Arxiu Sonor 2005 Ja tardes

En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2005

·582 episodis

RSS

episodis

541-552 de 582

16 de febr. del 2005
10'
La tràgica vida i la generositat d'Édith Piaf
La feblesa i la tragèdia personal L'espai analitza els episodis més foscos de la vida d'Édith Piaf, començant per la mort de la seva mare el 1943 en condicions de misèria i alcoholisme. Tot i així, el cop més dur per a l'artista va ser la pèrdua de la seva filla Marcelle el 1933, qui va morir de meningitis amb només dos anys. El sacrifici per la seva filla En un dels relats més colpidors, s'explica com Piaf, davant la falta de recursos per enterrar la seva filla, va haver de recórrer a la prostitució. El text destaca la figura d'un "cavaller" que, en veure-la plorar, "li va donar un bitllet de 10 francs sobre la tauleta de nit i se'n va anar sense dir ni una sola paraula." Una generositat desmesurada Malgrat arribar a ser una dona rica, Piaf mai va tenir control sobre els seus diners. Es destaca la seva naturalesa despresa: * Permetia que els amics buidessin la seva casa de mobles, discs i llibres. * Mantenir econòmicament les persones del seu entorn i desconeguts. * Va pagar l'hospitalització i el funeral d'una venedora de diaris de París mentre ella era a San Francisco. Treball, escena i la relació amb Yves Montand L'artista vivia per al seu treball. Segons el seu contrabaixista, Jo Courtin, cantar era per a ella un tractament de joventut que la revitalitzava. El programa tanca recordant com Piaf va descobrir un jove Yves Montand el 1944. Tot i reconèixer el seu potencial i veu càlida, va ser extremadament crítica amb la seva posada en escena i el seu accent de Marsella, marcant l'inici d'una relació professional i personal exigent.
16 de febr. del 2005
11'
Els inicis d'Edith Piaf i el cinema clàssic
Resum de l'episodi En aquest programa es fa un recorregut per la història del cinema clàssic i els primers passos de la cèlebre cantant francesa Edith Piaf. La conversa transcorre entre recomanacions culturals de Tarragona i la biografia de l'artista. Cinema a l'Antiquari Es destaca la projecció de la pel·lícula Gran Hotel (1932) al carrer Santana de Tarragona. Se subratlla la importància de revisar els grans clàssics per apreciar l'art real del cinema: Interpretacions magistrals de Greta Garbo i John Barrymore. La direcció d'Edmund Goulding. La reflexió sobre com la tecnologia actual no sempre supera la qualitat interpretativa del passat. El descobriment de la "Môme Piaf" L'eix central és el salt d'Edith Piaf del carrer als escenaris de luxe: Louis Leplé, administrador del cabaret Gernys, la descobreix cantant al carrer i queda captivat per la seva veu. És Leplé qui li canvia el nom d'Edith Giovanna Gassion pel de Piaf (pardalet en argot parisenc). La precarietat dels seus inicis es fa palesa en l'anècdota del suèter incomplet que va haver de tapar amb un drap del piano durant la seva primera actuació. Creixement artístic i llegat Després de la tràgica mort de Leplé, apareix Raymond Asso, qui es converteix en el seu pigmalió: "Em sembla que amb tu estic creant alguna cosa monumental." Asso li ensenya a llegir i escriure, ja que a 20 anys encara era analfabeta. L'episodi clou amb la cançó C'est à Hambourg, interpretada en directe a l'Olimpia de París l'any 1955.
