Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

649-660 de 1392
  • 16'

    Inici de l'estatge del Nàstic a la Cerdanya

    El Nàstic inicia la pretemporada a Alp L'expedició del Gimnàstic de Tarragona arriba avui a la Cerdanya per iniciar un estatge de preparació de 15 dies. L'equip s'allotjarà a l'hotel Fontanals d'Alp, un entorn ideal per agafar el to físic necessari per a la nova temporada a Segona Divisió A. Planificació i rutines de l'equip El dia a dia dels jugadors estarà marcat per una disciplina física i tàctica rigorosa: Matins: Sessions tàctiques al camp de gespa de Puigcerdà sota la direcció de Luis César Sampedro. Tardes: Preparació física a càrrec de Xavi Bartolo als voltants de l'hotel i camps de golf. Curiositats: L'horari de dinar serà "europeu" (13:30h) per permetre una llarga migdiada i berenar abans de l'entrenament vespertí. Novetats a la plantilla i l'onze de Luis César Tot i ser molt d'hora, el tècnic ja ha començat a dibuixar els primers esquemes amb les 11 cares noves d'aquesta temporada. S'ha destacat la competència a la porteria entre Álvaro Iglesias i Juanjo Valencia, i la presència de nous fitxatges com Ismael Irurzún, Carlos Merino i Miguel Pérez. El regal motivacional del President Una de les anècdotes més comentades és el regal que el president Josep Maria Andreu ha fet a tota la plantilla i treballadors: "Un exemplar del llibre La bona sort, de l'autor Àlex Rovira, per ajudar a millorar la fortuna personal i la prosperitat de l'equip." L'enviat especial de Tarragona Ràdio farà un seguiment diari de la lectura d'aquest llibre per part dels jugadors durant les estones lliures.

  • 10'

    Constantí: Història, tradicions i Festa Major de Sant Feliu

    Explorant la vila de Constantí Aquest episodi ens apropa a la vila de Constantí, analitzant tant la seva rica trajectòria històrica com l'actualitat de les seves celebracions populars amb la regidora de festes, Antònia Martorell. Apunts històrics i evolució urbana La història del municipi és mil·lenària i destaca per diversos moments clau: * Orígens romans: El primer assentament rellevant fou la vila de Centelles al segle I. * Edat Mitjana: L'impuls definitiu de la vila actual va arribar al segle XIII amb Espàrac de la Barca, qui va iniciar les obres del castell, l'església i les muralles. * Creixement urbà: Els noms dels carrers que encara avui perviuen es van consolidar entre els segles XVII i XVIII. La Festa Major: Entre la tradició i la modernitat L'actual model de festa busca el protagonisme de la plaça de l'Ajuntament per fomentar la participació ciutadana. Destaquen: * Música i espectacles: L'aposta per grups com Elèctrica Dharma, l'Orquestra Volcán i tributs als Beatles. * Novetat sardanística: L'estrena el dia 1 d'agost de la sardana "Per Constantí", composta per Tomàs Gil i Membrado. * Records d'infantesa: La regidora rememora els balls de tarda i nit a la pista d'estiu del Casino i la tradicional missa. Gastronomia i cultura popular Tot i que s'esmenten plats com els canelons i la qualitat de les coques de ceba i pebrot, el plat més singular del passat era el mandongo, vinculat a la matança del porc durant l'hivern. Com a punt final, es recorda la dita popular de la vila: "Per Sant Feliu, l'Avellana surt al miu." L'Antònia Martorell convida tothom a gaudir de la fresca i l'hospitalitat de la gent de Constantí durant aquest cap de setmana de celebracions.

