Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

661-672 de 1392
  • 11'

    Experiència i aprenentatge dels becaris de Repsol

    El programa de beques a Repsol Tarragona Aquest estiu, el complex industrial de Repsol a Tarragona acull un total de 45 becaris provinents de diverses disciplines acadèmiques, principalment universitaris i alumnes de cicles formatius de grau superior. L'objectiu d'aquestes pràctiques no és substituir el personal en vacances, sinó oferir una formació pràctica que sigui profitosa tant per a l'estudiant com per a l'empresa. Les tasques dels estudiants Els joves es distribueixen en diversos departaments segons el seu perfil: * Laboratori d'aigües: Anàlisi de mostres des de l'entrada fins al vessament final. * Informàtica: Control d'incidències i gestió de bases de dades. * Recursos Humans: Participació en processos de selecció i cribratge de currículums. * Comunicació Institucional: Tasques de suport en la gestió de la imatge corporativa. El valor de l'experiència vs. la remuneració Un dels punts centrals del debat entre els joves és la relació entre el sou i l'aprenentatge. Els becaris cobren aproximadament 300 euros al mes, una xifra que molts consideren baixa però que accepten per la necessitat d'omplir el currículum. "Si no tens experiència, després no trobes feina. T'has de decantar per les pràctiques: no cobres gaire, però aprens." Perspectiva del món real Els estudiants destaquen el xoc entre la universitat, descrita com a idíl·lica i utòpica, i el món laboral real, que perceben com a molt més dur i exigent. Els caps de departament remarquen que, tot i que dos mesos és un període curt per a una formació completa, serveix per adquirir una base sòlida en el món del refinatge i la indústria química. Requisits per al futur laboral Segons els responsables de l'empresa, per passar de becari a tenir un contracte fix, els aspirants necessiten: 1. Un bon expedient acadèmic. 2. Coneixements d'anglès. 3. Moltes ganes de treballar i capacitat d'integrar-se en grups d'innovació.

  • 13'

    Festes Majors del Barri de Riuclar a Tarragona

    Tradició i Comunitat a Riuclar L'espai radiofònic L'Embalat de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi a les Festes Majors de Riuclar, un dels barris de Ponent amb més història. Amb la participació de Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, s'expliquen els orígens d'una celebració que va néixer poc després de la dictadura i que té com a objectiu principal fomentar la germanor i millorar les relacions entre la ciutadania. Actes Genuïns del Barri Les festes es distingeixen per activitats úniques que busquen la complicitat de totes les edats: Concurs de Portals: Una iniciativa que celebra el seu 24è aniversari. Els veïns guarneixen l'entrada de casa seva segons un tema triat (reivindicatiu o d'actualitat). Un jurat polític i social valora l'originalitat i, especialment, l'ús de material reciclat. L'Orgia d'Aigua i Foc: Un esdeveniment tradicional que combina diables i exhibicions de foc amb remullades col·lectives al ritme de música moderna. Novetats i Solidaritat Enguany, la celebració presenta una decisió important per motius de responsabilitat ambiental: "Aquest any, per solidaritat amb la sequera i els incendis, l'orgia d'aigua quedarà suspesa. Hem d'estar per sobre de les circumstàncies." Cultura i Música Popular La programació inclou una oferta musical variada per atreure els joves, destacant: Concert de hip-hop flamenc el divendres amb el grup que presenta el disc Denominación de Origen. Actuacions de grups com Las Chuches, Las Suquitas i Chuchu 2 el dissabte. Preus populars a les barres per garantir l'accés a tothom.

  • 12'

