Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1045-1056 de 1392
  • 15'

    Pedagogia i Art al Museu d'Art Modern de Tarragona

    Segones Jornades de Pedagogia de l'Art i Museus El Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) organitza les segones jornades dedicades a la pedagogia de l'art, una iniciativa que busca transformar la relació entre el museu i els seus visitants. L'objectiu principal no és augmentar les estadístiques, sinó millorar la qualitat de l'experiència i oferir eines de comprensió, especialment en l'àmbit de l'art contemporani. Punts clau de la proposta pedagògica Interactivitat i reflexió: S'intenta passar d'un espectador passiu a un d'actiu. El museu no dona l'explicació "mastegada", sinó que ofereix els instruments perquè cada persona faci el seu propi camí a través de l'obra. Atenció a la diversitat: El servei s'adreça a col·lectius molt heterogenis, incloent infants de preescolar, estudiants d'ESO i batxillerat, famílies, gent gran i participants del Voluntariat per la llengua. L'art contemporani com a repte: S'incideix en la dificultat que molts visitants experimenten davant de l'art actual. L'ús de recursos com el full de sala ajuda a donar petites pistes conceptuals per trencar barreres. Estructura i col·laboracions Les jornades es divideixen en dues sessions diferenciades: 1. Sessió teòrica (Dia 6): Enfocada al debat conceptual i a la trobada de professionals del sector. 2. Sessió pràctica (Dia 13): Adreçada principalment a alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de branques com història de l'art, pedagogia i educació. "Totes les mirades són bones. No es tracta d'entendre-ho tot a la primera, sinó de deixar-se anar i mirar com miren els altres." L'èxit de la convocatòria s'ha vist reflectit en la inscripció de professionals de diversos museus de tot Catalunya, consolidant Tarragona ràdio com un espai de referència per a la difusió cultural receptiva i activa.

  • 12'

    Promocions d'Habitatge Públic a Tarragona i Lloguer Jove

    Noves promocions d'habitatge públic a Tarragona El Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona està impulsant diversos projectes per facilitar l'accés a l'habitatge en diferents punts de la ciutat. A continuació es detallen les principals actuacions: Sant Salvador: Segona fase de construcció Es tracta de la construcció de 30 habitatges de protecció pública a l'Avinguda Francolí. Característiques: Pisos de 80 i 90 metres quadrats amb aparcament subterrani. Tipologia: Inclou quatre habitatges adaptats per a persones amb discapacitat i unitats en planta baixa per a gent gran. Preu: Aproximadament 106.000 euros (més IVA). Estat: Obres iniciades amb una previsió d'acabament per al segon trimestre de 2006. Joan XXIII: Pioner en lloguer per a joves S'estan construint 60 habitatges destinats específicament al lloguer assequible, una iniciativa pionera a Catalunya segons els interlocutors. Perfil: Principalment per a joves (fins a 30-35 anys) i algunes unitats per a gent gran. Preu del lloguer: Estimat al voltant dels 200 euros mensuales. Objectiu: Permetre que els joves s'emancipin i puguin estalviar per a una futura compra. Altres projectes i gestió administrativa Torreforta: Proyectos en marxa com els vuit habitatges del carrer Gandesa (amb alta demanda) i les properes actuacions a les cotxeres de la Granja. Futurs projectes: Remodelació al carrer Smith per a lloguer general i noves promocions a Peixateries Velles i el Pla Parcial 17 de Bonavista. "L'adjudicació es realitza mitjançant unes bases puntuades pel Consell d'Administració, prioritzant els empadronats a la ciutat amb ingressos justificats." Reclamació a la Generalitat de Catalunya L'Ajuntament de Tarragona demana un major suport econòmic a la Generalitat. Segons els responsables municipals, la tasca de la Generalitat no s'hauria de limitar a la mediació entre propietaris i llogaters, sinó que hauria d'aportar ajuts directes per reduir els preus del lloguer jove o finançar els projectes municipals.

