Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

385-396 de 1392
  • 3h 11min

    Diada Castellera de Santa Tecla: Èpica i limitacions a la Plaça de la Font

    Una Jornada de Grans Expectatives i Contrastos La retransmissió de la Diada Castellera de Santa Tecla des de la Plaça de la Font de Tarragona captura una jornada marcada per l'ambició de les colles locals, el cansament acumulat i la dificultat de superar els sostres tècnics de la temporada. Amb la participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, l'episodi ofereix una anàlisi detallada de cada intent, descarregada i caiguda. Els Grans Reptes de les Colles Grans • Xiquets de Tarragona: Van iniciar la diada amb un 2 de 8 en folre descarregat amb èpica, però van topar amb la realitat en fallar en els seus intents de 5 de 8 i 3 de 9 en folre, evidenciant problemes de quadratura i fatiga. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Va demostrar un domini absolut de la catedral (5 de 8) i del 2 de 8 en folre, consolidant la seva gamma alta de vuit. No obstant això, el 3 de 9 en folre es va tornar a resistir, essent desmuntat per falta de confiança en el tronc. L'Èxit de les Colles Petites • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van ser els grans vencedors moral de la jornada en completar els seus objectius: el 3 de 7, el 2 de 6 i el 4 de 7, signant la seva millor actuació de l'any. • Xiquets del Serrallo: Van regalar el moment més emotiu amb un 4 de 7 amb l'agulla impecable, tot i que la jornada es va tancar amb un gust agredolç per la caiguda en l'intent de 5 de 7. Reflexions sobre el Format i el Futur L'episodi inclou entrevistes amb els caps de colla, com Joan Ramon Ocanya (Jove) i Joan Sala (Xiquets), que reflexionen sobre les limitacions tècniques i el desgast psicològic. Es debat també sobre la idoneïtat del calendari casteller de les festes de Santa Tecla i el pes de la rivalitat local. "La diada posa de manifest les limitacions de les colles de la ciutat per superar el sostre al qual han arribat."

  • 17'

    Concert vermut de Santa Tecla i l'ambient a les Cols

    Ambient festiu i tradició tarragonina L'episodi capta l'essència de la vigília de Santa Tecla a la Plaça de les Cols de Tarragona, destacant el tradicional concert vermut. Es descriu un ambient marcat per la calor intensa i la concurrència de públic, principalment adults i turistes, a l'espera de les actuacions musicals. Les formacions musicals i el seu examen El contingut posa el focus en la participació de diverses formacions que acompanyen la cultura popular: Els Sonadors de la Guaita: Formació del País Valencià que acompanya la Moixiganga amb un so dolç i solemne. Grallers Tocaferro: Grup local que posa de manifest la identitat tarragonina. Banda de l'Alegria (Artajona): Encarregats de tancar l'entrada de músics i iniciar el concert principal. Es menciona un detall curiós per als grups locals: "Les formacions tarragonines estan aquí perquè han passat la prova dels tres mesos, una mena d'examen abans de Sant Joan per garantir el nivell mínim per tocar a les festes." La sincronització del vermut Un dels moments més esperats és la sincronia perfecta entre la música i la gastronomia. Els interlocutors observen com, exactament amb la primera nota de la banda, es comença a repartir el vermut als assistents, marcant l'inici oficial de la celebració del migdia. Properes cites de les festes Es recorden altres actes clau que es podran seguir per Tarragona Ràdio: La representació del Ball de Dames i Vells. El Seguici Popular i la processó de Santa Tecla. La Diada Castellera del dia 23.

  • 3'