    Nits de Bonmont: Grans Concerts d'Estiu a la Costa Daurada

    Consolidació d'un Cicle de Referència L'episodi presenta la programació de les Nits de Bonmont, un cicle de concerts que s'ha convertit en el referent cultural de primer nivell a la Costa Daurada. Segons l'Òscar Iniesta, director de l'organització, el projecte va néixer de la necessitat d'omplir un buit a Tarragona, emmirallant-se en els grans festivals de la part nord de Catalunya. Cartell de Luxe i Èxit de Venda L'edició d'enguany amplia el seu format de dues a quatre nits d'actuacions amb figures internacionals i nacionals: George Benson: Guitarra i veu el 30 de juliol. Miguel Bosé: Amb entrades ja exhaurides pel 6 d'agost. Paco de Lucía: El primer a vendre totes les localitats pel 13 d'agost. Rafael Amargo: Presentant el seu darrer espectacle el 23 de juliol. Una Ubicació Única: El Golf de Bonmont Una de les característiques més singulars del festival és el seu escenari: és l'únic cicle d'Europa celebrat directament sobre la gespa d'un camp de golf (al forat 10). L'organització destaca els reptes logístics d'aquest espai: Instal·lacions efímeres: S'han de crear guixetes, bars i lavabos des de zero. Experiència sensorial: Es busca un ambient idíl·lic amb vistes al mar, sota els estels i amb la brisa marina. Comoditat: S'ha reduït l'aforament a 1.250 butaques de qualitat per garantir la millor visibilitat. "Volem que realment sigui el gran referent de la música d'estiu d'alt nivell a la costa mediterrània." Filosofia Familiar i Futur El festival aposta per un públic intergeneracional, on avis, pares i néts puguin compartir una vetllada cultural. De cara a properes edicions, l'objectiu és seguir creixent fins a assolir les 5 o 6 actuacions per temporada.

  • 17'

    Projectes i futur de la Vila Romana dels Munts

    L'entrevista a Pilar Sada, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra en el nou conveni de col·laboració entre la Generalitat i l'Ajuntament d'Altafulla per impulsar la Vila Romana dels Munts, un jaciment declarat Patrimoni de la Humanitat. Eixos principals del projecte 2005-2006 El pla d'actuació es divideix en quatre potes fonamentals amb un pressupost d'uns 600.000 euros: Recerca Arqueològica: Represa de les excavacions aturades des del 1997 per definir el perímetre de la vila. Pla Director: Document estratègic per definir els usos i la museïtzació del conjunt a llarg termini. Centre d'Interpretació: Projecte per a un nou edifici d'acollida de visitants més modern i funcional. Restauració de les Termes: Intervenció directa en els banys privats per recuperar paviments i murs. Descobriments recents Les excavacions de la darrera campanya han revelat dades clau sobre l'evolució del jaciment: Canvi d'usos: El pas d'una explotació agrícola original a una vila residencial i de representació de les elits de Tàrraco (segle II). Troballa estructural: Un nou edifici de més de 35 metres que podria estar dedicat al culte de Mitra. Viculació històrica: Es confirma la relació de la propietat amb Caius Valerius Avitus, personatge rellevant de l'època. Polèmica sobre la ubicació del MNAT En la part final, Sada expressa la seva preocupació tècnica davant la proposta de traslladar el museu d'arqueologia a l'edifici del Tabacalera (Tadis). "Des del meu càrrec tècnic, penso que seria un error desubicar el museu del seu context a la Part Alta; ha de fer de motor de coneixement de Tàrraco." Sada cita exemples internacionals (Mèrida, Arles, Alacant) per argumentar que allunyar un museu dels itineraris patrimonials directes en dificulta l'èxit i la funció social.

  • 12'

    Les Festes del Barri de Maria Cristina a Tarragona

    Descobrint les Festes de Maria Cristina L'episodi de L'Embalat a Tarragona Ràdio ens apropa a la història i programació de les festes del barri de Maria Cristina, una celebració amb un marcat caràcter familiar i comunitari. Antoni Rebull, membre de la comissió de festes, ens guia a través d'unes festes que han sabut mantenir l'essència de barri des de la seva recuperació l'any 1982. Actes Principals i Originalitat El programa destaca diversos elements claus que fan aquestes festes úniques: El Ball de la Reina Maria Cristina: Un sainet o ball parlat satíric escrit per Oriol Grau. Els personatges representen figures històriques del barri: la Reina Maria Cristina, l'arqueòleg Hernández Sanahuja, el Cronista C.C. i el bisbe López Peláez. Guardó Josep Maria Salvador: Un homenatge emotiu a qui va ser l'impulsor de la recuperació de les festes i capità dels Manaies de Tarragona. Activitats Populars: La programació inclou des de sardanes, castells i habaneres fins a noves tradicions com la trobada d'intercanvi de plaques de cava. Un Barri amb Història "Les festes de Maria Cristina sempre s'han caracteritzat per ser unes festes familiars, pròpies d'un barri amb un tarannà de fa molts anys." El barri, conegut antigament com Els Camps, es va formar a principis del segle XX quan la població va començar a sortir de les muralles cap als nous eixamples. El text ressalta que, malgrat que molts joves han marxat, durant les festes tothom torna per sopar al carrer i recuperar el sentiment de comunitat.

