Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2005. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1392 episodis
RSS

episodis

1081-1092 de 1392
  • 24'

    Novetats de la Processó del Sant Enterrament a Tarragona

    Preparatius de la Setmana Santa a Tarragona L'entrevista amb Carles Batxas, coordinador general de la processó del Sant Enterrament, desgrana els darrers detalls d'aquest acte que mobilitza unes 5.000 persones i és considerat el més multitudinari de la ciutat. L'organització, que treballa amb mesos d'antelació, ha tancat un protocol amb l'Ajuntament i l'Agrupació de Confraries per garantir la solemnitat de l'esdeveniment. Canvis en l'Horari i el Recorregut Enguany es produeix un canvi significatiu en l'hora d'inici per afavorir la logística interna i el descans dels participants: • Es retorna a l'horari de les 19:30 hores des de la Plaça del Rei. • S'estableix aquest horari com a fix per a futures edicions, independentment del canvi d'hora estival. • S'introdueix una modificació en el tram final per evitar duplicitats de bandes: la processó passarà pel carrer August i Sant Francesc fins a la coca central de la Rambla. Millores en l'Experiència del Públic L'organització ha posat el focus en la comoditat i la visibilitat dels assistents: • Reubicació de cadires: S'instal·laran grades elevades al Pla de Palau (amb capacitat per a 200 persones més) i al Pla de la Seu. • Dignificació d'espais: S'ha arribat a un acord per retirar les terrasses de la Plaça de la Font durant el pas de la processó per reduir el soroll i augmentar el recolliment. Nova Estructura Organitzativa Per millorar la fluïdesa, s'ha redissenyat la gestió interna: • El personal de la SANG es dividirà per zones de control predeterminades en lloc d'acompanyar confraries individuals. • Es reforçarà la informació sobre els punts de sortida del casc antic per evitar que els visitants es quedin atrapats dins el circuit tancat. "La processó de Tarragona no es pot veure tota en un sol any; cal una agenda per descobrir els diferents espais emblemàtics a cada edició."

  • 15'

    Setmana Santa a Medina de Río Seco: Art i Tradició

    Descobrint Medina de Río Seco Medina de Río Seco, coneguda com la ciutat dels Almiralls, és la capital natural de la comarca de Tierra de Campos, a la província de Valladolid. Amb una població d'uns 5.000 habitants i un marcat caràcter medieval, aquesta localitat destaca pel seu impressionant llegat històric i el seu entorn geogràfic singular. La Setmana Santa: Un patrimoni de cinc segles La festivitat, declarada d'Interès Turístic Nacional, es caracteritza per la seva sobrietat i recolliment. Segons el president de la Junta Local, Andrés Sant José de la Fuente, el que la fa única és la fusió entre l'escenari medieval i la qualitat artística dels seus passos. Personatges i elements singulars El Pardal: Un cofrade que, mitjançant el toc d'una trompeta amb un so agut i sec, recorre la ciutat per anunciar les processons i convocar les confraries. El Tapetanes: Figura encarregada de fer sonar tambors recoberts amb draps (so mort), que acompanya el pas del Calvari el Dijous Sant. Imatgeria d'elit: S'exhibeixen obres de grans mestres com Gregorio Fernández, Juan de Juni o Tomás de Sierra. "En Medina de Río Seco se sacan a las calles obras de imagineros tan importantes que hicieron de esos talleres una obra primordial de la escultura religiosa." Moments i llocs clau Divendres Sant: És el dia més esperat, especialment per la sortida dels grups escultòrics gegants coneguts com "El Longinos" i "La Escalera", que requereixen l'esforç de 20 homes cadascun. Patrimoni Monumental: Més enllà de la fe, la ciutat ofereix joies com l'església de Santa María de Mediavilla i les portes fortificades (Zamora, Ajújar i San Sebastián). El Canal de Castella: Un recurs turístic excepcional que permet navegar per un paisatge tranquil en una de les zones més representatives de la meseta castellana. Gastronomia tradicional No es pot visitar la vila sense tastar els seus dolços típics: les rosquilles de palo, els brioches de mantega i els famosos pastissos Marina de milfulls.