  • 14'

    Missions comercials de la Cambra de Comerç de Tarragona

    Balanç de l'expedició a Àsia i estratègies d'internacionalització L'entrevista amb Ralf von Lauffenberg, vicepresident de la Comissió de Comerç Exterior de la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza l'èxit de la darrera missió comercial a la Xina, Tailàndia i Singapur. L'expedició, que va finalitzar el 30 de juny, ha servit per obrir mercat en zones amb un alt potencial de consum i una creixent obertura econòmica. Organització i valoració empresarial La Cambra s'encarrega de tota la gestió logística i de l'agenda de contactes per facilitar l'entrada dels empresaris tarragonins en mercats complexos: Logística integral: Gestió de viatges, allotjament, transports interns i tràmits duaners. Agendes personalitzades: Reunions amb empreses locals interessades en productes específics. Reducció de riscos: El suport institucional minimitza la por de l'empresari a viatjar sol a països amb barreres idiomàtiques o administratives. El gegant xinès i el mercat tailandès Es destaca el canvi econòmic a la Xina, on l'accés a crèdits hipotecaris i per a vehicles ha fomentat un sentiment de propietat i un consumisme fins ara inexistent. Segons Lauffenberg: "La Xina no només és un potencial gran, sinó que Tailàndia és un mercat de 63 milions d'habitants molt consumista on el producte tarragoní ha tingut bona acollida." Futures missions i mercats emergents La Cambra té programades tres expedicions més per al que queda d'any cap a zones estratègiques i mercats no saturats: Magrib i Mediterrània: Incloent països com el Marroc, Algèria, Malta i Líbia. Rússia i Països Bàltics: Centrada a Moscou. Àfrica Subsahariana: Una missió a Kenya, Tanzània i Madagascar, enfocada especialment en el sector turístic i la provisió de serveis industrials. Reptes de seguretat i marca Tarragona L'entrevista també aborda la preocupació pel terrorisme internacional. Tot i que es reconeix la inquietud, l'expert assegura que el comerç no s'aturarà, ja que països com Egipte o el Regne Unit fan grans esforços per protegir el turisme i l'economia. Finalment, es remarca la necessitat de situar Tarragona al mapa, utilitzant actius com el complex petroquímic i el patrimoni romà per atreure inversió i turistes asiàtics.

  • 3h 10min

    Diada Castellera de les Santes a Mataró: Èxit Històric dels Capgrossos

    Resum de l'Actuació Castellera de les Santes Retransmissió en directe des de la Plaça Santana de Mataró de la històrica diada castellera de la Festa Major de les Santes. L'episodi recull l'actuació de tres colles: els Capgrossos de Mataró (la colla local), els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona. Els Capgrossos de Mataró: Una Diada Històrica L'agrupació local ha protagonitzat la millor actuació de la seva trajectòria fins a la data. Amb una execució impecable, han assolit la tripleta màgica: • 5 de 8: Un castell de gran confiança per a la colla. • 3 de 9 amb folre: Descarregat amb solvència. • 4 de 9 amb folre: El moment més eufòric del dia, executat amb una quadratura gairebé perfecta. • Han culminat amb un pilar de 6 descarregat, consolidant la seva posició a l'elit castellera. Els Castellers de Vilafranca: Ambitat i Superació La colla verda ha viscut una diada d'alt risc i desgast físic notable: • Van començar amb un 3 de 9 amb folre de factura clàssica. • Després de diversos intents desmuntats i una caiguda a la segona ronda, han aconseguit carregar la torre de 9 amb folre i manilles en una tercera ronda èpica. • Han tancat amb el 4 de 9 amb folre i un brillant pilar de 7 amb folre. Els Xiquets de Tarragona: Una Jornada de Mala Sort Els matalassers han viscut la cara amarga de la diada: • Van iniciar l'actuació amb un sòlid 3 de 8. • No obstant això, han patit dues caigudes consecutives amb la torre de 8 amb folre i la torre de 7, fet que els ha obligat a rebaixar pretensions. • Finalment, han hagut de desmuntar un peu de 4 de 7, tancant una jornada complicada anímicament. "Aquesta torre de 9 carregada, a aquestes hores i amb aquesta calor, gairebé val per descarregada" — Lluís Esclassans, cap de colla de Vilafranca.