16 de febr. del 2005
11'
L'univers emocional d'Édith Piaf i el cinema a Tarragona
L'ànima d'Édith Piaf: Veu, Poesia i Tragedia En aquesta edició del programa, l'Andrés continua desgranant la vida intensa i sovint tràgica de la mítica cantant francesa Édith Piaf. A través de la seva música i del testimoni de grans intel·lectuals de l'època, s'explora la profunditat d'una artista que transformava el seu dolor intern en art pur. Poesia i connexions artístiques El programa destaca com la figura de Piaf va captivar grans ments de la cultura francesa: El poeta Léon-Paul Fargue descrivia la seva veu com a "pura i clara", comparant el seu talent amb les pinzellades divines de Goya o Delacroix. Jean Cocteau, en quedar fascinat pel seu carisma, la va batejar com la "poetessa dels carrers" i va escriure expressament per a ella l'obra teatral Le Bel Indifférent. La mateixa Piaf confessava que la seva relació amb el públic era gairebé mística, considerant l'audiència com el seu únic i veritable amant a qui s'entregava totalment en cada actuació. Selecció musical i significat S'analitzen dues peces clau interpretades en directe a l'Olympia de París el 1955: "Légende": Una cançó basada en la història d'un castell francès on un fantasma ajuda els amants separats per conflictes familiars. "Enfin le printemps": Una obra amb un to aparentment més alegre que celebra la primavera, tot i que, com s'indica, la veu de Piaf mai perd del tot aquest matís de tristor i experiència viscuda. Agenda Cultural: Cine Club a l'Antiga Audiència En el marc del cicle de l'Antiga Audiència de Tarragona, es recorda la projecció amb col·laboració del Sindicat d'Iniciativa i Turisme: Pel·lícula: The Last Time I Saw Paris (1954), dirigida per Richard Brooks. Actors: Protagonitzada per Elizabeth Taylor i Van Johnson. És un drama sentimental ambientat a la ciutat de la llum que complementa perfectament la temàtica del programa. "Vostè és la poetessa dels carrers. Vostè i jo vam néixer per comprendre'ns mútuament." — Jean Cocteau a Édith Piaf.
16 de febr. del 2005
10'
La infantesa i els inicis d'Édith Piaf al carrer
La dura infantesa i el camí cap a l'èxit d'Édith Piaf L'espai d'avui amb l'Andrés d'Andrés aprofundeix en la tràgica però fascinant biografia d'Édith Piaf, la gran dama de la cançó francesa. La seva vida, marcada per la precarietat i la superviviència, serveix com a testimoni d'una voluntat de ferro per triomfar malgrat les adversitats. Els orígens: de la negligència al bordell La infantesa de la Piaf va estar plena de mancances extremes: - Després de ser abandonada per la seva mare i amb el seu pare a l'exèrcit, va quedar sota la cura d'una àvia que l'alimentava amb vi negre en lloc de llet. - Posteriorment, la seva àvia paterna, que regentava un bordell, la va acollir. Sorprenentment, les dones que hi treballaven es van convertir en les seves figures maternes, ensenyant-li bons modals, educació i cuidant-la amb cura. - Finalment, el seu pare la va treure d'aquella "cova d'iniquitat" per portar-la a viure al carrer, on ell es guanyava la vida com a acrobata. La vida al carrer i el perill de Montmartre L'adolescència de la Piaf no va ser més fàcil. Als 15 anys, va començar a cantar pels carrers de Montmartre: - Va ser víctima d'un explotador anomenat Albert, que va intentar prostituir-la i li robava els guanys. - Després d'enfrontar-s'hi, l'home la va intentar assassinar disparant-li una bala que li va vorejar el coll, fet que la va obligar a fugir cap a la zona de l'Arc de Triomf. El descobriment del seu talent La sort de la cantant va canviar una tarda de 1935: - Mentre cantava amb la seva característica potència vocal i una imatge de gran fragilitat (celles extremadament depilades i pal·lidesa), va captar l'atenció d'un home elegant. - Aquest desconegut, preocupat per la seva gola, li va oferir una oportunitat per canviar de vida, citant-la per l'endemà. "Senyor, jo he de menjar i he d'esforçar-me al màxim perquè la gent es fixi en mi." L'episodi conclou amb la interpretació de la peça "Avec ce soleil", enregistrada en directe a l'Olympia de París l'any 1955.
16 de febr. del 2005
9'
La tràgica i convulsa infantesa d'Édith Piaf
Les orígens d'una llegenda: El naixement al carrer La vida d'Édith Piaf (nascuda com a Édith Giovanna Gassion) va estar marcada des del primer segon per la tragèdia i la precarietat. Va néixer el 19 de desembre de 1915 a París, concretament al portal del número 72 del carrer de Belleville. La llegenda urbana, alimentada per la mateixa cantant, diu que va néixer sota un fanal, però la realitat és que va ocórrer sobre la capa d'un agent de policia que va ajudar la seva mare en el part mentre el pare feia "parades" als bars de camí. Una família desestructurada Els seus pares no li van poder oferir cap estabilitat: * El seu pare, Louis Alphonse Gassion, era contorsionista i malabarista de carrer. * La seva mare, Annetta Maillard, era una cantant de cafè de baixa categoria que finalment la va abandonar. "A ella sempre li va semblar més poètic dir que havia nascut a sota d'un fanal." Un entorn de misèria i negligència Durant els seus primers anys, l'Édith va passar per situacions extremes de negligència infantil: L'àvia materna: Una dona d'origen algerià que vivia en una barraca i que, segons el relat, l'alimentava amb vi negre per "matar els microbis", deixant la nena en un estat de desnutrició sever. L'àvia paterna: Quan el pare la va recuperar en condicions deplorables (bruta i plena de crostes), la va portar a viure amb l'altra àvia, qui regentava un bordell a Normandia. El llegat musical: "Heureuse" L'episodi intercala la narració biogràfica amb la música de l'artista, destacant l'actuació a l'Olympia de París l'any 1953 interpretant "Heureuse". Aquesta cançó, composta per Marguerite Monnot, estava inspirada en part per la seva vida sentimental i el seu matrimoni amb Jacques Pills, oferint un contrast lluminós a la seva fosca infantesa.