  • 9'

    2005-04-05 JUAN MESEGUER

    Homenatge musical al 400 aniversari del Quixot El compositor Joan Massagué explica el procés de creació d'una suite musical dedicada a la figura de Don Quixot, fruit d'un encàrrec de Stanislas amb motiu del quart centenari de l'obra de Cervantes. Tot i que inicialment havia de ser una peça breu, l'entusiasme pel primer tema compost va derivar en una obra completa de sis moviments. Procés de composició i lletres Massagué detalla com va haver de submergir-se en la lectura de la primera part del llibre per extreure'n l'essència. Tot i que molts textos són originals de Cervantes, el compositor n'ha creat de nous per donar continuïtat a les idees: Textos originals i compartits: L'obra utilitza fragments clàssics, com la carta a Dulcinea. Creació pròpia: El sisè temps, la Cançó del Buen Escudero, és íntegrament de Massagué per presentar la figura de Sancho Panza i la seva relació de lleialtat amb el seu amo. Estructura i estil de l'obra L'obra es defineix per un estil romàntic i marcadament descriptiu, utilitzant tècniques heretades de la composició de música per a cinema: Quatre escenes de l'ingeniós Hidalgo: Un moviment per a piano que inclou la Dansa de l'Armado Caballero i la Batalla dels Molins. Narrativa sonora: El piano replica efectes de la natura, com el trencament de branques al bosc o el so de campanes en una posada. Humor i contrast: El segon temps presenta un diàleg humorístic entre Rocinante i Babieca, on la música imita el ritme cansat del cavall. "Tot i que el seu amo està boig, al final diu que, com el seu Quixot, no n'hi ha cap altre." Projecció internacional i local L'obra ja s'ha estrenat a Castella-la Manxa i s'està estudiant la possibilitat de portar-la a l'Exposició Universal de Japó. Tanmateix, el compositor expressa el seu desig personal de poder interpretar-la properament a Tarragona.

  • 0'

    Massagué i la suite 'En un lugar de la Mancha'

    Composició de Joan Bautista Massagué sobre el Quixot Es presenta una obra musical singular creada pel compositor valencià Joan Bautista Massagué, qui és reconegut per la seva trajectòria com a director de la banda Unió Musical de Tarragona des de l'any 1999. Detalls de l'obra L'obra, titulada "En un lugar de la Mancha", és una proposta artística que destaca per les següents característiques: Està estructurada com una suite per a piano i veu. Consta d'un total de sis moviments diferenciats. La temàtica central és la universal novel·la de Miguel de Cervantes. La creació d'aquesta suite coincideix amb una efemèride molt especial per a la literatura universal: "...parla de la novel·la de Miguel de Cervantes que aquest any compleix els 400 anys." Aquesta peça ret homenatge a la figura del Quixot, transformant les aventures literàries en una experiència musical íntima i estructurada.

  • 10'

    Inici de la preinscripció escolar a Tarragona

    Obertura del procés de preinscripció escolar L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME), ubicada a les dependències de l'OMAC a la Rambla Nova. Aquest servei està dissenyat per acompanyar les famílies, especialment aquelles amb infants que comencen P3, en el procés de tria i sol·licitud de centre educatiu. Criteris i Barems de la Generalitat La regidora d'Ensenyament, Carme Duc, recorda que la puntuació per accedir a les places ve determinada per la normativa de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes clau que puntuen són: Proximitat al domicili: Tarragona està dividida en set zones educatives. Germans al centre: Tenir familiars directes ja matriculats a l'escola. Situació econòmica: El nivell d'ingressos de la unitat familiar. Condicions de salut: Malalties digestives cròniques o discapacitats acreditades. Gestió de Fraus i Comissió de Matriculació Una novetat rellevant és que la Comissió de Matriculació passarà a estar presidida per l'Ajuntament. Aquest òrgan, format per tota la comunitat educativa (escoles públiques, concertades, pares i administració), té l'objectiu de: Garantir la transparència en el procés. Investigar possibles fraus, com ara falsedats en l'empadronament. Resoldre casos conflictius quan la demanda supera l'oferta de places. Informació Pràctica per a les Famílies "El que demanen és que ara amb la preinscripció quadri el DNI amb el lloc de residència, és el punt sempre més complicat." Es recorda que les sol·licituds es poden presentar tant als centres educatius com a la mateixa OME fins al 15 d'abril. És imprescindible aportar la documentació justificativa (DNI actualitzat o certificat d'empadronament) per validar els criteris de residència.