  • 15'

    Tradicions i evolució de la mona de Pasqua

    La Mona de Pasqua: Història, Evolució i Elaboració El reportatge ofereix una visió profunda de la mona de Pasqua, una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa a Catalunya. A través d'entrevistes a destacats pastissers tarragonins de les cases Trill, Palau, Conde i Rovira, s'analitza des del seu origen etimològic fins a la complexitat de la seva producció artesanal actual. Origen i Simbologia Contràriament a la creença popular, el terme no prové de l'animal, sinó d'una arrel cultural específica: Etimologia àrab: El mot prové de la paraula munna, que significa "regal". Celebració de la vida: Simbolitza l'esclat de la primavera i la fecunditat, representada tradicionalment per l'ou, que marca l'inici del cicle de la vida. Fi de l'abstinència: Antigament, servia per celebrar la finalització del període de dejuni de la Quaresma. Canvis en el Consum i Formats La tradició ha evolucionat significativament pel que fa a mides i continguts: Mides reduïdes: Si abans les mones eren de quilo i mig o dos quilos, ara predominen les de mig quilo o un quilo, ja que el consum de pastisseria s'ha desestacionalitzat. Del tortell a la xocolata: S'ha passat del clàssic tortell de brioix amb ous durs (un per cada any del fillol fins a la comunió) a les elaborades figures de xocolata. Tendències actuals: Tot i que els clàssics com Mickey Mouse no fallen, manen les estrenes de cinema (Disney) i l'actualitat esportiva, amb una forta demanda de l'escut del Nàstic de Tarragona. L'Art de l'Obrador L'elaboració de les figures de xocolata és una tasca que requereix mesos de planificació: "Si la gent sabés les hores que ens tirem fent aquestes figures i haguéssim de valorar el preu per hora, s'haurien de vendre molt més car del que es venen." Tècnica: Ús de xocolata de cobertura (sovint belga) treballada a uns 23 graus per garantir la consistència. Tecnologia: Incorporació de serigrafies i plantilles escanejades amb tintes comestibles. Recuperació del crocant: Es manté la tradició del crocant per motius sentimentals, tot i la dominància de la xocolata.

  • 17'

    Expedició Tarragona-Amazònia-Bolívia 2005

    L'Expedició Científica a l'Amazònia Boliviana L'entrevista presenta l'Expedició Espeleològica Tarragona-Amazònia-Bolívia 2005, dirigida per Josep Estivill. Aquest projecte no és un viatge d'aventura convencional, sinó una missió científica de gran envergadura formada per vuit tarragonins i dos especialistes bolivians que exploraran una de les zones més desconegudes del planeta: la regió de Tucavaca. Objectius i Recerca Científica L'expedició se centrarà en diverses disciplines per documentar un territori verge: * Hidrografia i Espeleologia: Estudi de cinc rius que desapareixen sota terra, detectats mitjançant fotografies de la NASA. * Geologia: Recerca en terrenys de l'era del Silurià (fa 450 milions d'anys) i comparativa amb zones de 2.500 milions d'anys. * Climatologia: Recollida de dades d'estacions meteorològiques instal·lades en expedicions anteriors. * Arqueologia: Localització de pintures rupestres i catalogació de noves cavitats. Condicions i Logística de l'Expedició L'entorn presenta un repte extrem per als integrants: * Clima advers: Temperatures constants amb un 100% d'humitat i fortes pluges. * Preparació física: Es requereix una forma física excel·lent i un control sanitari rigorós (vacunacions contra la ràbia i altres malalties tropicals). * Tecnologia: Ús de telèfons satel·litals, GPS, georadars i ordinadors portàtils per a la cartografia digital. Impacte i Institucions L'expedició compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Tarragona i la companyia aèria Lloyd Aéreo Boliviano. Tota la informació recollida es lliurarà al Museu d'Història Natural de Santa Cruz i als ministeris bolivians. "L'any 2002 ja vam trobar restes paleontològiques de fa 65 milions d'anys i la fortalesa de Chulpa Casa; el que ens espera ara a l'Amazònia és totalment desconegut." Finalment, l'expedició es dedica com a homenatge a Roger Grau, membre del grup que va morir recentment.