  • 16'

    Conducció eficient i estalvi de combustible

    Conducció eficient: com estalviar combustible i diners En un context on el petroli és una font d'energia esgotable i els preus no paren de pujar, l'Assumpta Ferran, tècnica de l'Institut Català d'Energia, ens presenta la campanya Ciuda'm, Gastaré Menys. L'objectiu principal és promoure un canvi d'actitud en els conductors per racionalitzar l'ús del vehicle privat i reduir el consum energètic global. Estratègies clau per a una mobilitat sostenible Abans d'entrar en la tècnica de conducció, l'entrevista destaca accions col·lectives fonamentals: Augmentar l'ocupació del vehicle: La mitjana actual és d'1,2 persones per cotxe. Compartir el vehicle amb una sola persona més redueix el consum per individu en un 50%. Diferenciar serveis: Es distingeix entre el car sharing (gestió de flotes compartides) i el compartir cotxe (acord entre particulars per a trajectes similars). Canvi d'objectiu: Deixar de prioritzar només el temps (arribar ràpid) per fixar-se objectius de consum (gastar menys litres). Consells pràctics per a la conducció diària L'Assumpta Ferran detalla mesures senzilles que tenen un impacte directe en la butxaca i en el medi ambient: Gestió del ralentí: Si preveiem estar aturats més d'un minut, és recomanable parar el motor. El ralentí consumeix entre 0,5 i 1 litre per hora. Marxes llargues: Cal canviar de marxa aviat (entre 1.000-1.500 rpm en gasolina i 2.000-2.500 rpm en gasoil) i intentar circular sempre amb la marxa més llarga possible. Consum zero en baixades: Utilitzar la inèrcia amb una marxa engranada i sense accelerar (per sobre de 20 km/h) fa que els vehicles moderns consumeixin zero combustible. Climatització intel·ligent: Mantenir una temperatura d'uns 23-24 graus a l'estiu. Un excés de fred (19 graus) augmenta el consum innecessàriament. "El problema no és si n'hi ha o no n'hi ha [petroli], sinó si el podrem pagar. El punt clau és el peak oil, on el preu serà inassumible." L'estalvi potencial si tots apliquéssim aquestes mesures seria superior al 3% del consum de petroli de tot Catalunya, una xifra molt significativa tenint en compte que el transport representa el 40% de l'energia total del país.

  • 14'

    La Festa del Renaixement: L'esplendor de Tortosa

    El retorn al segle XVI L'episodi explora la Festa del Renaixement de Tortosa, una celebració que trasllada la ciutat quatre segles enrere per rememorar el seu passat més gloriós. Aquesta festivitat no és només una recreació històrica, sinó que s'ha convertit en l'element principal de promoció turística i orgull local. Context Històric i Orígens Riquesa i comerç: Durant el segle XVI, Tortosa era un centre vital gràcies a la seva ubicació estratègica entre Catalunya, Aragó i València. El riu Ebre n'era l'eix principal, facilitant el comerç fluvial entre l'interior i la Mediterrània. Influència religiosa: La rellevància de la ciutat es feia palesa en el seu bisbat, arribant a ser dirigit per personatges com Adrià de Utrecht, futur Papa Adrià VI. Neixement de la festa: Iniciada l'any 1996, la idea va sorgir d'un mapa d'arxiu que detallava la defensa de la ciutat, el que va portar a crear un esdeveniment per mostrar aquest llegat als ciutadans. Programació de la Festa L'esdeveniment s'estructura en quatre dies intensos: Dijous: L'acte inaugural amb el bestiari i els abanderats. Divendres: Jornada centrada en la música, destacant enguany el concert de Jordi Savall. Dissabte: El punt culminant amb la Desfilada de Mostra d'Armes, on participen més de 2.000 persones vestides d'època. Diumenge: Dia dedicat al teatre, amb una representació especial del Quixot. "Vine i deixa't seduir, perquè és una festa realment diferent del que estem acostumats a veure en mercats medievals." Implicació Ciutadana L'Iñaki Copoví destaca que la clau de l'èxit és la participació dels tortosins. Els veïns elaboren vestits complexos, els comerciants s'impliquen i les entitats munten tavernes, creant una atmosfera única que transporta el visitant directament al Renaixement.