  • 18'

    Entrevista a Lluís Balart: Balanç Municipal i Urbanisme

    Balanç de l'actualitat política a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Lluís Balart, analitza l'estat de la ciutat i la gestió de l'equip de govern a meitat del mandat. Infraestructures i la Variant de la Móra Respecte a les mobilitzacions dels veïns de la Móra a la N-340, Balart mostra el seu respecte però escepticisme: Considera que les demandes dels veïns són difícils de complir de forma immediata a causa de la falta de gestió de l'anterior govern. Defensa un traçat de la variant paral·lel a l'autopista per evitar haver de desfer obres en el futur. Sosté que és possible modificar el projecte durant la seva execució per minimitzar els endarreriments. Gestió del Carrer del Comte i la Part Alta Sobre el desallotjament al carrer del Comte, Balart diferencia dues vessants: Atenció immediata: Qualifica de correcta l'assistència i el realotjament dels veïns afectats. Gestió global: La considera totalment insatisfactòria. Acusa el govern de voler culpabilitzar els veïns i de no reconèixer el col·lapse de la xarxa d'aigua i clavegaram de la Part Alta. "La situació de la part alta requereix una intervenció amb profunditat en totes les seves infraestructures." Model de Ciutat i Urbanisme Balart exposa una visió de Tarragona basada en la cohesió social i la connectivitat: Interconnexió de barris: Proposa pacificar el trànsit i crear passejos per facilitar que es pugui anar caminant entre zones com el centre i Torreforta. Evitar guetos: Reclama un creixement que distribueixi l'habitatge social de forma homogènia per evitar bosses de marginalitat. Pla General (POUM): Critica la falta de participació i transparència, ja que l'oposició no ha tingut accés al document que s'ha presentat a les associacions de veïns. Valoració de l'Equip de Govern En el balanç de l'equador del mandat, el portaveu és crític amb la coalició de govern (CiU i PP): Defineix l'executiu com un equip que "corre però no sap cap on va", per falta de direcció clara. Celebra, per contra, l'acord entre el Nàstic i l'Ajuntament per a la nova Ciutat Esportiva, considerant-ho una solució tècnica necessària.

  • 4'

    Opinions sobre el llegat de Joan Pau II

    El llegat de Joan Pau II segons la ciutadania L'episodi recull un conjunt d'opinions de diversos ciutadans sobre la figura i el pontificat del papa Joan Pau II. En general, es percep una visió molt positiva de la seva trajectòria, destacant la seva humanitat i el seu paper com a referent mundial. Punts clau destacats Impacte social i religiós: Es defineix com un home emblemàtic que ha marcat una època clau per al món cristià i que ha realitzat una gran labor per la joventut. Visió política: Alguns entrevistats lloen la seva lluita contra el comunisme, mentre que altres mencionen claroscurs, com la seva oposició a la guerra de l'Iraq o el seu caràcter excessivament conservador. Qualitats personals: S'utilitzen adjectius com valent, viatger i proper. Una part de la societat el considera una figura "irrepetible" i algú que serà molt enyorat. Perspectives diverses "Ha sigut un home molt emblemàtic, que ha marcat una època molt bona, i crec que ha sigut un home molt important pel món cristià." Tot i l'admiració majoritària, també apareixen veus agnòstiques que, malgrat no seguir la figura del Papa per manca de fe, reconeixen la seva importància com a líder de l'Església Catòlica. Hi ha un consens en el fet que tot personatge públic té llums i ombres, però en aquest cas, el balanç percebut és aclaparadorament favorable.

  • 23'

    Anàlisi i llegat del pontificat de Joan Pau II

    Balanç històric de 26 anys de pontificat L'espai analitza la figura de Joan Pau II pocs dies després de la seva mort, destacant el seu paper crucial en la geopolítica del segle XX. Els tertulians coincideixen que el seu llegat és indissociable de la unificació d'Europa i la caiguda del bloc comunista. Aspectes clau de la seva figura • L'home dels gestos: Didac Bertran el defineix com un pontífex pioner en el diàleg interreligiós, sent el primer a trepitjar una mesquita i una sinagoga. Aquests símbols han tingut més impacte que els seus propis escrits. • Defensor de la pau: Santiago Camós subratlla el seu prestigi internacional, fins i tot entre no creients, gràcies a la seva oposició frontal a les guerres i la seva defensa dels drets humans. • Contradiccions ideològiques: Es descriu com un papa de caràcter progressista en l'àmbit social i internacional, però marcadament conservador en aspectes doctrinals i morals. Relació amb l'Església Catalana El debat aborda la percepció d'una certa distància entre el Vaticà i la realitat catalana: • Es lamenta la falta de gestos cap a la sensibilitat lingüística i cultural de Catalunya, com la mancança de salutacions en català en moments solemnes. • Es qüestiona si hi ha hagut un diàleg real amb la jerarquia local, posant com a exemple decisions unilaterals com la divisió de la diòcesi de Barcelona. "Els gestos de Joan Pau II han arribat molt més lluny que els seus escrits i declaracions." Reptes per al futur successor Els convidats exposen les qualitats que hauria de tenir el nou Sant Pare: • Un perfil més obert al diàleg amb la societat moderna i els seus problemes reals. • Capacitat d'escoltar els teòlegs sense coartar la llibertat de pensament. • Una figura que ajudi a enfortir la fe dels fidels des de l'exemplaritat i la proximitat, allunyant-se d'estructures jeràrquiques excessivament distants.