  • 9'

    Moviment de Setmana Santa a l'Estació de Tarragona

    Crònica del tràfec a l'estació d'autobusos de Tarragona L'activitat a l'estació d'autobusos de Tarragona durant la Setmana Santa combina la rutina diària amb l'anada i vinguda de turistes. A diferència de l'aeroport de Reus, on predominen els vols internacionals, l'estació funciona com un hub o estació-pont per a destinacions nacionals i regionals. Perfils dels viatgers i destinacions Durant el matí, s'han recollit diversos testimonis que il·lustren la diversitat de trajectes: Turisme nacional i de proximitat: Viatgers que es desplacen cap a Barcelona per enllaçar amb vols o ciutadans que trien la costa, com una parella de jubilats de Gijón que passa la primavera a Peñíscola. Retorn als orígens: Molts passatgers aprofiten els dies festius per visitar la família, com la Rufina (que viatja de Mollerussa a Granada) o una parella de Torredembarra que es dirigeix a Almería. Final de vacances: També hi ha qui ja acaba el seu període de descans, com en Jorge, procedent de Colòmbia, que torna cap a Madrid després d'uns dies a Salou. Comparativa amb l'aeroport L'ambient a l'estació es descriu com a més proper i menys internacional que el viscut a l'aeroport de Reus. Les destinacions clau inclouen: "Aquí les destinacions són llocs més o menys propers; a l'aeroport són llocs relativament llunyans com Londres o Dublín." Curiositats culturals Un dels moments destacats ha estat l'entrevista a unes turistes cubanes, residents a Espanya, que han quedat impressionades per les processons de Tarragona, un fenomen inexistent actualment a Cuba, on les celebracions religioses han estat substituïdes pels carnavals i festes populars.

  • 17'

    La Setmana Santa de Conca: Tradició i Sentiment

    Aquesta és la celebració de la Setmana Santa a la ciutat de Conca Conca, declarada Patrimoni de la Humanitat, es transforma completament per acollir la seva festa grossa. Amb una població de 50.000 habitants, la participació en les confraries arriba a les 35.000 persones, fet que demostra que pràcticament tota la ciutat es bolca en les processons. Organització i Tradició L'estructura de la festa es basa en les germanors, on el dret a participar passa de pares a fills. Hi ha figures i elements clau que defineixen aquesta celebració: El Bancero: La persona que porta el pas sobre les espatlles. El dret a ser bancero sovint s'adquireix mitjançant una subhasta pública. El Germà Major: El càrrec més important de la germanor, que pot ser per antiguitat, sorteig o subhasta. Les Turbes: Grups que, amb tambors desafinats i clarins destemplats, recorden de forma estrepitosa el camí cap al Calvari el Divendres Sant a la matinada. Els Sons de la Festa Javier Caruda, president de la Junta de Confraries, destaca tres sons fonamentals: 1. Les marxes processionals interpretades per les millors bandes. 2. El cop de les forquetes (horquillas) contra el terra, que marca el ritme dels banceros. 3. El soroll bronc de les turbes en la processó del Camino del Calvario. Gastronomia i Cultura La Setmana Santa de Conca no és només religiositat, sinó també una experiència sensorial completa: Gastronomia: Destaquen l'alajú (postre d'origen àrab amb mel i ametlles), les torrijas i el resolí (una beguda forta per combatre el fred de la matinada). Música: Coincidint amb les festes, se celebra la reconeguda Setmana de Música Religiosa, que atrau intèrprets internacionals. "Conca es posa al servei de la seva Setmana Santa per conformar el que s'ha anomenat la Jerusalem castellana."