  • 16'

    Col·lapse en la regularització d'immigrants a Tarragona

    Denúncia del Col·legi de Graduats Socials El president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Francesc Blasco, denuncia la situació crítica que viu la demarcació respecte als tràmits d'estrangeria. El punt principal de la protesta és que Tarragona és una de les poques demarcacions de l'Estat que no disposa d'una oficina específica d'estrangeria, fet que centralitzaria la informació i els recursos. Principals problemes detectats Manca de mitjans: La Subdelegació del Govern no té la infraestructura ni el personal necessari per gestionar el volum actual de sol·licituds. Cues 'vergonyoses': S'han descrit situacions on els usuaris fan cues de fins a 18 hores al carrer, passant la nit a la intempèrie, per acabar marxant sovint amb les mans buides perquè els números s'esgoten ràpidament. Tracte als professionals: Els graduats socials se senten "maltractats" per l'administració, ja que no se'ls ofereixen condicions dignes (com una finestreta específica) per realitzar la seva tasca de col·laboradors activament. El procés de normalització: Un 'bunyol' Tot i que l'inici del procés d'emissió de sol·licituds va ser valorat positivament, Blasco qualifica el resultat final de bunyol per la falta de previsió en la fase de resolució i l'entrega de targetes de residència. "No és propi d'un estat desenvolupat que una persona hagi de passar 18 hores fent cua i després se n'hagi de tornar a casa sense haver pogut fer el tràmit." Perspectives de futur El Col·legi no descarta elevar la seva queixa al Defensor del Poble i al Secretari d'Estat per la Immigració si no hi ha una reacció política immediata. Es preveu que, malgrat les declaracions oficials, aquest no serà l'últim procés de regularització, ja que molts immigrants han quedat en la legalitat o enviats a l'economia submergida en no poder complir els requisits inicials.

  • 19'

    Nou curs de llengua i cultura hispànica per a xinesos a la URV

    La Universitat Rovira i Virgili aposta per la Xina La Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona posarà en marxa al setembre un programa formatiu innovador adreçat exclusivament a un grup de 16 alumnes provinents de la Xina. Aquesta iniciativa respon a l'auge espectacular de l'interès per l'espanyol en el país asiàtic, motivat principalment per l'obertura comercial i la liberalització del sector tèxtil. Una col·laboració estructural: El model 3+1 El curs no es planteja com un simple certificat addicional, sinó com una part integrada en la carrera dels estudiants mitjançant un conveni de convalidació integral: Estructura acadèmica: Els alumnes cursen dos anys a la Xina, el tercer any a Tarragona i retornen al seu país per al quart curs. Continguts multidisciplinaris: A més de l'aprenentatge de la llengua, s'imparteixen matèries de geografia, història, antropologia, art i literatura per oferir una immersió cultural completa. Visió de futur: L'objectiu és fidelitzar aquests estudiants perquè en el futur tornin a la URV per realitzar postgraus i màsters en àmbits com el medi ambient o l'economia. Immersió total: Famílies i treball de camp Un dels trets distintius és la voluntat d'integració a la societat local: Els alumnes han demanat allotjar-se amb famílies tarragonines per practicar l'idioma en l'entorn quotidià. Es preveuen viatges culturals i la participació activa en festivitats locals i d'altres punts de l'Estat. Existeix la modalitat Viure i Conviure, on alguns estudiants conviuran amb persones grans per oferir-los companyia. El futur de l'intercanvi cultural La col·laboració s'planteja com una via de doble sentit. La URV ja treballa per oferir, de cara a l'estiu de 2006, la possibilitat que els estudiants de Tarragona viatgin a la Xina per fer pràctiques de conversa a canvi d'allotjament i cursos de cultura local. "Quan s'ensenya llengua, les dificultats que presenta un xinès no són les mateixes que les d'un francès; per això cal una atenció especialitzada i no un curs informe per a estrangers."