  • 18'

    L'Alguer i Tarragona: Germanament, Cultura i Joies de Corall

    L'Alguer i Tarragona: Un Vincle Reafirmat L'episodi explora la relació històrica i cultural entre la ciutat sarda de l'Alguer i Tarragona, agermanades des de l'any 1972. La visita d'una delegació algueresa a Tarragona serveix per presentar una exposició única de joies de corall i reforçar els llaços institucionals i econòmics. La Llengua i la Cultura a l'Alguer El regidor Franco Simula i l'activista Pere Lluís Albau destaquen la vitalitat del català a l'illa de Sardenya: Ensenyament: S'ha introduït el català a les escoles públiques i existeixen càtedres de la llengua a les universitats de Sàsser i Càller. Identitat: Els algueresos es defineixen com a "catalans de Sardenya", mantenint una història i un pensament profundament arrelats a la cultura catalana. Reconeixement: Tot i les dificultats, el català està protegit per la legislació italiana com una de les 12 minories lingüístiques de l'Estat. El Corall: L'Or de l'Alguer El punt central de la visita és la inauguració d'una mostra d'artesania a la Casa Castellarnau. El corall no és només un reclam turístic, sinó un símbol d'identitat present fins i tot en l'escut de la ciutat. "L'escut que tenim des del 1355 porta una rama de corall, les quatre barres catalanes i la mar." Oportunitats Econòmiques i Turístiques L'entrevista subratlla la intenció d'anar més enllà de l'intercanvi emocional per establir relacions econòmiques directes: Gastronomia i Enologia: Promoció dels vins i productes típics sards. Turisme Sostenible: L'Alguer conserva costes verges i una carretera de 45 km sense edificacions, oferint un paisatge que recorda la Polinèsia però a la Mediterrània. Connectivitat: Es destaca la facilitat de viatjar amb vols directes de baix cost que connecten Catalunya amb l'Alguer en només 40 minuts.

  • 19'

    Entrevista a Rosa Maria Rossell (ERC) sobre l'actualitat de Tarragona

    Actualitat Política i Urbanística a Tarragona: Entrevista a ERC En el marc d'un cicle d'entrevistes amb els portaveus municipals, Rosa Maria Rossell, portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona, repassa els temes més crítics que afecten la ciutat. Infraestructures i Mobilitat Variant de la N-340 i La Mora: Rossell defensa que el traçat de la variant ha de ser paral·lel a l'autopista per evitar un major impacte ambiental en el territori. Malgrat respectar el dret de manifestació dels veïns de La Mora, critica la presència de membres de l'equip de govern en les protestes. Inici d'obres: ERC confia que les obres s'iniciïn abans de finals d'any, tal com preveuen els pressupostos de l'Estat. Habitatge i Part Alta Crisi del carrer Comte: La portaveu critica durament la gestió de l'equip de govern, acusant-los d'haver culpat inicialment els veïns de manera inadequada. "No es pot carregar tota la culpa d'entrada als veïns dient que es dutxen massa o fan servir un sabó inadequat; això és de tebeo." Problemàtica a la Part Alta: Adverteix que han aparegut esquerdes al carrer Cibaderia i reclama una intervenció integral per solucionar les filtracions d'aigua i l'estat del clavegueram. Urbanisme i Model de Ciutat Pla General d'Ordenació Urbana (POUM): ERC lamenta la manca de transparència de l'alcalde, denunciant que l'oposició encara no ha pogut veure el document definitiu. Terres Cavades i La Budellera: Rossell aposta per un creixement amb "cap i peus" que preservi les zones verdes. Se sent satisfeta per haver aturat el projecte original de Terres Cavades, que considerava tèrbol. El Nou Camp del Nàstic: Es mostra a favor d'un nou estadi, però suggereix que la ubicació ideal per a una ciutat esportiva completa seria als barris de Ponent i no necessàriament a la Budellera. Balanç de Legislatura i Futur Polític Rossell fa un balanç positiu de la primera meitat del mandat, destacant la "neteja" en projectes urbanístics. Qualifica de "picabaralles" les especulacions sobre la retirada de l'alcalde Joan Miquel Nadal i demana no avançar la campanya electoral del 2007 per no crispar la ciutadania.

