Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

421-432 de 1392
  • 8'

    El César August estrena el primer Pregó de Santa Tecla Petita

    Inauguració del 25è aniversari i nou acte festiu El Col·legi César August de Tarragona celebra el seu quart de segle de vida amb una fita històrica: la instauració del Pregó de la Santa Tecla Petita. Aquest acte, que neix amb voluntat de continuïtat per a altres centres, s'ha treballat conjuntament amb la comissió de festes de la ciutat. Protagonisme absolut dels alumnes L'elaboració i lectura del pregó ha anat a càrrec dels alumnes de 6è de primària (CIC), seguint un procés participatiu: Pluja d'idees: Selecció dels missatges que els mateixos nens volien transmetre. Valors transversals: El text se centra en la solidaritat, la pau i el civisme. Creativitat infantil: Tot i el suport del professorat, el contingut és original i reflecteix la visió dels joves sobre la festa. Activitats de la jornada La celebració a l'escola inclou una programació variada oberta a tota la ciutat: Inauguració de la pancarta commemorativa del 25è aniversari. Actuació del grup d'animació Xip-Xap de Lleida. Xocolatada popular organitzada per l'AMPA. Presentació del quadern sobre el Lleó de Tarragona dins la col·lecció de Santa Tecla a les escoles. Un any de celebracions especials El director del centre, José Antonio Muñoz, ha destacat que aquest és només el tret de sortida d'un curs ple d'esdeveniments destacats: "Serà el 16 de juny quan comptarem amb la presència de l'Escolània de Montserrat, un acte obert a tota la ciutat." A més, el programa d'actes inclou xerrades de personalitats com l'arqueòleg Joaquim Ruiz d'Arbulo, la cuinera Carme Ruscalleda, i actuacions de la Banda Municipal de Tarragona.

  • 16'

    Premis del Tarragonès 2005: Cultura, Creació i Investigació

    Reconeixement a la tasca cultural del Tarragonès L'espai radiofònic repassa els guardonats dels Premis del Tarragonès 2005, uns premis itinerants concedits pel Consell Comarcal que busquen dignificar la tasca creativa, de difusió i d'investigació històrica a la comarca. Difusió Cultural: Ball del Sant Crist de Salomó El premi de difusió ha estat per al Ball del Sant Crist de Salomó. Enric Reberter, el seu director, destaca: El guardó és un reconeixement a l'esforç col·lectiu d'un poble petit. Es tracta d'un dels pocs balls parlats que es conserven íntegrament a Catalunya. La representació aplega més de 100 persones a l'escenari, xifra que suposa el 50% de la població de Salomó. "Aquest premi ens esperona a superar-nos i a fer que el nom de Salomó ressoni per tot Catalunya." Creació Visual: Pep Escoda El reconegut fotògraf tarragoní Pep Escoda ha rebut el premi de creació. Malgrat tenir una llarga trajectòria internacional, destaca la il·lusió de ser premiat finalment a la seva ciutat. Projectes actuals: Està enllestint un llibre sobre la llibertat amb connexions entre París i Nova York, acompanyat d'un CD musical. Iniciativa Santa Tecla: Ha impulsat el projecte "La festa als ulls", on convida cada any un fotògraf forà (enguany un sicilià) a capturar les festes de Tarragona. Investigació: Ivan Favà L'Ivan Favà ha obtingut la Beca d'Investigació pel projecte "L'Art a Tarragona 1979-1989". Objectiu: Realitzar una anàlisi sociològica de l'evolució artística durant la dècada dels 80. Context: Estudiar com la fi del franquisme i la Transició van transformar els canals de difusió i la producció dels artistes locals. Publicació: El compromís de la beca inclou la finalització de la recerca i la seva posterior publicació en el termini d'un any.

  • 21'

