Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

937-948 de 1379
  • 14'

    Gersant: Decoració i Interiorisme a Tarragona Ràdio

    El Comerç de Proximitat a Tarragona: Gersant En aquesta edició del programa Via T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins al carrer Ramon i Cajal, 39 per visitar Gersant, un establiment especialitzat en decoració de la llar amb més de 18 anys de trajectòria a la seva ubicació actual i 40 anys d'experiència en el sector. Assessorament i Psicologia del Client La Trini, responsable de l'establiment, explica que la seva feina va molt més enllà de la simple venda. Es tracta d'un procés d'assessorament personalitzat on és clau: Entendre les necessitats: Escoltar la clientela per traduir les seves idees abstractes en projectes reals. Psicologia aplicada: Segons la Trini, cal a vegades "endevinar el pensament" per arribar a la solució decorativa perfecta. Perfil de client: Tot i que cada cop hi ha més parelles joves, les dones continuen sent les principals prescriptores de la decoració a la llar. Noves Tendències en Cortines i Teixits L'entrevista repassa com ha evolucionat el món de l'interiorisme, apostant ara per la simplicitat i la comoditat: Panells japonesos i estors: Són els productes estrella actualment per la seva funcionalitat i capacitat de crear espais diàfans en pisos moderns. Noves tecnologies tèxtils: Es destaquen els boutins (edredons fins i lleugers) i les mantes de transport, que substitueixen els elements voluminosos d'abans. Uniformitat: S'ha abandonat la moda de coordinar-ho tot amb la mateixa tela (sofàs, cortines i coixins) per buscar espais més equilibrats. "Si cobréssim per classes de psicologia en comptes de per cortines, jo faria anys que hauria plegat." Un Espai de Confiança L'establiment destaca pel seu aparador atractiu, que convida a entrar, i per la confiança dels clients que tornen generació rere generació (mares, filles i sogres). La visita conclou amb l'anunci de l'arribada de noves col·leccions de coixins infantils amb motius moderns.

  • 11'

    2006-04-05 UM TORRE-FORTA ESCOLES

    Descripció del Projecte Educatiu Els alumnes del col·legi La Salle de Torreforta participen en la iniciativa "L'escola adopta un monument", un projecte que busca apropar el patrimoni històric als més joves. A través d'activitats didàctiques i visites guiades, els estudiants de primària i ESO esdevenen "padrins" del monument que dona nom al seu barri. Història i Característiques de la Torreforta Durant la visita, s'expliquen les diferents etapes històriques de l'edifici: Origen defensiu: Inicialment va ser una torre construïda per protegir la zona dels atacs de pirates i barbarescs. Element fundacional: És l'edifici original a partir del qual es va desenvolupar el barri actual de Torreforta. Evolució: Posteriorment va funcionar com a masia abans de la seva restauració definitiva. Curiositats i Elements Arquitectònics Els nens i nenes han pogut explorar racons normalment tancats al públic: El Pou: Un dels elements que més ha fascinat els alumnes; antigament servia com a via d'escapament o vigilància i connectava amb el mar. Marques de picapedrer: Es comparen amb els moderns codis de barres, ja que servien perquè els treballadors antics identifiquessin la seva feina i poguessin cobrar. Arcades de pedra: Estructures originals de la primera planta que sostenen l'edifici. Ús Actual de l'Edifici "Ara tenim la seu de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Tarragona. Encara hi ha gent gran que ens demana de veure-ho perquè ells de petits hi havien jugat dintre." Actualment, el monument combina la seva funció administrativa com a oficina municipal amb la seva preservació com a actiu cultural i històric obert a la comunitat educativa.

  • 6'