    Afectacions al transport i estrena musical a les festes de Tarragona

    Afectacions en el transport públic i activitats de Festa Major L'actualitat de les festes es divideix entre la logística de mobilitat urbana i la programació cultural a la Plaça de les Cols. S'han anunciat canvis significatius en el recorregut dels autobusos per adaptar-se als talls de carrer previstos. Canvis en les línies d'autobús Anna Giné ha detallat les modificacions que afectaran el servei habitual durant els propers dies: Línies 1, 8 i 9: S'anul·la el pas per la Rambla Vella. Els vehicles es desviaran per la Pau Casals cap a la circumval·lació. Dates i horaris de talls: Avui: Tall a partir de les 18:00h fins a final de servei. Demà (dia 23): Tall des de les 21:00h fins a final de servei. Dissabte (dia 24): La Rambla Nova estarà tallada tot el dia; la línia 2 es desviarà per Estanislau Figueres. Estrena musical: El Lleó de Tarragona L'àmbit cultural destaca per l'estrena d'una nova peça musical dedicada a la figura del Lleó. El compositor Javier Pérez, de la banda d'Artajona, ha explicat les claus de la seva obra: "He intentat transmetre per un costat l'elegància i per l'altre la força... la peça consta de dues parts: una introducció tranquil·la i melodiosa, i una segona part de batalla, estil cercavila." Estructura de l'obra: Comença en un ritme ternari i evoluciona cap a un ritme binari (tipus pasdoble), augmentant la intensitat fins a un final en to major. Vincle amb la ciutat: La banda navarresa celebra la seva acollida a Tarragona, on es desplacen des de fa vuit anys per participar en la vigília de la Festa Major.

  • 24'

    Festa Major de Santa Tecla: Boleros i l'Entrada de Músics

    Vibracions Culturals a la Festa Major de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens submergeix en l'efervescència de la Festa Major de Santa Tecla, destacant la riquesa musical que omple els carrers i places de la ciutat. Els Boleros de Canya d'Ambre i l'Experiència Cubana El programa comença amb una entrevista a la Marta Alonso, vocalista de la formació Canya d'Ambre. Es discuteixen els següents punts clau: • L'evolució del bolero: La formació no només interpreta clàssics, sinó que incorpora composicions pròpies i reinterpretacions que barregen estils com la boleria i la soleà. • Concerts en espais oberts: Alonso explica el repte de portar l'espectacle de boleros a la Plaça del Rei, integrant textos poètics per crear un clima íntim similar al dels teatres. • Connexió amb Cuba: L'experiència de la cantant al Festival Internacional de Boleros a Santiago de Cuba ha impregnat la seva forma d'entendre i expressar el gènere. "L'experiència a Cuba m'ha impregnat d'una forma diferent d'entendre el bolero que abans d'anar-hi." L'Entrada de Músics i la Tradició de la Gralla Des de la Plaça de les Cols, es retransmet l'entrada de diverses formacions de música d'arrel tradicional: • Qualitat sonora: Es destaca que Santa Tecla és una de les festes amb major qualitat de música popular (gralla, dolçaina, sac de gemecs). • L'esforç dels músics: Entrevista a Josep Maria Salvador, dels Grallers de l'Esbordó, qui comparteix l'exigent horari dels músics festius (matinades a les 7 del matí, cercaviles i processons). • Formacions convidades: Destaca la presència de grups com els Gaiteros de Pamplona i la Banda l'Alegria d'Amposta. Curiositats i Ambient Festiu • El personatge del "Santo": Els locutors fan broma sobre la presència ubiqua d'un fotògraf italià que documenta la festa per a una futura exposició. • Vermut popular: La descripció de l'ambient a les terrasses i l'ocupació estratègica de les ombres pels tarragonins sota un sol intens.

  • 3'

    Entrada de Músics a la Plaça de les Cols de Tarragona

    Crònica de l'Entrada de Músics Directe de Tarragona Ràdio des del Pla de la Seu i la plaça de les Cols, cobrint un dels actes més puntuals i emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Les formacions musicals recorren els carrers del nucli antic fins a arribar a la plaça, on cada grup interpreta una peça abans de situar-se estratègicament entre la multitud i els turistes. Detalls de les formacions i l'ambient S'espera l'entrada de 19 formacions musicals en total. Entre els grups destacats hi ha els Grallers Els Pelacanyes (sisena formació a entrar) i els Ministrers de Figueres. La plaça presenta un ambient de gairebé plena ocupació, amb molta gent gaudint del vermut a l'ombra per protegir-se del sol. El Concert Vermut i l'estrena de la Marxa del Lleó El plat fort del migdia serà a partir de la una a l'escenari de la plaça de les Cols amb: 1. Suterranya Gaitero H. 2. Banda Municipal d'Artajona, dirigida per Ricardo Oficialdegui. "Serà l'oportunitat per escoltar, per primera vegada, la marxa del Lleó... l'element del seguici popular que fins ara no tenia banda sonora pròpia." Altres propostes musicals Es destaca el concert de boleros que tindrà lloc aquesta nit a la plaça del Rei (escenari Sabina) a càrrec del grup veterà Canya d'Ametller, amb la participació de la vocalista Marta Alonso.

