Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

349-360 de 1379
  • 11'

    L'ExpoTren d'Extremadura arriba a Tarragona per trencar tòpics

    Una mostra itinerant sobre la identitat extremenya L'entrevista amb Álvaro Valverde ens apropa a la iniciativa ExpoTren d'Extremadura, patrocinada per la Marca Extremadura. Aquesta exposició itinerant, instal·lada en quatre vagons de tren, visita Tarragona amb l'objectiu de mostrar una realitat de la regió que s'allunya dels estereotips tradicionals de pobresa o endarreriment. Els eixos de la transformació L'exposició se centra a neutralitzar els clixés habituals mitjançant diversos contrastos: Modernitat vs. Atrasament: Es destaca l'aposta per la innovació tecnològica, el software lliure i la societat del coneixement. Llum i color vs. Gris: Una estètica vibrant per combatre la imatge de l'Extremadura "en blanc i negre". Riquesa natural: Es posa en valor el patrimoni monumental i mediambiental, amb exemples com el Parc Nacional de Monfragüe o el Valle del Jerte. Una experiència sensorial i emocional L'ExpoTren no és una mostra convencional, sinó que busca captivar el visitant a través dels sentits: Interactivitat: Ús de sons, imatges i dispositius per a l'olfacte que recreen olors de la terra (com el marge o l'estepa). La Fàbula de la Cigonya: Serveix de fil conductor narratiu, simbolitzant les migracions i la connexió entre generacions d'extremenys. Humanisme: Un recorregut que apel·la a la qualitat de vida i als espais oberts com a valors de futur. "Volem que el visitant surti transformat, canviant el 'xip' sobre el que creia que era Extremadura a través de l'emoció i els sentits."

  • 17'

    Situació i reptes de l'EOI de Tarragona

    L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i la seva problemàtica actual L'entrevista a Yolanda Escut, directora de l'EOI de Tarragona, posa de manifest la situació crítica que viu el centre coincidint amb el seu 20è aniversari. Tot i ser un referent educatiu, l'escola s'enfronta a deficiències estructurals que dificulten la seva tasca diària. Principals reptes i mancances Manca de places i professorat: Malgrat l'augment de la demanda en idiomes com l'àrab, el rus o l'espanyol per a estrangers, molts alumnes es queden fora per la falta de plantilla. Enguany s'ha ampliat només "mig professor" per a àrab i rus. Infraestructures deficients: L'escola porta 15 anys en una ubicació "provisional". L'espai està totalment col·lapsat, utilitzant fins i tot la sala d'estudis per fer classes. Sistema de preinscripció obsolet: Tant la directora com els usuaris critiquen que el procés sigui presencial i generi cues de hores, qualificant la situació com a tercer mundista. Demanda lingüística creixent L'anglès continua sent l'idioma més sol·licitat. L'àrab ha experimentat un creixement exponencial, especialment per part de professionals del sector públic (metges, treballadors socials) que volen millorar l'acollida de nouvinguts. El català té molta demanda en els nivells superiors per a perfeccionament i obtenció de títols oficials. Projectes de futur i escepticisme "Portem 15 anys provisionals... permeteu-me aquest grau d'escepticisme sobre la nova seu." La directora expressa el seu desig que el projecte de la nova seu (possiblement a la Chartreuse) es materialitzi finalment, ja que la ciutat de Tarragona necessita una escola amb espais dignes per ampliar l'oferta d'idiomes, incloent-hi el demandat italià.

  • 13'