    Marco Gallo i els monstres del jazz dels 80

    L'exposició fotogràfica de Marco Gallo al Festival de Dixieland En el marc del Festival de Dixieland de Tarragona, el fotògraf madrileny afincat a la ciutat, Marco Gallo, presenta la seva mostra titulada "Monstres del jazz als anys 80". Aquesta exposició, que es pot visitar al Cafè Museum fins al 30 d'abril, és el fruit de la combinació de les dues grans passions de l'autor: la fotografia i el jazz. Origen i recuperació de l'obra Les imatges van ser capturades durant la dècada dels 80 a Madrid, una època d'efervescència cultural on el Festival de Jazz de Madrid era el punt de trobada dels grans referents del gènere. Marco Gallo explica que: "Estaven perdudes en una prestatgeria i, gràcies a l'Àrea de Cultura que les va veure i em va convèncer per exposar-les, aquí les teniu." L'exposició ha permès rescatar de l'oblit un material històric que l'autor havia deixat de banda en abandonar la fotografia professional per dedicar-se a altres àmbits. Contingut de la mostra La col·lecció consta d'una selecció de 15 fotografies que retraten figures llegendàries que ja formen part de la història de la música: Icones internacionals: Chick Corea, Elvin Jones, Trilok Gurtu, Paul Stoker i John Patitucci. Referents nacionals: Tete Montoliu, Pedro Iturralde, Max Sunyer i El Kiflus. El Festival de Dixieland avui L'entrevista també destaca la importància de la programació del festival a Tarragona, posant èmfasi en l'accessibilitat dels concerts al carrer i les activitats per a escolars (Jazz a les escoles), una iniciativa que Gallo considera vital per apropar la música a les noves generacions.

  • 24'

    Festival Dixieland: Jazz i Swing a Tarragona

    El Ressò del Jazz a la Ciutat de Tarragona L'episodi se centra en l'arrencada d'una nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, una cita cultural consolidada que coincideix amb l'arribada de la primavera. El programa reuneix músics i restauradors per analitzar la importància d'aquest esdeveniment que omple els carrers de música Dixi, swing i jazz clàssic. Participants i Vissions del Festival • Robert Rieta (La Cantonada): Restaurador veterà que destaca el paper dels locals en l'oferta de sopars temàtics de Nova Orleans. • Àngel Hernández (Almos Quartet Trio): Músic que reivindica la constància del jazz durant tot l'any a través de les jam sessions. • Jeff and Gilby: Vocalista anglès que aporta la visió internacional i la passió pel swing. • Raül Sitt (Small River Dixi): Representant de la nova generació de músics que es van formar gràcies a la influència del festival. Temes Principals i Reflexions De la Minoria a la Popularitat Tot i que el jazz és descrit sovint com un estil de minoria, el format Dixieland aconsegueix trencar barreres gràcies a la seva proximitat i caràcter festiu. Les seccions destaquen com el festival ha creat un "caldo de cultiu" a la ciutat, fomentant que joves músics obtinguin beques per a escoles tan prestigioses com Berkeley. L'Impacte dels Escenaris Urbans "L'èxit del Dixieland és que no has de pensar; la gent sent el ritme i entra directament a la festa." Es discuteix la diferència entre el jazz de concert, que requereix un cert silenci i distància, i el Dixi de carrer que busca la interacció directa amb el públic, incloent espais com el Mercat Central o la Rambla, on les famílies i els nens participen activament. Propostes de Futur Els tertulians coincideixen en la necessitat de potenciar cicles de jazz més enllà dels dies del festival, especialment durant l'estiu, per evitar que la música quedi limitada a una sola setmana d'activitat intensa.

  • 19'

    Nou pas de la Confraria del Cristo del Buen Amor

    Presentació del nou misteri per a la Setmana Santa L'entrevista amb José Manuel Núñez, president de la Confraria del Cristo del Buen Amor, se centra en la gran novetat de la Setmana Santa tarragonina del 2006: la benedicció i estrena del nou pas de Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. Aquest projecte culmina un procés de tres anys de treball intens per coincidir amb el desè aniversari de la primera sortida del Cristo del Buen Amor. Procés de creació i artesania El procés ha estat complex i ha involucrat diversos especialistes d'arreu de l'Estat: Imatgeria: Les imatges han estat esculpides per l'imatger sevillà Jesús Méndez Lastrucci, contactat inicialment a través d'internet. Les figures es van modelar primer en barro (fang) a escala real per permetre correccions abans de la talla definitiva. Orfebreria i detalls: Les corones i aureoles s'han fet a mà per encàrrec, un procés que ha durat un any. Els gerros i la cereria (57 espelmes de cera líquida) provenen de tallers especialitzats de Sevilla i Mallorca. Vestuari: Les imatges han estat vestides per sastres especialitzats, incloent-hi tant la roba exterior com la interior, per donar-los un realisme total. El repte dels portants Un dels punts que més preocupa al president no és el finançament (amb un cost d'uns 33.000 euros), sinó la gestió dels 18 portants necessaris. Es tracta d'un pas carregat exclusivament a espatlles (a l'interior de l'estructura), cosa que implica un esforç físic considerable: El pes total del misteri ronda els 550 quilos. Cada portant carrega aproximadament 35 quilos durant un recorregut de més de tres hores. "No estaré tranquil fins al Dissabte Sant al matí, quan hagi passat tot. El Divendres Sant personalment ho passo malament pels nervis i la preocupació que tot surti bé." Expectatives per a la processó Núñez destaca la satisfacció d'haver compartit el procés amb l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa i espera amb il·lusió el moment en què els dos passos de la confraria desfilin junts per primer cop pel Passeig de Sant Antoni.