  • 16'

    Casa Oberta: Un segle de Cooperativa Obrera Tarragonense

    Memòria històrica de la Cooperativa Obrera (1904-2004) Entrevista al periodista i escriptor Agustí Gutiérrez sobre la publicació del seu nou llibre "Casa Oberta, un segle de cooperativa obrera tarragonense". L'obra commemora el centenari d'una de les entitats més emblemàtiques de Tarragona, oferint un recorregut que va més enllà de la pròpia institució per reflectir l'evolució de la ciutat durant el segle XX. L'estructura del llibre: Les tres potes L'autor explica que el treball s'ha consolidat gràcies a tres fonts fonamentals: * Fonts orals: Converses amb prop de 40 persones, entre antics socis i familiars, per recuperar el record personal i col·lectiu. * Arxiu històric: Recerca documental en actes, llibres de socis i registres de comptabilitat que mostren la vida quotidiana de l'entitat. * Hemeroteca i bibliografia: Consulta de premsa de l'època i estudis ja publicats sobre la història local. Evolució i fites històriques Orígens (1904): La cooperativa neix amb l'objectiu d'eliminar intermediaris en productes bàsics. La "conquesta del pa" va ser clau per millorar les economies familiars menestrals. Època Daurada: Els anys compresos entre el 1917 i l'arribada de la República, coincidint amb la construcció de l'actual edifici i una gran activitat social. Supervivència política: L'entitat destaca per haver mantingut la seva independència, evitant ser incautada tant durant la Guerra Civil com pel règim franquista, tot i el control de les autoritats. Transformació cultural: A partir dels anys 60 i 70, l'entitat deixa de ser una cooperativa de consum per convertir-se en un hotel d'entitats i centre de referència per a les arts escèniques i la cultura. "No pretén ser una bíblia, sinó una aproximació des del punt de vista quotidià i de les famílies que han fet créixer l'entitat." Presentació oficial L'acte de presentació tindrà lloc a la sala d'actes de la Cooperativa (carrer Fortuny) a les vuit del vespre, amb la presència de l'autor i els membres de la Junta Rectora.

  • 13'

    Celebració de la Jurídico Gresca a la URV

    La Jurídico Gresca: Festa i Solidaritat a la URV L'edició d'enguany de la Jurídico Gresca, organitzada pels estudiants de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (Campus Centre), destaca pel seu ambient festiu i els seus objectius clarament definits: recaptar fons per al viatge de fi de curs i retre homenatge a col·laboradors clau. Activitats i Programació La jornada compta amb una gran varietat de propostes per a tots els públics: Esport i Lleure: Partits de futbol amb la participació d'alumnes i, de manera destacada, interns del centre penitenciari de Tarragona. També s'hi celebren jocs de dards, futbolín i la tradicional xocolatada. Bingo Popular: Una de les activitats amb més èxit on es reparteixen premis en metàl·lic. Gastronomia: Una propera montifarrada i un sopar de pica-pica amb prop de 100 inscrits. Concursos Temàtics: Durant la nit se celebrarà la Batalla dels Sexes, un joc de preguntes picants patrocinat per botigues locals. Objectius i Organització Els estudiants de cinquè de Dret lideren la iniciativa per finançar el seu viatge, amb destinacions preferides com la Ribera Maya o Punta Cana. Per aconseguir-ho, venen Marxandatge oficial com samarretes, gorres i mocadors. "Hem encès una espelma a l'escenari com a homenatge al pare d'una companya que ens va ajudar molt amb els patrocinadors i que va morir fa poc." L'esdeveniment està obert a tota la comunitat, sense límit d'edat, fomentant la integració entre diferents facultats i la ciutadania de Tarragona al llarg de tot el dia i la nit.