Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
Programa

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis
RSS

episodis

565-576 de 582
  • 10'

    Cicle de Cinema a l'Antiga Audiència i les Aventures del Quixot

    Cinema i Literatura: D'Alcatraz a la Manxa L'episodi d'avui combina la divulgació cinematogràfica local amb la ficció clàssica adaptada. L'Andrés ens presenta la cloenda d'un cicle de cinema solidari i ens submergeix en una nova entrega de l'adaptació radiofònica de Don Quixote. Documental i Cinema Social a Tarragona Es tanca el cicle dedicat a la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona. L'acte tindrà lloc a l'antiga audiència amb entrada gratuïta i la projecció d'un clàssic del cinema: Pel·lícula: L'home d'Alcatraz (Birdman of Alcatraz). Direcció: John Frankenheimer. Protagonista: Burt Lancaster. Temàtica: Basada en un cas verídic, narra la història d'un reclús que es converteix en un prestigiós ornitòleg des de la presó. Les desaventures d'El Quixot d'Orson Welles Es continua repassant la versió personalíssima d'Orson Welles, muntada per Jesús Franco. En aquesta secció dramatitzada, vivim el contrast entre l'idealisme del cavaller i el pragmatisme del seu escuder: El dejuni de Don Quixote: Mentre el cavaller s'imposa una abstinència espiritual per honorar Dulcinea, Sancho Panza només pensa a omplir el ventre. La temptació de la carn: Sancho aconsegueix un pollastre i acaba temptant al seu amo, qui finalment cedeix al plaer terrenal de menjar. L'exèrcit de xais: El cavaller confon una polseguera causada per ramats de bens amb dos exèrcits enemics liderats per Lauracalco i Micocolembo. "Tripxa buida no mesura, demana!" — Sancho Panza sobre la seva fam insaciable. Conclusió de la jornada L'escena acaba de forma tràgica però esperada: els pastors, en veure l'atac de Don Quixote als seus animals, responen amb pedrades, deixant el cavaller i l'escuder un cop més malparats i estomacats a terra.

  • 9'

    El Quixot d'Orson Welles: Entre el Classicisme i la Fantasmagoria

    Resum de l'Anàlisi Cinematogràfica: El Don Quijote d'Orson Welles En aquesta sessió amb l'Andrés d'Andrés, s'explora la singular versió cinematogràfica del Quixot dirigida per Orson Welles. L'espai aprofita la recent celebració de Sant Jordi per analitzar com aquesta obra s'allunya de la narrativa tradicional per endinsar-se en el que els ponents anomenen fantasmagoria. Els Punts clau de l'adaptació: Fidelitat inicial i trencament: Tot i que la pel·lícula comença seguint fidelment els diàlegs i l'esperit de Miguel de Cervantes, aviat introdueix elements anacrònics. La bogeria institucionalitzada: Es recorden els passatges clàssics on el personatge decideix fer-se cavaller errant, bateja el seu cavall com a Rocinante i s'encomana a Dulcinea del Toboso. El xoc amb la modernitat: Un dels moments més destacats és quan els personatges, vestits a l'estil medieval, es troben de front amb una noia conduint una vespa dels anys 50. Diàlegs i Temàtiques: L'episodi reprodueix fragments on Don Quixote promet a Sancho Panza el govern d'una ínsula i la riquesa per a la seva família, utilitzant un llenguatge arcaic que contrasta fortament amb la posada en escena de Welles. "Donde, acabándolos, cobrase eterno nombre y fama." Agenda Cultural: Finalment, es fa una crida a la participació ciutadana per al Cineclub de l'Antiga Audiència, on es projecta el documental Los hombres de Aran (1934) de Robert Flaherty, destacant la duresa de la vida dels pescadors.