  • 41'

    Reflexions nocturnes: L'art de la salutació

    Introducció a la comunicació interpersonal Aquest episodi se centra de manera exclusiva en l'exploració de la salutació formal dins d'un context comunicatiu repetitiu. L'anàlisi se centra en com una expressió tan senzilla pot esdevenir el nucli d'una interacció prolongada. La importància del reconeixement Durant tota la sessió, l'enunciat constant de la frase "Bona nit" serveix per: • Establir un vincle de cortesia i respecte amb l'interlocutor. • Mantenir una presència constant en el temps. • Explorar els límits de la redundància en el llenguatge oral. "Bona nit" Estructura de la interacció La conversa no presenta variacions temàtiques, centrant-se en la consistència del missatge. Aquesta repetició rítmica crea una atmosfera de continuïtat absoluta que defineix tota la intervenció. • Salutació inicial: Establiment del to. • Desenvolupament: Reiteració del missatge principal. • Conclusió: Manteniment de la salutació fins al final.

  • 16'

    Expedició científica tarragonina a l'Amazònia boliviana

    Investigació al cor de la selva verge boliviana Una expedició formada per vuit especialistes de Tarragona i dos tècnics locals de Bolívia s'endinsa en una de les zones més desconegudes de l'Amazònia, a la vall de Tucabaca. Aquesta missió científica, liderada per Josep Estivill i José Antonio Hermosilla, té com a objectiu explorar un perímetre verge delimitat per quatre rius que s'introdueixen a la muntanya. Característiques de l'expedició Enfocament multidisciplinari: L'equip compta amb biòlegs, geògrafs, topògrafs i antropòlegs per analitzar el terreny des de diversos àmbits. Espelologia en zones inexplorades: Es buscarà catalogar cavitats en formacions geològiques que daten del Precàmbric (2.500 milions d'anys). Connexió amb la NASA: L'agència espacial nord-americana ha facilitat imatges per satèl·lit de la zona, ja que tenen interès en els treballs geològics de la regió. Estil clàssic: Definida com una expedició "del segle XIX", utilitzaran portejadors, animals de càrrega i guies indígenes per moure mitja tona de material per un terreny sense carreteres. "Aquesta és una expedició de les d'abans, del segle XIX, per entrar en un terreny autènticament verge on ningú sap exactament què hi ha." Desafiaments i context local L'expedició ha de fer front a diverses dificultats: 1. Dificultats logístiques: Transport de material científic complex i dependència de la meteorologia (hivern bolivià). 2. Llegendes i creences: Els indígenes locals sovint associen les coves amb la bruixeria o tòpics com la cerca d'or, fet que dificulta algunes exploracions. 3. Situació política: Tot i la inestabilitat recent a ciutats com La Paz, l'expedició manté el suport institucional de les autoritats de Santa Cruz i Roboré. Finalment, l'expedició serveix de sentit homenatge a Roger Grau, membre clau del projecte que va perdre la vida a principis d'any.

  • 13'

    Simulació Parlamentària d'Estudiants de la URV

    Estudiants de la URV viuen la política des de dins Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha participat en una simulació d'activitat parlamentària al Parlament de Catalunya. Aquesta experiència, que va durar una setmana, els ha permès adoptar el rol de diputats en un entorn real, treballant en comissions i sessions plenàries. Funcionament i preparació de la simulació L'activitat no es va limitar a la setmana al Parlament, sinó que va comportar una preparació prèvia de sis mesos mitjançant treball a distància i xerrades amb polítics actius del territori. Durant la simulació: Es van dividir en cinc partits polítics ficticis amb ideologies similars a les reals. Van haver de defensar postures sovint oposades a les seves personals per tal de "jugar" al rol de parlamentari. Es van viure situacions de gran intensitat, com ara la negociació d'un govern de coalició i la presentació d'una moció de censura. Lliçons apreses i la realitat de la política Els estudiants han pogut constatar que la feina d'un diputat és molt més complexa del que es percep a través dels mitjans de comunicació. Han destacat aspectes clau com: El pes del treball previ: Gran part de la política real es cou en les comissions i en les negociacions de passadís (o d'alberg, en el seu cas) que no surten a la televisió. La influència dels mitjans: Han après que la premsa sovint marca l'agenda política i que cal ser molt caut amb el llenguatge per evitar distorsions. La disciplina de vot: Van experimentar de primera mà com els portaveus coordinen el vot dels diputats mitjançant senyals visuals al plenari. "Vius en directe allò que moltes vegades sents per la ràdio o veus per la tele, i mentre ets allí al Parlament, ets tu el protagonista." Crítica a l'acumulació de càrrecs Una de les conclusions més reflexives del grup ha estat el qüestionament de l'acumulació de càrrecs. Consideren que la tasca parlamentària és prou exigent com per requerir dedicació exclusiva, criticant que molts diputats actuals compaginin l'escó amb alcaldies o càrrecs orgànics en els partits.

