Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

421-432 de 582
  • 9'

    Entrevista a Fernando: Depilació, Oci i el Nàstic

    Entrevista Personal a Fernando En aquesta segona part de l'entrevista, el jugador del Nàstic de Tarragona, Fernando, se sotmet a un qüestionari més personal i distès a càrrec de Núria Cartañà i Jordi. La conversa s'allunya de l'àmbit purament esportiu per centrar-se en detalls de la seva vida quotidiana i les seves preferències personals. Curiositats i Cura Personal El jugador confessa que la part del seu cos que més destaca és el pit, sovint objecte de bromes entre els seus companys per la seva forma. Pel que fa a la cura personal, Fernando admet que es depila (o més aviat es rasura) amb màquina, evitant la cera pel dolor. Es defineix com una persona poc avesada als tatuatges o piercings perquè no suporta bé el dolor. Estil de Vida i Oci Preferències culturals: Li agraden les pel·lícules de riure i els dibuixos animats com Shin-chan. En música, troba la veu d'Antonio Orozco especialment relaxant. Rutina diària: Es desperta d’hora per anar a entrenar, rentant-se la cara amb aigua freda per espavilar-se, i segueix una dieta estricta controlada pel club, on els realitzen controls freqüents de pes i greix corporal. Vincle amb el territori: Comparteix amb el presentador la passió per la comarca del Bierzo (Lleó) i a Tarragona li agrada visitar el local El Burato per jugar a màquines. "No sóc molt filòsof... jo vaig tirant." Promeses de Futur L'entrevista conclou amb una promesa per a la celebració de la permanència del Nàstic: Fernando es compromet a portar els seus pantalons amples i caiguts preferits en l'acte públic de celebració, rebutjant altres opcions més radicals com rapar-se el cabell.

  • 10'

    Entrevista a Luis Miguel Carrión: Vida i anècdotes

    Luis Miguel Carrión: El costat més personal del jugador En aquesta entrevista distesa de format antidoping, el futbolista Luis Miguel Carrión repassa la seva trajectòria, les seves arrels barcelonines i la seva vida quotidiana a Tarragona. El jugador es mostra proper i comparteix detalls sobre la seva família, gustos i la bona relació amb els companys de vestidor. Arrels, passat culé i passió blanc-i-blava Carrión explica que, tot i haver-se format a les categories inferiors del FC Barcelona, sent una gran afecció pel RCD Espanyol des de la infància: Provenint del barri del Clot, a Barcelona, confessa que era soci de l'Espanyol de petit. "Ho vaig haver de mantenir callat molts anys. Com que el Barça sempre guanyava, jo era de l'equip petit." Aclareix que, tot i el seu sentiment perico, quan jugava contra el Barça volia guanyar-los per sobre de tot. Vida a Tarragona i oci Actualment, el jugador es mostra molt integrat a la ciutat, on s'acaba de comprar un pis a la zona de la Rabassada: Valora la tranquil·litat de Tarragona i la proximitat amb la seva família de Barcelona. Entre les seves aficions destaquen el cinema, jugar a golf de manera recreativa amb amics del barri i veure programes del cor a la televisió. En l'aspecte gastronòmic, confessa que, tot i que li agrada el peix, el seu plat preferit és un senzill ou ferrat. Curiositats i vestidor Manies: Es considera una persona molt maniàtica, tot i que canvia els seus rituals segons els resultats de l'equip. Recentment, l'àrbitre el va obligar a tallar-se tres polseres de tela que portava des de feia anys. Relacions: Comparteix una bona amistat amb Lusarreta i David García, amb qui sol quedar per dinar. Promesa de permanència: Davant el repte de salvar l'equip, es compromet a planxar la roba si aconsegueixen l'objectiu, ja que assegura que se'n surt molt bé amb la planxa.