  • 17'

    El Canto del Loco i el programa CATA a Tarragona

    Concert del Canto del Loco per Sant Magí L'Ajuntament de Tarragona ha confirmat que el grup madrileny El Canto del Loco serà el protagonista del macroconcert de les festes de Sant Magí, el proper 17 d'agost. L'elecció es deu a l'alt índex de popularitat i vendes del seu darrer àlbum, Zapatillas. Nova ubicació al barri de Bonavista A causa de les obres de remodelació i cobriment de la Plaça de Braus, el concert s'ha traslladat a l'esplanada del mercadet de Bonavista. Aquesta decisió ha generat debat sobre la descentralització dels actes festius. El regidor Carles Sala defensa que, tot i que els actes tradicionals han de mantenir-se al centre històric, la falta d'espais de gran format obliga a buscar alternatives als barris de Ponent. Es reconeix la necessitat de millorar el transport públic nocturn per connectar millor els barris durant les festes. "Les festes majors necessiten d'un circuit especial on el ciutadà pugui anar caminant pels diferents escenaris." Presentació del programa CATA El regidor també ha presentat el CATA (Circuit d'Activitats a Tarragona), un programa d'oci alternatiu per a joves que substitueix l'antic programa Èxit. Detalls del circuit d'activitats Finançament: Prové de fons del Ministeri de l'Interior derivats del decomís de drogues. Tallers d'èxit: El taller d'autodefensa feminista i els de danses orientals han exhaurit les places gairebé immediatament. Objectiu: Oferir alternatives saludables als joves, com ara ritmes llatins, grafitis o ràdio, fugint de l'oci exclusivament nocturn o tecnològic. Calendari: Les activitats s'estenen des d'abril fins al 17 de juny, col·laborant amb nombroses entitats veïnals i socials.

  • 19'

    Previsions turístiques i repte de l'oferta a la Costa Daurada

    Anàlisi de la Temporada Turística a la Costa Daurada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Salvador Pellicer, president de l'Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, analitza les perspectives del sector davant la proximitat de la Setmana Santa i la temporada d'estiu de 2006. Tot i la inestabilitat meteorològica actual, el sector manté un optimisme moderat basat en la consolidació de la recuperació iniciada l'any anterior. Setmana Santa i el Mercat Nacional Reserves d'última hora: Es destaca que l'ocupació en aquest període depèn totalment del clima, ja que el turista nacional sol decidir el viatge en el darrer moment. Perfil del turista: El 70% dels visitants per Setmana Santa són de mercat espanyol, mentre que el turisme internacional comença a créixer amb força a partir del maig. Calendari: El fet que la festivitat caigui a mitjans d'abril facilita que la majoria d'hotels ja no tanquin fins al final de la temporada. Evolució del Sector i Indicadors Clau L'expert assenyala que l'èxit no s'ha de mesurar només pel percentatge d'ocupació, sinó també pels marges de benefici. En els darrers anys, el sector ha hagut de reduir preus (fins a un 10%) per mantenir els nivells d'ocupació. "En els darrers anys, tot i que les ocupacions tenien descensos pròxims al 4%, les reduccions en els marges anaven pròxims al 10%." Factors Positius i Mercats Estrangers Mercat Britànic: Continua sent el motor principal del turisme estranger, representant el 60% del total. Mercat Rus: Mostra símptomes de creixement i un comportament més positiu que en edicions passades. Impacte del Ral·li: La celebració del Ral·li Catalunya-Costa Daurada al març ha servit per avançar l'obertura d'establiments i dinamitzar l'economia local abans d'hora. Desestacionalització i el Paper de PortAventura Pellicer posa l'accent en la necessitat de millorar l'oferta complementària a l'hivern. Insta l'administració i el sector empresarial a fer una aposta a llarg termini per acompanyar els períodes d'obertura de PortAventura (com el Nadal), garantint que el municipi ofereixi serveis d'oci i restauració actius durant tot l'any per evitar que el benefici es quedi exclusivament dins del parc. Gestió de l'Aeroport de Reus Com a coordinador del grup de treball del Consorci del Camp, Pellicer confirma que s'està treballant per atraure noves companyies de baix cost. Malgrat la pèrdua de línies com Air Berlin, l'objectiu és superar els 300.000 passatgers anuals mitjançant la incorporació de noves rutes charter i la consolidació de vols com el de Glasgow.

