Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

673-684 de 1392
  • 1h 56min

    Crònica Castellera: Diada del 15è Aniversari i Sant Magí

    Resum de l'Actualitat Castellera L'episodi d'avui se centra en la retransmissió i anàlisi de la jornada castellera, destacant la celebració del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la Plaça de la Font de Tarragona. S'analitzen els objectius de les colles locals de cara a Sant Magí i les grans cites de setembre. Actuacions Destacades a Plaça • Colla Joves Xiquets de Valls: Ha exhibit un excel·lent domini tècnic, descarregant un 4 de 8 d'una quadratura gairebé perfecta. Tot i carregar el Pilar de 6, una celebració anticipada de l'aixecador ha provocat la seva caiguda durant la descarregada. • Minyons de Terrassa: Amb el lideratge de Carles Feiner ("el Negre"), la colla ha mostrat la seva ambició tot i patir un intent desmuntat de 4 amb l'agulla per una lesió lleu de l'enxaneta. • Xiquets de Tarragona: Han completat el 3 de 8 a la Riera de Gaià, escalfant motors per a les diades de festa major. Entrevistes i Valoracions Tècniques "De les caigudes se n'aprèn, i aquesta servirà perquè la gent es convenci que el Pilar de 6 el tenen a tocar." — Salvador Ramon, Cap de Colla de la Joves de Valls. • Lideratge i Relleu: Es destaca la importància de castellers veterans com Pere Rico o Albert Grau per guiar les noves generacions en estructures complexes. • Calendari futur: Les colles miren amb optimisme cap a la diada de Sant Fèlix a Vilafranca i la nova diada incorporada a Santa Tecla el 18 de setembre. Seccions Professionals i Patrocinis S'inclouen espais publicitaris relacionats amb la cultura popular, la formació viària i serveis financers a la demarcació de Tarragona.

  • 1h 57min

    15è Aniversari Castellers de Sant Pere i Sant Pau

    Resum de la Diada Castellera L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio cobreix la retransmissió en directe de la diada commemorativa del 15è aniversari dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau des de la plaça de la Font. L'actuació compta amb la presència de la colla local, el Xiquet del Serrallo, els Minyons de Terrassa i la Colla Joves Xiquets de Valls. Reportatge Històric Aprofitant un inici amb retard per la calor extrema, s'emet un reportatge sobre la trajectòria de la colla de la camisa verda: • Fundació el 1990 i desvinculació de l'associació de veïns. • L'època daurada (1994-1995) amb el 4 de 8 carregat i l'intent del pilar de 6. • Les crisis internes i la falta de relleu generacional que ha marcat els últims anys. Actuacions per Colla • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Completen una gamma alta de sis amb el 4 de 6 amb l'agulla, el 2 de 6 i el 5 de 6 (molt llarg i patit). Malauradament, no han pogut oferir castells de set pisos per falta d'efectius. • Minyons de Terrassa: Han exhibit la seva veterania amb un 3 de 8 i un 4 de 8 impecables, a més d'un 2 de 7. Han hagut de desmuntar un intent de 4 de 8 amb l'agulla per una caiguda de l'enxaneta. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han carregat la torre de 8 amb folre (que s'ha enfonsat al final) i han descarregat amb solvència el 3 de 8. • Xiquet del Serrallo: Han recuperat el 2 de 6, tot i que han deixat en intent desmuntat el seu primer 3 de 7 de la temporada per falta de confiança de la canalla. Actualitat d'altres places Es connecta amb l'actuació a la Riera de Gaià, on els Xiquets de Tarragona han seguit rodant el 3 de 8 de cara a la sortida de la setmana vinent a Mataró, on buscaran la torre de 8. "Aquesta colla té un tronc amb molta experiència, però ens falta la base i la pinya per tornar als castells de vuit."

  • 9'