  • 25'

    Cultura a Tarragona: Balanç, Infraestructures i Futur

    Balanç de la Gestió Cultural i Satisfacció Ciutadana L'entrevista amb Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura, s'inicia analitzant una enquesta municipal on els tarragonins atorguen un aprovat alt (quasi notable) a la programació cultural. Tot i la satisfacció, Ballbé subratlla la necessitat de millorar la comunicació i els recursos. Èxits i Reptes de la Programació • El Festival Dixieland s'ha consolidat com un referent nacional (al nivell de Terrassa o Donosti), tot i que pateix per la limitació d'aforament del Teatre Metropol. • Existeix un dèficit de comunicació en esdeveniments com la Tardor Literària o el Festival de Música Contemporània, que tenen gran prestigi internacional però poc coneixement local. • Es planteja la necessitat d'allargar els festivals per evitar que tota l'activitat es concentri exclusivament en els caps de setmana. Infraestructures i Equipaments Culturals El debat se centra en la manca d'espais i l'estat dels projectes pendents a la ciutat: Projectes de Teatres i Biblioteques • Teatre Tarragona: Ballbé expressa la seva voluntat d'accelerar les obres, fins i tot saltant-se algun tràmit administratiu si cal, per tal d'inaugurar-ho abans de les properes eleccions. • Xarxa de Biblioteques: Es proposa la compra de l'antic garatge Aladrén (carrer Fortuny) per ampliar la biblioteca actual i crear una "biblioteca mare" connectada amb els centres cívics. • Tabacalera (M3): L'Ajuntament reclama a la Generalitat el retorn de l'ús de l'espai per evitar el seu abandonament, amb l'objectiu de convertir-lo en un centre d'art contemporani. Sinergies Territorials i Patrimoni Es discuteix la relació amb Reus i la preservació del patrimoni industrial portuari: "Si Reus no existís, l'hauríem d'inventar; hem de sumar sinergies i ser complementaris en lloc de competir." Conservació del Port • Ballbé defensa fermament la conservació dels Tinglados del Moll de Costa com a part de l'arqueologia industrial de la ciutat, oposant-se a la seva demolició prevista en el projecte original de Riccardo Bofill. • S'està treballant en un conveni a tres bandes (Ajuntament, Generalitat i Port) per mantenir l'ús cultural del Tinglado 2 davant la pressió de la marina de luxe.

  • 5'

    Nous vehicles camuflats i dispositius per a Setmana Santa

    Prevenció i Control Viari L'entrevista detalla la implementació de noves tecnologies i estratègies per millorar la seguretat a les carreteres, destacant especialment l'ús de vehicles camuflats equipats amb sistemes de gravació avançats. Característiques dels vehicles camuflats Sistema de doble càmera: Disposen de gravació frontal i posterior per recollir evidències de la mobilitat en general. Gravació retrospectiva: El sistema permet recuperar imatges fins a 20 segons abans de l'activació manual per part dels agents. Activació per velocitat: Les càmeres poden posar-se en marxa automàticament si es detecten velocitats superiors a les permeses. Funció probatòria: La finalitat principal és aportar proves davant dels infractors que neguen la seva conducta. Dispositiu especial de Setmana Santa A les comarques de Tarragona s'ha desplegat un operatiu que inclou: * 240 patrulles operatives entre dijous i dilluns. * Controles específics d'alcoholèmia, velocitat i vigilància amb vehicles camuflats. * Objectiu dual: Augmentar la visualització per prevenir accidents i donar assistència als usuaris. "Si reduïm les velocitats, el risc que hi hagi accidents disminueix i la probabilitat que siguin greus també." Impacte dels radars fixos S'ha confirmat l'efectivitat dels radars fixos a la demarcació, amb una disminució notable de la sinistralitat en punts clau com la N-240 (Vallmoll), la C-14 (La Riba i Salou) i la T-11 (Les Gavarres). Es destaca que circular lleugerament per sota de la velocitat actual aporta grans beneficis sense afectar significativament el temps de viatge.