16 de febr. del 2005
22'
No Tenim Criteri: Cançons de l'estiu i final de temporada
La cerca de la cançó de l'estiu 2005 L'equip de No Tenim Criteri celebra el seu 30è programa analitzant els possibles èxits musicals del pròxim estiu. En una emissió marcada pel comiat temporal de la temporada, els locutors debaten sobre gèneres emergents i clàssics comercials. Candidatures i gèneres musicals El reggaeton es postula com el gènere dominant a discoteques i pubs, tot i les crítiques dels col·laboradors sobre la seva qualitat o lletres. Es mencionen temes com "Baila Morena", "Pato Maricón" i la proposta per Eurovisió de Son de Sol ("Brujería"). Altres artistes citats inclouen a David Bisbal, Bustamante i Hombres G. "Jo crec que serà el que més sonarà a les discoteques i als pubs." Connexió amb Madrid i les Supremes de Móstoles El programa compta amb la participació d'en Javi, enviat especial a Madrid, que realitza enquestes a peu de carrer (i dalt de l'autobús) per conèixer l'opinió del públic: Les entrevistes revelen un cert desconeixement de les novetats musicals per part dels vianants. Finalment, l'equip aposta per Las Supremes de Móstoles i el seu tema "Eres un enfermo" com la gran cançó de l'estiu. Tancament de temporada L'episodi serveix per anunciar una pausa en les emissions a causa dels exàmens acadèmics dels col·laboradors. Tot i això, es convoca a l'audiència per a un programa especial de tancament definitiu el pròxim 16 de juny.
16 de febr. del 2005
9'
La tragèdia de Marcel Cerdan i la veu d'Édith Piaf
Homenatge a Édith Piaf: La tragèdia darrere la veu L'episodi d'avui profunda en la vida emotiva i professional de la mítica cantant francesa, Édith Piaf, centrant-se en un dels moments més dolorosos de la seva biografia: la pèrdua del seu gran amor, el boxejador Marcel Cerdan. L'accident i la reacció de la cantant El succés tràgic: Marcel Cerdan va morir en un accident d'avió mentre viatjava des de París cap als Estats Units per trobar-se amb la Piaf, a petició d'ella mateixa. El dol a l'escenari: Malgrat la devastació i el temor dels seus amics davant un possible suïcidi, la Piaf va decidir no cancel·lar la seva actuació a la sala de festes Versalles. Una actuació històrica: Es descriu l'entrada de la cantant a l'escenari, visiblement demacrada, provocant un silenci sepulcral entre el públic que posteriorment es transformaria en una ovació pel seu valor. L'Hymne à l'amour La Piaf va dedicar la vetllada exclusivament a Cerdan, demanant al públic que no l'aplaudissin a ella, sinó que compartissin el tribut al seu amant. El programa tanca amb l'emocionant interpretació de l'Hymne à l'amour: "El cel blau podrà caure, la terra obrir-se als nostres peus." Es recorda especialment la gravació de l'any 1956 a l'Olympia de París sota la direcció de Robert Chauvigny, un testament de la seva potència vocal i emocional.
