Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis

RSS

episodis

409-420 de 1392

14 de juny del 2005
6'
Entrevista a la Lupita de Los Lunnis a Tarragona
Visita dels personatges de Los Lunnis a Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio ha rebut una visita molt especial: la Lupita, un dels membres més coneguts de la popular sèrie infantil Los Lunnis. Durant l'entrevista, s'ha parlat de l'arribada de la seva nau a la ciutat i dels preparatius per al seu espectacle al Teatre Metropol. Detalls de l'arribada i la convivència La Nau de Lula: Han aterrat en un lloc secret per no cridar l'atenció, ja que la nau és petita i han viatjat gairebé tots els integrants de la colla. Tripulació: En el viatge han participat el Lucho, el Lublu, la Lulila, el Lulo, la Lula, la bruixa Lubina i el científic Lutecio. Absències: Els únics que s'han quedat a Luna Lunera són el Lucanero i el Lurdo per la seva mida excessiva. Explorant Tarragona La Lupita, reconeguda per ser la més llesta del grup, ha aprofitat el matí per conèixer la ciutat, destacant: L'interès per les ruines romanes i el patrimoni històric. La seva afició per les biblioteques i els museus. El gust per la platja i el caràcter amable de la gent de Tarragona. L'espectacle al Teatre Metropol Amb les entrades ja exhaurides per a les dues sessions (18:00h i 20:00h), la Lupita ha avançat alguns detalls de què s'hi podrà trobar: "Cantem moltes cançons i fem algunes de les escenes que passen a la sèrie de la tele, aquelles que millor ens ho passem fent." Finalment, ha enviat un missatge encoratjador als nens i nenes per l'inici del curs escolar, recordant-los que estudiar també pot ser molt divertit si es combina amb el lleure.
14 de juny del 2005
7'
Emili Rosales, pregoner de Santa Tecla i autor de 'La ciutat invisible'
Entrevista a Emili Rosales: Literatura i Tradició a Tarragona L'escriptor i editor Emili Rosales, guardonat amb el Premi Sant Jordi per la seva obra La ciutat invisible, conversa sobre el seu paper com a pregoner de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la connexió entre la seva visió literària i el vincle personal amb la ciutat. La Ciutat Invisible i la Realitat de Tarragona Rosales estableix un paral·lelisme entre la seva novel·la i la ciutat de Tarragona: * Metàfora urbana: Defineix Tarragona com una ciutat que, tot i ser molt visible, manté una part "invisible" que emergeix i es descobreix constantment a través del seu patrimoni i història. * Èxit editorial: L'autor es mostra satisfet per la recepció de la seva obra, destacant que els lectors s'han dividit entre l'interès per la crònica històrica (el Sant Petersburg del Mediterrani) i la trama íntima amorosa. El Pregó de Santa Tecla: Un Honor Personal L'autor detalla com afronta el repte d'obrir les festes majors de la ciutat: 1. Visió Personal: El pregó combinarà el reconeixement al patrimoni arquitectònic amb una mirada més poètica i personal, fruit de les seves nombroses visites i amics a la zona. 2. Identitat Territorial: Com a persona originària de les Terres de l'Ebre, reivindica Tarragona com el gran referent cultural i administratiu del territori. 3. Accessibilitat: Es destaca, com a novetat, que el pregó serà traduït pel col·lectiu Festa per a Tothom per a persones amb discapacitat auditiva. "Tarragona és la gran ciutat invisible, molt visible en part, però que sempre té coses per descobrir." Poesia, Novel·la i Futurs Projectes Rosales defensa que la poesia no és exclusiva dels llibres de versos, sinó que amera la prosa i la vida quotidiana. Tot i que ja treballa en una nova novel·la, adverteix que el seu procés de creació pot allargar-se diversos anys per garantir-ne la qualitat.