  • 16'

    Activitat i retards a l'Aeroport de Reus

    Moviment de passatgers a l'Aeroport de Reus L'activitat a l'aeroport de Reus es mostra intensa durant la jornada de Setmana Santa, amb nombrosos vols programats cap a destinacions com Londres, Frankfurt, Dublín i Stuttgart. Tot i ser considerat per alguns com un 'no-lloc', l'aeroport registra una gran afluència de viatgers amb perfils diversos: Residents locals que aprofiten la proximitat de les instal·lacions. Turistes internacionals (especialment alemanys) que tornen a casa després de visitar les Falles de València. Viatgers de la resta de l'Estat (Salamanca, Madrid, Saragossa) que es desplacen a Reus atrets pels baixos preus de les companyies low-cost. Entrevistes i testimonis El reportatge recull diverses experiències de passatgers: José, que viatja periòdicament a Alemanya per visitar la família i destaca els preus reduïts dels bitllets si es compren amb antelació. Marcos i Pedro, procedents de Salamanca, que han viatjat tota la nit amb l'objectiu d'arribar a Alemanya fent escala a Londres. Ignacio i María Ángeles, professors de Saragossa que trien Reus per la seva bona connexió directa amb Frankfurt. Problemes tècnics i temps d'espera La jornada es veu alterada per un problema tècnic en un avió de la companyia Ryanair. La sortida d'un vol cap a Londres ha quedat suspesa a l'espera que un tècnic de Dublín arribi per certificar la seguretat de l'aparell. "Sembla que l'avió ha tingut algun problema i fins que aquest tècnic no certifiqui el seu bon estat... no es podrà enlairar." Aquesta situació, sumada a l'aparició de la pluja, obliga els passatgers a buscar formes de matar el temps a la cafeteria, llegint o intentant dormir a la terminal.

  • 29'

    Taula rodona: La realitat de la Setmana Santa a Tarragona

    La Setmana Santa a Tarragona sota la lupa Representants de cinc de les dotze confreries i congregacions de la ciutat es reuneixen a Tarragona Ràdio per analitzar l'estat actual i el futur de la Setmana Santa. La conversa destaca l'evolució qualitativa dels actes i el treball constant que es fa durant tot l'any. Impressions sobre l'edició actual Creixement continu: Cada any s'organitzen més activitats i els opuscles i llibres editats han assolit un llistó de qualitat molt alt. Coordinació necessària: L'augment d'actes obliga les confreries a coordinar-se millor per no solapar-se i per garantir que la ciutat pugui gaudir de tot el programa. Innovacions i èxits: S'ha destacat la primera trobada de bandes com un gran èxit de participació, amb formacions vingudes de tot l'estat. El repte de la gestió i el relleu generacional Els directius debaten sobre la complexitat de gestionar les entitats: Treball anual: Es desmitifica que la feina duri només dos mesos. > "Si no fora per la gent que ajuda, les juntes directives soles no som ningú." Lideratge i joventut: Hi ha una preocupació pel relleu en les presidències. Tot i que hi ha gent jove en les bandes i seccions, costa que assumeixin la responsabilitat última de dirigir l'entitat. El futur dels recorreguts i la Processó del Sant Enterrament Un dels temes estrella és el possible canvi en els itineraris, especialment per la Rambla Nova i la Part Alta: Recorregut emblemàtic: Hi ha un consens generalitzat que la Part Alta és la zona més estètica i "intocable", però també es defensa la baixada a la Rambla com a gran aparador de la ciutat. Millores tècniques: Es proposa la instal·lació de graderies per millorar la visibilitat i separar físicament la processó de les terrasses dels bars, augmentant així la solemnitat i el respecte. Sentit del silenci: Es discuteix la pèrdua del caliu religiós en les zones més comercials, atribuint-ho a un factor cultural de l'evolució de la societat democràtica.

