Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1177-1188 de 1379
  • 17'

    Urbanisme i habitatge: Repàs al futur de Tarragona

    L'estat de l'urbanisme a Tarragona El president del Gremi de la Construcció del Tarragonès, José Luis García, analitza la situació actual del sector després de les declaracions de l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) i el mercat immobiliari. Pisos buits i la polèmica de les xifres S'ha desmentit officialment la xifra de 10.000 pisos buits atribuïda a la Cambra de la Propietat Urbana. Segons García, no existeixen estudis rigorosos que avalin aquest número, tot i que reconeix que n'hi ha, especialment a la Part Alta. Es qüestiona la procedència d'aquestes dades, suggerint que només l'ajuntament podria calcular-ho mitjançant el padró o els consums d'aigua i llum. El Registre de Solars i l'edificabilitat S'estima que hi ha capacitat per construir entre 2.000 i 3.000 habitatges en solars buits dins la ciutat. García defensa que el Registre de Solars és una eina de disciplina urbanística (per evitar el deteriorament de la imatge urbana) però no la solució definitiva al problema de l'habitatge. "El registre de solars és adequat per resoldre els forats existents a la ciutat, però no per resoldre el problema general de l'habitatge." Manca de sòl i especulació El sector reclama més sòl disponible. S'afirma que amb el pla vigent es podrien haver desenvolupat fins a 10.000 nous habitatges si hagués existit prou consens polític i administratiu. Es diferencia clarament entre el constructor (que compra per edificar immediatament) i el propietari de sòl rústic, que és qui realment obté les plusvàlues quan el terreny esdevé urbanitzable. La especulació real, segons García, és mantenir sòl urbanitzable sense realitzar, ja que la urbanització genera beneficis públics com zones verdes i habitatge de protecció oficial (HPO). Previsions de futur Preus: No es preveu una baixada dels preus, però sí una frenada en el creixement, augmentant molt menys que en anys anteriors. Terminis: Qualsevol nou sector que s'iniciï ara trigarà uns 4 o 5 anys a ser una realitat edificable.

  • 20'

    Futur de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona

    Nou futur per a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El 2006 comença amb la confirmació que la futura Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona s'ubicarà a l'edifici de la Chartreuse. Després de períodes d'incertesa, la Generalitat de Catalunya ha decidit recuperar un projecte emblemàtic que ja s'havia plantejat anteriorment. Detalls del projecte a la Chartreuse Respecte a la distribució de l'espai i el disseny, s'han destacat els següents punts: * Repartiment de l'espai: L'EOI ocuparà dos terços de l'immoble, mentre que el terç restant es destinarà a usos culturals i associatius liderats per l'Ajuntament. * Capacitat: El centre estarà dimensionat per a un màxim de 3.000 alumnes per evitar la massificació i garantir la proximitat educativa. * Calendari d'obres: Es preveu encarregar el projecte durant el 2006, visualitzar les obres a finals d'aquest any o principis del 2007, i que el centre estigui operatiu pel curs 2008-2009. Noves infraestructures educatives a Tarragona El director territorial d'Educació ha repassat altres actuacions urgents a la ciutat: 1. CEIP Tarragona (Zona Joan XXIII): Davant la necessitat de noves places, al setembre de 2006 s'instal·laran mòduls prefabricats provisionals prop del CEIP César August per a P3 i P4, a l'espera de la construcció definitiva el 2007. 2. Barris de Ponent: S'ha finalitzat el nou institut a la Canonja-Bonavista i s'està potenciant l'oferta de Cicles Formatius a Camp Clar per millorar la inserció laboral. 3. Inversió global: Entre 2004 i 2005, el govern ha invertit 9 milions d'euros en diverses millores i ampliacions de centres com el Vidal i Barraquer o el Martí i Franquès. Reptes: Immigració i Autonomia de Centre En l'àmbit pedagògic i social, s'han tractat temes clau: * Aules d'acollida: Funcionen com a eina d'integració per a l'actual flux migratori, tot i que es reivindica que tot el centre (mestres i famílies) s'ha d'implicar en la cultura de l'acollida. * Pla pilot d'autonomia: Escoles com Camp Clar, Saavedra i l'Institut Bonavista participen en una prova per gestionar directament els seus recursos. "L'autonomia de centres consisteix a donar confiança als professionals perquè ells decideixin quins recursos necessiten segons el seu territori."