  • 14'

    Guerra Civil i repressió a 62 pobles del Camp de Tarragona

    Memòria històrica i microhistòria al Camp de Tarragona L'historiador i escriptor Albert Manent presenta el seu darrer treball de recerca, un inventari exhaustiu sobre la Guerra Civil i la repressió franquista en 62 localitats de les comarques de Tarragona. L'obra trenca el silenci sepulcral que moltes famílies van mantenir durant dècades sobre els horrors viscuts. Les xifres de la tragèdia El llibre detalla de manera minuciosa l'impacte humà del conflicte a través de dades concretes i identitats reals: El terror revolucionari (1936): S'han inventariat 108 assassinats, principalment de religiosos i persones vinculades a la dreta. Morts al front: Una de les aportacions més rellevants és la identificació de 863 persones que van morir combatent, moltes de les quals mai havien estat declarades oficialment. L'exili: Es recullen 370 casos d'exiliats, una xifra difícil de rastrejar amb precisió pel pas del temps. Repressió franquista (1939): L'autor documenta 1.040 persones detingudes, de les quals 66 van ser afusellades. Metodologia i valor del testimoni Manent subratlla que el seu és un treball de microhistòria basat en el treball de camp. Durant anys, ha realitzat enquestes i entrevistes personals a testimonis directes que ara ja superen els 80 o 90 anys. "És una història de vida en vuit ratlles, però que defineix perfectament el que va ser alterar la vida d'aquella persona, la seva família i el seu entorn." Una visió sense bàndols L'enfocament de l'obra defuig de la simplificació de "bons i dolents". L'objectiu és oferir una radiografia real del patiment humà en ambdós costats, destacant que en comunitats petites la tragèdia va ser especialment punyent i que, avui dia, la societat ja ha assolit una reconciliació basada en el respecte i la memòria compartida.

  • 15'

    Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona

    El Festival de Dixieland a Tarragona Ràdio El programa del matí de Tarragona Ràdio connecta amb Jordi Bertran, programador del Festival de Dixieland, per desgranar l'edició d'aquest any. El festival destaca per la seva presència constant al carrer, la proximitat amb el públic i la capacitat de transformar la ciutat en una gran plataforma musical. Col·laboracions i Connexions Externes L'edició d'enguany presenta novetats importants pel que fa a la cooperació amb altres ciutats i esdeveniments: Conveni amb Reus: S'ha establert un vincle amb la capital del Baix Camp que permet un intercanvi cultural amb el festival Trapezi. Avui mateix, la nàrria de cavalls de la Cerveza Sambar visitarà Reus acompanyada de la banda Cooperativa Ràquia. Relació amb Portugal: El festival ha inspirat la creació d'un certamen similar a Cantanede. Enguany ens visita la banda portuguesa Dixi-Gang. Revista Jazz: S'ha editat un CD especial amb la revista que inclou una selecció musical del festival. Espais i Atractius Principals L'essència del festival és el frec a frec en petits espais, com ara bars, hotels i centres culturals. Entre les sorpreses i cites destacades trobem: El Vaixell amb Rodes: Un element visualment impactant que passejarà pel centre de la ciutat amb bandes franceses. Homenatge a Frank Sinatra: Amb motiu dels 90 anys del seu naixement, la Big Band Millennium d'Itàlia oferirà un concert dedicat a la seva figura al Teatre Metropol. Santiago Auserón: Una de les actuacions més esperades, on l'artista repassarà el repertori clàssic de Radio Futura en format Big Band. "El jazz i el dixieland no neixen en macro-teatres, sinó en petits espais que permeten un contacte directe amb les bandes." El Compromís amb la Ciutat El festival no només es limita a la música nocturna; aposta per sessions a les escoles amb la Vella Dixieland i activitats de carrer (com a la plaça Corsini) que impliquen totes les generacions, buscant que la ciutat gaudeixi de la banda sonora sense haver de fer cap esforç logístic.

