Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

373-384 de 1379
  • 13'

    Premi a la Normalització Lingüística a Nou Hàbitat

    Reconeixement a l'ús del català en el sector immobiliari En aquesta edició del matí de Tarragona Ràdio, s'entrevista Santi Pallàs, president del Consell del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, i Manel Pallajà, representant de l'empresa Nou Hàbitat de Confort, guanyadora de la 15a edició del Premi a la Normalització Lingüística. La filosofia del premi L'objectiu principal d'aquest guardó és destacar empreses que serveixin de model per a la societat. Segons Santi Pallàs, la finalitat és: Demostrar que es pot treballar i fer negocis íntegrament en català. Projectar la llengua com un valor afegit i no com un inconvenient comercial. Fomentar la normalitat d'un país on la llengua vehicular sigui la pròpia. L'experiència de l'empresa guanyadora Manel Pallajà explica que Nou Hàbitat de Confort ha apostat pel català des del seu inici fa vuit anys. Malgrat que altres empreses del sector immobiliari utilitzen majoritàriament el castellà, ells han optat per una estratègia diferent: Tota la documentació, contractes i escriptures públiques s'elaboren en català. Mantenen el català amb els clients, ja que el 99% de la població de la zona el comprèn perfectament. Defensen que el canvi de llengua sistemàtic per "educació" és un error que perjudica l'aprenentatge dels nouvinguts. Reflexions sobre la normalitat lingüística L'entrevista aprofundeix en la idea d'actuar amb naturalitat. Pallajà destaca que: "Si volem un país normal, el que hem de fer és actuar normalment... actuar normalment vol dir parlar sempre en català i treballar en català." Finalment, es discuteix el repte d'encoratjar les grans empreses amb seus fora de Catalunya a adoptar la llengua i s'anuncia que l'acte oficial de lliurament del premi es concretarà després de Reis, possiblement a l'Ajuntament de Tarragona.

  • 16'

    Balanç de la llei antitabac en el sector hostaler

    Balanç del primer any de la Llei Antitabac El secretari de la Federació d'Hostaleria de Tarragona, Francesc Vives, analitza l'impacte i la implantació de la normativa un any després de la seva entrada en vigor. Tot i que el sector ha fet un esforç absolut per complir-la, el procés ha estat complex i ha requerit adaptacions tant físiques com de conducta. Impacte segons el tipus de local Locals de menys de 100 m²: La gran majoria (entre un 80% i un 85%) han optat per permetre fumar. Aquests espais funcionen com un matalàs per als fumadors que surten de les oficines. Gran restauració i establiments de més de 100 m²: Han hagut de realitzar inversions milionàries per compartimentar els espais i instal·lar sistemes de ventilació, sovint amb dificultats arquitectòniques. Principals preocupacions del sector L'empresari com a "policia": El sector critica que la responsabilitat de les infraccions recaigui sobre l'amo del local i no sobre el client que incompleix la norma. Noves traves tècniques: La instal·lació de dispositius de control de menors a les màquines de tabac el 2007 afegeix més pressió i una nova càrrega de vigilància per als hostalers. Una valoració social positiva Malgrat les queixes sobre la gestió de les sancions, Vives reconeix l'èxit de la llei en l'àmbit de la salut pública: "Qualsevol cas en què s'hagi pogut rebaixar el consum global del tabac és un èxit, perquè sempre havíem tingut xifres a l'alça." S'ha produït un canvi cultural on els drets dels no fumadors prevalen, fomentant un entorn més cívic i educat.

  • 5'