    Balanç de la campanya de platges de la Creu Roja 2005

    Balanç de la temporada d'estiu a les platges de Tarragona En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'analitza el tancament de la temporada de vigilància a les platges de la demarcació. Anna Sabaté, coordinadora provincial de la Creu Roja, i Joan Carles Castellví, responsable dels socorristes a la ciutat, fan una valoració detallada sobre la seguretat a la costa. Dades clau i assistències S'han realitzat aproximadament 15.000 assistències en un total de 58 platges de la costa tarragonina. Tot i que el volum d'intervencions és similar al de l'any passat, s'ha detectat que la gravetat ha disminuït, amb menys rescats crítics i evacuacions en ambulància. Un èxit rotund en la prevenció: el 94% dels banyistes segueixen els consells i advertències dels socorristes. Incidències destacades: Meduses i salts perillosos Les picades de medusa s'han incrementat un 30% respecte a l'any anterior, degut principalment a la sequera i als corrents marins. S'alerta sobre els salts des de les roques de joves, especialment a la zona entre la Sabinosa i l'Arrabassada. La pèrdua de profunditat per l'acumulació de sorra ha provocat lesions greus en turmells i columna. Avenços socials i accessibilitat La nota més positiva de la temporada ha estat l'augment de l'accessibilitat: * S'han realitzat 600 serveis amb cadires amfíbies, triplicant els 200 de l'estiu passat. * Aquest increment respon a una major implicació dels ajuntaments i l'adquisició de més recursos materials. "Ens fa molta il·lusió que 600 persones hagin pogut gaudir d'un dia a la platja gràcies a que hem tingut el recurs adient; estem especialment contents de la nostra dimensió social." Formació i futur servei La maquinària per al 2006 ja s'ha posat en marxa. La Creu Roja recorda que per ser socorrista es requereix: 1. Titulació en Socorrisme Bàsic (Primers Auxilis). 2. Titulació en Socorrisme Aquàtic, que exigeix una preparació física i mental exigent. 3. Un esperit humanitari i capacitat de reacció davant les emergències.

  • 1h 43min

    Balanç i crònica de la nova Diada Castellera de Santa Tecla

    Introducció i Context de l'Actuació L'episodi se centra en la cobertura de la nova Diada Castellera de Santa Tecla, una actuació experimental que pretén consolidar-se com un referent dins el calendari casteller de Tarragona. Es discuteixen els resultats de les colles participants, l'estat d'ànim dels seus responsables i la idoneïat d'aquest nou format de diada. Valoracions de les Colles Locals Les colles tarragonines han viscut una jornada de clarobscurs marcada per la preparació per al dia de Santa Tecla (23 de setembre): Els Xiquets de Tarragona • Han aconseguit una actuació sòlida amb el 4 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8. • El seu cap de colla, Joan Sala, destaca la importància de recuperar psicològicament el 2 de 8. • L'objectiu de cara al divendres és poder assaltar el 3 de 9 amb folre. La Colla Jove Xiquets de Tarragona • Han viscut una jornada difícil amb un intent de 3 de 9 amb folre que ha quedat carregat i un intent de 4 de 8 amb l'agulla que ha acabat en llenya. • Joan Ramon Ocanya, el seu cap de colla, expressa la seva decepció per les errades en els pisos superiors, tot i el bon treball a l'assaig. Actuacions de les Colles Convidades Les colles de fora han mostrat un gran nivell malgrat trobar-se en un període post-vacacional: • Castellers de Vilafranca: Han demostrat una solvència absoluta descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre, el 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 6. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han descarregat el 4 de 9 amb folre, però han fallat en l'intent de 5 de 9 amb folre, el seu gran objectiu. Han completat l'actuació amb un 5 de 8 i un 4 de 8 amb l'agulla carregat. Debat sobre el Model de la Diada El programa reflexiona sobre la nova estructura de la festa major de Tarragona: "Aquesta pot ser una de les grans actuacions del calendari casteller si s'explica correctament i hi ha la motivació apropiada." • L'alcalde Joan Miquel Nadal valora positivament el format per la seva agilitat i qualitat, tot i les queixes d'algunes colles que no hi han participat. • S'analitza si aquesta actuarà com a "pedagogia" per arrossegar més camises durant les festes o si dividirà les colles locals en un moment crític de la temporada.