  • 33'

    Roda de premsa sobre Terrescavades i gestió municipal

    Conflictes Jurídics i Crítica Política a Tarragona L'alcalde Joan Miquel Nadal repassa diversos temes d'actualitat municipal, centrant-se en la transparència del cas Terrescavades i la relació amb la Generalitat de Catalunya. Homenatge a Josep Maria Requesens Nadal expressa el seu respecte total per la figura de l'exalcalde Requesens, però critica durament l'enfocament del senyor Ballesteros: • Considera un menyspreu reduir el llegat de Requesens a obres menors com un pàrquing o l'arribada de l'aigua. • Reivindica Requesens com l'alcalde que va reinstaurar la democràcia a la ciutat. Anàlisi del cas Terrescavades L'eix central de la compareixença és la discussió sobre la nul·litat del vot d'Àngel Fernández i l'actuació del conseller Nadal: • L'alcalde sosté que, segons la Llei 7/1985, ell era l'únic amb la competència per requerir l'anul·lació del vot. • Acusa el Conseller de la Generalitat de menysprear l'autonomia municipal i cometre una "relliscada jurídica monumental". • Compara la situació amb la de La Roca del Vallès, assenyalant que allà s'ha actuat d'acord amb la llei, a diferència de Tarragona. "Qui tenia que haver pres la decisió d'anul·lar o no el vot del senyor Fernández era jo, d'acord amb la llei." Gestió de Barris i Subvencions Es discuteix la inclusió de Camp Clar en els ajuts de la Llei de Barris: • L'alcalde revela que ja coneixia la concessió feia dos mesos per part del conseller. • Critica el reduccionisme pressupostari (una disminució del 50%) que obligarà l'Ajuntament a assumir la part més important del cost. Ètica, Estètica i Transparència Nadal manté la seva postura de l'any anterior, prioritzant l'ètica i l'estètica per sobre de les disputes legals inicials, tot i que ara promet portar la transparència al fons de la qüestió urbanística.

  • 12'

    Històries a la Fresca: Itineraris Nocturns a Tarragona

    Descobrint la Tarragona més Insòlita a través de les Històries a la Fresca L'episodi d'avui de L'embalat ens apropa a una iniciativa cultural única impulsada pel Museu d'Història de la Ciutat: les Històries a la Fresca. Aquest projecte busca divulgar el patrimoni monumental de Tarragona d'una manera propera, creativa i, sobretot, adaptada a les temperatures de l'estiu mitjançant activitats en horari de vespre i nit. Els Itineraris Destacats d'Itinere En Jordi Rovira, president de l'entitat Itinere, ens detalla les diverses rutes que permeten redescobrir la ciutat des de perspectives ben diferents: Temps de Guerra: Una de les grans novetats que recupera la memòria històrica de la Guerra Civil. Es focalitza en la supervivència del patrimoni, els refugis i el dia a dia dels ciutadans, evitant el dramatisme excessiu per centrar-se en la vivència quotidiana. Tarragona Llegendària: Un recorregut consolidat per la Part Alta que inclou la muralla, personatges de llegenda que s'apareixen en nits de lluna plena i cases senyorials com Cal Ceu o Casa Castellarnau. Ruta per la Rambla: Un passeig des de la Font del Centenari fins al Balcó del Mediterrani, explicant l'evolució urbanística i arquitectònica de la principal artèria de la ciutat. Secrets i Misteris: Una ampliació del concepte de llegenda que s'endinsa en els carrerons més oblidats i ens parla de fantasmes i curiositats a la vora de la Catedral i la Plaça del Rei. Un Públic Principalment Local Tot i que les visites estan obertes a tothom, l'objectiu principal és el públic local. Rovira destaca que: "És allò que ens agradaria explicar a cau d'orella als tarragonins que ja coneixen la ciutat però que volen aprofundir una mica més." Les rutes es fan majoritàriament en català a causa de l'ús de girs idiomàtics i referències culturals locals que són difícils de traduir, convertint els tarragonins en els millors amfitrions per als seus convidats.