    L'experiència de punxar la nit de Cap d'Any amb DJ Jerry

    La feina del DJ durant la nit més llarga de l'any En aquesta entrevista, en Gerard Turiarte (DJ Jerry) comparteix com es viu la nit de Cap d'Any des de la cabina de control. Tot i ser una nit festiva per a tothom, per als discjòqueis implica una logística complicada i una preparació exhaustiva per mantenir l'energia a la pista. Reptes i logística personal El sopar i el raïm: Un dels moments més estressants és la gestió del temps durant les campanades; els DJs han de sopar ràpidament per estar llestos a la sala cap a les 00:30 h. Horaris intensos: La jornada sol acabar al voltant de les 8 del matí, culminant amb la tradició de la xocolata amb xurros abans de dormir durant tot el dia 1 de gener. Càrrec físic: L'exposició prolongada a altes pressions acústiques (fins a 110 decibels) acaba passant factura física al final de la sessió. La música i el públic L'ambient de Cap d'Any es caracteritza per un bon rotllo generalitzat i un públic notablement més feliç que el d'un cap de setmana convencional. Quant a la selecció musical: Concessions comercials: Encara que tinguin un estil propi, els DJs han de cedir davant els èxits del moment per assegurar l'èxit de la festa. Preparació detallada: Tot i que hi ha marge per a la improvisació segons la reacció de la gent, la tria de cançons es treballa amb dies d'antelació. Èxits assegurats: Temes d'artistes com Bob Sinclair o Paulina Rubio es consideren infal·libles per fer ballar tothom. "Treballar una nit tan especial s'ha de remunerar bé, perquè si no estaria més bé amb els meus amics i companys de festa." Perspectives professionals Per a DJ Jerry, l'aspecte econòmic és un factor determinant, ja que la nit de Cap d'Any és una de les millors remunerades del sector. Després de 6 o 7 anys d'experiència en macrofestes, aquest any punxarà a la festa Elixir 2007 a Tarragona.

  • 8'

    La 3a Sant Silvestre de Tarragona creix fins als 1.000 inscrits

    La consolidació de la Sant Silvestre tarragonina En aquesta tercera edició, la cursa de Sant Silvestre de Tarragona ha experimentat un creixement espectacular, passant dels 700 participants de l'any anterior a un miler d'inscrits. Aquest èxit de convocatòria situa l'esdeveniment com la segona cursa de cap d'any més important de Catalunya, només per darrere de la de Barcelona. Novetats en el recorregut i serveis Degut a l'increment de corredors, l'organització, a càrrec del club Tarragona Fundistes, ha hagut d'adaptar el circuit per garantir la seguretat i fluïdesa: Ampliació de la distància: El recorregut augmenta de 8 a 9 quilòmetres. Traçat marítim: Es manté l'eix de la façana marítima, amb sortida i arribada a la Llotja de Pescadors, passant pel Moll de Reus, el Pont Mòbil i l'Escollera. Atenció al corredor: Com a novetat per combatre el fred, s'oferirà una tassa de caldo a l'arribada, a més de l'avituallament tradicional d'aigua i begudes isotòniques. Ambient festiu i nivell competitiu Tot i que predomina un caràcter lúdic i festiu amb molta gent disfressada, la cursa també atrau atletes de gran nivell, especialment de les Terres de l'Ebre, Reus i Barcelona. Rafael Casell destaca que els corredors més ràpids poden completar el circuit en menys de 27 minuts, el que suposa un ritme de 3 minuts per quilòmetre. "Això ens agradaria [continuar creixent], i això voldria dir que la gent està contenta i té ganes de fer coses en aquest darrer dia de l'any." Reptes de futur L'organització ja pensa en millores per a les properes edicions, com la implementació del xip electrònic per al cronometratge, tot i que reconeixen que és un pas que complica la logística organitzativa.

  • 29'

    Memòria dels aiguats del 94 a Tarragona

    Crònica d'una gran catàstrofe natural L'episodi se centra en el record dels aiguats del 10 d'octubre de 1994, un dels successos meteorològics més traumàtics de la història recent de Tarragona. Tot i que a la ciutat no plovia amb intensitat, la destrucció va venir causada per les precipitacions torrencials a les muntanyes de Prades (fins a 500 litres a la Mussara), que van fer baixar el riu Francolí amb una força incontrolable. Impacte als barris baixos L'aiguat va afectar especialment les zones més properes a la desembocadura: • El Serrallo, on l'aigua corria cap al mar però causava danys en fonaments. • Torres Jordi i Residencial Palau, on els pàrquings i locals van quedar totalment inundats, deixant centenars de vehicles inservibles. • El Polígon Francolí, on l'activitat econòmica es va aturar per la força del riu. "No és la pluja que cau aquí la que fa el mal, sinó tota la pluja acumulada que rep la part baixa del riu." Gestió de l'emergència i polèmica Hi ha un contrast clar d'opinions sobre l'actuació de l'administració: • Josep Maldonado defensa la gestió de la taula de crisi i l'evacuació cap a la Ciutat Residencial. • Carme Pedrol critica la manca d'avisos previs, recordant que la gent feia vida normal mentre el perill era imminent. • Es destaca la solidaritat veïnal per salvar els infants de les escoles abans de l'arribada de la tromba. Reivindicacions i futur A conseqüència d'aquests fets, els líders veïnals van realitzar nombrosos viatges a Madrid i Barcelona per exigir la canalització del Francolí i millors infraestructures. Avui dia, els sistemes de sondes i avisos automàtics permetrien una reacció molt més ràpida que fa dotze anys.