    Tarragona Emprèn: La Jornada de l'Emprenedor 2007

    Presentació del Dia de l'Emprenedor La Jove Cambra de Tarragona organitza per al proper 19 d'octubre una jornada dedicada exclusivament a l'emprenedoria sota el segell "Tarragona Emprèn". L'esdeveniment, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos, neix de la voluntat d'oferir a la província un punt de trobada equivalent al que ja existeix a Barcelona, fomentant el networking entre empresaris i joves amb projectes. Estructura de la Jornada La jornada es divideix en dos grans blocs temàtics: Matí (Espai Empresa): Centrat en la formació tècnica amb dues línies paral·leles: Parlem de Crear: Enfocat a qui vol iniciar un negoci (CEO, motivació d'equips, Business Angels). Parlem de Desenvolupar i Consolidar: Temes legals, TIC i cooperació empresarial. Tarda (Espai Econòmic i Social): Taules rodones sobre el territori i el debat social. Reptes i Definició de l'Emprenedor Els ponents, Gerard Munguió i Òscar Hi Jossa, reflexionen sobre què significa ser emprenedor avui dia: Definició: No només és qui té una empresa, sinó qui té la capacitat de "tirar-se a la piscina" i liderar projectes. Obstacles: Es denuncia la falta de suport real en el finançament (necessitat d'avals) i l'excessiva burocràcia administrativa. Suport local: Es destaca la necessitat d'un impuls al viver d'empreses de Tarragona, prenent com a referència l'èxit de Redessa a Reus. Ponents Destacats L'acte comptarà amb figures de rellevància nacional: "Comptarem amb el senyor Agustí Sagarra, que farà la ponència estrella sobre emprenedoria i innovació." També participarà Sebastián Reina (secretari general d'UPTA) per explicar el nou marc legal de l'autònom, a més d'experts de la URV i el CIDEM.

  • 21'

    Modernització i patrocini al Concurs de Castells

    El Concurs de Castells: un salt cap a la professionalització En aquesta edició del certamen casteller, s'ha posat un èmfasi especial en la modernització de l'estructura organitzativa. Els convidats analitzen com el concurs ha passat d'una gestió familiar a un model basat en la promoció exterior i la captació activa de patrocinis. Noves figures i rols clau Enric Pujol (Speaker): El periodista assumeix el repte de ser la veu de l'organització. La seva funció és clau per mantenir el timing i coordinar el ritme de la plaça, amb l'objectiu d'acabar la jornada cap a les 15:30 h. Xavier Romeu (Patrocini): Com a responsable de relacions exteriors d'Insight, ha liderat la recerca d'esponsors a nivell estatal. Destaca que a l'Estat espanyol el concurs es coneix sovint com les "Torres Humanes". Innovacions tecnològiques i logístiques L'edició d'enguany introdueix canvis significatius per millorar l'experiència de l'espectador: Videomarcador gegant: Una eina que complementarà la feina de l'speaker per informar sobre puntuacions i estats dels castells. Nou reglament: Dissenyat per donar major ritme i evitar que el concurs s'allargui excessivament, incloent-hi rondes conjuntes i penalitzacions per retards. Trofeus moderns: S'ha substituït la copa tradicional per prismes d'acer inoxidable dissenyats per l'empresa Urbinox, buscant una imatge més contemporània. "El concurs és com la Champions del món casteller; s'havia de potenciar la seva imatge a l'exterior." Previsions i competició Pel que fa a la part purament castellera, es preveu un duel intens. Els experts situen Vilafranca com a favorita, seguida de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Jove de Valls. Es destaca el repte estratègic que suposa el nou reglament a l'hora d'escollir la gamma de castells per no repetir estructures similars.

  • 15'

    El Tren de Valors: Una iniciativa solidària a Tarragona

    El Tren de Valors a l'estació de Tarragona L'estació de trens de Tarragona acull el Tren de Valors, una iniciativa de Renfe que transforma un tren de mercaderies en una exposició itinerant de projectes solidaris. Aquest comboi de 230 metres de longitud destaca pel seu disseny acolorit i per allotjar vuit contenidors dedicats a diferents ONGs. Projectes i ONGs participants El tren serveix de plataforma per visibilitzar realitats sovint ignorades a través de vuit causes concretes: Asociación Española Contra el Cáncer: Finançament d'una residència a Madrid per a infants oncològics i les seves famílies. Cruz Roja: Un pla d'ocupació per facilitar la integració laboral d'immigrants a l'Estat espanyol. Acción Contra el Hambre: Combatre la fam oculta al nord de l'Argentina, garantint la nutrició infantil. Manos Unidas: Capacitació i empoderament de dones marginades de l'ètnia Dalit a l'Índia. Médicos del Mundo: Prevenció del VIH/Sida a l'Àfrica subsahariana. Ayuda en Acción: Construcció de centres infantils al Perú. Intermón Oxfam: Millora de l'educació en zones de conflicte. Solidaritat Internacional: Atenció a víctimes del conflicte armat a Colòmbia. "Més que descriure'l, aquest tren cal veure'l. És un esclat de color que pretén que milers de persones coneguin realitats ignorades." Compromís i recorregut Renfe no només cedeix la infraestructura, sinó que aporta 10.000 euros a cadascun dels projectes. Després de passar per Múrcia, Alacant i València, el tren s'atura a Tarragona (Via 8) abans de continuar cap a Lleida i finalitzar el seu viatge a Madrid el 21 d'octubre. L'espai inclou un Cinefòrum amb audiovisuals que documenten la tasca de les entitats.