  • 9'

    Anàlisi del Don Quixot d'Orson Welles i cinema d'acció

    El cinema d'acció a l'Antiquari L'episodi comença amb la recomanació de la pel·lícula Pisando Fuerte (Walking Tall, 1973), dirigida per Phil Carlson. Es destaca com un film d'acció realista i creïble, lluny de les fantasies digitalitzades actuals, que es podrà veure gratuïtament a l'Antiquari. La visió d'Orson Welles sobre el Quixot La part central del programa se centra en la versió cinematogràfica de Don Quixot d'Orson Welles. Aquesta obra es descriu com una fantasmagoria que el director mai va poder acabar per falta de finançament. El muntatge final va ser realitzat per Jesús Franco l'any 1990, intentant respectar la visió original de Welles. Característiques de l'obra: Anacronismes deliberats: L'obra barreja elements clàssics amb la modernitat. Contrast cultural: Don Quixot s'enfronta a una noia en una Vespa, la qual confon amb una princesa raptada per un monstre mecànic. Diàlegs: Es manté el llenguatge arcaic i formal del cavaller en contrast amb el realisme de Sancho Panza i els personatges moderns. "No són aquelles fantasies digitalitzades que dic jo, sinó unes accions que l'home té una certa sort... però els riscos també són molt grans." Temes de la conversa Es narren les escenes on el cavaller imposa penitències absurdes, com l'abstinència de menjar i la prohibició de parlar per a Sancho, tot sota la premissa de viure en una edat d'or imaginària mentre caminen per carreteres asfaltades de l'Espanya contemporània.

  • 10'

    Història de l'adaptació cinematogràfica de Don Quixot

    El ressorgiment del cinema rus i les adaptacions de Cervantes L'episodi d'avui explora la història cinematogràfica de l'obra mestre de Miguel de Cervantes, Don Quixot de la Manxa. L'Andrés comença analitzant l'impacte del XXè Congrés del Partit Comunista després de la mort de Stalin, un esdeveniment que va permetre una descentralització de la producció cinematogràfica a la Unió Soviètica i els seus estats satèl·lits. Aquesta obertura va provocar un creixement exponencial de la indústria: * Entre 1917 i 1953 només es van produir 110 pel·lícules. * L'any 1961, en un sol curs, la xifra va ascendir a 135 títols. * Aquest fenomen va permetre l'entrada del cinema rus i georgià als grans festivals internacionals. L'enigma del Don Quixot d'Orson Welles Un dels punts centrals de la xerrada és l'intent frustrat d'Orson Welles d'adaptar la novel·la. Malgrat el seu prestigi, el director no va aconseguir el finançament necessari per completar un projecte que va començar a rodar a Mèxic el 1955. "Es considera un dels films inacabats més famosos de la història del cinema." L'obra destaca per: * Una visió fantasmagòrica i experimental del personatge. * La barreja de la veritat literària amb elements de la vida moderna. * La intervenció pòstuma de Jesús Franco (Jess Franco) el 1992, qui va muntar el material dispers recuperat per l'actriu Oja Kodar, companya de Welles. Finalment, es recorda la popular sèrie de dibuixos animats de Don Quixot, tot escoltant el seu emblemàtic inici literari, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi i el dia del llibre.

  • 9'

    La raresa cinèfila del Don Quixote de Orson Welles

    El projecte inacabat d'un tòtem del cinema En aquesta sessió, l'Andrés ens descobreix una de les peces més curioses i enigmàtiques de la història del cinema: el Don Quixote de Orson Welles. Aquesta obra no és una adaptació convencional, sinó un muntatge documental pòstum realitzat l'any 1992 que intenta recuperar la visió original de Welles sobre el mite de Cervantes. Una producció plena d'obstacles Origen i finançament: Welles va començar a rodar als anys 50 a Mèxic, però mai va poder completar la pel·lícula per falta de recursos econòmics i productors disposats a finançar el muntatge final. Recuperació del material: Gràcies a la tasca de la seva parella sentimental, que va anar recollint bobines per tot el món, i a la feina de direcció de Jesús Franco, es va poder bastir el film que coneixem avui. Estil anacrònic: El film barreja l'època de Don Quixote amb la modernitat dels anys 50 i 60. És habitual veure el propi Orson Welles dins de la pel·lícula, filmant des d'un cotxe amb una càmera portàtil els carrers i la gent d'Espanya. Comparativa amb altres versions L'Andrés destaca que l'obra de Cervantes ha estat adaptada sovint amb resultats dispars: 1. Menciona versions musicals russes o la protagonitzada per Sofía Loren, que titlla de "desastre". 2. Recorda la polèmica versió amb Fernando Fernán Gómez i Cantinflas, molt criticada pels puristes literaris per l'elecció d'un Sancho Panza mexicà. Fragment sonor i anàlisi La secció final de l'episodi se centra en el visionat simbòlic de l'inici del film, on s'escolta el cèlebre començament de la novel·la: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..." L'episodi conclou ressaltant la complexitat del llenguatge de l'època i el caràcter fantasmagòric de la proposta de Welles, emplaçant l'oient a continuar l'anàlisi en la propera sessió.