  • 16'

    Pla integral de reforma del barri de Camp Clar

    Llei de Barris: Un impuls econòmic i social per a Camp Clar L'entrevista amb Maria Lluís Expósito, regidora de Serveis Socials de Tarragona, desgrana els detalls de la inclusió de Camp Clar en la segona convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. Aquesta iniciativa suposa una inversió total de 15 milions d'euros, finançats al 50% entre el Govern autonòmic i l'Ajuntament. Prioritat a la vessant social davant l'urbanística Tot i que el projecte neix de carteres vinculades a l'habitatge, la regidora emfatitza que l'enfocament de l'Ajuntament és prioritàriament social. Les línies mestres del pla inclouen: Formació i ocupació: Es preveu la creació d'un espai emblemàtic destinat a la capacitació laboral dels joves del barri. Participació ciutadana: El disseny de les accions s'ha realitzat mitjançant el consens amb les entitats i el veïat. Dinamització comunitària: S'aposta per la implicació directa dels veïns per garantir la sostenibilitat de les millores a llarg termini. "Si nosaltres acabem posant faroles i bancs i no formem la gent del barri, el que no tindrem serà la seguretat que aquesta vorera estigui bé d’aquí a cinc anys." Nou servei d'atenció a les violències de gènere A banda de la reforma del barri, s'anuncia un servei pioner de suport a la Guàrdia Urbana que entrarà en funcionament l'1 de setembre. Es tracta d'una assistència presencial realitzada per treballadors socials en franges crítiques (de 19:00h a 01:00h o 02:00h) per atendre víctimes de violència de gènere i altres situacions de risc social de forma ràpida i personalitzada.

  • 14'

    Concerts a les Muralles: Elisenda Pujals i Marian Márquez

    Entrevista a dues joves promeses de la música clàssica En aquesta edició del magazín de Tarragona Ràdio, s'entrevista la soprano Elisenda Pujals i la pianista Marian Márquez amb motiu de la seva actuació en el quart cicle de Concerts a les Muralles, organitzat pel Museu d'Història. Les convidades comparteixen la seva passió per la música, la seva exigent formació i els detalls del concert que oferiran. Formació i Trayectòria Ambdúes artistes han dedicat gran part de la seva vida a l'estudi musical, començant des de molt petites al Conservatori de Vila-seca. Destaquen els següents punts: Dedicació absoluta: La música requereix una constància diària comparable a una jornada laboral. Projecte comú: Malgrat conèixer-se des de la infància i ser amigues properes, enguany han decidit formalitzar aquest tàndem musical professional. Estudis internacionals: Elisenda actualment amplia la seva formació amb un grau superior de cant a l'Haia (Països Baixos), mentre que la Marian continua perfeccionant-se a Barcelona amb el mestre Àngel Soler. El Repertori del Concert Per a la seva actuació a les Muralles, han preparat una selecció que equilibra la solemnitat amb la frescor estiuenca: Primera part: Inclou obres de Brutons (sobre sonets de Foix) i les cèlebres 7 canciones populares de Manuel de Falla. Segona part: Més variada i distesa, amb compositors argentins com Guastavino i Ginastera, a més de peces de Xavier Montsalvatge i Eduard Toldrà. "No puc concebre la meva vida sense la música. Està tan interioritzada que no podria estar d'una altra manera." La Vida del Músic Les intèrprets reflexionen sobre la duresa i, alhora, la gratificació del seu ofici. Subratllen que la confiança personal els permet ser crítiques l'una amb l'altra de manera constructiva, un factor clau per a l'èxit damunt l'escenari. Respecte als nervis, els consideren una forma de tensió positiva que ajuda a mantenir la concentració durant la interpretació.