  • 12'

    El Gran Circ Nacional de la Xina arriba a Tarragona amb 'Yin Yang'

    L'espectacle 'Yin Yang' a Tarragona El Gran Circ Nacional de la Xina farà parada a Tarragona del 23 de febrer al 5 de març, presentant la seva nova proposta titulada Yin Yang. Aquest esdeveniment destaca per ser l'única actuació de la companyia a Catalunya durant aquesta gira, apostant per una descentralització cultural que porta grans produccions fora de Barcelona. Un circ d'elit i tradició La companyia prové de l'escola de Wuhan, una de les cinc formacions d'elit que tenen el privilegi de portar el nom de "circ nacional" a la Xina. Les principals característiques d'aquest espectacle són: Art total: Una fusió de tècnica, música, vestuari i il·luminació que s'allunya del circ convencional i s'apropa a l'estètica del Cirque du Soleil. Excel·lència tècnica: Compta amb la directora artística Li Xining, coreògrafa dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. Números destacats: Des de la clàssica bicicleta amb 18 acròbates fins a números aeris d'alta sensualitat com La Núvia Xinesa, on els artistes llisquen per seda vermella. Rècord Guinness: L'espectacle inclou un salt de 2,60 metres d'alçada, protagonitzat per un dels seus artistes principals. Logística i instal·lacions L'envergadura del muntatge és massiva i requereix una infraestructura complexa per oferir l'experiència completa: Muntatge: Arribaran 17 tràilers per instal·lar tres carpes diferents (carpa hall, carpa d'espectacle amb 1.400 localitats i carpa d'artistes). Ubicació: Se situarà al Parc Fluvial, entre el pont de Santa Tecla i el pont de la carretera de València. "El circ xinès és un art que interessa a un públic amplíssim on l'equilibri, la bellesa i la perfecció s'uneixen de forma gairebé impossible."

  • 14'

    Oposició ciutadana al projecte de la Platja Llarga

    Defensa de la Platja Llarga de Tarragona L'episodi aborda la creació d'una plataforma veïnal i ecologista que s'oposa al projecte de remodelació de la Platja Llarga, impulsat pel govern central i l'Ajuntament. Els integrants de la plataforma defensen que aquest espai és una de les darreres platges naturals de la zona i critiquen que el projecte actual la desvirtuaria. Arguments en contra del projecte Urbanització innecessària: La instal·lació d'elements com pedra d'Ulldecona aflamada, palmeres i fanals s'allunya de l'essència natural de la platja. Impacte mediambiental: Es tem que la millora de l'accessibilitat provoqui una massificació al Bosc de la Marquesa, un entorn fràgil que fins ara es conservava gràcies a la dificultat d'accés. Manca de transparència: Lola Paniagua denuncia el secretisme amb què s'ha portat el projecte, afirmant que la ciutadania n'ha tingut coneixement quan els terminis d'al·legacions ja havien vençut. Propostes alternatives Ramon Ferrer, del grup ecologista GPEC, proposa un canvi de model en la gestió del litoral: Model francès: Seguint l'exemple del Conservatoire du Littoral, proposen que l'Estat inverteixi en la compra de terrenys per preservar-los en lloc de construir passejos marítims. Renaturalització: Prioritzar la regeneració de les dunes i la conservació estricta de l'ecosistema. "Encara hi ha el xip de fer passeig marítim... és un diner malbaratat si no va a la regeneració d'unes i a la compra de terrenys per preservar-los." Mobilitzacions previstes La plataforma ha organitzat diverses activitats per donar visibilitat a la seva demanda: Diumenge: Una jornada lúdica a la Rambla Nova amb tallers de pintades de pancartes i música. Dissabte 28 de gener: Una concentració oficial a la una del migdia a la Plaça de la Font, davant de l'Ajuntament de Tarragona.

  • 19'