  • 9'

    L'univers del Quixot al cinema i l'estrena d'El osso

    En aquesta conversa, s'explora el vincle entre el setè art i la literatura, centrant-se especialment en la figura de Don Quixot de la Manxa amb motiu de la festivitat de Sant Jordi. L'episodi combina l'agenda cultural local de Tarragona amb un repàs històric del cinema mut i sonor. Agenda Cultural a l'Antiga Audiència S'anuncia la projecció de la pel·lícula El osso (1988) de Jean-Jacques Annaud: * Ubicació: Plaça Pallol, número 3, Tarragona. * Hora i preu: A les 18:00 h amb entrada gratuïta. * Context: Dedicada a la Societat Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona. * Descripció: Una història dramàtica i tendra sobre dos ossos amb una execució tècnica que va impactar els espectadors de l'època. Don Quixot al Cinema: Els Inicis Es fa un repàs exhaustiu de les primeres adaptacions de l'obra de Cervantes: * Entre 1902 i 1913, ja s'havien realitzat diverses versions, algunes de tan sols tres minuts. * França: Pionera amb versions de la Casa Pathé i dibuixos animats d'Emil Kohl (1909). * Dinamarca: La versió humorística de Lau Lauritzen amb la parella Uvi Paté i Pateixón. El Quixot Sonor i el Cinema Rus L'evolució del personatge continua amb el cinema sonor i les influències polítiques: * 1933: Versió francesa dirigida per Paps amb el cantant Feodor Chaliapin. * Adaptacions Russes: Es destaca com la mort d'Estalin va permetre una major llibertat creativa al cinema soviètic, passant de versions allunyades de l'original a produccions de gran qualitat técnica en color i format Scope. "Amb la mort d'Estalin van desaparèixer les rígides consignes polítiques que eren mortíferes per a la creació de l'art cinematogràfic rus."

  • 12'

    Cicle de Cinema i Música Western a l'Antiquari

    Resum de l'episodi En aquesta sessió dedicada al contingut cinematogràfic i musical, l'Andrés ens ofereix un recorregut per diverses obres mestres del cinema, centrant-se especialment en el gènere del Western i les seves bandes sonores icòniques. Cinema a l'Antiquari Es presenta la projecció de la comèdia clàssica Me siento rejuvenecer (1952), dirigida per Howard Hawks. La sessió destaca per: - Un repartiment de luxe amb Cary Grant, Ginger Rogers, Charles Coburn i Marilyn Monroe. - Una proposta d'entrada gratuïta per gaudir del cinema clàssic. Grans Bandes Sonores del Western El programa analitza tres peces musicals i cinematogràfiques fonamentals: The Sun Shines Bright (1953): Dirigida per John Ford, considerada per ell mateix com la seva obra més personal. La música es basa en el tema "My Old Kentucky Home" de Stephen Foster, amb els cors de Norman Luboff. Major Dundee (1965): Una obra de Sam Peckinpah que va patir la mutilació de la productora. Destaca la participació de Charlton Heston i la brillant banda sonora de Daniele Amfitheatrof. The Misfits (Vides rebeldes, 1961): Dirigida per John Huston amb guió d'Arthur Miller. Aquesta pel·lícula va ser el comiat interpretatiu de Clark Gable i Marilyn Monroe, acompanyada per una potent partitura de jazz d'Alex North. "John Ford considerava 'The Sun Shines Bright' la seva pel·lícula predilecta, potser per ser una de les més humils i personals que va fer."