  • 11'

    L'horror i la rehabilitació dels nens soldats a Sierra Leona

    Conferència sobre la infància i els conflictes bèl·lics En el marc d'un cicle organitzat per la Fundació La Caixa, el missioner Chema Caballero analitza la trista realitat dels nens soldats, basant-se en la seva intensa experiència sobre el terreny a Sierra Leona des de l'any 1992. L'entrevista posa el focus no només en el patiment, sinó en la possibilitat real de recuperació d'aquests infants. El procés de deshumanització i segrest Caballero desmitifica la idea que els nens s'uneixen voluntàriament a les guerrilles. Segons el seu testimoni, tots els casos responen a un patró sistemàtic: Segrest i manipulació: Els nens són forçats a unir-se als grups armats. Ritus de violència: Se'ls obliga a cometre actes atroços, com matar els seus propis pares, per trencar els seus vincles afectius. Consum de drogues: L'ús de substàncies i alcohol els converteix en "màquines de matar" que obeeixen ordres sense raonar. Explotació de gènere: En el cas de les nenes, la situació s'agreuja per l'esclavitud sexual i els abusos constants, fets que dificulten la seva rehabilitació posterior per la pressió cultural. La rehabilitació com a camí cap a la humanitat Mes de 3.000 nens i nenes han passat pel programa de rehabilitació liderat per Caballero. L'objectiu principal no és el simple internament, sinó oferir-los la capacitat de tornar a ser persones: "El ser humà es recupera i, si té la força suficient, és capaç de sortir de tota aquesta violència." Un dels aspectes més impactants és la capacitat de perdó de la societat de Sierra Leona. Malgrat l'horror, moltes famílies i comunitats han tornat a acollir aquests joves, entenent que el perdó és l'única via per posar fi a 11 anys de guerra civil. La responsabilitat d'Occident L'entrevistat fa una crítica directa a la societat occidental. Tot i sentir horror davant les imatges, considera que estem anestesiats i que sovint ens limitem a la solidaritat econòmica de "parxe": Tràfic d'armes: Espanya és el cinquè exportador d'armes, i moltes s'utilitzen en aquests conflictes. Explotació de recursos: El comerç de diamants i altres recursos naturals alimenta el manteniment de les guerrilles. Militància ciutadana: Es reclama a la població que passi de la llàstima a la exigència de responsabilitats als seus governs per tallar les causes d'aquestes tragèdies.

  • 21'

    Festival d'Havaneres i Boleros a Tarragona amb Emilia Morales

    Segon Festival d'Havaneres i Boleros L'entrevista presenta el Segon Festival de Boleros i Havaneres, organitzat per l'Associació Cultural Catalana Iberoamericana amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona. L'esdeveniment té com a protagonista la cantant cubana Emilia Morales, qui aporta una combinació de talent natural i una sòlida formació acadèmica en cant i direcció coral. L'Essència de la Música Cubana Emilia Morales destaca per la seva herència musical familiar i la seva passió pels gèneres tradicionals. Durant la conversa, s'expliquen diversos punts clau sobre l'evolució musical a Cuba: L'havanera va ser el primer gènere a sorgir a l'illa, seguida de la contradança, el danzón i el bolero. El bolero es descriu com un gènere immortal que s'adapta als nous temps, mantenint sempre l'amor i el desamor com a eixos centrals. Existeix una diferència notable entre l'havanera que es canta a Espanya (més nostàlgica i centrada en el viatge d'anada i tornada) i l'havanera contemporània cubana, que és més fresca i descriptiva. Detalls del Concert i Programació El festival promet una fusió cultural única a l'Auditori de Caixa Tarragona: Repertori: Inclourà habaneres tradicionals, peces contemporànies compostes per joves cubans i clàssics locals com La Bella Lola i El Meu Avi (aquesta última cantada en català per Morales). Equip artístic: La cantant estarà acompanyada per la pianista Lázara Cachao (filla del famós Cachao de Buena Vista Social Club) i el percussionista català Sebastián. Dates clau: El 22 de juliol es realitza el monogràfic d'havaneres i el 29 de juliol el de boleros amb Miguel Ángel Céspedes. "Sempre que hi hagi amor, sempre existirà el bolero." L'entrada és gratuïta amb aforament limitat, per la qual cosa es recomana puntualitat per gaudir d'aquest intercanvi cultural entre Cuba i Catalunya.