  • 15'

    Mural per la Mobilitat Sostenible al Passeig Marítim

    Jornada d'Educació Viària i Sostenibilitat a Tarragona En el marc de la Setmana de la Mobilitat Segura i Sostenible, més de 300 alumnes de nou escoles de Tarragona s'han aplegat al passeig marítim per participar en l'activitat "Al carrer tots hi pintem". L'objectiu principal és conscienciar els infants sobre la importància d'una mobilitat respectuosa amb el medi ambient i la seguretat a la xarxa viària. Punts clau de la iniciativa Participació escolar: Alumnes de primària i secundària d'escoles com el Sagrat Cor, el Carme i Domènec de Guzmán han plasmat els seus dibuixos en un gran mural. Temàtica dels murals: Les creacions infantils s'han centrat en elements com: Bicicletes i carrils bici. Monopatins i persones caminant. Transports públics de baixa contaminació. Educació en valors: Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient, destaca la importància de treballar amb la infància, ja que representen els conductors del futur. Reflexions sobre la ciutat i el civisme Durant l'entrevista, s'ha posat èmfasi en la necessitat de respectar les normes de circulació, especialment els passos de vianants. També s'ha discutit la situació del transport públic a Tarragona, condicionada per l'orografia de la ciutat, i la importància de preservar espais naturals i les platges com a zones de relaxació i salut. "Estimar a Tarragona és tindre un futur garantit per a valtros. L'important és que tots rieu, aquesta felicitat és la que vol la nostra ciutat."

  • 15'

    Agermanament arqueològic entre Tarragona i Pompeia

    Consolidació de l'agermanament institucional L'entrevista amb Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, detalla el viatge institucional i popular a Pompeia que tindrà lloc del 4 al 9 d'octubre. Aquest desplaçament representa la segona part del protocol d'agermanament iniciat a la primavera a Tarragona durant el festival Tarraco Viva. Objectius del viatge i representació Expedició tarragonina: Un vol xàrter sortirà de l'aeroport de Reus amb 108 places, ocupades majoritàriament per ciutadans, entitats (com la Reial Societat Arqueològica i l'Associació de Setmana Santa) i un representant de cada grup polític municipal. Agermanament Arqueològic: El concepte, definit per l'alcalde Joan Miquel Nadal, busca anar més enllà de la institució per crear vincles basats en el patrimoni mundial, la recerca i la cultura mediterrània. Actes principals a Itàlia Signatura oficial: Es realitzarà el dia 7 d'octubre (festivitat de la Madonna de Pompeia) per part dels alcaldes de les dues ciutats. Exposició conjunta: Inauguració d'una mostra sobre les dues ciutats agermanades que obre vies de col·laboració futura. Vessant religiosa: Participació de l'Arquebisbat en els actes de la patrona de Pompeia i intercanvis entre les confraries de Setmana Santa. Vies de col·laboració futura L'ajuntament planteja aquest agermanament com un model per a futures relacions amb altres ciutats amb gran riquesa patrimonial com Palestrina o l'Alguer. Les línies de treball inclouen: "S'obren noves vies com les arqueològiques, intercanvis escolars amb el projecte 'L'escola adopta un monument' i la participació conjunta en projectes europeus." Tarraco Viva 2024: Pompeia serà la ciutat convidada i protagonista de la propera edició del festival de reconstrucció històrica.

  • 29'