  • 20'

    Visita al Parc Infantil de Nadal de Tarragona al Palau Firal

    Crònica de la visita al Parc Infantil de Nadal L'espai radiofònic connecta amb el recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona per oferir una visió detallada de les activitats i l'ambient del Parc Infantil de Nadal. Enguany, el parc destaca per la seva nova ubicació, que ofereix millors serveis i comoditat per als visitants. Novetats i Espais Destacats En aquesta edició, el parc aposta per la combinació de tecnologia, educació i tradició: Zoo d'Animàlia: Un taller veterinari on els nens aprenen que els animals "no són joguines". S'utilitzen gossos de teràpia, com en Jim i la Dana, per fomentar el respecte i la sensibilització. Tipe Aeroport (La Catifa Màgica): Una de les propostes més innovadores que utilitza la informàtica per simular un viatge imaginari per paisatges d'aquarel·la. Tots al carrer: Un espai dedicat als jocs tradicionals per recuperar l'espai públic com a lloc d'esbarjo. S'hi practiquen activitats com: Les bitlles. Els patacons. La xerranca. Cursa de xapes i baldufes. Valoració de l'Organització Sisko Guirro, responsable del parc, destaca el salt qualitatiu de les instal·lacions: "Poder tenir físicament un espai òptim com el Palau Firal és un luxe; hem guanyat en confortabilitat i climatització." L'organització subratlla que el parc és una "ciutat dels nens" on es prioritza la relació personal i el joc compartit per sobre de les consoles o l'ús individual de pantalles. Participació i Serveis Èxit de públic: Es nota una gran afluència especialment en dies feiners a la tarda, amb visitants no només de Tarragona, sinó de poblacions veïnes gràcies a la proximitat de l'estació de tren. Accessibilitat: Preus assequibles de 3 euros per als nens i 1 euro per als acompanyants adults. Interacció: El programa regala invitacions per als matins feiners a diversos oients (avis i mares) que truquen en directe per portar els seus nets i fills.

  • 10'

    L'Esplai del Comerç de Tarragona: Nadal i Oci Infantil

    L'Esplai del Comerç: Iniciativa de la Federació de Botigues L'episodi tracta sobre la posada en marxa de l'Esplai del Comerç, una iniciativa itinerant organitzada per la Federació de Botigues de Tarragona. L'objectiu principal és oferir un espai d'oci i entreteniment per als nens i nenes durant les festes de Nadal, facilitant que els pares puguin realitzar les seves compres nadalenques amb tranquil·litat. Característiques i Activitats L'espai compta amb una infraestructura d'uns 100 metres quadrats que inclou: * Inflables i zones de joc. * Tallers creatius i un petit escenari per a espectacles. * Presència de personatges tradicionals com el patge reial i el Maginet, la mascota del comerç tradicional rescatada enguany. * Projeccions de pel·lícules de temàtica nadalenca. Calendari i Ubicacions L'esplai és itinerant per tal d'arribar a tots els barris de la ciutat i fomentar el comerç de proximitat: * Horari: De les 11:00h a les 20:00h de forma ininterrompuda. * Dates: Des del 22 de desembre fins al 5 de gener. * Localitzacions: Ha passat per la plaça de la Font i Sant Pere i Sant Pau; actualment és a la Vall de la Rabassada i properament visitarà la plaça del Fòrum i la plaça Verdaguer. "No ens podem imaginar una ciutat sense comerç; el comerç tradicional fa ciutat, aporta llum i seguretat." Impacte en el Comerç Local Lluís Sanz, gerent de la Federació, destaca que la campanya està sent positiva malgrat la competència. La intenció és que els ciutadans es quedin a Tarragona per consumir, donant valor al comerç de confiança per sobre de les grans superfícies.

