Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

337-348 de 1379
  • 15'

    Festa i Conscienciació: Tenença Responsable d'Animals

    La Festa de l'Animal de Companyia a Tarragona El coordinador Pep Parés presenta la gran festa dels animals de companyia que arriba a Tarragona, una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Tot i el caràcter lúdic, l'esdeveniment té com a objectiu principal la conscienciació sobre la tenença responsable arran de la llei de 2003 que prohibeix el sacrifici d'animals en centres públics. Punts Clau de la Campanya Adopció vs. Compra: Es fomenta l'adopció com a primera opció per donar una segona oportunitat als animals dels centres d'acollida. Es lliuren vacunats, xipats i sovint ja educats. Reflexió prèvia: Abans d'integrar un animal a la família, cal analitzar els pros i contres, l'estil de vida (esportista o casolà) i l'espai disponible. L'Esterilització: Es destaca com una responsabilitat fonamental per evitar la superpoblació i els futurs abandonaments, a més d'aportar beneficis de salut i comportament tant en mascles com en femelles. Compromís a llarg termini: Tenir un gos o un gat implica un deure d'uns 10 anys com a mínim. Activitats i Educació per a Tothom La jornada inclou una vessant pedagògica destinada especialment als infants a través del joc: Jocs de civisme: Concursos divertits per aprendre a recollir els excrements i mantenir la convivència. Tallers d'anatomia i empatia: Trencaclosques i dibuixos per entendre que els animals són éssers vius que senten dolor i felicitat. Desfilada d'adopció: Una passarel·la emocional on es prioritza la reflexió; s'evita la compra compulsiva obligant els interessats a esperar uns dies abans de formalitzar l'adopció. "Un animalet té dret a una segona oportunitat a la vida de ser feliç." Els Beneficis del Vincle Humà-Animal Pares subratlla el paper vital dels animals com a suport psicològic per a gent gran, persones amb discapacitat o en tasques de rescat. La relació aporta companyonia, responsabilitat i un equilibri emocional extraordinari.

  • 13'

    Festes del Pilar a Tarragona: Tradició i Jotes

    Celebració de la Mare de Déu del Pilar a Tarragona L'entrevista presenta el programa d'actes organitzat pel Centre Cultural d'Aragó a Tarragona amb motiu de la festivitat del Pilar. Mari Carmen Gracia, responsable de relacions públiques de l'entitat, explica el sentiment de la comunitat aragonesa que viu lluny de la seva terra i com mantenen vives les seves arrels a través de la cultura i la convivència. Actes Destacats i Tradicions El calendari festiu inclou una gran varietat d'esdeveniments que combinen la devoció religiosa amb el folklore típic: Proclamació de la Reina i Dames: Un acte solemne que enguany arriba a la seva 56a edició, destacant la figura de María de los Ángeles Riol com a reina. Festivals de Jotes: Protagonisme absolut del ball i el cant tradicional al Palau de Congressos, amb la participació del grup San Jorge i professors vinguts directament de Saragossa. Trasllat de la Verge: Com a novetat, el dia 11 d'octubre la imatge de la Mare de Déu serà portada enandes pels socis fins a la Catedral. La Missa Baturra: L'acte central del 12 d'octubre a la Catedral de Tarragona, un moment de màxima emoció per als devots. Convivència i Gastronomia L'entitat també aposta per activitats lúdiques com el concurs de truites i dolços, on curiosament els homes preparen les postres i les dones les truites, i conferències culturals sobre la història de la Corona d'Aragó. "Encara que estiguem lluny, les nostres arrels no s'obliden i mirem d'inculcar-les als nostres fills i néts." Finalment, es fa una crida a tota la ciutadania de Tarragona, siguin d'origen aragonès o no, a participar de les festes i visitar el mesó del centre cultural.

  • 21'