    Alumnat xinès a la Universitat Rovira i Virgili

    Projecte d'intercanvi acadèmic amb la Xina L'episodi explora la iniciativa de la Facultat de Lletres de la URV per acollir estudiants xinesos a Tarragona. Aquest programa, coordinat per Esther Forgas i Sara Pujol, se centra en la Llengua i Cultura Hispànica, oferint una visió integral que inclou literatura, art, història i geografia tant d'Espanya com d'Hispanoamèrica. Experiència i xoc cultural Tres estudiants xineses (Belén, Leticia i Emma) comparteixen les seves primeres impressions sobre la ciutat i la cultura local: • L'entorn: Destaquen la neteja, el clima i el color del mar Mediterrani en comparació amb la seva ciutat d'origen, Dalian. • Les festes: Han arribat coincidint amb Santa Tecla, quedant fascinades pels Castells, el foc i la figura del drac. • La gastronomia: Admeten dificultats amb certs aliments com les olives, el formatge i la duresa del pa, tot i que el pernil i la truita de patates comencen a guanyar terreny. Dificultats amb l'idioma i aprenentatge El procés d'aprenentatge del castellà presenta reptes fonètics significatius, especialment amb la lletra R. "Al principi, la pronunciació és molt difícil. La majoria de nosaltres no podem pronunciar la lletra R molt bé." Els horaris espanyols també suposen un gran contrast, ja que a la Xina es dina i se sopa molt més d'hora que a Catalunya. Horitzons professionals Les estudiants veuen l'espanyol com una eina estratègica pel futur degut a la seva importància global. Les seves aspiracions inclouen: • Ser guies turístiques per connectar ambdues cultures. • Exercir de professores d'espanyol a la Xina. • Seguir una carrera en la diplomàcia per enfortir els llaços internacionals.

  • 12'

    Ètica, frau i el sistema de depuració en la ciència

    La naturalesa de la ciència i el comportament humà L'entrevista amb Francisco García Olmedo explora com la ciència, tot i ser un pilar de la cultura, no està exempta de les flaqueses humanes. El ponent argumenta que la freqüència de delictes o fraus entre els científics és similar a la de qualsevol altre col·lectiu professional. Mecanismes de correcció i depuració La característica diferencial de la ciència és la seva capacitat d'autocorrecció. García Olmedo utilitza una metàfora jurídica per explicar-ho: "La ciència funciona com un sistema judicial on les conclusions estan sent apel·lades constantment i per un nombre indeterminat d'instàncies." Aquest procés es basa en: * Comprovació independent: Cap resultat es considera ciència establerta fins que diversos agents l'han replicat. * Retractacions i correccions: Les revistes especialitzades publiquen habitualment esmenes de dades o el rebuig total de treballs quan s'identifiquen fraus o errors honestos. * Interès propi del col·lectiu: Com que la ciència avança recolzant-se en el coneixement previ, qualsevol dada falsa perjudica els investigadors posteriors, que són els primers a denunciar l'error. Pressions externes i finançament S'analitza com el finançament pot influir en la integritat de la recerca: * Àmbit privat: En la recerca aplicada (com la farmacèutica), les pressions empresarials existeixen, però el filtre de les revistes independents actua com a barrera. * Àmbit públic: En projectes finançats per l'Estat o la Unió Europea, la pressió no recau en la manipulació de dades, sinó en l'assignació de prioritats (quines àrees reben fons i quines no, sovint condicionades per grups de pressió). * El factor d'èxit: La necessitat de publicar resultats interessants per obtenir futurs fons pot portar a publicacions prematures. Ciència vs. Ideologia en l'esfera pública L'expert diferencia clarament entre el debat científic (basat en la contradicció i el contrast de dades) i el debat ideològic sobre les aplicacions de la ciència. En aquest darrer, sovint triomfen els eslògans sobre el rigor, especialment en una societat on la ciència és cada cop més complexa i contraintuïtiva per al ciutadà del carrer.

  • 15'

    Emissió Digital de Tarragona Ràdio

    Descripció de l'Emissió Aquest segment correspon a una transmissió continuada de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat. L'àudio es caracteritza per la seva identitat sonora corporativa i la seva funció com a mitjà de comunicació local de referència. Punts Clau de la Transmissió Identitat Corporativa: Es repeteix de forma constant el distintiu de l'emissora per refermar la seva presència a la ràdio local. Periodicitat: L'estructura del contingut suggereix una programació estable i focalitzada en el territori de Tarragona. Difusió: La senyal arriba a tota la zona metropolitana, oferint servei d'informació i entreteniment. "Tarragona Ràdio: la veu de la ciutat." Estructura del Contingut El contingut es basa en la continuïtat radiofònica on predomina la marca de l'estació, assegurant que l'oient identifiqui clarament el canal que està escoltant en tot moment.