  • 12'

    Els Pastorets de Tarragona de la companyia La Golfa

    Els Pastorets de Tarragona: Tradició i Modernitat Representants de la companyia La Golfa, en Jordi Arroyo i la Pepa Ferrer, presenten la setena edició de la seva versió dels Pastorets de Tarragona. L'espectacle tindrà lloc els dies 1 i 2 de gener del 2007 al Teatre Metropol, consolidant una proposta que barreja la tradició amb l'actualitat més immediata de la ciutat. Una producció col·lectiva i arrelada L'obra destaca per la seva gran capacitat de convocatòria i col·laboració ciutadana: Més de 40 actors sobre l'escenari. Col·laboració activa de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (amb un pilar en directe) i l'Acadèmia de Ball de la Mai. La participació és voluntària, atraient tant a veterans com a gent jove interessada en el món del teatre. Característiques de l'adaptació A diferència de la versió tradicional de Folch i Torres, aquesta proposta es basa en l'adaptació de Josep Bergalló: Escenaris locals: L'acció transcorre a llocs emblemàtics de Tarragona com el Serrallo, la Catedral, el Pont del Diable i la platja de la Arrabassada. Actualització constant: El text incorpora sàtira sobre temes recents com el Nàstic, l'arribada de l'AVE o la situació política actual. Espectacle total: Inclou música en directe amb un pianista, cobles satíriques de Sisko Gómez, coreografies de les fúries i, com a novetat d'enguany, trucs de màgia per emfatitzar el poder dels dimonis. "És un espectacle que transcorre a la Tarragona de finals del segle XIX i principis del XX, amb pescadors i gent de la part alta, el que ens permet introduir el tarragonisme de ple." Detalls pràctics Les entrades ja estan a la venda a través del sistema Servicaixa i a les taquilles del teatre. Els beneficis de la venda són la font principal per finançar el vestuari i el material d'aquesta gran producció, que compta amb el suport d'infraestructura de l'Ajuntament de Tarragona.

  • 14'

    Esport solidari a Tarragona: Partits del Nàstic i el CBT per Unicef

    Presentació de la iniciativa solidària El programa destaca la celebració de l'esdeveniment Esport de Tarragona-Unicef, una iniciativa que uneix els dos clubs principals de la ciutat, el Gimnàstic de Tarragona i el Club Bàsquet Tarragona (CBT), amb un objectiu benèfic. Després de l'èxit de les edicions anteriors, es repeteix aquest format que busca recaptar fons per als projectes d'infància de l'organització internacional. Detalls de l'esdeveniment i participació L'acte tindrà lloc al pavelló del Serrallo i consistirà en una proposta lúdica on els jugadors intercanvien les seves disciplines habituals: - Un enfrontament amistós on s'aturen els rols: jugadors de futbol jugant a bàsquet i viceversa. - Un partit de futbol sala amb la intervenció dels integrants del primer equip del Nàstic contra els del CBT. - Sorteig de regals i productes cedits per entitats d'arreu de l'Estat, com samarretes signades del Sevilla (per mitjà de Kanouté), l'Atlético de Madrid, el DKV Joventut i pilotes dedicades. Impacte social i compromís d'Unicef La presidenta d'Unicef Tarragona, Dolors Fontana, i el promotor Frederic Adán expliquen que els fons es destinaran a programes globals de l'entitat: - Projectes d'escolarització i lluita contra la mortalitat infantil i la SIDA a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud. - Campanyes d'immunització i nutrició per a infants vulnerables. - Treball directe amb governs locals per garantir la continuïtat de les polítiques socials. "Volem que tota la infància tingués, com a mínim, els drets dels infants assegurats, perquè els primers anys són determinants per a una persona." Informació pràctica Preu: Donatiu de 5 euros per als adults. Infants: Entrada gratuïta per fomentar l'assistència familiar. Agraïments: S'ha destacat la col·laboració de figures com Juan Vizcaíno i els presidents de les entitats, Josep Maria Andreu i Rafa Pintado.

  • 13'