  • 18'

    L'enologia en risc: la lluita per mantenir el grau universitari

    El conflicte del nou mapa de titulacions L'entrevista amb Fernando Zamora, degà de la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), exposa la problemàtica generada per la decisió del Ministeri d'Educació d'excloure l'enologia com a títol de grau independent en el marc del Tractat de Bolonya. Punts clau de la reivindicació Devaluació acadèmica: El govern central pretén rebaixar l'enologia a una simple menció dins de la llicenciatura de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Èxit professional: Zamora destaca que la titulació té una taxa d'atur propera al 5% i una alta demanda social, sent una peça clau per a la indústria vitivinícola. Estandardització europea: A països com Itàlia o França, l'enologia té una formació específica que garanteix les competències professionals necessàries per dirigir cellers. "No s'ha donat cap argumentació. Hem passat de l'optimisme al pessimisme, i estem indignats davant d'aquesta estranya decisió." Accions i futur del sector Les vuit universitats afectades han redactat un manifest conjunt amb el suport de la Federació Espanyola del Vi i les Denominacions d'Origen. L'estratègia ara se centra en: Pressió política: Contacte amb diputats i senadors per demanar explicacions al Ministeri. Actes de protesta: Organització d'actes simbòlics, com un brindis amb aigua davant les delegacions del govern, per visualitzar un futur sense enòlegs. Unitat del sector: El món acadèmic, professional i empresarial es manté unànime en la defensa de la llicenciatura.

  • 7'

    Noves troballes i el futur del Circ Romà de Tarragona

    Descobriment al carrer Ferrés Durant unes obres de potència elèctrica per a la casa Castellarnau, s'han localitzat restes de la cinquena grada superior de la graderia septentrional del Circ Romà. Segons l'arqueòleg Albert Vilaseca, la troballa permet connectar diferents seccions del monument i confirmar-ne l'estructura. Les "improntes" de les grades Actualment, les restes estan tapades per motius urbanístics. El que s'ha trobat realment són les improntes: * La base on s'assentaven originalment les plaques de marbre. * Aquestes plaques van ser expoliades fa segles, deixant només el suport. Arquitectura i dimensions del monument El director del Museu d'Història, Lluís Pinyol, detalla la magnitud del recinte: 1. Estructura vertical: Un mur de separació (podi) de 2,5 metres d'alçada separava l'arena del públic, seguit de tres trams de grades. 2. Amplada: El circ tenia una amplada d'entre 100 i 110 metres. 3. Ubicació actual: Moltes restes són visibles en negocis de la plaça de la Font o zones com la Rambla Vella. "El Circ de Tarragona és potser el més ben conservat de la península; l'urbanisme medieval i modern ha aprofitat les seves estructures." Projectes de futur i musealització El Museu d'Història treballa en la musealització de sectors clau com la baixada de Peixateria, el trinquet vell i la plaça Sedassos. L'objectiu és buscar finançament per adequar aquests espais i fer-los completament visitables per al públic.

  • 7'

    Troballa de les càrceres del Circ Romà a Tarragona

    Descobriment Arqueològic a l'Ajuntament de Tarragona Recentment, s'han localitzat restes de gran valor històric a l'interior del Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona. Les excavacions han tret a la llum estructures pertanyents al Circ Romà, un monument declarat Patrimoni Mundial. Detalls de la Troballa Les restes corresponen a les càrceres, l'espai des d'on sortien les quàdrigues i bigues per participar en les curses. Concretament, s'han identificat: Quatre fonamentacions de pilastres que sostenien l'estructura arquitectònica. Evidències del punt d'inici de la competició, situat a l'actual zona de la Plaça de la Font. La confirmació de la ubicació exacta d'un dels elements més desconeguts del circ fins ara. Gestió de les Obres i Futur de les Restes Les excavacions, dirigides per l'arqueòloga Montse Cromines, es van originar arran de les obres per a la instal·lació d'un nou ascensor al Palau Municipal. "La voluntat municipal és fer-ho visitable i públic, de forma que el visitant pugui visualitzar i aprendre sobre el monument." Segons el director del Museu d'Història, Lluís Panyol, la troballa és compatible amb l'obra de l'ascensor. Un cop finalitzada la consolidació, l'espai serà museïtzat perquè la ciutadania pugui comprendre les dimensions reals del circ, que s'estenia des de l'Ajuntament fins a la baixada de la Peixateria.