Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1165-1176 de 1379
  • 11'

    Tarragona a FITUR: Patrimoni Mundial i novetats de Tàrraco Viva

    Presència de Tarragona a FITUR Maria Mercè Martorell, tinenta d'alcalde de Patrimoni, destaca la importància de participar a FITUR, la segona fira de turisme més rellevant del món. L'estratègia es basa en la sintonia total entre les àrees de Patrimoni i Turisme per projectar internacionalment la riquesa històrica de la ciutat. L'Estand i la Identitat Mediterrània L'espai de Tarragona a la fira es caracteritza per: - Un disseny molt mediterrani basat en els colors blanc i blau. - Fotografies espectaculars de punts emblemàtics: l'Amfiteatre, el Balcó del Mediterrani i la Torre de l'Arcabisbe. - Una ubicació estratègica prop de les millors ciutats espanyoles amb patrimoni de la humanitat. Incorporació al Grup de Ciutats Patrimoni Es detallen les passes per a la integració definitiva de Tarragona al Grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat: - Març: Aprovació definitiva de la incorporació de Tarragona i Mèrida en una assemblea a Càceres. - Promoció Internacional: Participació en campanyes a Toronto, Nova York, Berlín i Sevilla. - Acte Oficial: Signatura protocol·lària amb tots els alcaldes a Tarragona abans de l'estiu. Avenços de Tàrraco Viva i Novetats L'edició d'aquest any presenta fites destacades: - La presentació de la Tarragona Card per a descomptes en museus i restauració. - El retorn del grup d'amics de Sant Fructuós amb la representació d'un enterrament paleocristià amb vestuari renovat del segle III. - Els clàssics de sempre: gladiadors, música romana i comèdies de l'aula de teatre de la URV. "Veni, vidi, vixi: veniu, veieu i visiteu-nos."

  • 18'

    Viatge per Llatinoamèrica: Cultura i Turisme a la Fitur

    Exploració de la Diversitat Llatinoamericana Aquest recorregut per la fira de turisme ens apropa a la riquesa cultural, natural i humana de diversos països de l'Amèrica Central i del Sud. Mitjançant entrevistes amb representants i ministres, es destaca la identitat única de cada regió i la seva obertura al turisme internacional. Destins i Tradicions Destacades L'Amazones i el Brasil: Es ressalta la bellesa dels hotels de selva i la possibilitat de recórrer els rius en plena natura, on la amabilitat de la gent és el tret principal. Panamà i la Pollera: Es presenta la pollera, el vestit nacional de luxe, valorat entre 40.000 i 50.000 dòlars, adornat amb joies d'or i tembleques. Xile i l'Illa de Pasqua: Coneguda com Rapanui o l'emblic del món, destaca pels seus misteris, les estàtues de pedra volcànica (moais) i la seva gran diversitat climàtica al llarg de 4.500 km. Nicaragua i Ecuador: Ambdós països es defineixen per l'hospitalitat. Nicaragua es promociona com un "país amb cor", mentre que l'Ecuador destaca pels seus quatre mundos (Galápagos, costa, Andes i Amazònia) i la seva riquesa gastronòmica com el ceviche. Colòmbia i Mèxic: La presència de la figura icònica de Juan Valdés representa l'excel·lència del cafè colombià, mentre que la música dels mariachis tanca el recorregut amb el folklore mexicà. Cites Rellevants "En Nicaragua las casas, en todo el país, siempre están con las puertas abiertas. Y no es una expresión, es la verdad." "Ecuador es un paraíso en pocas palabras... tenemos cuatro mundos en un país que es el segundo país más pequeño de América del Sur."

  • 18'