  • 12'

    Tarragona, candidata a Capital Europea de la Cultura 2016

    L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Tudela, president de l'entitat Capital de la Cultura Catalana, se centra en la presentació oficial del logotip de la candidatura i els passos estratègics per assolir la distinció l'any 2016. Aspectes clau de la candidatura Suport institucional massiu: La candidatura compta amb l'adhesió de 125 ajuntaments catalans de tots els colors polítics, incloent ciutats com Lleida i, pròximament, Barcelona. Unicitat a Catalunya: Es destaca que Tarragona és l'única ciutat catalana que opta a aquest títol per al 2016, fet que li atorga un valor afegit com a representant de tot el territori. Nou reglament europeu: A partir de 2005, l'elecció ja no depèn dels estats membres, sinó que és una acció directa de la Unió Europea, que avalua els projectes segons el seu impacte. Beneficis per a la ciutat La Capitalitat Europea de la Cultura es defineix com una de les tres cites internacionals més rellevants, juntament amb els Jocs Olímpics i les Exposicions Universals, però amb una ràtio d'inversió-benefici més alta: "Les capitals culturals marquen sempre un abans i un després en les ciutats, servint per millorar infraestructures i la cohesió social." Cohesió i autoestima: El projecte busca que tots els ciutadans se sentin partícips d'un objectiu col·lectiu. Transformació urbana: Es citen els exemples de Gènova i Lilla, on la capitalitat va permetre inversions de milions d'euros en rehabilitació i projecció turística.

  • 31'

    Explorant els Tallers de la Setmana Cantant de Tarragona

    La Setmana Cantant: Més que Concerts El programa ens transporta a les instal·lacions del Col·legi La Salle de Tarragona, on es desenvolupa el vessant formatiu de la Setmana Cantant. Sota la guia de Pep Prats, director artístic de l'esdeveniment, s'analitza com aquesta setmana no només ofereix actuacions gratuïtes, sinó que es converteix en un centre d'aprenentatge internacional intensiu. Diversitat d'Estils i Tallers L'episodi recorre diversos tallers actius, destacant la riquesa cultural de les propostes: Música Popular Cubana • Dirigit per María Felicia Pérez (directora del Cor Exaudi de l'Havana). • Centrat en gèneres com el bolero, el son i el xà-xà-xà. • Es destaca el contrast entre el lirisme català i la complexitat rítmica caribenya. Perles Folklòriques de l'Est d'Europa • Impartit per Teodora Pavlovich. • Treballa amb ritmes dispars i estructures trencades de països com Bulgària, Romania i Ucraïna. • Inclou peces tradicionals com el Xèdric (cançó de Nadal ucraïnesa). Polifonia Anglesa: "Osanna" • Dirigit per Malcolm Goldring. • Una aproximació acadèmica des del segle XVI fins a l'actualitat. • És el taller amb més èxit, amb prop d'un centenar de cantaires de tot Europa i Islàndia. Formació en Direcció Coral Es dedica un espai a l'anàlisi de la direcció coral, on s'expliquen les aptituds necessàries per a un director: "Cal tenir una fotografia clara de la partitura i saber comunicar-la per acostar el cor a aquesta visió." Cloenda de l'Esdeveniment L'episodi finalitza parlant dels concerts finals al Camp de Mart, on participen prop de 300 cantaires i una orquestra simfonieta, creant un espectacle visual i acústic de primer ordre a la ciutat de Tarragona.