  • 10'

    Música i Cinema: Dels Westerns a les Carreteres

    El món del Western i la seva banda sonora En aquesta conversa, els interlocutors exploren la profunda connexió entre la música i el gènere cinematogràfic de l'Oest. Es destaca com la melodia no és només un acompanyament, sinó un element narratiu que augmenta la tensió dramàtica. Peces clau analitzades Duelo de Titanes (1957): Amb música de Dimitri Tiomkin i lletra de Ned Washington. S'emfatitza la interpretació de Frankie Laine, un dels cantants més icònics del gènere. La cançó narra el famós duel a O.K. Corral protagonitzat per personatges històrics com Wyatt Earp i Doc Holliday. Camino de la Venganza (1968): Una pel·lícula de Sidney Pollack amb banda sonora d'Elmer Bernstein. Es comenta la similitud d'aquest estil amb la mítica obra de Los Siete Magníficos. Curiositats i anècdotes "A vegades la traducció de les pel·lícules de l'oest no és gens fidel a l'original." Es discuteix com una mateixa pel·lícula pot canviar de nom dràsticament segons el país. Per exemple, la cèlebre High Noon es coneix a Espanya com Solo ante el peligro, mentre que a França es va titular El tren va xiular tres vegades. Futurs projectes: Cinema i carreteres De cara a la celebració de Sant Jordi, es planteja un nou tema: la representació de les carreteres i camins en el cinema. Es proposa analitzar Don Quixot de la Manxa com un precursor d'aquest concepte d'aventura en ruta, unint literatura i cinematografia.

  • 10'

    Documental 'La nova cançó' i bandes sonores del West

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, l'Andrés ens presenta una doble proposta cultural: la projecció d'un documental històric sobre la música catalana i la continuació del cicle dedicat a les bandes sonores del gènere western. Documental: La nova cançó (1977) Es destaca l'activitat d'aquest dimarts a l'antiga audiència amb la projecció del documental dirigit per Francesc Bellmunt. Els punts clau són: - Un repàs per la trajectòria dels artistes de la Nova Cançó a finals dels anys 70. - La participació de figures de tots els territoris de parla catalana, com l'Ovidi Montllor o en Raimon. - La presència de personalitats de la vida social i política capdavanteres, com Jordi Pujol o Carles Reixac. - Una obra que barreja entrevistes, context social i actuacions musicals. Música del Salvatge Oest El programa continua analitzant peces clau de la història del cinema de l'oest: - El Dorado (1967): Amb banda sonora de Nelson Riddle. Es tracta d'una balada tradicional que acompanya el film protagonitzat per John Wayne i Robert Mitchum. - Cometieron dos errores (1968): Una obra de Dominic Frontiere que té una forta influència de l'estil de l'espagueti western d'Ennio Morricone, marcant el retorn de Clint Eastwood al cinema americà amb arrels europees. "El tema musical és absolutament italià i podria estar firmat sense cap vergonya pel propi Morricone."

  • 12'