14 de juny del 2005
21'
Trompeters i macers: el protocol de Santa Tecla
La funció dels trompeters i els macers a la Festa Major En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la tasca fonamental de dues figures institucionals clau de les festes de Santa Tecla: els trompeters i els macers. Tot i ser personatges que sovint passen desapercebuts enmig de la multitud, el seu paper és essencial per marcar el ritual i el protocol de la ciutat. Els protagonistes i la seva missió El Trompeter (Javier Tornet): Representa l'anunci oficial de l'obertura dels dies grans de la festa. La seva funció principal és fer el toc de pregó el dia 21 de setembre, retent honors a la senyera de la ciutat mentre l'alcalde la mostra al balcó de l'Ajuntament. El Macer (Àlex Aixendri): Antigament actuaven com a guies i protectors de les autoritats. Actualment, la seva tasca és d'acompanyament protocol·lari de la corporació municipal i la bandera durant el seguici i els actes institucionals. Ritus i tradicions documentades L'entrevista descriu moments precisos on la seva presència és indispensable: El Pregó (21 de setembre): Un acte que s'ha transformat d'un tràmit gairebé buit fa dècades a un esdeveniment multitudinari a la Plaça de la Font. L'entrada d'ofici (23 de setembre): El moment dels tres tocs de trompeta a les escales de la Catedral de Tarragona i els "quatre cantons", un ritual d'homenatge a la bandera que es manté estrictament. L'avillament: La indumentària d'estil del segle XVII, tipus golf, amb la gramalla vermella i el barret de copa, és un dels elements més distintius. L'emoció del silenci i la responsabilitat Els convidats destaquen la forta càrrega emocional del seu paper, especialment el silenci sepulcral que es crea a la plaça quan el trompeter aixeca el seu instrument, un respecte que la ciutadania manté sense necessitat d'ordres externes. "Davant del protocol establert no podria començar l'acte si no hi som nosaltres. És igual com si no hi hagués la bandera; una cosa porta a l'altra."
14 de juny del 2005
9'
Cantata 'Un somni bestial' per als 10 anys de l'EMM de Tarragona
La celebració del desè aniversari de l'EMM Maria Teresa Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT), presenta la nova representació de la cantata Un somni bestial. Aquest projecte és el resultat de l'esforç col·lectiu per commemorar els 10 anys de la institució, reunint alumnat, exalumnes i famílies en un gran esdeveniment cultural. Detalls de la representació i participació L'obra destaca per la seva gran magnitud escènica i la implicació de la comunitat educativa: * Més de 260 nens i nenes com a cantaires (d'entre 5 i 16 anys). * Una orquestra de 30 músics que combina instruments clàssics amb tradicionals (tenora, gralla, tabal). * Sis narradors i la col·laboració especial de figures del Seguici Popular, com la Víbria i el Lleó. Una història dedicada a Tarragona i la seva cultura La cantata ha estat creada per artistes locals per connectar amb la identitat tarragonina: * Música: Composada per Xavier Pastrana. * Text i lletres: Escrit per l'alumna Marina Robledo. * Argument: Narra la història de l'Adrià, un adolescent que, castigat sense música durant Santa Tecla, viu un somni on les bèsties del seguici el convencen de la importància de viure la festa i l'art. Material pedagògic i futur Degut a l'èxit de l'estrena al maig, l'escola ha editat un CD conmemoratiu que inclou la gravació de la cantata i altres peces d'agrupacions del centre. L'objectiu és que l'obra perduri com a material pedagògic i part del llegat festiu de la ciutat. "És una cantata que posa en valor la importància de la música en les nostres festes i en la nostra vida."
14 de juny del 2005
7'
Connexió Argan: Fusió musical entre Catalunya i el Marroc
Connexió Argan: Un diàleg musical a la Mediterrània En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, el músic Xavier Maureta presenta el projecte Connexió Argan, una iniciativa que neix de la col·laboració entre el Mercat de Música Viva de Vic i el Festival Timitar d'Agadir (Marroc). Aquesta proposta aplega músics catalans de l'escena del jazz i intèrprets marroquins de tradició amaziga per crear una sonoritat única. Punts clau de la proposta musical Origen de la col·laboració: El projecte va ser impulsat per Manuel Montañés (Vic) i Brahim El Mazned (Agadir), encarregant la direcció musical a Maureta. Process de creació: Durant un any, els músics han conviscut i assajat tant al Marroc com a Osona, creant composicions noves que fusionen ambdues sensibilitats. Filosofia del grup: Tot i que els músics d'aquí provenen del jazz, Maureta defineix aquest gènere no com una estètica tancada, sinó com un vehicle de llibertat expressiva. Integrants destacats: Entre els músics catalans hi figuren Llibert Fortuny (saxo), Albert Bové (piano) i Raimon Ferrer (contrabaix), mentre que la part marroquina està coliderada per Driss nigra (llaut). Visió sobre el mestissatge Per a Maureta, ja no és necessari posar etiquetes com "fusió" o "mestissatge" a les propostes multiculturals. Segons afirma l'entrevistat: "Els noms serveixen per arxivar o per col·locar el disc a l'estanteria, però més enllà d'això, no cal posar noms a les músiques." El concert a la Plaça del Rei de Tarragona (Escenari Sabina) representa la culminació d'aquest treball col·lectiu que continuarà la seva gira per la Mediterrània.