  • 11'

    Entrevista personal i futbolística a Marco Antonio del Nàstic

    Retrat personal de Marco Antonio al Nàstic En aquesta edició del programa, la col·laboradora Núria Cartanyà entrevista el jugador del Nàstic de Tarragona, Marco Antonio. L'espai ofereix una mirada que va més enllà de l'estricta actualitat esportiva per conèixer el vessant més humà i personal del futbolista, les seves arrels i la seva adaptació a la ciutat. Orígens i adaptació a Tarragona Tot i haver nascut a Sevilla, Marco se sent 100% extremeny, ja que hi ha viscut gairebé tota la vida. La seva integració a Tarragona ha estat molt positiva: Es mostra encantat amb la ciutat i la seva comoditat. Gaudeix passejant per la Part Antiga i la Rambla. Té vincles familiars indirectes a la zona, ja que la dona de Jesús Ramiro és cosina de la seva mare. Curiositats i sobrenoms L'entrevista revela detalls humorístics sobre la vida del jugador al vestidor i a la redacció de l'emissora: Sobrenom: A la redacció l'anomenen "Coronita" pel seu aspecte ("ros i fresquet"), un malnom que ell accepta amb molt bon humor. Aficions: A més del futbol, li agrada el bàsquet (és habituat als partits del CBT), el tenis i la pesca de riu. Manires: Com a ritual abans dels partits, entra al camp amb el peu dret i resa un Pare Nostre. Vida familiar i compromisos Marco destaca per ser un home molt familiar. Està casat amb una dona de Badajoz i recentment han ampliat la família amb un gos anomenat Ronnie. "Ojalà que tot al final de temporada sigui igual de bo i positiu com està sent ara a meitat de temporada." Com a promesa final, el jugador s'ha compromès a convidar l'equip d'esports a una cervesa si el Nàstic aconsegueix la permanència a la categoria.

  • 15'

    Inauguració de la temporada a la Sala Trono amb Asun Planas

    Retorn a l'activitat de la Sala Trono La Sala Trono de Tarragona enceta la seva quarta temporada d'èxit consolidant un model de proximitat i confiança amb el públic. L'espai, conegut per la seva aposta pel teatre de petit format, ofereix una programació estable fins al desembre amb un aforament limitat a 50 persones i a preus populars. Com a element distintiu, el local manté la tradició d'oferir un te específic a cada sessió, gentilesa de la botiga Te Quiero, que es marida amb la temàtica o el to de l'obra que es representa. La sorpresa del Roscón: Monòleg inaugural L'actriu Asun Planas és l'encarregada d'obrir la temporada amb el monòleg La sorpresa del Roscón, un text escrit especialment per a ella per l'autora Elvira Lindo. L'obra és una peça tragicòmica que narra la història d'una exmissionera que torna de Guinea. Punts clau de l'obra: Temàtica: Explora el desencant en tornar a casa després de 15 anys i la confrontació entre la realitat i la idealització de la família i el Nadal. Estil: Es defineix com un text molt realista i amb una forta crítica social emmarcada en el to característic de Lindo. Repte actoral: Per a Planas, el format de monòleg representa un exercici de professionalitat màxim i un punt d'inflexió en la seva carrera. "Quan tornes et trobes que res a veure amb el que havies imaginat durant 15 anys... tothom se sent identificat, siguis o no missionera." Programació i novetats tècniques La Paloma Arza detalla les millores de la sala i els futurs espectacles: * Millores: S'han renovat les instal·lacions de llum i so i s'han mantingut les emblemàtiques cadires de tisora. * Properes obres: Destaca el retorn de l'Arnau Vilardebò i propostes com Dictat o Naix en Deus. * Reserves: Les entrades es poden adquirir o reservar a l'establiment Los Raconet.

  • 25'

    10 anys d'Animat i el futur de la cultura a Tarragona

    La Trajectòria d'Animat i el Projecte TCC L'entrevista commemora el desè aniversari de Animat Serveis Culturals i la seva programació estable, coneguda com a TCC (Tarragona Cultura Contemporània). Nei Torrell, fundador del col·lectiu, explica com han passat de fer concerts en espais petits a consolidar una oferta de música i cinema alternatiu que moltes vegades no arriba als circuits comercials. Model de Gestió i Programació El projecte destaca per un model singular basat en la vocació i el voluntariat: • L'equip està format per unes 18-19 persones que col·laboren de forma desinteressada. • No hi ha un únic programador, sinó que es divideixen per especialització de gèneres (teatre, cinema, música). • S'aprofiten els circuits de gires internacionals per portar artistes de primer nivell a preus assequibles. "Tarragona té més sales per càpita amb programació estable que cap altra ciutat de l'estat espanyol de les seves dimensions." Novetats de la Temporada i Reptes Torrell analitza la situació actual de les sales a la ciutat i els canvis en la graella cultural: • Manca d'aforaments intermedis: Amb la reducció de la Sala Golfos, la ciutat s'ha quedat sense espais per a 500-600 persones, limitant-se a sales de màxim 300. • Cinema: S'introdueix la doble sessió els diumenges a l'Antiga Audiència per respondre a l'alta demanda del públic. • Teatre: Es reivindica la tasca de la Sala Trono com un miracle del teatre de petit format i l'autofinançament. Filosofia Cultural i Crítica al Model Públic L'entrevistat reflexiona sobre la necessitat de recuperar la cultura com un acte actiu del ciutadà: • Critica la "decadència" dels concerts gratuïts municipals que generen inflació i perverteixen l'escolta musical. • Defensa el model de pagar entrada (encara que sigui un preu simbòlic de 5 euros) per garantir les condicions de l'espectacle. • L'objectiu final és la renovació generacional perquè el projecte continuï viu amb nous relleus.