    L'Operació Pas de l'Estret 2005: El retorn als orígens

    El gran viatge de la diàspora magribina L'episodi descriu l'experiència de milers de marroquins i algerians residents a Europa que, durant l'estiu, emprenen un llarg trajecte per retrobar-se amb les seves famílies. Aquest moviment massiu, conegut oficialment com l'Operació Pas de l'Estret (o Operació Marhaba), implica una logística complexa i un gran esforç personal. Logística i rutes del trajecte El viatge es caracteritza per la seva duresa i planificació: Trajectes terrestres: Moltes famílies recorren més de 1.400 quilòmetres des de països com Bèlgica o França, passant per l'autopista AP-7 a Espanya. Descans necessari: Les àrees de servei es converteixen en punts de parada obligatoris on els viatgers aprofiten per descansar, menjar i recuperar forces. Rutes marítimes: Ports com els d'Alacant, Almeria, València i Tànger actuen com a nodes principals, amb un increment significatiu de la freqüència de ferris per absorbir la demanda. Motivacions i tradicions L'objectiu principal és el retrobament amb les arrels i els éssers estimats: Regals i estalvis: Es destaca el costum de portar nombrosos regals (joguines, roba) per a la família que espera al país d'origen. Molts viatgers estalvien durant tot l'any per finançar aquest trajecte. Identitat i orígens: Per als protagonistes, és un retorn als colors, olors i paisatges dels seus avantpassats. "Tot el que s'inverteixi en el trajecte donarà qualitat de vida als familiars que esperen a l'altre costat de l'estret." El retorn Les vacances duren generalment dos mesos, i el retorn cap a Europa es programa a finals d'agost, sempre abans de l'inici del curs escolar dels més petits, tancant així el cicle d'aquest pelegrinatge anual.

  • 18'

    Activitats d'estiu 2005 al Museu d'Història de Tarragona

    L'estiu cultural a Tarragona Entrevista a Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, sobre la programació d'estiu del Museu d'Història de la Ciutat. L'oferta es divideix en tres grans eixos dissenyats per posar en valor la riquesa patrimonial local: 1. Cicles de Concerts i Nits a l'Amfiteatre Concerts a les Muralles: Música clàssica durant el mes de juliol. Les Nits de Minerva: Segona edició d'aquest cicle de música més lleugera a l'agost. Nits a l'Amfiteatre: Una aposta per potenciar aquest monument com a escenari escènic, amb concerts de jazz (Jubilex Jazz Band), l'Orquestra de Guitarres de Barcelona i la Banda Unió Musical. 2. Reconstrucció Històrica Es recuperen i amplien activitats de Tarracó Viva per a aquells que no van poder gaudir-ne al maig. Destaquen: * Sacra Nuptialia i Divòrdium: Representacions didàctiques i teatralitzades sobre els models de matrimoni i el divorci en l'època romana, per mostrar que "els romans ja ho feien". * Elecció d'un alcalde: Recreació de la política local antiga a la Torre de Minerva. * Demostracions militars: Evolució de l'exèrcit romà des de la República fins al Baix Imperi. 3. Visites Guiades i Teatralitzades Clàssics nocturns: La mítica nit a la Casa Castellarnau (amb aforament limitat) i la Tarragona Llegendària. Novetats rellevants: Vila Closa de Tamarit: Gràcies a un acord amb els propietaris privats, es visita per primer cop aquest espai del terme de Tarragona. Temps de Guerra: Una ruta per la Part Alta centrada en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la recuperació de la memòria històrica. Visita a la Rambla: Itinerari que estrena les 44 plaques informatives dels edificis catalogats. "Volem potenciar l'amfiteatre com a escenari d'activitats; la basílica i l'església romànica del seu interior suposen un fons d'escena molt especial per als concerts." Informació pràctica Les activitats són gratuïtes, però cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau a partir del dimarts de cada setmana (màxim 2 per persona).

  • 9'

    Pep Tuzà i 'Al vostre gust': Shakespeare i els maquis

    Entrevista amb Pep Tuzà sobre l'obra 'Al vostre gust' L'actor Pep Tuzà explica els detalls de la nova producció de la comèdia de William Shakespeare, dirigida per Xicomassó, que després d'inaugurar el Festival Grec, comença la seva gira per Catalunya amb parades a Tarragona i al Festival Shakespeare de Santa Susanna. L'obra i la seva raresa Es tracta d'una de les grans comèdies de l'autor anglès, tot i que feia 22 anys que no es representava de forma professional a Catalunya (des de la versió del Teatre Lliure amb Lluís Homar). L'actor suggereix que és menys popular que El somni d'una nit d'estiu, potser per la seva complexitat argumental. Trama i contingut simbòlic L'argument gira al voltant d'un confrontament fratricida per la usurpació d'un ducat, que porta els protagonistes al bosc d'Arden: El contrast: Els personatges de la cort es veuen obligats a conviure amb personatges humils (pastors), facilitant un procés d'autodescoberta. Els valors: L'obra explora la transició de l'ambició i el poder cap a la humilitat i la bonomia. "El que caduca és la forma, però no el contingut. L'ésser humà continua format per aquests laberints interiors." Una posada en escena singular Aquesta versió opta per situar l'acció als anys 40, en plena postguera, fent una analogia visual i conceptual amb els maquis. L'estètica inclou pantalons de tir alt, tirants i americanes creuades, cercant una relació entre el bosc com a refugi dels desterrats de Shakespeare i el refugi de la llibertat dels resistents antifranquistes. El repte de la comèdia Tuzà reflexiona sobre la dificultat d'interpretar Shakespeare en clau còmica. Afirma que la comèdia és més difícil que el drama perquè els motius del riure són molt variats i surrealistes, requerint una precisió molt més alta en l'execució que la tragèdia.