    Noves llars d'infants i planificació escolar a Tarragona

    Expansió de la xarxa de llars d'infants L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa recentment dues noves llars d'infants: Sant Pere i Sant Pau i la de la Vall de l'Arrabassada. Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament, destaca l'excel·lent acollida i la qualitat de les instal·lacions: Sant Pere i Sant Pau: Disposa de 94 places i s'ubica en un edifici rehabilitat de dos pisos. Ha tingut una forta demanda, especialment a l'aula de nadons, que ha superat l'oferta inicial. La Vall de l'Arrabassada: Compta amb 74 places. Inicialment dissenyada amb 5 aules, s'ha hagut de reestructurar per donar cabuda a dues aules de nadons a causa de l'alta demanda d'aquest servei. Previsions i nous centres educatius L'equip de govern manté un pla actiu per cobrir la demanda creixent a tota la ciutat: Bonavista: Es preveu l'obertura d'una nova llar d'infants municipal per al curs vinent. Centre de la ciutat: Es reconeixen dificultats per trobar terrenys, però es treballa en una ubicació propera al col·legi César August i a la zona de Joan XXIII. Zona de Llevant: Es planifica a llarg termini la construcció d'un nou CEIP i un institut per absorbir el creixement urbanístic. Col·laboració amb la Generalitat i altres projectes La relació amb la Generalitat és clau per al desenvolupament d'infraestructures com el canvi de l'Institut de Bonavista cap al nou edifici del Coll Blanc. Aquest trasllat permetrà a l'Ajuntament reaprofitar l'antic edifici per a l'escola d'adults i plans de transició al treball (PTT). Pel que fa a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Duc afirma que estan a l'espera del projecte definitiu per part de la Generalitat per concedir la llicència d'obres de manera immediata. "Quan les famílies veuen les instal·lacions i els serveis de les noves llars d'infants, s'animen encara més a utilitzar el servei per les bones condicions en què estan les criatures."

  • 9'

    L'Abadía i els Horacios y Curiacios: Teatre i Clown

    Resum de l'entrevista sobre l'espectacle Horacios y Curiacios L'entrevista se centra en l'arribada al teatre Metropol de l'espectacle Horacios y Curiacios, produït per la companyia Teatro de la Abadía. L'actor David Luque explica com aquest muntatge ha aconseguit el reconeixement de la crítica i el públic, culminant amb el Premi Max 2005 al Millor Espectacle Teatral. Una proposta innovadora sobre Bertolt Brecht L'obra es basa en un text de Bertolt Brecht i destaca per la seva aposta formal: Estètica de clown: L'espectacle utilitza la tècnica del pallasso per reinterpretar el concepte de distanciament brechtian. Temàtica bèl·lica: Tot i el format divertit, el rerefons és una reflexió profunda sobre l'absurd de la guerra i els conflictes bèl·lics. Elements escènics: Sis actors-clown que toquen instruments en directe, amb música de Kurt Weill i una escenografia que recorda una pista de circ degradada o un cabaret antic. El valor del treball actoral Luque destaca que l'èxit de la funció no recau en grans escenografies ni en actors mediàtics de la televisió, sinó en: "Un espectacle on el treball dels actors és el principal, recolzat per un gran equip tècnic i artístic." L'espectacle tanca la seva exitosa gira, que ha passat per països com Mèxic i Itàlia, amb parades a Catalunya abans de finalitzar definitivament a Colòmbia.

  • 18'

    Presentació de la Tarragona Card a Fitur Madrid

    Desenvolupament de l'acte a Fitur Des de la fira Fitur a Madrid, s'ha realitzat la presentació oficial de la Tarragona Card, un nou producte turístic destinat a potenciar la marca de la ciutat. Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, destaca l'èxit de públic assistent malgrat les dificultats tècniques, com una alarma que ha sonat durant l'acte. Beneficis i modalitats de la Tarragona Card La targeta busca oferir un valor real al visitant mitjançant avantatges econòmics tangibles i una oferta aglutinadora: Estalvi significatiu: Permet l'entrada gratuïta a tots els museus públics i privats, serveis de transport (trenet turístic) i descomptes en hotels i restaurants. Modalitats: S'han establert tres opcions segons la durada de l'estada: 24 hores (10 euros) 48 hores (15 euros) 72 hores (20 euros) Sinergies regionals: Inclou referents externs a la ciutat com PortAventura, l'Aquòpolis o l'Aquapark, entenent que el benefici de la zona és un benefici compartit. Estratègia de desestacionalització La targeta serà operativa a partir de l'1 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa i l'esdeveniment Tarraco Viva al maig. L'objectiu és: Atraure el turisme familiar i de cap de setmana. Trencar l'estacionalitat típicament estival de la ciutat. Projectar una imatge de ciutat preparada i acollidora per al visitant. "El turista cada vegada coneix més tots els recursos... no se li pot vendre fum; cal oferir quelcom realment interessant." Fitur: El motor professional Ricomà descriu Fitur com una fira colossal, essencial no només per l'exhibició de materials, sinó pel treball de xarxa professional que permet establir contactes amb agents internacionals, oficines de turisme a l'estranger i revistes especialitzades.