  • 24'

    Exposició Mira't la Ràdio al mNACTEC: Evolució i Història

    Història i Evolució de la Ràdio a Catalunya L'episodi se centra en l'exposició Mira't la Ràdio, ubicada al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) a Terrassa. Joan Muñoz, cap d'àrea de difusió, detalla com la ràdio no va ser un invent d'una sola persona, sinó el resultat d'una evolució científica col·lectiva. Els Orígens i el Desenvolupament Tecnològic • La cronologia comença el 1887, destacant figures com Marconi, tot i que el procés va implicar molts investigadors en magnetisme i física. • Es diferencia clarament entre les primeres ràdios de galena (que funcionaven sense energia externa i amb auriculars individuals) i l'aparició de l'altaveu, que va permetre el consum col·lectiu i el naixement de la programació radiofònica moderna. • Catalunya va ser pionera amb emissores com Ràdio Barcelona i Ràdio Terrassa. Disseny, Materials i Conservació • L'exposició presenta una col·lecció de 120 aparells, molts d'ells restaurats pel propi museu. • S'analitza el pas de les carcasses de fusta (formes rectangulars) a la baquelita i el catalín americà (formes arrodonides i colors vius). • Un punt clau és la invenció del transistor, que va substituir les vàlvules i va permetre la miniaturització dels receptors. "El transistor aconsegueix que les ràdios puguin ser molt més petites i que la senyal tingui molta més qualitat." El Futur de la Ràdio i l'Arxiu Sonor • Segons Muñoz, el futur no està en la forma física, sinó en la digitalització de la senyal, garantint una recepció contínua sense pèrdues de sintonització. • L'exposició no és només visual, sinó que inclou un arxiu sonor amb moments històrics com el 23F, gols de Cruyff o l'emblemàtic "Urruti, t'estimo".

  • 22'

    La Puerta de los Sueños presenta 'Como un indio a la tierra'

    Entrevista amb el grup La Puerta de los Sueños El programa Ja Tardes rep als tres integrants de la formació musical La Puerta de los Sueños: la vocalista Virginia Martínez i els germans Jaume i Oriol Saltó. Durant la conversa, el grup explica la seva trajectòria, des dels seus inicis fent versions de blues fins a la consolidació del seu primer projecte amb temes propis. Orígens i trajectòria professional Inicis (fa 9 anys): Els germans Saltó van posar un anunci buscant cantant de blues; la Virginia, que ja treballava en el món dels musicals a Barcelona, hi va respondre. Experiència prèvia: Mentre la Virginia participava en grans produccions de teatre musical com Grease o Peter Pan, els germans Saltó experimentaven amb estils com el heavy metal i el country. Retrobament: Després d'un temps separats, es van tornar a ajuntar per fer versions de grans èxits (Queen, Whitney Houston) abans de fer el salt a la composició pròpia. Independència creativa i el nou disc El grup destaca la importància de mantenir el control sobre la seva obra. Van decidir gravar i produir el seu propi màster abans de buscar discogràfica per evitar imposicions comercials. "Volíem fer el nostre projecte, però a la nostra manera... no estàvem predisposats a que una companyia ens digués per on havíem d'anar." Curiositats i detalls de l'àlbum El títol: Prové d'una cançó (que no està en aquest disc) sobre un guerrer que persegueix els seus somnis superant obstacles. Idiomes: Tot i que el disc és principalment en castellà, han inclòs un mini-CD amb la cançó Sobre la lluna al mar en català, fruit de l'herència bilingüe de la Virginia. Recepció del públic: Han començat a girar per Espanya, notant diferències entre el públic del nord (més seriós i silenciós) i el del sud (més entusiasta i festiu).