    Anàlisi i previsions de la 21a edició del Concurs de Castells

    Perspectives i favorits per al Concurs de Castells En aquesta tertúlia prèvia a la 21a edició del Concurs de Castells de Tarragona, diversos experts analitzen l'estat de les colles i les novetats organitzatives. La conclusió principal és que la lògica verda impera, situant els Castellers de Vilafranca com els grans favorits per revalidar el títol. Favorits i rivalitat principal Castellers de Vilafranca: Arriben amb una temporada brillant i la pressió d'haver de guanyar. Els experts coincideixen que només poden perdre el concurs si cometen errors greus. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Es troben en un millor estat de forma que en edicions anteriors (2004). El seu èxit depèn de descarregar castells de gama extra com el 4 de 9 amb el pilar en primera ronda per traslladar la pressió a Vilafranca. La clau del duel: Es preveu que la segona ronda sigui decisiva, especialment amb l'intent de 3 de 10 amb folre i manilles per part dels de Vilafranca. Altres colles i punts d'interès La Colla Joves Xiquets de Valls és la candidata claríssima a la tercera posició, amb la intenció de provar el 5 de 9 amb folre. La pugna pel quart i cinquè lloc estarà molt oberta entre la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró. Es destaca la il·lusió dels Xiquets de Reus per intentar el 2 de 8 amb folre. Modernització i canvis en el reglament L'organització ha implementat mesures dràstiques per evitar que el concurs sigui un calvari de vuit hores i esdevingui un veritable espectacle: Agilització: S'introdueixen penalitzacions econòmiques per a les colles que superin els temps de muntatge. Rondes conjuntes: Moltes colles actuaran simultàniament per reduir la durada total. Sistema de puntuació: Es dóna més valor als castells descarregats que als carregats (per exemple, el 4 de 9 amb folre descarregat valdrà més que el 3 de 9 amb folre carregat). Tecnologia: Pantalles gegants i l'ús de walkie-talkies per substituir mètodes obsolets de comunicació. "L'última vegada que Vilafranca no va guanyar el concurs, la lògica també estava al seu favor, però el reglament no estableix que hagi de guanyar una colla determinada."

  • 29'

    Entrevista a l'Alcalde Joan Miquel Nadal sobre el Futur de Tarragona

    Balanç dels Pressupostos Generals de l'Estat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, mostra la seva disconformitat amb els projectes de l'Estat per al 2007. Denuncia que moltes partides són repeticions d'anys anteriors que no s'han executat i que les inversions reals han patit una rebaixa. • La variant de la N-340 i l'autovia a Montblanc es consideren insuficients o aplaçades. • Nadal acusa el PSOE de "castigar" Tarragona, especialment pel que fa a la falta d'inversió en la façana marítima. "Es tracta d'uns pressupostos on nominativament es repeteixen els mateixos conceptes i pressupostàriament s'han reduït les quantitats." Urbanisme: Pla General i Habitatge El futur del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) L'alcalde explica que la revisió del pla està enllestida, tot i l'excés de paperassa i burocràcia imposada per la Generalitat. Demana un consens polític real (almenys del 70%) per aprovar-lo abans d'acabar el mandat. La crisi de Terres Cavades i la Budallera Nadal vincula directament l'aturada del projecte de Terres Cavades pel govern de la Generalitat amb l'augment del preu de l'habitatge a la ciutat. Segons l'alcalde, això obliga els tarragonins a marxar a pobles veïns per trobar preus assequibles. Gestió Municipal i Actualitat Esportiva • Pàrquing Jaume I: S'ha rescindit el contracte amb l'empresa gestora i l'Ajuntament decidirà si acaba l'obra en solitari. • Nàstic de Tarragona: Com a accionista principal, Nadal demana unitat i calma al Consell d'Administració. Anuncia que l'adjudicació del nou camp es farà el 10 de novembre. • Comunitat Musulmana: Es confirma el trasllat provisional de la mesquita per al Ramadà, destacant el diàleg positiu amb els representants islàmics. Comiat del Càrrec i Eleccions de Maig Nadal reconfirma que no es presentarà a la reelecció. Fa una crida als nous candidats (Aregio, Ballesteros, Ricomà) a presentar projectes propis i deixar d'atacar la seva figura, ja que ell ja no forma part de la contesa electoral.

  • 11'

    Educació Ambiental amb l'entitat Mediterrània

    Projectes d'Educació Ambiental a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Trini Muñoz, responsable de l'àrea d'educació de l'entitat Mediterrània, presenta les iniciatives per al nou curs escolar. Coincidint amb el 15è aniversari de les seves activitats educatives, l'entitat amplia la seva oferta amb propostes adaptades des de primària fins a batxillerat. Noves Activitats per al Curs Actual L'entitat ha dissenyat cinc noves propostes per fomentar la consciència ecològica: Exposició sobre el Canvi Climàtic: Una mostra itinerant que també s'ofereix a ajuntaments. Joc del Canvi Climàtic: Un taller dinàmic per a grups grans (fins a 30 persones) amb mecàniques similars al Pictionary per comprendre l'impacte humà. Visita a una Planta de Triatge: Enfocada a aprofundir en el procés de reciclatge d'envasos lleugers. Visita al Zoo de Valls: Una activitat per conèixer animals exòtics i de granja des d'una perspectiva de respecte i entorn natural. Metodologia i Participació "La nostra tasca ja ha arribat a moltes escoles en els últims 15 anys... l'any passat van participar gairebé 12.000 alumnes." L'oferta no es limita a la ciutat de Tarragona, sinó que s'estén a tota la província i fins i tot a zones de Barcelona i Andorra. L'entitat utilitza diversos formats educatius: 1. Tallers a l'aula: Activitats manuals i pràctiques. 2. Itineraris a la natura: Aprenentatge directe en el medi. 3. Exposicions prestades: Material que els centres poden treballar autònomament durant una setmana. Finalment, es destaca que les inscripcions resten obertes durant tot el curs a través del seu portal web i correu electrònic, tot i que es recomana la programació anticipada per a una millor organització del calendari escolar.