  • 21'

    Novetats i agilitat al XXI Concurs de Castells 2006

    Organització i objectius de la XXI edició El proper diumenge es celebra a la Tarraco Arena Plaça la 21a edició del Concurs de Castells, marcada per una profunda voluntat de renovació. L'objectiu principal de la comissió organitzadora és transformar l'esdeveniment en un espectacle fluid i concentrat, evitant les jornades maratonianes d'edicions anteriors. Figures clau i novetats operatives S'han definit nous rols per millorar la coordinació a la plaça: * Director del Concurs (Sergi Puig): Actuarà com un "director d'escena", controlant el tempo de l'actuació i executant les decisions organitzatives in situ. * President del Jurat (Jordi Jarié): Lidera un òrgan col·legiat que enguany té més atribucions i ha treballat prèviament per establir criteris interpretatius del nou reglament. * Delegat de colla: Una nova figura d'interlocució directa entre cada agrupació i l'organització. Tecnologia i comunicació el dia de la diada Per primera vegada, s'implantarà l'ús de walkie-talkies per mantenir una comunicació constant entre el director del concurs i les 18 colles participants. Segons Sergi Puig, això permetrà: 1. Eliminar diàlegs ineficients a través de l'speaker. 2. Resoldre dubtes ràpidament sobre l'ordre d'actuació. 3. Ajustar el ritme de les colles de manera immediata. El nou reglament i les sancions econòmiques Una de les mesures més comentades és l'aplicació de sancions econòmiques (fins a un 15% del premi) per endarreriments injustificats. Jordi Jarié aclareix que: "L'organització no té cap afany recaptatori; l'objectiu és utilitzar aquestes eines per estimular les colles a complir els horaris." Els criteris del jurat seran flexibles i basats en el criteri casteller, diferenciant clarament entre un problema tècnic (com desmuntar un peu) i una falta de preparació deliberada. En cas de recaptar-se fons per sancions, aquests aniran destinats a l'ONG AFNE. Previsions i transició cap al futur Tant la direcció com el jurat confien a tancar el concurs cap a les 15:00 hores. Es preveu que el 3 de 10 amb folre i manilles sigui el gran protagonista i que la competició es decideixi entre Vilafranca i les dues colles de Valls. L'edició del 2006 es planteja com una transició cap al model de "concurs del segle XXI" que s'espera culminar el 2008.

  • 18'

    Balanç de la Santa Tecla 2006 a Tarragona

    Balanç Final de la Festa Major Les festes de Santa Tecla 2006 a Tarragona han arribat a la seva fi amb un balanç marcat per l'alta participació ciutadana i les inclemències meteorològiques. Tot i la pluja constant, especialment durant la diada central, els tarragonins han demostrat unes ganes immenses de celebrar les seves tradicions. Valoració de l'Alcalde i el Consistori L'alcalde Joan Miquel Nadal ha viscut la seva última Santa Tecla com a màxim responsable polític, destacant el caràcter emotiu d'aquesta edició. Punts clau de la seva intervenció: Èxit de foc: El tancament va comptar amb la traca més llarga de la història, de dos quilòmetres de recorregut. Capritxos del temps: Nadal ha assenyalat que les festes amb pluja tenen un "morbo especial", tot i el desencant de no poder treure el braç de la Santa fora de la Catedral. Gestió de masses: S'ha destacat la coordinació per separar els actes festius del partit del Nàstic per evitar col·lapses. L'Àmbit Casteller i Tradicional El regidor de festes, Carles Sala, ha posat èmfasi en la resiliència del seguici popular i les entitats: La Diada Castellera: Tot i la suspensió d'alguns actes per la puja, es valora molt positivament que els quatre pilars arribessin al balcó de l'Ajuntament. Pedagogia i futur: Es manté l'aposta per portar colles de fora per garantir castells de nou i de gamma extra, motivant així les colles locals. Seguici a l'interior: Davant l'aiguat, la processó es va celebrar de forma inoblidable a l'interior de la Catedral, creant una atmosfera única d'unió entre ciutadans i autoritats. "La resposta de les 3.000 persones que composen les entitats del seguici va ser absolutament magnífica." Veu Popular i Ambient al Carrer Les enquestes realitzades als ciutadans i visitants (incloent-hi turistes i gent de Girona o altres localitats) reflecteixen: Una satisfacció general per la varietat de concerts i actes com la Santa Tecla Petita. Consum massiu de productes típics: les mamadetes i els barrilets han tornat a ser els protagonistes de la festa, superant totes les previsions d'estoc. Alguns problemes d'organització logística forçats pels canvis d'ubicació d'última hora a causa de la pluja.