    Entrevista a Pere Godall: Música, Banca i la Lleva del Biberó

    Pere Godall: Una vida entre els números i les tecles En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el mestre Pere Godall, tarragoní polifacètic i exdirector bancari, ens apropa a la seva trajectòria vital amb motiu de la concessió de la Medalla President Macià al mèrit del treball. Els horrors de la guerra i la Lleva del Biberó La vida d'en Pere va quedar marcada pel bombardeig de Tarragona el juliol del 1937, on va perdre el seu pare. Amb només 17 anys, va ser cridat a files amb la Lleva del Biberó per lluitar a la Batalla de l'Ebre. Descriu la guerra com una experiència de misèria, set i privacions, recordant la cruesa de veure morir els companys. Malgrat el perill, la seva passió per la música el va portar a ser corneta d'ordres durant el conflicte. Reflexiona sobre la manca de sentit de les guerres, on el poble acaba pagant les decisions polítiques: "Això és molt diferent veure les batalles des d'un televisor a trobar-t'hi. Tot és misèria... veus que els teus companys moren com si fossin una bèstia." La reconstrucció en la postguerra: Banca i Música Després de la guerra i de passar més de sis anys al servei militar, Godall va haver de refer la seva vida en una situació precària: Carrera Bancària: Gràcies a la seva habilitat amb els números i el piano (que li va facilitar la mecanografia), va aprovar les oposicions al Banc Espanyol de Crèdit, on va fer una carrera ascendent fins a la direcció. Passió Musical: Amb més de 200 composicions, ha estat director musical de Ràdio Tarragona i professor. Per a ell, la música ha estat el seu mètode de relax i una forma de sentir la vida. Reconeixement familiar: En Pere destaca el paper fonamental de la seva dona, la Filomena, com a col·laboradora indispensable en tots els seus èxits. L'honor de la Medalla President Macià El reconeixement de la Generalitat de Catalunya premia una vida d'esforç constant. Godall rep el guardó amb il·lusió, veient-ho com la culminació d'una trajectòria on mai va deixar d'estudiar i aprendre.

  • 15'

    La importància de la donació de sang i teixits a Catalunya

    Necessitat crítica de donacions de sang El doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang de les Comarques Tarragonines, explica que les primeres setmanes de l'any i l'estiu són els moments amb menys reserves de sang. Tot i que les necessitats hospitalàries es mantenen constants, les donacions baixen dràsticament durant els períodes de vacances. Dades i objectius a Catalunya Objectiu d'autosuficiència: Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), l'òptim és de 45 donacions per cada 1.000 habitants. Situació actual: Catalunya necessita unes 1.000 donacions diàries, però actualment se situa al voltant de les 800. Diferències territorials: Comarques com la Terra Alta i la Ribera d'Ebre són capdavanteres, mentre que Girona manté històricament la mitjana més alta amb 60 donacions per cada 1.000 habitants. El Banc de Sang i Teixits: Una xarxa única Actualment, Catalunya funciona amb un sistema de vasos comunicants. Totes les donacions es centralitzen a la planta de fraccionament de la Vall d'Hebron a Barcelona, on la sang s'analitza i es divideix en components abans de ser redistribuïda segons les necessitats de cada hospital. Components i caducitat La sang no es pot fabricar i té una vida limitada: 1. Glòbuls vermells: Es conserven 6 setmanes a 4 graus. 2. Plaquetes: Només duren 5 dies i requereixen moviment constant. 3. Plasma: Es pot congelar i dura fins a un any. "Amb una vegada no n'hi ha prou; cal integrar la donació com un hàbit: els homes poden donar quatre cops l'any i les dones, tres." Altres tipus de donació El doctor també destaca la importància de la sang de cordó umbilical, un material que abans es rebutjava i que avui és vital. És extremadament ric en cèl·lules mare, essencials per tractar leucèmies i per a la medicina regenerativa. Tarragona lidera una prova pilot per connectar totes les maternitats públiques en aquesta xarxa de donació. Com fer-se donant? Qualsevol persona d'entre 18 i 65 anys amb bona salut pot donar. El procés dura només 10 minuts i és totalment segur. A Tarragona, es pot acudir a l'Hospital Joan XXIII o a les unitats mòbils que recorren barris, facultats i empreses.

  • 9'

    Festa Major de Ferran: 24 hores de pedalada solidària

    Recuperació de tradicions i solidaritat a Ferran El nucli de Ferran celebra la seva Festa Major Petita en honor a Sant Sebastià, una festivitat recuperada fa tres anys que combina la tradició amb un fort component social. Enguany, l'acte central és una innovadora pedalada solidària de 24 hores. La pedalada de 24 hores: Repte i objectius L'activitat consisteix a mantenir almenys un ciclista pedalant pel poble de forma ininterrompuda des de divendres a les 19:00h fins dissabte a la mateixa hora. Els punts clau de la iniciativa inclouen: Objectiu benèfic: Recaptar fons per a l'apadrinament de nens a través de l'Associació de Veïns. Patrocini per volta: Una empresa local (Canteres Ferran) i altres col·laboradors donaran un euro per cada volta realitzada pels voluntaris. Logística festiva: S'ha organitzat una acampada infantil, sopar de germanor, xocolatada, i fins i tot un torn de voltes en silenci durant la nit. "L'objectiu és recaudar diners per poder apadrinar nens... sempre hi haurà algú pedalant, perquè el que coneix Ferran sap que és molt dur, és una pujada i una baixada." Altres actes de la Festa Major La celebració no es limita a la bicicleta, sinó que inclou una programació variada per a totes les edats durant el cap de setmana: Dissabte: Música al carrer amb un quartet de corda i tast de cuina marinera. Diumenge: Ofici religiós, espectacle de màgia, vermut popular i un dinar de germanor per a veïns i socis. Sostenibilitat: Els actes es financen mitjançant petites aportacions dels participants per garantir la continuïtat de les activitats culturals sense dependre exclusivament de subvencions.