14 de juny del 2005
22'
Recull de salutacions nocturnes reiterades
Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament monotemàtic i se centra exclusivament en l'intercanvi de la fórmula de cortesia habitual per acomiadar el dia. Aspectes destacats de la interacció Repetició constant: L'expressió "Bona nit" s'utilitza com a únic element de comunicació. Cadència temporal: Es Linguistics una pauta d'intervals on les salutacions apareixen i desapareixen, deixant espais de silenci. Formalitat: Es manté un to correcte i educat en tot moment. "Bona nit" En resum, el text presenta una estructura de comunicació minimalista on prima la reiteració d'una salutació estàndard en català.
14 de juny del 2005
13'
Entrevista a Paco Morán: Retorn als escenaris i 'Matar al Presidente'
Paco Morán i la seva recuperació després de l'accident L'actor Paco Morán comparteix el seu estat de salut actual després del greu accident de trànsit que va patir al mes de juliol. Malgrat que encara es troba en ple procés de rehabilitació i amb algunes seqüeles físiques, destaca la seva ràpida tornada als escenaris. Morán agraeix profundament el suport rebut per part del públic, descrivint el seu retorn com un dels moments més emocionants i gratificants de la seva carrera professional, superant fins i tot rècords històrics anteriors. L'èxit del tàndem amb Joan Pera La conversa posa de relleu la sòlida relació artística entre Paco Morán i Joan Pera. L'actor confirma que no té cap intenció de treballar amb altres parelles escèniques per diversos motius: - L'immens gaudi personal i professional que sent al costat de Pera. - La creació d'un segell distintiu que el públic reconeix i busca directament. - Una dinàmica de treball on la improvisació i els canvis inesperats mantenen l'obra viva i fresca cada nit. 'Matar al Presidente' a Tarragona i homenatges L'obra que presenten al Teatre Auditori del Camp de Mar, Matar al Presidente, és una comèdia d'embolics on un assassí a sueldo (Morán) veu com el seu pla per atemptar contra el president dels Estats Units es veu frustrat per un venedor de camises (Pera) que ocupa la seva mateixa habitació d'hotel. "El resultat és que fins i tot l'autor diu: 'Escolta, és que a mi no se m'havia acudit això'. I és que són petits detalls que nosaltres anem vivint dia a dia amb el personatge." A més, Morán destaca els homenatges que reben, com la col·locació d'una placa amb el seu nom a la Placa dels Artistes de Sitges, en reconeixement a la seva trajectòria i la fidelitat del seu públic.