  • 1h 41min

    Diada Castellera de Santa Tecla: Grans castells a la Plaça de la Font

    Crònica de la Diada de Festa Major a Tarragona L'episodi narra una jornada històrica a l'emblemàtica Plaça de la Font, marcada per un model experimental amb quatre colles: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona. Actuacions Destacades i Resultats • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Inicien la diada amb un espectacular 5 de 8 descarregat amb molta solvència. En segona ronda, aconsegueixen carregar el 3 de 9 amb folre, tot i que el castell ha cedit durant la descarregada. • Castellers de Vilafranca: Els verds demostren la seva solidesa post-vacances descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, mantenint registres d'efectivitat impecables. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Descarreguen un vibrant 4 de 9 amb folre. El moment de màxima tensió ha arribat amb l'intent de gamma extra del 5 de 9 amb folre, que finalment ha quedat en intent després d'un tancament de l'estructura del tres. • Xiquets de Tarragona: Els matalassers han obert amb el 4 de 8 i han assolit un dels seus grans reptes de la temporada en descarregar la torre de 8 amb folre (2 de 8), tot i el treball intens post-aleta. Anàlisi Tècnica i Ambient "Avui pot ser una jornada històrica que es recordi com un punt d'inflexió pel món castellà local." Els comentaristes, inclòs Xavi Castellví (cap de colla dels Capgrossos de Mataró) i Jordi Jaria, subratllen la importància de la col·laboració entre colles a les pinyes i la rapidesa de l'actuació, que ha mantingut el públic entregat durant tota la jornada.

  • 3h 25min

    La Diada Castellera de Santa Tecla i el seu nou model

    Anàlisi de la Jornada Castellera de Santa Tecla El podcast ofereix una retransmissió detallada d'una jornada històrica a la Plaça de la Font de Tarragona, marcada pel caràcter experimental d'incloure colles forànies de primer nivell en el marc de les festes de Santa Tecla. L'episodi analitza tant l'aspecte tècnic de les construccions com l'impacte d'aquest nou model organitzatiu en el món casteller local. Construccions i actuacions destacades • Castellers de Vilafranca: Han exhibit un domini absolut descarregant el 3 de 9 en folre, el 4 de 9 en folre i el 4 de 8 amb l'agulla, tancant amb un pilar de 6. La seva solvència ha estat el referent de la diada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha destacat per la seva ambició amb un intent de 5 de 9 en folre (gamme extra) que ha acabat en llenya. Malgrat això, han completat el 4 de 9 en folre i el 5 de 8. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut una jornada de clarobscurs amb un 3 de 9 en folre carregat (que ha caigut a la descarregada) i intents desmuntats de 4 de 9 en folre, a més de la caiguda final del 4 de 8 amb l'agulla. • Xiquets de Tarragona: Han optat per una estratègia de consolidació descarregant la tripleta de vuit (4 de 8, 2 de 8 amb folre i 3 de 8), recuperant sensacions psicològiques amb la torre. Debat sobre el Model de Diada "Avui pot ser una jornada històrica que es recordi com un punt d'inflexió en el món casteller local." L'episodi compta amb entrevistes a figures clau com l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i els caps de colla. Es discuteix la idoneïtat de moure els grans castells a un diumenge previ per garantir la presència massiva de públic i el compromís de les colles convidades. Tot i les reticències d'algunes colles locals més petites, el consistori i els analistes valoren positivament l'experiència pel caliu i la qualitat aportada a la ciutat.

  • 8'

    Campanya dels Mossos sobre seguretat infantil viària

    Seguretat infantil al volant: Campanya informativa i sancionadora L'Àrea Regional de Trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona ha posat en marxa una campanya específica per fomentar l'ús correcte dels Sistemes de Retenció Infantil (SRI), coincidint amb l'inici del curs escolar. L'objectiu principal és reduir la lesivitat dels menors en cas d'accident de trànsit. Diagnòstic actual i objectius Actualment, s'estima que entre un 60% i un 70% de les famílies utilitzen aquests sistemes, però moltes ho fan de manera incorrecta. Els Mossos aspiren a arribar al 100% d'utilització correcta, ja que la mala instal·lació o l'ús d'un sistema no adaptat al creixement del nen pot tenir conseqüències tràgiques. Problemes detectats: Cadiretes no ancorades, nens mal cordats o sistemes que no corresponen al pes i l'alçada del menor. Estadístiques: En el que portem d'any, a Tarragona s'han comptabilitzat 45 accidents amb 64 nens implicats, resultant en una víctima mortal i diversos ferits greus. Fases de la campanya Fase Informativa: Fins avui, els agents han realitzat controls per repartir tríptics i assessorar els pares en rutes habituals cap a les escoles. Fase Sancionadora: A partir del proper dilluns, els Mossos començaran a interposar denúncies per l'incompliment de la normativa. Educació a les escoles: Es preveu una segona fase de sensibilització directa als centres educatius per arribar primer als nens. Conseqüències de l'incompliment El sergent Josep València recorda que la normativa no és nova i que les sancions ascendeixen a 150 euros per infracció. "No tenim excusa. És un menor, és el nostre fill. L'objectiu ha de ser el 100% d'utilització correcta." Finalment, es fa una crida a la consciència parental, ja que la seguretat passiva (cinturó i cadiretes) és fonamental per protegir les vides dels ocupants més vulnerables.