  • 16'

    Tarragona i la Costa Daurada a Fitur 2006: Turisme i Aliances

    Presència de Tarragona a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) L'episodi d'avui se centra en la inauguració de Fitur 2006 a Madrid, un dels certàmens turístics més rellevants del món. La ciutat de Tarragona i la Costa Daurada hi tenen una presència destacada per promocionar la seva oferta cultural i d'oci. Detalls de la Fira i Protagonistes Ambient professional: La fira obre amb una gran afluència de públic especialitzat i mitjans de comunicació d'arreu del món. Inauguració oficial: Es destaca la presència dels Reis, Joan Carles i Sofia, que realitzen el recorregut inaugural pels pavellons. Infraestructura: El recinte d'IFEMA disposa d'uns 87.000 metres quadrats on participen prop de 12.000 empreses. Estratègies de Promoció: El Conveni Corner Un dels pilars de la jornada és la signatura del Conveni Corner, un acord de col·laboració entre el Patronat de Turisme de la Diputació i diversos municipis. "Aquest conveni permet als municipis petits estar presents en fires internacionals que, per separat, no podrien assumir." Segons el president de la Diputació, Joan Areggio, aquest model de treball conjunt és vital per captar el mercat interior i internacional (Berlín, Londres, Dublín, etc.) sota el paraigua de la marca Costa Daurada. Novetats Turístiques a la Ciutat El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, encapçalat per Francesc Enric Humà, presenta eines per dinamitzar les visites: * Tarragona Card: Una targeta que oferirà descomptes en museus, transport públic, botigues i restaurants a partir de l'1 d'abril. * Nova imatge corporativa: S'utilitza el lema "Veni, Vidi, Visites" i imatges icòniques de l'amfiteatre i les muralles per atreure els visitants. Diversificació de l'Oferta Joan Areggio insisteix que el sector no es pot estancar només en el "sol i platja". L'aposta actual passa per la especialització, sumant el patrimoni de la humanitat, la gastronomia i parcs com PortAventura per crear un producte de valor afegit.

  • 3'

    Nou Projecte d'Escola Taller per a la Inserció de Joves

    Projecte de Formació i Inserció Laboral S'ha posat en marxa una nova iniciativa d'escola taller a Tarragona, concretament al barri de Sant Salvador, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Treball. Aquest projecte neix d'una petició veïnal i té com a objectiu principal oferir una sortida a joves en situació de vulnerabilitat. Perfil dels Participants i Selecció El programa acull 24 joves seleccionats sota criteris específics per combatre l'exclusió social: * Joves sense titulació acadèmica (sense el graduat escolar). * Persones amb baixes possibilitats d'inserció per falta de qualificació. * Perfils que es troben en situacions de precarietat laboral. Estructura de l'Escola Taller L'escola té una durada total de dos anys i es divideix en dues etapes clares: 1. Fase inicial (6 mesos): Formació teòrica bàsica, tècniques d'estudi i orientació laboral (elaboració de currículums i habilitats en l'entorn de treball). 2. Fase pràctica (18 mesos): Els joves signen un contracte laboral de formació i aprenen l'especialitat escollida a través de la pràctica real. Especialitats i Impacte Comunitari El projecte no només beneficia els alumnes, sinó que té un doble objectiu: la formació individual i la millora de l'espai públic. Les especialitats que s'imparteixen són: * Manteniment d'espais urbans: 16 alumnes encarregats de tasques de pintura, fontaneria, fusteria i reparacions en centres cívics. * Microinformàtica: 8 alumnes enfocats en l'àmbit tecnològic. "Tenim un doble objectiu: la formació i inserció d'aquests joves, i a la vegada mantenir un espai públic amb diner públic." Tot i que la base operativa es troba a Sant Salvador, el radi d'acció es podrà estendre a d'altres centres cívics de la ciutat durant els dos anys de vigència del projecte.

  • 18'