  • 21'

    Evolució i reptes de la psiquiatria i la reinserció

    Resum de l'entrevista amb l'Antoni Labat En aquesta conversa, s'analitza l'evolució històrica de les institucions mentals i el paper fonamental del treball en la recuperació dels malalts. S'hi destaca la figura del psiquiatre reusenc Francesc Tosquelles i la seva influència en la conceptualització de la laborteràpia. Els punts clau de la discussió: Rendibilitat i autosuficiència: Es debat si una institució psiquiàtrica ha de ser rendible. L'expert afirma que, més que benefici econòmic, s'ha de buscar l'autosuficiència pressupostària evitant tant l'explotació com la sobreprotecció del malalt. La laborteràpia: Històricament, el treball ha demostrat ser una eina de millora. Se cita l'exemple de l'Hospital de Nostra Senyora de Gràcia a Saragossa, on els pacients humils que treballaven milloraven més que els aristòcrates que romanien inactius. Religió i Institucions: Moltes institucions mentals han estat vinculades històricament a ordes religiosos (com Sant Joan de Déu) perquè l'Estat no se'n feia càrrec originalment. El repte de la reinserció: Actualment, l'hospitalització no es veu com un destí final, sinó com un procés temporal i comunitari. L'objectiu és que el pacient torni a casa seva, a residències o a tallers protegits. Necessitats actuals del sector: "No costa més diners a l'ens públic perquè les famílies estan suportant precisament el manteniment de l'estructura i els cuidadors." L'entrevistat fa una crida a les institucions públiques per obtenir més recursos en dues direccions: 1. Sanitat: Per a centres de salut mental i hospitalització aguda. 2. Benestar i Família: Per potenciar la reinserció, els centres de dia i el suport a les famílies, que sovint actuen com el principal pilar del sistema sense prou ajuda oficial.

  • 24'

    Zona Zalata: Recerca i Noves Poètiques en el Teatre

    Introducció a Zona Zalata i el Teatre Contemporani En aquesta conversa s'explora la trajectòria de Zona Zalata, un col·lectiu tarragoní amb una llarga experiència que aposta pels nous llenguatges dins del teatre contemporani. Més que una companyia convencional, es defineixen com una zona oberta a l'experimentació, on conflueixen la música, la plàstica, el teatre i la poesia. El concepte de Teatre Contemporani El teatre contemporani sovint genera cert recel en el públic, però el col·lectiu aclareix que: • És, senzillament, el teatre que es fa avui en dia. • Existeix un ventall ampli de propostes, des de les més comercials fins a les de recerca. • El problema principal no és el públic, sinó la manca de risc dels programadors públics, que sovint busquen l'èxit segur de taquilla. Col·laboració acadèmica: Tarragona Diàlegs L'activitat de Zona Zalata està estretament vinculada a l'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta col·laboració busca establir a Tarragona un nucli de reflexió i pràctica teatral a través del curs Les noves poètiques escèniques. • Participants destacats: El curs compta amb figures com Marcel·lí Antúnez (ex-Fura dels Baus), qui treballa la relació entre el teatre i les noves tecnologies. • Multidisciplinarietat: Es reivindica un teatre que incorpori audiovisuals, dansa i música en directe per enriquir la proposta clàssica. L'acció poètica: Records L'obra que es presenta al Teatre Magatzem, titulada "Records", es defineix com una acció poètica en procés, més que un espectacle tancat i definitiu. Temàtica i Estructura • La Violència: L'eix central és una reflexió profunda sobre la violència humana, la guerra i la destrucció. • L'Espai Escènic: L'escenografia trenca la quarta paret emocional; el públic se situa al voltant de l'acció, en una disposició tipus ring. • Música en Directe: L'espectacle compta amb la creació musical a temps real de Gb Pie. "Maleïdes les guerres i aquell que les va fer" Reflexions sobre la Indústria Cultural S'analitza la cultura no només per la seva rendibilitat econòmica immediata, sinó pel seu valor social i humà. Es destaca que una societat sense una cultura viva és una societat "morta" i es posa com a exemple el model americà, que ha sabut convertir tant el teatre comercial com l'experimental en una indústria rendible a llarg termini.