16 de febr. del 2005
10'
Edith Piaf: La tragèdia i l'èxit de 'la grive' de París
Edith Piaf: Una vida entre el drama i la glòria L'episodi d'avui s'allunya una mica del cinema convencional per endinsar-se en la fascinant i tràgica biografia d'Edith Piaf, coneguda popularment com la môme Piaf (el pardal de París). Tot i que la seva presència a la gran pantalla va ser limitada, la seva vida va transcórrer amb una intensitat digna del millor guió cinematogràfic. El tràgic accident de Marcel Cerdan Un dels moments més definitoris i dolorosos de la seva vida va ocórrer el 28 d'octubre de 1949. Mentre Piaf es trobava a Nova York actuant al club Versalles, va rebre la notícia de la mort del seu gran amor: Marcel Cerdan, el campió mundial de boxa de pes mitjà, va morir en un accident d'avió a les illes Azores. Piaf es va sentir personalment responsable de la tragèdia, ja que ella mateixa li havia demanat que viatgés per reunir-se amb ella. La seva reacció va ser de desesperació absoluta, tancant-se al bany de l'apartament davant la por dels seus amics que es pogués suïcidar. L'èxit internacional i la legió de seguidors Malgrat la seva figura petita i fràgil, Piaf dominava l'escenari amb una força aclaparadora. El seu èxit als Estats Units va ser sense precedents per a una artista francesa: Va passar d'un contracte d'una setmana a actuar durant 21 setmanes consecutives. Grans estrelles de Hollywood com Bette Davis, Judy Garland i Henry Fonda viatjaven expressament per veure-la actuar i aplaudir el seu talent. L'emblemàtica peça 'Milord' El programa destaca la cançó Milord, escrita per Georges Moustaki i amb música de Marguerite Monnot. La versió presentada és un enregistrament històric interpretat en directe a l'Olympia de París l'any 1962, poc abans de la seva mort. "Allez, venez, Milord, vous asseoir à ma table..."
16 de febr. del 2005
10'
El Quixot d'Orson Welles i la revista a la Filmoteca
La Filmoteca d'Andrés i Andrés: Programació i Anècdotes L'espai comença amb una conversa distesa sobre la feina de manteniment del magatzem i els fitxers de cinema que realitza l'Andrés durant els dies festius. Es destaca la seva dedicació personal a la revisió de guions i pel·lícules per mantenir la programació sempre activa. Espectacle de Revista a l'Antiga Audiència S'anuncia la projecció de la tarda a l'Antiga Audiència a les 18:00 h, dins del cicle sobre el teatre en el cinema: Pel·lícula: Les alegres xiques de Colçada. Estrelles: Tania Doris, Luis Cuenca i Carmen de Lirio. Contingut: Una comèdia plena de cançons clàssiques de la revista com "Yo que era una niña" o "La noche de bodas", ideal per a la gent gran. Accés: Entrada gratuïta al local de la plaça Pallol. L'Odissea de Don Quixote d'Orson Welles El focus central de la secció continua sent la versió inacabada i fantasmagòrica d'Orson Welles sobre el mite de Cervantes, rodada durant els anys 50. La visió de Welles: Una barreja anacrònica on el Quixot interactua amb la modernitat (televisió, motos Vespa i festes de Pamplona). Argument de la secció: Després de ser rescatat d'un magatzem municipal, el cavaller decideix visitar Dulcinea al Toboso. L'idealisme quixotesc: En el fragment d'àudio, el Quixot defensa la seva visió de la bellesa de Dulcinea (Aldonza), afirmant que la seva imaginació és la que dicta la realitat: "I la pinto en la meva imaginació com la desitjo, tant en la bellesa com en la distinció. I si això molesta els ignorants, agradarà als rigorosos." L'episodi tanca destacant l'amor de Welles per la cultura ibèrica i el seu folclore, reflectit en les escenes de gresca i música que acompanyen els actors.
16 de febr. del 2005
10'
L'Odissea de Welles: El final del Quixot inacabat
El Cinema a l'Antiquari i el Retorn del Cavaller L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica a l'Antiquari de Tarragona, on es projectarà "Un rei a Nova York" (1957) de Charles Chaplin. Tot seguit, la conversa se centra en la singular versió de Don Quixote dirigida per Orson Welles, una obra que el cineasta mai va poder acabar en vida i que va ser reconstruïda pel director espanyol Jesús Franco. Punts Clau de la Versió de Welles Producció fragmentada: Welles va filmar la pel·lícula a intervals durant anys sense aconseguir finançament pel muntatge final. Anacronisme deliberat: L'obra barreja el text clàssic de Cervantes amb l'Espanya dels anys 50, creant un contrast entre la tradició i la modernitat. Interacció amb el públic: S'escolta un fragment on Sancho i el Quixot entren en una festa popular actual, sent rebuts com a celebritats d'un altre temps. La Reflexió Final del Cavaller En el fragment d'àudio, el Quixot reflexiona sobre els "instruments de memòria imposada" (les càmeres), criticant com la tecnologia pot falsificar la realitat. El cavaller, tot i no estar en contra del progrés, lamenta que l'ésser humà es torni esclau de les imatges. "No tinc res en contra que uns coets vagin a la lluna... el mal està en l'ésser humà per fer-se esclau de les infames pàgines." Conclusió de l'Obra L'espai acaba destacant que, malgrat els molts intents cinematogràfics, cap pel·lícula ha aconseguit estar a l'alçada de la grandesa literària de l'obra original de Cervantes. Finalment, es ret un homenatge a Welles, recordant que les seves cendres descansen a Espanya per voluntat pròpia.