    Fundació Nàstic al Món: Solidaritat i Esport

    Presentació de la Fundació Nàstic al Món El president de la Fundació Nàstic al Món, Mario Rigau, explica en aquesta entrevista els orígens i els propòsits d'aquesta nova entitat solidària. La fundació neix de la voluntat d'unir l'energia social del Gimnàstic de Tarragona amb la llarga trajectòria solidària de la ciutat de Tarragona. Objectius i Missió La fundació té unes finalitats molt definides segons els seus estatuts: * Eix vertebrador: Utilitzar el futbol i l'esport com a eines per a projectes solidaris. * Col·lectius diana: Millorar la situació d'infants i joves en comunitats amb dificultats especials arreu del món. * Naturalesa de l'entitat: Es defineix com una fundació independent del club, tot i que manté un lligam estret amb el Nàstic (amb el seu president, Josep Maria Andreu, com a president honorífic). Projectes Immediats Actualment, l'entitat ja treballa en tres iniciatives concretes: 1. Dos projectes internacionals centrats en la dotació de material esportiu i l'apadrinament de monitoratge en comunitats llunyanes. 2. Un projecte local a Tarragona per recaptar fons mitjançant un campionat esportiu. 3. Col·laboració amb una ONG en una campanya mundial contra el treball infantil. "Volem que la gent del Nàstic trobi la fundació molt propera; és una entitat modesta en estructura però sense limitacions en la seva activitat." Participació i Suport Mario Rigau destaca la gran acollida de la societat tarragonina i explica les vies per col·laborar: * Aportacions econòmiques: A través del web oficial (nascicalmont.org), on es pot esdevenir soci col·laborador. * Empreses: Ja s'han formalitzat els primers contactes per a donacions i patrocinis. * Presència social: La fundació tindrà visibilitat en els partits del Nàstic i mitjançant marxandatge solidari.

  • 24'

    Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Festa 2006

    Panorama General de l'Obra El Ball de Dames i Vells és una de les representacions més emblemàtiques de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Es tracta d'una peça de teatre popular basada en la sàtira social, política i de costums, on s'utilitza un llenguatge mordaç i humorístic per repassar l'actualitat de l'any. Temes de l'Actualitat Nacional i Local L'espectacle aborda diversos temes que van marcar l'agenda l'any 2006: • Política Local: Es fa un repàs crític a la gestió de l'alcalde Joan Miquel Nadal, mencionant la seva retirada, el cost de l'ascens del Nàstic a primera i projectes urbanístics polèmics com la façana marítima o el futur de la Platja Llarga. • Evolució Social: Es discuteixen temes com el matrimoni homosexual (fent referència a la Llei de Zapatero), la llei del tabac i la implantació de la TDT. • Religió i Poder: L'aparició del rector i l'arquebisbe serveix per criticar la postura de l'Església davant els canvis socials i la seva proximitat al poder establert. Personatges i Estructura L'obra es construeix mitjançant una sèrie de diàlegs rimats entre parelles de Vells i Dames, que sempre acaben en disputes: • Les Parelles: Representen matrimonis malavinguts on el conflicte és constant, utilitzant el sexe i les mancances econòmiques com a motor de la comèdia. • Les Autoritats: El Batlle, el Rector i el Sergent (Blascos) intervenen per posar un ordre que, sovint, és tan corrupte o còmic com el comportament dels mateixos vells. "Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, què farem demà per dinar? Peixet amb tarragonins."

  • 25'

    Concert vermut de Santa Tecla: música i tradició a Tarragona

    La Plaça de les Cols, epicentre festiu L'emissió en directe de Tarragona Ràdio capta l'ambient vibrant de la Plaça de les Cols durant el migdia de la vigília de Santa Tecla. La plaça, plena de gom a gom, rep les 19 colles de músics que fan la seva entrada tradicional després de recórrer els carrers del nucli antic. El ritual del vermut i les patates Un dels elements centrals de la jornada és el repartiment del vermut popular. El responsable del servei, Ricard Sant Joan, detalla les previsions per atendre la gran afluència de públic: • S'han preparat més de 500 racions de patates i unes 600 d'olives. • El vermut negre continua sent el preferit, tot i que també se n'ofereix de blanc. • Enguany s'ha canviat la logística del servei amb taules adjacents per millorar la fluïdesa de les cues. Els protagonistes musicals El programa destaca la diversitat de les formacions que participen en l'entrada a la plaça: • Els Bordons, grup emblemàtic nascut el 1989. • Els Pelacanyes (Grallers de Tarragona). • Els Ministrers de la Ciutat de Barcelona i els Grallers de l'Acord de Vilanova i la Geltrú. • La Banda Alegria d'en Posta, una de les més veteranes i esperades, especialment per la seva interpretació de l'Amparito Roca. "Prendre el vermut de Festa Major i fer la cua forma part inseparable de la nostra tradició." Participació i turisme S'observa una gran barreja de públic, des d'estudiants de la URV i treballadors que surten de la feina fins a turistes europeus (italians, alemanys i anglesos) que visiten Tarragona atrets per les celebracions de Santa Tecla.