  • 23'

    L'acord laboral a Altadis Tarragona

    Context de la negociació d'Altadis L'episodi analitza l'acord assolit entre els treballadors, la direcció de l'empresa i l'Ajuntament de Tarragona per a la factoria d'Altadis (antiga Tabacalera). Després de llargues negociacions, s'ha pactat el manteniment de l'activitat productiva fins al 31 de març de 2007. Detalls clau de l'acord laboral • S'ha aconseguit ampliar el nombre de persones que poden acollir-se a les prejubilacions, passant de les 78 proposades inicialment per l'empresa fins a un total de 214 treballadors. • Podran prejubilar-se aquells que tinguin 50 anys o més amb data límit de desembre de 2007. • Es preveu una reducció de plantilla progressiva: a partir de finals de 2005 quedarà un grup d'entre 80 i 90 operaris per garantir la producció fins al tancament definitiu. Perfils i situacions dels treballadors La negociació afecta de manera desigual segons l'edat i l'antiguitat: • Treballadors propers als 50 anys: Com la Mercedes i la Josefa, que tenen l'opció de prejubilar-se però expressen incertesa i una sensació de buit davant el futur econòmic i familiar. • Col·lectiu de més de 55 anys: Representat pel Manuel Blanco, qui és molt crític amb l'acord per la pèrdua de poder adquisitiu (els percentatges de cobrament han baixat del 70-71% d'anteriors expedients al 65% actual). • Treballadors joves (menors de 50 anys): El cas d'en Jordi Aluja, qui ha de triar entre el trasllat (Logronyo o Alacant), la baixa incentivada o la reubicació en empreses del grup com Logista. Crítiques i controvèrsia "Això és una crònica d'una mort pactada de la fàbrica de Tabacalera de Tarragona." Hi ha un fort malestar per la gestió dels sindicats a Madrid (Comitè d'Intercentres), acusant-los de falta de transparència i de permetre que l'empresa negociés per separat amb les plantes de Sevilla i Tarragona, perdent força col·lectiva.

  • 14'

    Anàlisi dels hàbits d'assegurança a Tarragona

    Estudi sobre els hàbits i el mercat de les assegurances L'entrevista amb Albert Valero, director de la corredoria del RAC, desgrana les dades d'un estudi recent que analitza com els tarragonins gestionen els seus riscos i la contractació de pòlisses. L'estudi revela diferències significatives tant en la despesa com en la percepció del sector. Despesa i maduresa del mercat Inversió anual: Els tarragonins gasten uns 1.040 euros anuals en assegurances, una xifra similar a la mitjana espanyola (1.090 €) però molt inferior a la mitjana catalana, que se situa en 1.635 euros. Diferencial europeu: Estats com França, Itàlia o el Regne Unit presenten una despesa molt més elevada a causa d'una major consciència del risc i una societat més madura en l'àmbit assegurador. Principals preocupacions: El risc que més angoixa els ciutadans de la demarcació és el de patir un accident de trànsit, una percepció vinculada directament a l'alta sinistralitat de les carreteres de Tarragona. Problemàtiques en la contractació L'estudi destaca fets sorprenents sobre la relació entre els clients i les seves pòlisses: 1. Desconeixement de les cobertures: Un percentatge elevat de la població no sap que té certes assegurances contractades, sovint vinculades a productes bancaris com ara préstecs hipotecaris. 2. Llenguatge complex: Els usuaris perceben els contractes com a enrevesats i de difícil comprensió, cosa que provoca que moltes prestacions no s'utilitzin mai. 3. Confiança limitada: Les companyies asseguradores aproven amb una nota justa (5,1). Els usuaris confien molt més en la figura del mediador com a defensor dels seus interessos davant la companyia. El cost per als joves i la sinistralitat En la part final, es debat sobre l'elevat preu de les pòlisses per als conductors novells: "Si volen pagar menys per l'assegurança, el millor és no tenir sinistres. Els que no tenen sinistres acaben pagant un preu molt ajustat." Valero aclareix que el preu es basa en estadístiques objectives de risc, on els joves tenen una major probabilitat d'accidents segons les dades del sector.