  • 14'

    La Setmana Santa de Zamora: Tradició, Silenci i Austeritat

    La Singulartitat de la Setmana Santa de Zamora La celebració de la Setmana Santa a Zamora, declarada d'Interès Turístic Internacional, es distingeix pel seu caràcter auster i el profund silenci que acompanya les seves 18 processons. Segons explica Pedro Julián Hernández, president de la Junta Pro Setmana Santa, l'esdeveniment és una mostra de recolliment que transforma els carrers de la ciutat castellana. Personatges i Elements Emblemàtics L'episodi destaca la presència de figures úniques que marquen el ritual zamorà: El Barandales: Personatge que encapçala les processons tocant dues campanes de 5 quilos cadascuna. És una figura històrica, documentada ja al segle XVII, que actua com a avisador. El Merlú: Parelles de confrares que, amb una corneta i un tambor, convoquen els germans durant les hores prèvies a la desfilada. Actualment n'hi ha sis parelles. Moments Culminants i Processons El text recorre els punts més emotius i significatius de la setmana: Dilluns Sant: Destaquen imatges com el Jesús en su tercera caída i la Virgen de la Amargura. El Jurament del Silenci: El Dimecres Sant, els confrares de la germandat del Cristo de las Injurias juren mantenir un silenci absolut davant l'alcalde i el bisbe. Les Capes: Processó on els confrares vesteixen la capa alistana, típica dels pastors de la zona de Sanabria i Aliste. El Miserere: Cantat a la Plaza de Viriato per un cor de 250 persones, considerat un dels moments més corprenedors. El "Cinco de Copas": Nom popular del pas Jesús Camino del Calvario, l'aixecament del qual es realitza als acords de la Marxa Fúnebre de Thalberg, l'himne oficiós de la ciutat. "La singularitat de la Setmana Santa a Zamora és per l'austeritat i el silenci que es recullen en els seus carrers al pas de les processons." Patrimoni Artístic La ciutat es converteix en un museu a l'aire lliure amb obres excepcionals, des del barroc de finals del XVI fins a peces contemporànies. Destaquen el grup escultòric Redención de Mariano Benlliure i la prolífica obra de Ramón Álvarez, autor de nombrosos passos que defineixen l'estètica actual d'aquesta celebració a la riba del Duero.

  • 5'

    2005-03-21 ENQUESTA SETMANA SANTA

    Diversitat de destins i activitats Les vacances de Setmana Santa es presenten com un període per a la desconnexió i el retrobament familiar. A través de diversos testimonis, s'observen perfils de viatge molt variats: Turisme de proximitat i platja: Alguns enquestats trien la costa catalana, mencionant indrets com Segur de Calafell o Altafulla per passejar i gaudir del mar. Viatges culturals i natura: Es planegen escapades a Sant Sebastià, Navarra (Pirineus) i Aragó, combinant excursions a la natura amb visites a monuments. Retorn als orígens: Molts aprofiten per tornar al seu poble natal (Extremadura, Riba-roja d'Ebre, Montbrió) per visitar la família. Tradicions i vida familiar El component religiós i gastronòmic segueix sent un pilar fonamental per a moltes persones, així com la necessitat de tenir cura dels éssers estimats: La celebració de la Pasqua amb la tradicional mona entre colles d'amics. El seguiment d'actes religiosos als pobles petits. La dedicació exclusiva a la cura de familiars grans o fills petits. "Menjar la mona amb la colla i els amics... anar al poble i estar pels pares." El descans i la feina No tothom opta per desplaçar-se; per a alguns, la prioritat és la tranquil·litat domèstica o el compliment de les obligacions: Repòs obligat: Persones en procés de recuperació postoperatòria que es queden a casa. Oci nocturn i acampades: Els perfils més joves busquen sortides amb amics i acampades a la muntanya. Continuïtat laboral: Professionals que han de seguir treballant, especialment en el sector del comerç o els serveis.