  • 12'

    Croma presenta el disc Memòria Selectiva a Reus

    Entrevista amb Robert, cantant de Croma El programa Ja Tardes presenta a Croma, la banda de Manresa guanyadora del concurs de maquetes L'Enganxa a la Música 2004. El Robert, cantant i guitarrista, explica els detalls del seu primer treball discogràfic i la seva filosofia musical. Un so contundent i personal Estil musical: Es defineixen com a part d'una escena underground poc comuna en la música en català, amb una base de rock contundent i un so modern. Temàtica: Les lletres són descrites com a intimistes i una mica fosques, centrant-se en la reflexió interna i la "revolució dels sentiments". Evolució: El projecte neix d'una reestructuració de la seva anterior formació, Ego Drama, per buscar una línia més optimista i neta. Gravació a Galícia i producció A causa de la falta de referents de producció per al seu estil específic a Catalunya, el grup va decidir gravar als estudis Mix Plus de Vigo: * Productor: Van treballar amb el Pablo Iglesias, conegut per potenciar l'essència de cada banda sense homogeneïtzar el so. * Experiència: Van ser tres setmanes intensives de gravació que el Robert descriu com un "alliberament". Directe i presentació oficial La banda prioritza el contacte directe amb el públic per sobre de la producció d'estudi: "Un disc ha de ser el reflex del que és una banda en directe. Per nosaltres la música és el directe." Concert destacat: Presenten el disc Memòria Selectiva aquest dijous a les 23:00h a les Barraques de la Festa Major de Reus.

  • 9'

    Enoturisme i art al celler Buil i Giné de Gratallops

    Inauguració d'una experiència integral al Priorat El celler Buil i Giné, situat a Gratallops, inaugura les seves noves instal·lacions amb una proposta que va molt més enllà de la producció de vi. Sota la direcció de Javier Buill, el projecte es presenta com un centre d'experiències que fusiona la viticultura, la gastronomia i l'art. Activitats i innovació enoturística El celler ofereix diverses modalitats per visitar les seves 15 hectàrees i conèixer el procés d'elaboració dels seus vins (DO Priorat i DO Montsant): Rutes amb Segway: Una aposta ecològica i innovadora per recórrer les finques abruptes del Priorat sense malmetre el terreny i sense esforç físic. Tours a mida: Possibilitat de contractar activitats personalitzades, incloent tastos comentats, sopars al celler o visites per la comarca. Exposició d'art: La planta s'estrena amb una mostra de l'escultor Lorenzo Quinn, les obres del qual fan referència a fets vitals i sensacions, en sintonia amb la filosofia del celler. Vins per a tothom i projecció internacional Malgrat els alts costos de producció de la zona, Javier Buill destaca la seva voluntat de crear vins de gran qualitat amb una bona relació qualitat-preu. Actualment, el projecte té un fort component internacional: "Gairebé el 80% del que nosaltres fem s'exporta a 16 països diferents." Les visites estan obertes al públic general a partir del 24 de juny, amb preus assequibles que van des dels 3 euros (només exposició) fins als 18 euros per l'experiència completa amb Segway i tast.

  • 23'

    Discípulos de Otilia: 13 anys de ska, gires i 'Guateque'

    Trajectòria i essència de la banda Javi Cánovas, cantant de Discípulos de Otilia, repassa els més de 13 anys de carrera d'una formació referent de l'escena ska i mestissatge a Catalunya. El grup destaca per la seva constància i il·lusió, mantenint-se fidels a l'escenari malgrat els canvis en la indústria. Els orígens i el nom del grup • El nom prové de l'Otilia, l'àvia del Paco (trombonista), que els acollia a casa seva durant els assajos. • Recorden amb nostàlgia les primeres maquetes, que tot i ser "brutes" i poc treballades, encara són molt reclamades pel públic en directe. El disc 'Guateque' i col·laboracions internacionals El seu darrer treball, Guateque, representa la culminació de la seva maduresa musical. El disc ha comptat amb col·laboracions de luxe que refermen el seu lloc a l'escena internacional: • Neville Staple (The Specials) • El trombonista de Bad Manners • Membres de Cheb Balowski i amics de Costa Rica. "Preferim ser pobres però vius, que no rics i morts d'esperit." Gestió i exportació cultural A través de la seva pròpia agència, Músicas del Carite, la banda s'ha convertit en ambaixadora de la cultura catalana a Europa. El 60% dels seus concerts es realitzen a l'estranger, destacant la passió del públic alemany i la capacitat de moure infraestructures complexes de fins a 20 persones en autocar. Projectes de futur i evolució La banda es troba en un moment de "subidón" d'energia gràcies a la bona entesa sobre l'escenari. Entre els futurs projectes destaca la possibilitat de crear una òpera ska o un disc conceptual que lligui totes les seves anècdotes i històries de carretera.