  • 10'

    Víctor Bocanegra: Homenatge a Pepe Sales i Retorn Musical

    Reivindicació i Retorn de Víctor Bocanegra L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta el nou treball de Víctor Bocanegra, titulat "Bloc de Lídica Dura". Aquest disc no és només un retorn als escenaris després d'anys de silenci, sinó un homenatge profund i emocional a qui va ser el seu company en el grup Bocanegra durant els anys 80, el desaparegut Pepe Sales. L'Herència de Pepe Sales Bocanegra destaca que aquest projecte neix d'un ‐deute emocional‐ cap a l'amic i de la necessitat de posar en valor el seu testament artístic: El disc es basa en les ‐50 cançons de mor i droga‐, lletres de Sales amb una qualitat literària excepcional. Es reivindica la figura de Sales com a símbol de la generació de la contracultura dels 70. L'autor defineix la cançó com una alquímia perfecta entre literatura i música. ‐Més que un exercici de nostàlgia, és una reivindicació d'un passat recent i una revitalització d'unes lletres que són alta poesia.‐ Procés de Creació i Equip El disc ha estat un projecte de llarga maduració, amb un procés que ha durat gairebé deu anys fins a trobar el moment ideal per registrar-lo. Per a aquest treball, s'ha envoltat de músics de primer nivell: Maurici Vilavecchia: Productor artístic i un dels "secrets a veus" de la producció al país. David Xirgu i Hernán Flores: Base rítmica de referència. Joan Vinyals: L'únic vincle directe amb l'antic grup Bocanegra. Filosofia Musical i Directe L'artista confessa que no viu la música de forma "funciònaria", sinó per necessitat biològica. Per a ell, l'estudi és fred (com una fotografia), mentre que el directe és l'acte ritual on resideix la verdadera màgia de la comunicació amb el públic.

  • 9'

    Stop al tràfic de nens: Realitat i reptes actuals

    Anàlisi del tràfic infantil a nivell global Raquel Regueiro, responsable de la campanya Stop al tràfic de nens de la Fundació Tierra de Hombres, ens apropa a una realitat punyent: cada any, entre 1 i 2 milions de nens són víctimes d'aquest tràfic. El fenomen es defineix de manera directa però cruel: "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona d'un menor per a la seva explotació." Aquesta explotació pot prendre diverses formes segons el context geogràfic i la demanda: * Explotació laboral en pedreres o agricultura. * Xarxes de prostitució i pornografia infantil. * Mendicitat forçada a les ciutats. * Adopcions internacionals il·legals. Causes i Conseqüències del Tràfic Tot i que la pobresa és un factor fonamental, Regueiro destaca que no és l'única causa. Altres elements com les crisis econòmiques, els conflictes armats, certes tradicions culturals i, sobretot, la manca d'informació de les famílies, faciliten la tasca dels captadors. Pel que fa a les conseqüències, l'impacte és devastador: 1. Físiques: Raquitisme, desnutrició i lesions cròniques per treballs forçats. 2. Psicològiques: Pèrdua de la identitat (canvis de nom), desconfiança absoluta cap a les autoritats i seqüeles d'agressivitat degudes a la manca de vincles afectius. La situació a Europa i Espanya Es trenca el mite que el tràfic és exclusiu d'Àsia o l'Àfrica. Espanya actua sovint com a país de trànsit cap a la resta de la Unió Europea. Un cas paradigmàtic és la ruta entre Albània i Grècia, on milers de nens són enviats a mendicar a causa de la gran diferència de rendibilitat econòmica entre ambdós països. L'experta conclou que encara hi ha una falta preocupant de dades oficials i cal una major cooperació internacional per acabar amb la impunitat dels explotadors.

  • 22'

    Temporada a la Fundació La Caixa i l'explotació infantil

    Balanç i Nova Temporada a la Fundació La Caixa Lourdes de la Torre, directora del Centre Cultural de la Fundació La Caixa a Tarragona, presenta la nova programació per al curs 2005-2006. Després de fer un balanç positiu de l'assistència i l'impacte social del centre en els seus primers quatre anys, s'han anunciat quatre grans eixos per a la propera temporada: Teatre d'ombres i titelles a la Xina: Una mostra mil·lenària que s'inaugura coincidint amb les festes de Santa Tecla. Max Ernst: Exposició d'il·lustracions, gravats i escultures provinents del museu de Bonn. Primavera Fotogràfica: Una retrospectiva de Willy Ronis, reconegut fotògraf francès. Marco Polo: Una exposició temàtica sobre els grans viatges i rutes històriques. Cicle sobre Pobresa i Explotació Infantil L'actualitat del centre també es marca per l'inici d'un cicle de conferències en col·laboració amb la URV Solidària. L'objectiu és conscienciar la població sobre realitats dures però existents, com el tràfic de nens i la reincorporació de nens soldats a la societat civil, amb la participació d'experts com el missioner Xema Caballero. Anàlisi del Tràfic de Menors Raquel Regueira, responsable de la campanya Stop al Tràfic de Nens, defineix aquest fenomen com una forma d'esclavitud moderna basada en la venda de menors per a l'explotació sexual, laboral o mendicitat. "El tràfic de nens és la venda per uns pares i la compra per una persona per a explotar-lo: treballant, en prostitució o mendigant." Factors Clau i Conseqüències Causes: La pobresa extrema n'és el motor principal, però s'hi afegeixen la falta d'informació de les famílies i les crisis polítiques. Impacte: Els nens pateixen seqüeles físiques (desnutrició, lesions) i, sobretot, psicoafectives, perdent la seva identitat i la confiança en l'entorn. Geopolítica: Els països pobres actuen com a ofertants, mentre que els països occidentals en són els receptors o demandants.