    Cicle de cinema solidari i bandes sonores del Western

    Cinema Solidari a Torredembarra El programa comença amb una crida a la participació ciutadana per a un esdeveniment benèfic. Aquest dissabte, dia 16, el Casal Municipal de Torredembarra acollirà la projecció de la pel·lícula L'Aventura del Poseidó a les 18:00 h. Els detalls principals són: Objectiu: Recaptar fons per als damnificats pel tsunami. Elecció del film: Es tracta d'una obra clàssica on una onada gegant bolca un vaixell de luxe, reflectint la temàtica de la catàstrofe natural de forma cinematogràfica. L'Estat de la Indústria i el Gènere de l'Oest L'interlocutor reflexiona sobre la nostàlgia de les pel·lícules de l'Oest, associades tradicionalment a les tardes de cap de setmana. Es debat sobre la pèrdua de rellevància d'aquest gènere i dels musicals davant l'hegemonia del cinema digital. "Ara es fa molt digital... i això és el que està privant. Són onades, jo dic que això són onades." Tot i això, s'apunta que els gèneres mai desapareixen del tot, posant com a exemple el ressorgiment puntual de musicals com Chicago. Selecció de Bandes Sonores Clàssiques La secció de cinema radiofònic se centra avui en dues peces emblemàtiques: Pistolero (1969): Dirigida per Burt Kennedy. S'analitza el tema "Joven Willy", compost per Sally Mayne amb lletra d'Ernie Sheldon. La cançó té un estil country interpretat per Bill Ed Wheeler, buscant un interès comercial per a la banda sonora. La batalla de les turons del whisky (1965): Una comèdia de l'Oest dirigida per John Sturges. Destaca la partitura èpica d'Elmer Bernstein, especialment la versió coral mixta del tema "El comboi de l'alegria", que utilitza la música per definir la cavalleria dels Estats Units.

  • 21'

    Teatre i el fingir en la vida quotidiana

    Resum de l'episodi En aquesta edició del programa, els col·laboradors Marc Martínez i Albert Punyat visiten l'Imperial Terrassa per recollir les opinions de la gent sobre un tema tan universal com intriga: el teatre i l'art de fingir. Teatre, fingiment i vida real El programa explora la frontera entre la interpretació dalt d'un escenari i les petites representacions que tothom fa en el seu dia a dia. Durant les entrevistes al carrer, sorgeixen diversos punts de vista: El fingiment social: Molts enquestats confessen haver fingit per no fer mal a algú, per cortesia (com elogiar un menjar que no agrada) o per evitar conflictes laboral amb els caps. Fingir per necessitat: Una de les testimonis explica com ha hagut de fingir que es trobava bé davant del metge malgrat estar malalta, per una qüestió de dignitat o imatge personal. Anècdotes teatrals: Des de papers clàssics com Doña Inés a Don Juan Tenorio, fins a interpretacions més peculiars com una mariposa que bevia mel, una planta devoradora o una mare superiora. Cites i moments destacats "Jo sempre finjo. Ara estic fingint, no sóc jo mateix. Si et digués qui sóc, deixaria de fingir." Aquesta curiosa declaració d'un transeünt posa de manifest la naturalesa teatral de la identitat humana. Actualitat cultural i premis S'anuncia la Mostra Jove de Teatre al Teatre Metropol de Tarragona. Es promociona la preestrena de la pel·lícula Bodes i Prejuicios, una coproducció de Bollywood. Es regalen entrades per al cinema a les Gavarres i el darrer CD de l'artista Abel. Es fa menció del programa No tenim talent i la preparació d'un futur especial.

  • 11'

    Cine japonès i clàssics musicals del Western

    Cinema a l'Antiquari: La balada de Narayama Aquesta setmana a l'espai de l'Antiquari, es projecta el film japonès La balada de Narayama (1982), dirigida per Shohei Imamura. La pel·lícula destaca per la seva cruesa i bellesa visual en retratar una antiga tradició rural del Japó. Temàtica social: Explora el costum d'abandonar la gent gran al cim de la muntanya de Narayama quan ja no es consideren productius per a la societat. Repartiment: Compta amb grans actors de la cinematografia nipona com Ken Ogata i Sumiko Sakamoto. Banda Sonora de Cowboy de Medianoche: El gènere de l'Oest Andrés d'Andrés dedica la secció musical a grans compositors que van renovar el gènere del Western: L'empremta de Tiomkin: S'analitza la banda sonora de la pel·lícula Gigante (1956), obra de Dimitri Tiomkin. La peça acompanya els títols de crèdit amb una sonoritat èpica i l'ús de cors. Simbolisme musical: Es destaca l'ús de The Yellow Rose of Texas (La rosa groga de Texas), himne de l'estat, utilitzat en una escena clau de baralla per motius racials protagonitzada per James Dean. Renovació del gènere: Es fa menció a Elmer Bernstein com a figura cabdal en la transformació de la música del Western a partir dels anys 60.