  • 8'

    Els Xiquets de Tarragona i la Diada a l'Antiga

    Santa Tecla: Entre la tradició i la diversió L'episodi se situa en ple ambient de la festa major de Tarragona, amb el so de les campanes de la catedral de fons i l'expectació musical a la plaça de les Cols. L'entrevista se centra en la figura d'en Roger Peiró, membre de la colla castellera Xiquets de Tarragona, qui explica com viuen els castellers la intensitat de la nit tarragonina i les activitats previstes. La Diada singular dels Xiquets de Tarragona Amb motiu de la celebració del seu 35è aniversari, la colla organitza una activitat poc convencional que ja arriba a la seva tercera edició: Recreació històrica: Una proposta nostàlgica i pedagògica per mostrar com eren els castells als anys 20 i 30. Indumentària d'època: Els participants no vesteixen l'uniforme actual, sinó roba de carrer a la pinya i camises sense l'ordre estricte d'avui dia, reflectint la realitat econòmica d'aquell temps. Rituals recuperats: Es recrea el costum d'anar per comerços i entitats locals fent petits castells i pilars a canvi d'una gratificació, emulant com es finançaven antigament. Contrast entre èpoques Durant la conversa, es reflexiona sobre l'evolució del món casteller: "Jo crec que el gran boom dels castells és més aviat tècnic; abans hi havia molta més força física perquè tothom treballava al camp." Segons en Roger, els castellers de principis de segle es quedarien perplexos davant la tecnificació actual i les grans fites assolides, com els castells amb folre en localitats on antigament no n'hi havia tradició.

  • 7'

    La dansa al carrer durant les festes de Santa Tecla

    La Dansa com a protagonista a l'espai públic L'entrevista a Maia Doronsoro, representant de la Companyia Mármara, destaca la importància de treure la dansa dels teatres per apropar-la a la ciutadania durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'escenari escollit, com ja és tradició, és l'espai davant del Teatre Metropol, un punt neuràlgic on la proximitat amb el públic genera una connexió única i exigent per als ballarins. Programació i companyies convidades L'esdeveniment comptarà amb diverses peces breus i estils diferenciats: Dissabte (Matí i Tarda): Marc Gómez: Presenta una proposta de dansa contemporània amb un fort component teatral i còmic sota el títol "> Morir no corre pressa". Jove Companyia Mármara: Un grup de noies d'entre 14 i 16 anys que presenten l'espectacle "> Àngels", una peça que reflexiona sobre el cicle vital i les emocions humanes. Diumenge: Companyia Patas Arriba: Dirigida per Arancha Sagardoy, oferirà una visió més tècnica i amb una gran qualitat interpretativa. El repte de ballar a la intempèrie Maia explica que ballar al carrer requereix una concentració superior a la d'un escenari convencional. La manca d'escenografia i la distància mínima amb l'espectador fan que l'experiència sigui molt íntima: "A la calle estás escuchando la respiración de la persona que tienes enfrente... la concentración es muchísimo más fuerte però conectas más rápido." L'objectiu principal és mantenir l'alt nivell de qualitat i el llenguatge propi de la dansa contemporània, fent-la accessible per a tothom sense perdre el seu rigor artístic.

  • 26'