  • 19'

    Entrevista a Joan Aregio sobre la transformació de Tarragona

    Projecte de Remodelació de la Plaça de Toros El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, detalla els plans per convertir el recinte en un espai polivalent. El proper Concurs de Castells serà l'últim que se celebrarà amb la plaça descoberta. Els punts clau de l'obra inclouen: Calendari i Fases: Una primera fase de 9 mesos centrada en l'edifici i la coberta retràctil, seguida d'una segona fase per a les graderies. Pressupost: La inversió inicial és d'11 milions d'euros, amb un cost total previst d'uns 17 milions. Gestió: Es busca un model de gestió unificada a través d'una empresa concessionària que programi des de concerts fins a esdeveniments esportius. "La plaça ho admetrà absolutament tot; serà com una sala d'actes enorme amb capacitat per a unes 10.000 persones." Infraestructures i Millora de la Xarxa Viària Aregio destaca un esforç sense precedents en la millora dels 1.000 quilòmetres de carreteres que gestiona la corporació. En acabar la legislatura, s'haurà intervingut en el 90% de la xarxa. S'han prioritzat el nou asfaltat i la construcció de variants, com la de Bonastre. S'aclareix el conveni amb la Generalitat de Catalunya: la titularitat de les vies és del Govern català, però la Diputació en manté la gestió i el manteniment. Turisme i Promoció Territorial La temporada turística de 2006 tanca amb resultats positius, superant les dades de l'any anterior. Creixement: S'ha registrat un augment global del 3,5% en pernoctacions. Especialització: Es destaca la creació d'una seu física per al Patronat de Turisme Terres de l'Ebre a Tortosa i l'aposta per nínxols com l'observació d'ocells al Delta. Projectes Pendents: La Sabinosa Sobre l'actual situació de l'antic preventori de La Sabinosa, el president reconeix que el projecte executiu està aturat per motius polítics, tot i que la Diputació treballa actualment en la descatalogació dels edificis per poder netejar la finca i facilitar futurs usos.

  • 14'

    9a Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona

    9a Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona L'entitat de dones emprenedores de Tarragona arriba a la seva novena edició de la trobada anual, una cita consolidada que enguany presenta novetats significatives en el seu format i contingut. Laura Rogés, presidenta de l'associació, detalla l'evolució d'aquest esdeveniment que ha passat de ser una jornada estrictament empresarial a convertir-se en un espai de networking i esbarjo per a les sòcies. Convidada d'Honor: Carme Riera L'eix central de la trobada d'aquest any serà la presència de l'escriptora i catedràtica Carme Riera. La tria respon a una demanda directa de les sòcies i a la voluntat de centrar l'acte en el món de la literatura i el pensament. Conferència: Sota el títol "Trencar el sostre de vidre", Riera abordarà els reptes de la dona en la societat actual. Perfil de la ponent: Destaca per la seva gran capacitat de comunicació i la seva trajectòria com a acadèmica i referent literari. Canvis en el Format i Ubicació Per primera vegada, l'acte es trasllada a la tarda (19:30 h) per facilitar l'assistència de dones amb càrregues familiars o negocis comercials. A més, l'escenari triat és la Cambra de Comerç de Tarragona, un espai de gran càrrega simbòlica després que l'entitat hagi aconseguit representació en els òrgans de govern camerals. L'Evolució del Paper de la Dona Durant l'entrevista es reflexiona sobre el canvi de paradigma en el món de l'empresa: * Visibilitat: Rogés destaca que ara les dones empresàries caminen "trepitjant fort" i amb un orgull renovat, deixant enrere l'època d'anar de puntetes. * Diversitat: L'associació engloba des de joves que busquen l'autoocupació fins a directives de grans corporacions i professionals liberals. * Internacionalització: Es destaca la integració en la Business Professional Woman (BPW) i la preparació del futur congrés a València. "Ara ja ens prenen més en seriós. Hi ha un orgull de ser dona; abans anàvem pel món de puntetes i ara anem trepitjant fort."