14 de juny del 2005
12'
Anàlisi de la nova diada castellera de Santa Tecla
Balanç de la diada castellera a la plaça de la Font El periodista Jordi Sorinyac analitza la recent diada castellera de Santa Tecla, una cita que ha recuperat la presència de colles forànies a Tarragona després de moltes dècades. Tot i les grans expectatives inicials, la jornada va deixar un regust agredolç a causa de diverses caigudes i castells que no es van poder completar. Actuacions de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: Tenien l'objectiu d'assolir la Tripleta Màgica. Van carregar el 3 de 9 amb folre i van descarregar el 5 de 8, però van patir una caiguda amb el 4 de 8 amb l'agulla i van haver de desmuntar el 4 de 9 amb folre. Xiquets de Tarragona: Van repetir la seva millor actuació de la temporada (4 de 8, 2 de 8 amb folre i 3 de 8). Tot i ser positiu, el cap de colla, Joan Sala, va reconèixer que psicològicament han perdut el 5 de 8. Paper de les colles convidades Castellers de Vilafranca: Van ser els grans triomfadors de la jornada, demostrant per què són la colla puntera actualment. Van descarregar amb perfecció el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van mostrar un gran compromís intentant el primer castell de gama extra de la temporada (el 5 de 9 amb folre), tot i que finalment no el van poder completar. Futur i continuïtat de la diada L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha confirmat la intenció de l'Ajuntament de donar continuïtat a aquest format en anys successius: "Aquesta novetat que hem plantejat aquest any pot ser profitosa i crec que serà utilitzada als anys successius." Es plantegen reptes de cara al futur per evitar que la diada s'allargui massa (va durar més de 3 hores) i per trobar l'equilibri amb la diada tradicional de les colles locals de divendres.
14 de juny del 2005
11'
Escarlata Circus i la màgia del circ a Santa Tecla
El retorn de la Plaça Friqui a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, l'entrevista destaca la recuperació de la Plaça Friqui al casc antic de Tarragona, un espai de programació que havia desaparegut l'any anterior i que ara torna amb força. L'atracció principal és la companyia Escarlata Circus, liderada per Jordi Aspa i Bet Miralta. L'espectacle: "Llenties i Marabú" La companyia presenta una proposta innovadora que fuig dels clixés del circ tradicional: Circ minimalista: Un format íntim i pròxim, dirigit pel reconegut actor Sergi López. Sintetitzat i pur: L'obra dura exactament mitja hora, evitant farciments innecessaris per centrar-se en l'essència. Capacitat limitada: Es realitza dins d'un petit recinte amb una grada per a només 90 persones, garantint que tothom estigui a "primera fila". Equilibri emocional: Combina una gran càrrega poètica i sentimental amb un sentit de l'humor constant, basat en el joc de parella de pallassos (blanc i august). La dignificació del circ Durant la conversa, es reflexiona sobre el moment actual que viu el sector: "El circ no són els monigotes de la tele... el circ té una altra essència que és la poesia, el treball i la disciplina." Es reivindica el circ com una art total que engloba dansa, teatre i arquitectura. Jordi Aspa celebra la concessió del Premi Nacional de Circ al Circ Cric, fet que considera un pas vital per a la consolidació professional del sector a Catalunya. L'experiència al carrer L'artista defensa el carrer com una elecció conscient i arriscada on l'actor està en plena igualtat amb el públic. Tot i haver triomfat a llocs com la Fira de Tàrrega, subratllen la importància de tenir estructures i escoles que permetin mantenir la qualitat de les produccions catalanes que triomfen a l'estranger.
14 de juny del 2005
11'
La Contaclada: Contes per a adults a les festes de Tarragona
L'art de narrar: La 3a edició de la Contaclada Ima Pujol i Montsa Plana, membres del col·lectiu de contacontes de Tarragona, presenten la nova edici"f3 del cicle de narraci"f3 oral Contaclada en el marc de les festes de Santa Tecla. L'esdeveniment, que ja est"e0 consolidat a la ciutat des del 2002, s'ha convertit en una cita ineludible tant a l'estiu com a l'hivern. ** Aspectes clau de l'edici"f3 actual** Format i durada: El cicle dura tres dies (de dilluns a dimecres) amb sessions de prop d'una hora que inclouen dos narradors per nit. P"fablic objectiu: Es posa "e8mfasi que s"f3n contes per a adults. No perqu"e8 el contingut sigui prohibit per a infants, sin"f3 perqu"e8 la tem"e0tica i el llenguatge estan pensats per a una comprensi"f3 m"e9s madura. Ubicaci"f3: Enguany l'activitat es trasllada a la Pla"e7a dels Natzarens, buscant un espai recollit darrere l'esgl"e9sia de Sant Miquel. Estils i tem"e0tiques: Merc"e8 Rodoreda i m"e9s La Montsa Plana destaca que la seva sessi"f3 ser"e0 m"e9s intimista i trista, basada en relats de Merc"e8 Rodoreda dels anys 30 i 40. Es diferencia clarament dels mon"f2legs c"f2mics actuals, reivindicant l'ess"e8ncia de la narraci"f3 tradicional: "Un mon"f2leg "e9s un mon"f2leg, com el teatre "e9s el teatre i el conte "e9s el conte." Narradors participants Dilluns: Montsa Plana i Carles Alcoy. Dimarts: Rats de Briant i S"edlvia Palaz"f3n. Dimecres: Agust"ed Ferrer i Carme Gonz"e1lez.