16 de febr. del 2005
10'
Don Quixote i Sancho: De la gàbia al somni de la Lluna
Resum de l'episodi En aquesta entrega, assistim a un dels moments més emotius i simbòlics de la versió filmada per Orson Welles. La trama reprèn amb el retrobament de Sancho Panza i el seu amo en un magatzem municipal, marcant un contrast entre la realitat crua i la fantasia cavalleresca. El rescat i la decepció Don Quixote es troba confinat en un magatzem de l'ajuntament, tancat en una mena de carretó-gàbia, abatut per la sensació de fracàs i convençut que els seus enemics han utilitzat nous encantaments per reduir-lo. Sancho, actuant amb determinació, intenta animar-lo recordant-li que després de la presó sempre ve la llibertat. La Lluna com a nova frontera Per tal de retornar-li la il·lusió, Sancho enganya el seu amo proposant-li una aventura increïble: viatjar a la Lluna. * Després de veure el món modern (televisió, cohets i telescopis), Sancho utilitza aquests elements per convèncer l'hidalgo. * El pla del Sancho és, en realitat, portar-lo a casa perquè descansi, però el Quixote, en veure el seu poble, reacciona amb fúria creient que Sancho és un traïdor o un encantador. Simbolisme i reflexió L'escena final descrita és visualment impactant: * Sancho banya el Quixote dins d'un barril de petroli foradat, situat en una terrassa plena d'antenes de televisió. * Es produeix un debat sobre la santedat i la cavalleria: Sancho planteja si no és millor ser un simple frare, però el Quixote sentencia que la vida del cavallero és la més sacrificada per assolir la glòria. "Yo nací por querer del cielo, en esta nuestra edad de hierro, para resucitar en ella la de oro." L'episodi acaba amb un Don Quixote regenerat i fresc, disposat a visitar la seva estimada Dulcinea abans de partir cap a la Lluna, davant la resignació de Sancho que no aconsegueix que l'amo abandoni les seves peripècies.
16 de febr. del 2005
23'
Plans per al pont de la Segona Pasqua a Tarragona
Resum de l'episodi En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, els col·laboradors Marc Martínez i Albert Punyet, acompanyats per la Núria, exploren les diverses propostes i plans per gaudir del proper pont de la Segona Pasqua. Mitjançant entrevistes al carrer i talls d'àudio, s'analitzen les preferències de la gent de Tarragona per a aquests tres dies de festa. Opcions d'oci i recomanacions El debat se centra en la dicotomia entre l'activitat i el descans total. S'han recollit diverses suggerències: • Platja i sol: És l'opció més popular. Molts ciutadans aprofiten els primers rajos de sol de la temporada per començar a posar-se morenos. • Natura i muntanya: Sortides al Montmell, acampades, anar de càmping o visitar cases rurals. • Descans absolut: El concepte de panxing, que inclou veure la tele, dormir o simplement no fer res per recarregar piles. • Opcions alternatives: Anar al cine, practicar esport, fer una parrillada o fins i tot aprofitar per estudiar o netejar la casa (tot i que aquesta última opció no té gaire èxit entre els joves). Anecdotari i participació L'episodi està marcat pel to humorístic i les anècdotes dels presentadors: "Acabo de jugar un cigarro amb el meu company que t'interrogava... no em facis la por i contesta." • L'aposta: En Marc aconsegueix que una noia que habitualment es negava a parlar contesti a l'enquesta després de fer una aposta. • Música veraniega: El programa s'amenitza amb cançons clàssiques de l'estiu que conviden a l'evasió. • La trucada del Quim: Un oient fidel truca per elogiar el bon rotllo de l'equip i recomana fer el mínim mínim per arribar bé a l'estiu. Conclusions L'essència del programa subratlla que, malgrat la monotonia que alguns senten a la ciutat, el pont ofereix una oportunitat per desconnectar, ja sigui a través de l'activitat cultural o el sedentarisme més estricte.