  • 10'

    Visita a Descamps: Moda i Confort per a la Llar

    Descamps: Expertesa en Tèxtil a la Plaça Verdaguer En aquesta edició de la unitat mòbil per la Via T de Tarragona, visitem l'establiment Descamps, situat al número 1 de la coneguda Plaça Verdaguer. Aquesta botiga és un referent en la decoració i el confort de la llar, oferint productes que combinen disseny internacional i alta qualitat. Productes i Col·leccions L'Helena, responsable de l'establiment, ens detalla com es preparen per a les temporades d'hivern i estiu: Teixits Naturals: L'aposta principal de la marca és el cotó 100%, buscant la màxima comoditat per al descans. Coordinació Estètica: Les col·leccions permeten combinar tovalloles, llençols i barnussos sota una mateixa gamma cromàtica. Petit Descamps: Una línia específica de roba de llit i accessoris per a bebès que manté l'elegància de la marca. Innovació amb els Nòrdics: Les fundes nòrdiques permeten renovar l'estil de l'habitació de manera ràpida i senzilla. Qualitat que Perdura Un dels trets distintius de Descamps és la durabilitat de les seves peces. Tot i ser una marca amb més de 150 botigues arreu del món (com a la Xina, Japó o capitals europees), manté el tracte de proximitat a Tarragona. "L'únic problema que tenen les nostres peces és que duren massa; les clientes ens diuen que voldrien renovar-les però encara estan impecables." Finalment, l'establiment convida a tots els veïns a descobrir les novetats de la temporada per fer de la llar un espai més acollidor.

  • 11'

    Dispositiu sanitari i seguretat al Concurs de Castells

    L'entrevista amb el doctor Josep Marcader, director de l'Hospital de Santa Tecla, i el casteller Jordi Crespo, detalla l'complex operatiu mèdic necessari per a un esdeveniment de la magnitud del Concurs de Castells de Tarragona. L'operatiu mèdic a la plaça i a l'hospital El dispositiu s'organitza en dos escenaris coordinats per garantir una assistència ràpida: * A la plaça: Es mobilitzen vuit equips mèdics compostos per metge, infermera i tres voluntaris cada un. * A l'hospital: L'Hospital de Santa Tecla reforça les urgències i coordina els trasllats segons la gravetat i el volum de lesionats. * Logística de retorn: S'utilitza un microbús de la Creu Roja per retornar a la plaça aquells castellers que, després d'una revisió o radiografia a l'hospital, reben l'alta i volen seguir participant. Gestió del risc i sinistralitat Tot i l'espectacularitat de les caigudes, les dades mostren una realitat controlada: * En l'última edició es van realitzar unes 120 assistències, la gran majoria per contusions simples que no requereixen ingrés. * Es destaca la coordinació entre Protecció Civil, Creu Roja i el SEM (061). El debat sobre la seguretat Arran d'accidents greus en el món casteller, s'analitza la prevenció: "El risc existeix, com en qualsevol activitat esportiva, i el que cal fer és regular-lo i acotar-lo al màxim mitjançant criteris mèdics i tècnics." Es conclou que l'ús del casc ja és un element totalment assumit i que les colles han guanyat en responsabilitat, evitant intents descontrolats si no es disposa d'una pinya o preparació suficients.

  • 8'

    La reforma del procés de Bolònia a les universitats

    La reforma universitària i el model europeu L'entrevista amb Josep Manel Ricard, vicerector de la Universitat Rovira i Virgili, detalla la transició cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior, conegut com a procés de Bolònia. Aquesta reforma estructura els estudis en tres cicles definits: Grau: Estudis generalistes de quatre anys de durada. Màster: Especialització d'un o dos anys. Doctorat: Orientat a la recerca i la carrera universitària. Punts de fricció i l'autonomia universitària Un dels aspectes més debatuts és la durada del grau. Mentre que a la majoria d'Europa s'ha optat per un model de 3+2 (tres anys de grau i dos de màster), la proposta espanyola estableix quatre anys per al grau. "L'estructura que s'ha adoptat a molts països és de tres anys per un grau i dos anys per un màster. Justament aquí està la crítica de part de les universitats catalanes." Malgrat aquesta rigidesa, la reforma es valora positivament per diversos motius: Flexibilitat: S'abandona el catàleg tancat de titulacions, permetent a les universitats crear plans d'estudis segons la demanda social. Mobilitat: Es fomenta que els estudiants facin estades en altres centres mitjançant programes com Erasmus o Sicue. Transició: El primer any de grau tindrà una part comuna per facilitar el trànsit des del batxillerat i reduir l'abandonament escolar. Situacions especials i calendari Carreres com Medicina i Arquitectura mantindran directrius europees específiques i no seguiran el bloc estàndard. Així mateix, s'ha confirmat que titulacions polèmiques com Enologia quedaran ben integrades dins l'àrea de ciències. S'espera que la implementació real comenci el curs 2008-2009, tot i que amb certa prudència pel que fa als terminis administratius.