14 de juny del 2005
10'
La història i llegenda de Santa Tecla amb Oriol Junqueras
Entrevista a l'historiador Oriol Junqueras sobre Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, l'emissora connecta amb l'historiador Oriol Junqueras, conegut per la seva participació al programa El Favorit, per parlar sobre la conferència que oferirà al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El context històric i la figura de la Santa L'objectiu de la xerrada és situar la vida de la santa en el seu context real i analitzar la devoció de la ciutat de Tarragona: Origen de la figura: Tecla era una noia de l'Àsia Menor del segle I, filla d'un governador romà, que es va convertir en una figura clau en la prèdica del cristianisme primitiu. La "quasi apòstol": Se la coneix amb aquest apel·latiu pel seu paper rellevant al costat dels apòstols a l'actual Turquia i Síria. El martiri: Segons la llegenda, va sobreviure a nombrosos intents d'execució gràcies a la intervenció divina, morint finalment per causes naturals però sent considerada un testimoni de fe. Tradició vs. Rigor Històric Junqueras reflexiona sobre la dificultat de destriar la realitat de la llegenda després de vint segles de tradició: Les primeres fonts escrites daten del segle IV, tres segles després dels fets, la qual cosa facilita l'aparició de diverses versions. Antigament, el valor prioritari no era el rigor històric, sinó la creativitat literària i la capacitat de transmetre valors. El misteri de les relíquies Sobre l'autenticitat del braç de Santa Tecla que es conserva a la Catedral, l'historiador manté una postura pragmàtica: "L'important no és si ho és o no ho és, que això em sembla força intrascendent, sinó el valor sentimental, emocional o religiós que per a molta gent pot tenir." L'historiador recorda que al voltant de les relíquies es va generar un gran negoci medieval, però subratlla que el valor real rau en la vivència espiritual i la tradició que uneix la comunitat.
14 de juny del 2005
12'
Educació i tradició: La Santa Tecla a les escoles
La Festa Major com a eina educativa i de cohesió En aquesta conversa amb Josep, director del Col·legi Pau del Clos i mestre compromès amb la cultura popular, s'analitza la importància d'integrar la festa de Santa Tecla dins l'àmbit escolar. L'objectiu fonamental és que els infants no només coneguin la festa, sinó que se n'enamorin per, en última instància, estimar la seva ciutat. Els quaderns pedagògics i el protagonisme del Lleó Es destaca la creació d'eines didàctiques específiques per facilitar la tasca dels mestres: Quaderns pedagògics: Una sèrie iniciada l'any passat amb la Víbria i que enguany se centra en el Lleó. Contingut: Inclou informació històrica i propostes pràctiques (fitxes fotocopiables) per a l'aula. Públic: Està adreçat principalment a l'educació infantil i primària, tot i que és un material obert i adaptable a l'ESO. El calendari escolar i el compromís institucional Josep reclama una major adaptació del calendari als territoris: Proposa que dies clau de la festa siguin festius escolars o tinguin horaris intensius per permetre la participació dels nens als actes tradicionals. Subratlla la necessitat que les institucions liderin la distribució de materials (cartells, programes) a tots els barris per vertebrar la ciutat. La festa com a via d'integració La festa major actua com un element de benvinguda i cohesió per als alumnes nouvinguts: "És un ganxo per anar tots junts... a partir de valorar la diversitat com un enriquiment, és també que ells comencin a trobar aquests punts de referència d'aquest nou país." Finalment, es posa en valor la tasca dels voluntaris i portadors dels elements del seguici que dediquen el seu temps lliure a visitar les escoles, permetent un contacte directe i emotiu amb la canalla.