  • 51'

    Crida de les Festes de Santa Tecla 2005

    Inici de la Santa Tecla 2005 a Tarragona El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de l'acte oficial que inaugura les festes de la ciutat. La crida, la morterada i la primera tronada marquen el punt de partida de deu dies de celebracions amb més de 450 actes programats. Homenatges i Reconeixements L'eix central de l'acte és el reconeixement a aquelles persones que fan possible la continuïtat de la tradició: • Francesc García Martínez: Proclamat com a perpetuador de les festes pel seu vincle de 35 anys amb el Ball de Bastons i els Grallers de Sant Magí. • Teclers d'Honor: Distinció a persones amb més de 25 anys de participació activa en entitats del seguici i bandes de música. • Relleu generacional: El regidor Carles Sala destaca la importància de la Santa Tecla Petita i la tasca pedagògica a les escoles per garantir el futur de la festa. Logística i Previsions Meteorològiques Degut a l'alta probabilitat de pluja per a l'endemà, el regidor de festes detalla el "Pla B": • Trasllat d'actes a espais coberts com l'Antiga Audiència. • Voluntat de mantenir el concert dels Pets a la plaça de la Font si el muntatge tècnic ho permet. "La festa tradicional és el pal de paller, el punt neuràlgic pel qual som Festa d'Interès Nacional i Turístic." Simbolisme i Cloenda L'acte finalitza amb el Toc de Crida interpretat pels ministrers des del balcó municipal i l'encesa dels onze morters i la tronada a càrrec de la Pirotècnia Igual, davant de milers de persones a la plaça de la Font.

  • 10'

    Mostra de cavalleries festives a Tarragona

    Tarragona: Epicentre del folklore eqüestre Amb motiu del 15è aniversari del Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona, la ciutat organitza una mostra de folklore viu dedicada a les cavalleries festives. El proper dissabte, sis grups d'arreu de l'Estat espanyol s'uniran als amfitrions per exhibir la diversitat d'aquesta tradició medieval que ha evolucionat de formes molt diverses segons la geografia. Diversitat de tradicions i procedències La mostra recull tres grups catalans i tres d'altres punts de la península i les illes, destacant la riquesa estètica i coreogràfica: Catalunya: Participen els cavallets de la Patum de la Pietat (Berga), els de Reus i els de Torredembarra. Canàries (Tazacorte): Els caballos fufos tenen un origen vinculat a l'emigració a Cuba. Són figures fetes de canya i paper de colors que ballen al ritme de corridos mexicans. Illes Balears (Palma): Els cavallets de ciutat tenen un caràcter religiós i solemne. La seva dansa, documentada des del 1458, s'executa dins la Seu i inclou figures com la "menjar dama". Castella (Burgos): La danza de los caballos destaca per la seva gran envergadura, amb 40 cavalls de fusta plana i música de dolçaina, recuperada recentment de les actes municipals del segle XVII. Simbolisme i construcció "Un caballito es la figura representativa d'un caballo... el nuestro está hecho de caña, de papel, de colores, y los materiales que encontraban en las plantaciones de tabaco." A diferència dels cavalls tarragonins, cada regió utilitza materials i simbologies pròpies: des del poder i la força fins a la pura diversió festiva i el ritu processional. La Plaça de la Font es convertirà en un espai de trobada cultural únic per entendre com una mateixa figura, el cavall, pot generar manifestacions tan diferenciades.

  • 17'