  • 24'

    El Circ Raluy a Tarragona: Tradició i Creu de Sant Jordi

    El Reconeixement a una Trajectòria Centenària L'episodi comença destacant el lliurament de la Creu de Sant Jordi al Circ Raluy, un reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la seva tasca de conservació i a la seva història de més de 75 anys. La Lluïsa Raluy expressa la seva sorpresa i orgull per aquest guardó, atribuint-lo a la seva condició d'únic circ tradicional català i a la seva funció com a circ-museu. L'Essència del Circ Museu El podcast es realitza des del Parc de la Ciutat de Tarragona, concretament des de l'interior del London Bar, un vagó cafeteria amb mobiliari d'època. • El recinte és una exhibició itinerant de carruatges antics restaurats. • Les parets estan plenes de fotografies de personalitats com Charlie Rivel, els germans Tonetti o fins i tot Mick Jagger. Tradició vs. Nou Circ Es produeix un debat interessant sobre l'evolució del sector. La Lluïsa defensa el circ on l'artista i la seva identitat individual són el centre, contraposant-ho al model de multinacional del Cirque du Soleil. "Per mi el Cirque du Soleil és un espectacle molt visual, però no és circ... ja no és l'artista, ja no és la individualitat." El Dia a Dia i la Vida Itinerant Es descriuen les interioritats de la vida nòmada, des de la complexitat de moure una caravana de 14 camions per carreteres secundàries fins a la rutina de les famílies: • Escolarització: Les filles de la Lluïsa canvien d'escola a cada ciutat (des de Noruega fins a l'Argentina), cosa que els permet parlar 4 o 5 idiomes. • Assajos: El matí es dedica a la preparació física i a les gestions administratives. • Convivència: Es descriu el circ com un veïnat on, com en qualsevol família, hi ha moments de gran harmonia i altres de fricció.

  • 22'

    Tardor Literària a Tarragona: Premis i novetats

    La Tardor Literària de Tarragona L'entrevista amb Rosa Comas, coordinadora de la Tardor Literària, ens detalla el tret de sortida d'aquest esdeveniment cultural a la ciutat, que s'estendrà del 26 d'octubre al 30 de novembre. Després del tancament del termini d'admissió d'obres el 31 d'agost, s'ha confirmat una gran participació en els diversos certàmens. Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona Amb un total de 333 originals rebuts, les xifres mantenen l'estabilitat i consolidació de l'esdeveniment: Premi Pin i Soler de novel·la: És el guardó més ben dotat amb 21.000 euros i ha rebut 24 obres. Premi Vidal Alcover de traducció: Una beca-premi de 12.000 euros que destaca per la seva singularitat al país. Premi Tinet de narrativa curta: Continua sent el més popular amb 218 relats gràcies a la facilitat de l'enviament digital. Premi Rovira i Virgili: Enguany s'ha consolidat el canvi de gènere cap a la biografia i memòries, amb un increment de participació. Eixos de la programació 2023 La programació d'aquest any destaca per la seva transversalitat i la voluntat d'arribar a nous públics: Any Puig i Ferreter: Se celebraran els 50 anys de la seva mort amb una ruta literària en autobús pel Camp de Tarragona i seminaris d'estudi. Lletres a taula: Una proposta que uneix gastronomia i literatura en diversos restaurants i que, com a novetat, s'estendrà a les escoles i a un circuit jove de bars. Innovació digital: S'impulsa un concurs de podcasts per explorar la poesia sonora i les possibilitats artístiques d'aquest format. Acció poètica: El col·lectiu La Pell del Llavi tindrà un paper actiu amb activitats basades en la poesia visual, prenent Joan Brossa com a referent. "Soc com soc i no vull ser model de res" Aquesta frase de Brossa serà un dels eixos de les activitats de carrer que busquen trencar amb la visió més clàssica de la literatura.