  • 9'

    La Festa de la Birbada a Deltebre: Tradició i Fang

    La Tradició del Cultiu de l'Arròs al Delta L'episodi explora la Festa de la Birbada a Deltebre, una de les tres etapes crucials del cicle tradicional de l'arròs, juntament amb la plantada i la sega. Aquesta celebració no només és un acte lúdic, sinó una forma de recuperar i dignificar una feina històricament feixuga realitzada enmig del fang i l'aigua. En què consisteix 'Birbar'? Birbar és l'acció d'extreure manualment les males herbes que dificulten el creixement de l'arròs. L'expert Josep Bartomeu detalla alguns aspectes clau: Espècies a eliminar: Es busquen herbes com la junça (o xufa), el mill, la gram, la gret i la llengua d'oca. Processos complementaris: Cegar vores: Arrencar les herbes dels malecons que limiten les parcel·les. Esmillar: Treure el mill quan l'arròs ja és gran, aprofitant que aquesta herba sobresurt per la seva alçada. Transició tecnològica: Tot i que actualment s'utilitzen herbicides, la festa manté viu el mètode manual i tradicional. Una experiència Sensorial i Terapèutica La jornada convida els visitants a entrar als arrossals descalços. Segons Bartomeu, caminar pel fang és una experiència: Lúdica i especialment atractiva per als nens. Terapèutica, pel contacte directe amb la natura i els elements del Delta. "Terra d'arròs, terra de fang, homes i dones, tots van al camp. Aigua als genolls, mig estacats." El Valor de la Cultura Catalana El text reivindica que aquestes pràctiques, sovint percebudes com a exòtiques o llunyanes (pròpies d'Àsia o Àfrica), són en realitat cultura catalana autòctona. La festa té com a objectiu: Educar les noves generacions perquè no perdin les arrels. Promocionar Deltebre com un destí de turisme cultural, de salut i d'aire lliure. Valorar l'esforç històric dels colons del Delta que van treballar en condicions dures.

  • 2'

    Homenatge i reflexions de l'exalcalde de Tarragona

    Reconeixement i Agraïment Institucional L'exalcalde de Tarragona expressa la seva profunda il·lusió en rebre el pin d'or de l'agrupació. Tot i que confessa que normalment no és partidari de les distincions i honors personals, ha acceptat aquest reconeixement pel seu fort vincle amb el partit, afirmant que sense aquesta institució ell no hauria arribat a ser res en la política. Destaca que el gest dels seus companys, recordant-lo després de tant de temps, té un valor emocional significatiu. "Sense el partit ja n'hauria estat res, i per tant, ja estic molt agraït." Balanç de l'Etapa a l'Alcaldia Pel que fa a la seva trajectòria de deu anys al capdavant de l'ajuntament, el protagonista prefereix mantenir-se en un segon pla i no jutjar la seva pròpia gestió. Considera que: La seva opinió seria inevitablement partidista. Correspon a la ciutadania i al pas del temps valorar si la seva etapa va ser positiva per a la ciutat. És la història qui ha de dictaminar l'èxit o el fracàs de les seves polítiques. Identitat i Visió de Ciutat En la seva faceta actual vinculada a la recerca històrica, defineix la seva relació amb Tarragona de manera crítica i oberta. Tot i haver nascut al carrer Major, rebutja l'etiqueta de tarragoní "de socarrel" entesa com un tancament localista. Defensa una Tarragona oberta que formi part d'un projecte de país més gran, allunyada de l'autocomplaença de qui creu que la seva ciutat és la millor del món sense mirar cap a fora. Es defineix com un tarragoní predisposat al diàleg i a la relació amb els de fora, posant l'accent en el progrés col·lectiu més que en la glòria localista.