    Tortell Poltrona: La màgia del Circ Cric i el compromís social

    Entrevista a Tortell Poltrona: Vida, Circ i Compromís En aquesta conversa, Jaume Mateu, conegut universalment com a Tortell Poltrona, reflexiona sobre la figura del pallasso, la trajectòria del Circ Cric i la situació de les arts circenses al país. L'essència del pallasso i el record de Tarragona La màscara més petita: El pallasso usa el nas vermell com una eina per transmudar-se i provocar emocions, buscant que el públic se senti "menys mortal". Infantesa tarragonina: Poltrona recorda els seus primers anys a Tarragona (dels 4 als 6 anys), vivint en una pensió familiar prop de la Rambla Nova, on va quedar captivat pels toreros, el tren i l'idioma local. El Circ Cric: Història i reconeixement Trajectòria: El projecte neix l'any 1978 sota el nom de Circ Cric (un palíndrom que simbolitza el mirall). Nou Circ vs. Tradició: Es reivindica la dignitat del circ com una art que desafia les lleis de la gravetat i el sentit comú. Tanmateix, Poltrona critica que, a diferència de França (on el circ és una llicenciatura), aquí encara pateix certs estigmes de marginalitat administrativa. Premi Nacional de Cultura: L'artista destaca que l'entrega d'aquest prestigiós premi es farà a Tarragona per primera vegada, amb una connexió en directe des de la carpa durant una funció del seu nou espectacle. Compromís amb Pallassos sense Fronteres El Circ Cric és la seu itinerant de Pallassos sense Fronteres. Poltrona comparteix experiències colpidores en zones de desastre i conflicte: "Fins ara només podíem parlar de l'onada assassina; a partir de demà tenim el motiu per tornar a fers les classes amb alegria." Solidaritat global: Mentiona expedicions recents a Bangladesh després del tsunami, a Palestina i futurs projectes per ajudar les víctimes de l'huracà Katrina a Nova Orleans.

  • 4'

    Quicos i La Romàntica del Saladar a Santa Tecla

    Concert de Quicos i La Romàntica del Saladar a Tarragona L'entrevista se centra en el macroconcert popular que tindrà lloc aquesta nit a la Plaça de la Font de Tarragona, en el marc de les festes de Santa Tecla. Joan, el director de la formació La Romàntica del Saladar, explica els detalls d'aquesta col·laboració inèdita amb el grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Detalls de l'espectacle Estrena compartida: Tot i que ambdues formacions tenen una llarga trajectòria, aquesta és la primera vegada que actuen juntes dalt de l'escenari. L'obra: Presentaran l'espectacle basat en el disc dels Quicos titulat "No es pot viure". Format: La banda valenciana aportarà 15 músics amb instruments de vent i percussió per acompanyar la característica proposta dels de l'Ebre. Identitat i trajectòria de La Romàntica del Saladar La banda prové de la comarca de la Marina (País Valencià) i celebra els seus deu anys d'existència. El seu objectiu principal és: Recuperar els sons de les bandes de principis de segle XX que amenitzaven batejos, comunions i balls populars. Treballar en la recerca de lletres i cançons tradicionals valencianes. "Intentem recuperar els sons característics de les bandes del principi de segle, que interpretaven tant un bateig com una comunió, com feien un ball." Expectatives per a la nit Malgrat que els assajos han requerit ajustos delicats, Joan es mostra confiat en la interacció amb el públic i la posta en escena, destacant la part humorística i desenfadada que defineix els Quicos. L'única preocupació restant és el temps meteorològic, tot i que les previsions són optimistes per a la celebració a la plaça.

  • 12'

    Hugo Prades presenta el nou pòster del Seguici Popular

    Presentació del Pòster de Santa Tecla L'entrevista se centra en la presentació del nou pòster del Seguici Popular de Tarragona, creat pel ninotaire i dissenyador Hugo Prades. Aquest treball gràfic es presenta oficialment a la futura Casa de la Festa i recull tots els elements festius de la ciutat en una sola imatge. Característiques del Disseny El pòster no és una simple il·lustració; és una obra detallada que utilitza una estructura narrativa per organitzar la multitud d'elements: * Tres nivells visuals: L'autor ha organitzat el seguici en tres estrats: la part de les bèsties, la part humana (central) i la part divina o mítica (gegants i superhomes) a la part superior. * L'escenari: Les figures se situen a les escales de la Catedral de Tarragona, sota un cel característic de les tempestes de llevant de setembre. * La "firma" de l'autor: Prades confessa que sol incloure un tipus de núvol gris i especial, propi de la llum de tardor tarragonina, com a marca personal en els seus treballs. Trajectòria i Estil d'Hugo Prades L'autor explica la seva experiència professional diversificada: * Trencaclòs (Puzzles): Treballa per a empreses alemanyes creant il·lustracions amb una densitat de detalls extrema on el públic sempre pot descobrir coses noves. * Reconstrucció Històrica: Col·labora amb historiadors i arqueòlegs per donar vida a monuments com el monestir de Santa Maria de Vilabertran, destacant la importància de la divulgació pedagògica. "La divulgació és bàsica... si els nens no viuen la història, no tenim futur." Disponibilitat El pòster es posa a la venda a l'estand de les festes per un preu de 3 euros, essent una peça assequible que pretén immortalitzar la imatge de la festa actual.