    2005-09-22 UM PLA SEU 01. LLIBRE

    Reflexió sobre les Festes de Santa Tecla amb Jordi Bertran i Rafael López-Monné En aquesta conversa, s'analitza l'evolució i l'actualitat de les Festes de Santa Tecla a Tarragona. Els participants discuteixen temes que van des de la convivència entre el vessant professional i el lúdic fins als reptes de seguretat en actes multitudinaris. Seguretat i Organització d'Actes Massius Un dels punts clau és la transformació d'actes espontanis en esdeveniments oficials i el repte que això suposa per a l'administració: • La Baixada de l'Àliga ha passat de ser un acte íntim i fora de programa a ser un dels més concorreguts, exigint un desplegament de seguretat important. • Es destaca la necessitat de coordinació entre Protecció Civil, Guàrdia Urbana i les entitats per garantir el dret a l'espai públic de manera segura. • S'esmenta el control de brètols que, tot i ser una minoria, requereixen una vigilància activa per no desvirtuar la festa. La Identitat a través del Públic i la Canalla Els interlocutors debaten sobre el concepte de patrimoni viu i com la societat tarragonina s'apropia dels elements festius: • La festa es democratitza en actes com el Castell de Focs, on desapareixen les barreres socials. • Es posa en valor la Santa Tecla Petita i la creixent passió infantil, que garanteix el relleu generacional. • La futura Casa de la Festa es presenta com un projecte clau per mantenir l'accessibilitat als elements del seguici durant tot l'any. La Fotografia i la Documentació de la Tradició Es parla del llibre "Identitats Tarragonines" com una eina per capturar l'essència humana de la celebració: "Cada franja generacional s'apropia d'una cosa que la marca, i això va fent una suma d'identitats." • La fotografia no només busca l'estètica, sinó que intenta explicar visualment el comportament de la gent i la seva relació amb la tradició. • Es desvetlla que el pròxim volum de la col·lecció d'Arola Editors estarà dedicat al Carnaval de Sitges, reivindicant-ne la seva importància històrica a Catalunya.

  • 31'

    Dames i Vells 2005: Sàtira i festa per Santa Tecla

    Representació Satírica de Dames i Vells Aquesta gravació recull l'actuació del popular ball parlat de Dames i Vells a Tarragona durant les festes de Santa Tecla de l'any 2005. L'espectacle es caracteritza pel seu ús de la sàtira política, les crítiques socials i l'humor escatològic. Crítica a la Política Local i Nacional • L'espectacle centra gran part de la seva mofa en la figura de l'aleshores alcalde Joan Miquel Nadal, criticant projectes com el pàrquing Jaume I i la façana marítima. • Es menciona el relleu polític cap al seu fill i les tensions amb l'oposició, personificada en el candidat Ballesteros. • > "El teu govern ha tingut moltes esquerdes... rere teu queda un regueró de merda." Religió i Societat • S'ironitza sobre la jerarquia eclesiàstica, el canvi de Papa (de Joan Pau II a Benet XVI) i la postura de l'Església davant el matrimoni homosexual. • Es tracten temes d'actualitat de l'època com l'Estatut de Catalunya i les tensions entre el govern espanyol i la Casa Reial. Personatges i Conflictes de Parella • Els personatges clàssics (els Vells, les Dames, el Rector, l'Alcalde i els Mossos d'Esquadra) interactuen en una sèrie de disputes dialèctiques sobre la vellesa, el sexe i la convivència. • El personatge del Sergent Blasques representa la força bruta i la sàtira contra els cossos de seguretat de l'Estat.

  • 2h 2min

    Cercavila i Seguici Popular de Santa Tecla 2005

    Retransmissió de la Cercavila de Santa Tecla L'episodi ofereix una cobertura completa en directe de la cercavila de les festes de Santa Tecla a Tarragona, des de la plaça de la Font fins a la plaça de les Cols. La narració se centra en la descripció detallada de cada element del Seguici Popular, acompanyada de les explicacions històriques i simbòliques de l'experta Marta Badia. Els Elements de Foc i Bestiari El seguici s'inicia amb una forta presència de pirotècnia i figures històriques: • Ball de Diables: Representació del mal amb personatges clau com el Lucifer (símbol de poder) i la Diablesa (sensualitat). • Drac de Tarragona: El primer animal del bestiari, que simbolitza els quatre elements i compta amb 15 punts de foc. • Bou i Víbria: El Bou, malgrat el seu origen positiu al pessebre, és una bèstia de foc imponent. La Víbria destaca per ser la femella del drac amb trets d'àliga i ratpenat. • Ball de Serrallonga: Representació de bandolers del segle XVII armats amb trabucs. Figures Majestuoses i Geganters Un cop finalitzada la tanda de foc, apareixen els elements més institucionals: • L'Àliga: Símbol reial de la ciutat, peça de llautó de 80 quilos que destaca per la seva elegància i el ball de l'Amparito Roca. • La Mulassa i la Cucafera: Figures festives que interactuen amb el públic; la Cucafera és coneguda per tirar caramels i el seu mecanisme de coll extensible. • El Lleó: Element de distinció que ha estat protagonista de llibres didàctics per a escoles. • Gegants i Nanos: Des dels històrics Negritos (del segle XIX) fins als Nans que representen diferents estaments socials de la Tarragona vuitcentista. Balls Tradicionals i Moixiganga La part final del seguici inclou danses amb una rica càrrega simbòlica: • Balls de bastons i pastorets: Danses rítmiques que requereixen una gran coordinació i força física. • Ball de Gitanes: Un ball colorista i de festeig conegut per la trena de cintes al voltant d'un pal. • Ball de Valencians: L'antecedent històric dels castells, on es construeixen petites torres humanes. • La Moixiganga: Representació religiosa que escenifica la passió i mort de Crist mitjançant quadres plàstics. El Ball de Dames i Vells L'episodi tanca amb la retransmissió del ball parlat més emblemàtic: "Tarragona és carnaval a tota hora i cada dia." • Un espectacle de sàtira política i social que repassa l'actualitat local i nacional amb humor àcid i llenguatge irreverent, celebrant el seu 25è aniversari.