    La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i expansió

    Evolució i Significat de la Rambla Nova de Tarragona Amb motiu de la inauguració de l'últim tram de la Rambla (entre la plaça de la Generalitat i la plaça de les Corts Catalanes), els historiadors Helena Virgili i Joan Gisbert analitzen el segle i mig d'existència d'aquest eix vital de la ciutat. Orígens i Creixement Urbanístic La Rambla neix cap al 1854 amb l'enderroc de la muralla de Sant Joan. El procés va ser extremadament lent a causa de les dificultats tècniques i econòmiques: La primera casa no es va construir fins a finals del segle XIX. Originalment es coneixia com l'Esplanada, un espai molt ample que buscava comunicar la Part Alta amb el barri de la Marina. L'expansió cap a Ponent ha seguit el creixement de la ciutat, transformant antics bulevards en l'actual configuració de Rambla amb passeig central. Memòria Històrica i Social La Rambla ha estat l'escenari principal de la Tarragona contemporània, actuant com a centre social, comercial i polític: Ha acollit esdeveniments clau com la proclamació de la República o l'entrada de les tropes franquistes. És el punt de trobada de les celebracions lúdiques i festives de la ciutat. El Patrimoni Monumental El passeig s'ha anat "vestint" amb escultures que reflecteixen l'evolució del gust i la història local: Roger de Llúria (1889): El primer gran monument, que va causar un gran impacte en una zona llavors gairebé buida. Altres fites: El monument als Herois de 1811 (els "Despullats"), la Font del Centenari, el monument als Castells i el de Lluís Companys. Torre dels Vents: La nova incorporació de l'artista Antoni Mas, que simbolitza la Tarragona del segle XXI a la zona de Joan XXIII. "La Rambla ha estat l'eix de vertebració de la ciutat i el seu autèntic cor; tota la història contemporània de Tarragona ha tingut aquest escenari." Perspectives de Futur L'arribada de la Rambla fins a la zona del Francolí compleix un somni urbanístic projectat a principis del segle XX. Tot i que els nous trams tenen un caràcter més administratiu o de serveis, s'espera que amb el temps guanyin el pols ciutadà que caracteritza els trams històrics del centre.

  • 9'

    Nou pla de sanejament d'aigües al Camp de Tarragona

    Inversió de 130 milions d'euros per als propers 10 anys L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha presentat un ambiciós programa per millorar el sanejament d'aigües residuals urbanes a les comarques del Camp de Tarragona. Aquest pla, aprovat el desembre de 2005, preveu una inversió superior als 130 milions d'euros en un territori caracteritzat pel seu elevat dinamisme i creixement constant. Objectius i prioritats del programa El director de l'ACA, Jaume Solà, ha destacat que la finalitat principal és adaptar el sistema a les noves exigències de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea. Els punts clau inclouen: Millora qualitativa: Garantir un tractament adequat davant les noves promocions urbanístiques i necessitats industrials. Criteris de prioritat: Les actuacions es divideixen en dues etapes: 2005 - 2008: Projectes urgents, obligatoris i aquells que afecten l'abastament de població. 2009 - 2014: Desenvolupament de la resta d'actuacions previstes. Responsabilitat dels promotors: Els nous desenvolupaments urbanístics hauran d'assumir el cost del seu propi sanejament, ja sigui ampliant depuradores existents o creant-ne de noves. Delimitació de competències i futur del recurs El pla clarifica la separació entre el sanejament en baixa (clavegueram municipal, responsabilitat dels ajuntaments) i el sanejament en alta (col·lectors principals i depuradores, a càrrec de l'ACA). Finalment, es posa un èmfasi especial en la reutilització de l'aigua. Segons Solà, l'objectiu és que en el futur l'enviament directe d'aigua depurada al mar sigui una excepció: "D'aquí 10 anys, totes les aigües d'una depuradora seran reutilitzades... ens estranyarem si hi ha alguna aigua que directament enviem al mar i no s'utilitzi per a una cosa útil." Es promourà l'ús d'aigua regenerada per a reg i finalitats industrials, reservant l'aigua de "primera" exclusivament per al consum humà.

  • 13'

    Prova de sirenes i plans d'emergència a Tarragona

    Simulacre de seguretat química a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, representat pel tinent d'alcalde Agustí Mallol i el coordinador de Protecció Civil Manel Montesinos, detalla la prova de sirenes que es durà a terme per avaluar la resposta davant possibles accidents a la indústria química. Objectius i abast de la prova L'exercici, coordinat amb la Generalitat de Catalunya, busca que la ciutadania s'habituï als senyals acústics de confinament. Els punts clau són: Data i hora: Dissabte a les 11:00 del matí. Zones afectades: Residencial Palau, El Serrallo, Verge del Carme i el Barri del Port. Infraestructura: Es faran sonar 4 de les 19 sirenes instal·lades al municipi. Instruccions per a la població Tot i que és una prova i no cal actuar, el protocol real davant d'aquest so es basa en dues premisses fonamentals: Confinament: Tancar-se a casa o a l'edifici més proper, assegurant que no entri aire de l'exterior. Informació: Sintonitzar les emissores de ràdio oficials (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Ràdio Nacional o Tarragona Ràdio) per rebre instruccions de les autoritats. Avaluació i conscienciació L'administració realitzarà una auditoria post-simulacre amb voluntaris de Protecció Civil per detectar "zones fosques" on el so no arribi correctament. "Els plans d'emergència són campanyes que duren tota la vida per tal que els ciutadans sàpiguen que vivim en una ciutat amb un risc important però amb administracions coordinades." Finalment, es destaca que el nivell de conscienciació ha augmentat en els darrers 15 anys, tot i que encara és un repte assolir una assistència massiva a les xerrades informatives per la sensació de seguretat existent.

