar la satisfacció dels usuaris. "Pagar els costos reals sense benefici industrial ens permet oferir un servei de qualitat a un preu assequible per a la gent gran."
14 de juny del 2005
4'
Nova Residència als Hostalets: Instal·lacions i Serveis
Presentació de la Nova Residència El centre es presenta com una infraestructura de nova construcció, àmplia i lluminosa, situada a la urbanització dels Hostalets. Actualment es troba en una fase activa d'expansió, amb un creixement setmanal de residents i un equip professional que s'està consolidant per oferir la millor atenció possible. Espais i Capacitat La residència compta amb una capacitat total de 126 habitacions, distribuïdes en: - Habitacions individuals i dobles. - Plantes superiors destinades principalment al descans. - Una planta baixa dedicada gairebé íntegrament a zones comunes: menjador, sales d'activitats, despatxos, sales de jocs i un oratori. L'Alimentació com a Clau del Benestar Un dels punts més destacats per la direcció i la junta és la gestió del menjar: - Disposen de cuina pròpia. - Ofereixen diverses opcions de menú en cada àpat (per exemple, triar entre carn o peix). - S'adapten a necessitats especials com dietes per a diabètics. "El principal objectiu és que la gent se senti a casa." Equip Professional i Atenció Actualment, hi ha unes 30 persones treballant, incloent-hi perfils com infermeria, medicina, teràpia ocupacional, treball social i personal administratiu. L'equip està en procés de créixer amb la incorporació de psicòlegs i fisioterapeutes per completar l'atenció integral del resident.
14 de juny del 2005
10'
Campanya Todos.es: Alfabetització Digital a Tarragona
Introducció a la Campanya Todos.es La campanya Todos.es, promoguda pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, arriba a Tarragona amb l'objectiu de reduir la bretxa digital. La iniciativa busca apropar les noves tecnologies i els beneficis d'Internet a col·lectius que poden trobar-se en perill d'exclusió digital. Objectius i Públic Diana L'eix central de la campanya és oferir formació bàsica a persones que no tenen accés habitual a la tecnologia. Els principals col·lectius són: * Gent gran i mestresses de casa. * Persones amb discapacitat física o psíquica. * Col·lectius en risc d'exclusió o vulnerabilitats socials. "L'objectiu és promoure l'ús d'Internet dintre dels col·lectius que poden estar una mica en perill d'exclusió digital." Metodologia de Formació La campanya s'organitza mitjançant dos formats d'aules: 1. Aules fixes: Com la instal·lada al Teatre Metropol de Tarragona, amb capacitat per a 25 ordinadors i vuit coordinadors. 2. Aules mòbils: Un autobús que visita poblacions més petites (entorn de 2.000 habitants) per garantir que la formació arribi a tot arreu. El contingut formatiu és una aplicació multimèdia i audiovisual (en català i castellà) que cobreix temes essencials com: * Conceptes bàsics (ús del ratolí i el doble clic). * Banca electrònica i e-administració. * Correu electrònic, xats i navegació segura. * Comerç electrònic. Resultats i Participació Lluísa Maria Pérez destaca que la valoració és molt positiva, amb més del 80% de satisfacció entre els usuaris. Les persones perden la por a la tecnologia en veure que és més senzilla del que semblava. Els interessats poden participar-hi: * Acudint directament al Teatre Metropol fins al 27 de setembre. * Concertant una cita prèvia al telèfon 902-10-13-95 per assegurar una plaça.