  • 14'

    Santa Tecla a les escoles: la Víbria i els castells

    Santa Tecla a les escoles de Tarragona Durant les festivitats de Santa Tecla, diverses entitats del seguici popular visiten els centres educatius de la ciutat per apropar la cultura tradicional als més petits. Aquesta iniciativa de l'Ajuntament busca que els infants no només vegin les festes des de fora, sinó que entenguin la història i el funcionament de les seves figures. La Víbria visita el CEIP El Miracle La Maria Grau ha presentat la Víbria als alumnes del Miracle, explicant les característiques d'aquest animal mitològic que combina parts de cinc éssers diferents: Dona: pits i panxa. Àguila: cap, urpes i part superior de les ales. Ratpenat: resta de les ales. Drac: la cua. Serra: la llengua. Un dels moments més interessants ha estat l'explicació sobre l'ús de la pirotècnia. S'han donat consells de seguretat fonamentals per participar en els correfocs, com portar pantalons texans llargs i sabates tancades que permetin córrer sense relliscar. "Mai s'ha de agafar una carretilla amb la mà; si veieu algú fent-ho, teniu permís per renyar-lo." Castellers al Col·legi Saavedra Al col·legi Saavedra, un centre amb gran diversitat cultural, la festa s'utilitza com un element cohesionador i d'integració. En Joan Sala, dels Xiquets de Tarragona, ha explicat els fonaments del món casteller: L'ús de la faixa com a esglaó per poder pujar. La importància del toc de gralla, que indica als castellers de la pinya quan l'enxaneta ha fet l'aleta sense necessitat de mirar amunt. La superació de la vergonya en el contacte físic necessari per fer pinya, fomentant la germanor entre companys. L'activitat ha conclòs amb un taller pràctic on els nens i nenes han pogut experimentar què significa formar part d'una estructura castellera, assegurant així el relleu generacional de les festes tarragonines.

  • 13'

    Festa per Tothom: 15 anys d'inclusió a Santa Tecla

    La Festa Major a l'Abast de Tothom L'episodi commemora el 15è aniversari de la iniciativa Festa per Tothom a Tarragona, un programa del Servei Municipal del Discapacitat que busca fer les festes de Santa Tecla accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats sensorials. El Paper Crucial del Voluntariat L'eix vertebrador d'aquest projecte són els voluntaris, que s'encarreguen de l'acompanyament i el suport logístic. Entre els punts clau destaquen: Origen divers: Els voluntaris provenen del servei municipal, entitats com la llar de Sant Salvador i empreses col·laboradores. Formació específica: Entitats com Dow Chemical no només aporten finançament, sinó que formen els seus empleats i estudiants en pràctiques sobre el tracte a persones amb discapacitat i l'ús de cadires de rodes. Organització i logística: Es gestionen calendaris complexos per quadrar els horaris dels voluntaris amb els actes més esperats, com la professó, els castells o els focs artificials. L'Impacte en els Usuaris Per a persones com el Ricardo o el Carles, la iniciativa és vital per trencar l'aïllament: "Si no s'hagués per l'autocar adaptat que vindrà expressament, no hi hauria manera de poder baixar (al concert), perquè els autobusos de línia acaben a les 11." Reptes de Futur Tot i l'èxit consolidat, els usuaris reivindiquen que aquest esperit de voluntariat s'estengui més enllà dels dies de festa, permetent una integració real i diària en la vida social i urbana de la ciutat.