  • 11'

    Càstings d'artistes per a la temporada 2006 de Port Aventura

    Resum de l'Entrevista als Càstings de Port Aventura En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, es parla amb Pep Berger, responsable creatiu i director dels càstings de Port Aventura, sobre el procés de selecció d'artistes per a la temporada 2006. Després de realitzar proves a Madrid i Tarragona, el parc es prepara per a una temporada plena de novetats en l'àmbit de l'entreteniment. Detalls del Procés de Selecció Participació massiva: S'han presentat uns 650 candidats en total (250 a Madrid i prop de 400 a Tarragona). Places disponibles: El parc compta amb una plantilla de 250 artistes per cobrir tota la temporada, incloent-hi esdeveniments especials com Halloween i Nadal. Estat actual: Ja s'ha fet una preselecció de 120-125 persones, que s'uniran als artistes veterans que repeteixen per configurar el repartiment final. Perfils Buscats i Especialitats L'oferta és molt àmplia i abasta diverses disciplines artístiques: 1. Interpretació: Des d'especialistes en acció fins a actors d'animació de carrer, titellaires i actors de text. 2. Música: Músics per a diversos instruments (vent, percussió, corda, piano, etc.). 3. Dansa: Ballarins de diversos estils (clàssic, jazz, contemporani). Es busquen perfils amb gran flexibilitat per al can-can i nois amb experiència en manipulació i llum negra. Novetats de la Temporada 2006 Berger destaca que els espectacles són el fet diferencial del parc. Per a aquest any es preparen entre 55 i 60 espectacles diferents, amb col·laboracions destacades: "Tenim un espectacle que ens ve de la mà de la companyia de Pep Bou... i un nou espectacle amb acròbates xinesos." També s'ha mencionat la dificultat de trobar perfils físics molt específics per a rols concrets, com el del personatge Soldalito per al xou d'especialistes de Fort Frenzy, que requereix unes característiques físiques i una resistència mot determinades. Properes Passes Els assajos oficials començaran a principis de març per tal de tenir-ho tot a punt per a la reobertura del parc el dia 25 de març de 2006.

  • 14'

    Caminada Popular de Tarragona: Detalls i Canvis

    La Primera Caminada de l'Any a Tarragona En aquesta entrevista, Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, detalla la celebració de la 11a Caminada Popular, que tindrà lloc aquest diumenge 29 de gener. Com a novetat, l'esdeveniment s'ha adaptat per coincidir amb la inauguració del nou tram de la Rambla Nova. Adaptacions de l'Itinerari Per permetre que els participants puguin assistir a la passejada inaugural de la Rambla a les 12:00h, s'han realitzat els següents canvis: Retallada del recorregut: S'ha eliminat un tram de mitja hora prop de Sant Pere i Sant Pau. Canvi d'arribada: El punt final ja no serà el Camp de Mart, sinó el Passeig de les Palmeres. Sincronització: Els primers caminadors arribaran a les 11:30h, facilitant la transició cap a l'acte de la Rambla. Inscripcions i Logística L'organització recorda la importància vital de la inscripció prèvia (gratuïta però limitada a 1.000 persones): Assegurança: Només els inscrits estan coberts davant qualsevol accident. Avituallament: Garanteix que tothom tingui el seu esmorzar i coca a l'arribada. Punts d'inscripció: Patronat de Turisme (Rambla Nova) i Centre Comercial Carrefour. Consells per als Participants La Roser barberà ofereix recomanacions clau per gaudir de l'activitat de manera segura: Calçat: Ha de ser adequat per a camins de bosc (sabatilla esportiva o bota de muntanya), evitant soles massa fines. Roba: Vestir de forma abrigada però lleugera, ja que es preveu fred. Hidratació: Tot i que l'organització en dóna, és aconsellable portar una ampolla d'aigua. Criança: Es desaconsella l'ús de cotxets de nadó degut a l'estretor de certs corriols; es recomana l'ús de motxilles portanadons. "És millor apuntar-se i després no vindre, que a l'inversa, per un tema de previsió i assegurança."