  • 6'

    Actualitat viària i solidaritat a Tarragona Ràdio

    Resum de la jornada informativa L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio es centra en l'actualitat local, destacant les obres del Ministeri de Foment a les entrades de la ciutat i una iniciativa benèfica al nucli de Ferran. Afectacions al trànsit i obres La unitat mòbil, amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer, ha detallat l'estat dels accessos a Tarragona. Tot i que es manté la fluïdesa, s'ha produït un canvi significatiu: Tall d'un vial clau: S'ha tancat la connexió directa des de la T-11 cap a la rotonda del segon pont (prolongació de l'Avinguda Roma). Rutes alternatives: Els conductors que vulguin anar cap a Reus des de l'Avinguda Roma hauran de baixar fins a la gasolinera de Torreforta per fer el canvi de sentit. Durada prevista: Les obres de reasfaltat s'allargaran entre dues i tres setmanes. "Partim de la base que tenim tres ponts i tres rotondes per explicar la circulació d'avui." Projecte Ferran: 24 hores per ells S'ha presentat una iniciativa solidària que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a Ferran: Es tracta d'una pedalada de 24 hores per relleus. L'objectiu és l'apadrinament d'infants del Tercer Món. L'acte compta amb el suport de l'Associació de Veïns, presidida per Jordi Virgili, i s'emmarca en les festes de Sant Sebastià. Altres continguts de l'emissora El programa també celebra el 20è aniversari de Tarragona Ràdio amb una selecció musical de l'any 1986 i rep la visita de membres de la Comissió de la Dignitat per parlar sobre la devolució dels papers de Salamanca.

  • 15'

    Retorn dels 'Papers de Salamanca' i passos futurs

    El retorn dels documents a Catalunya L'entrevista analitza la sortida dels primers documents de la Generalitat de l'arxiu de Salamanca. Malgrat els intents de l'ajuntament local per bloquejar el trasllat mitjançant ordenances de trànsit, l'operació s'ha realitzat amb relativa normalitat gràcies a l'ús de carretons per carregar el material. "No es viu un clima d'excepció com semblava ahir... la gent és més sensata que els que ens dirigen." Punts clau de la situació a Salamanca: Normalitat social: José Luis de las Heras, professor de la Universitat de Salamanca, destaca que la ciutadania ha mantingut la seva rutina i que el conflicte és principalment polític. Estratègia política: S'atribueix la crispació a la mobilització de la base social del Partido Popular, que controla les institucions i la majoria de mitjans locals. Reparació històrica: El trasllat es veu com un acte de justícia per reparar l'espoli militar franquista de 1938 i dignificar les víctimes. Projectes i reclamacions pendents Julià García, de la Comissió de la Dignitat, subratlla que aquest trasllat és només el primer pas. Encara queda molta feina per fer: País Valencià i Illes Balears: El retorn d'aquests documents està actualment frenat per la manca de voluntat política dels seus governs autonòmics. Documents municipals: Es preveu que la nova Llei de Memòria Històrica faciliti el retorn dels papers pertanyents als ajuntaments. Particulars i entitats: El govern central haurà de gestionar la devolució a famílies d'objectes i documents personals, com ara part de la biblioteca de Rovira i Virgili. La Comissió de la Dignitat referma el seu compromís de continuar activa fins que la totalitat de la documentació espoliada torni als seus legítims propietaris.

  • 11'

    Centenari de La Salle Tarragona i la Creu de Sant Jordi

    Celebració del Centenari i Trajectòria Històrica L'entrevista amb Josep Maria Prats, director de La Salle Tarragona, desvela el programa d'actes per commemorar els 100 anys d'història de la institució a la ciutat, un centenari que s'inicia oficialment a l'octubre de 2006. La celebració no només busca recordar el passat, sinó projectar el col·legi cap al futur mitjançant la modernització de les seves infraestructures. Activitats Destacades del Centenari Setmana Santa: El Superior General dels germans farà el pregó de la Setmana Santa de Tarragona. La Salle té una presència històrica amb dos passos i l'organització del Via Crucis. Esport i Cultura: Se celebrarà la Copa del Rei de Taekwondo al pavelló del centre i una exposició d'homenatge a l'escultor Lluís Maria Saumells. Actes Socials: Es preveu un sopar multitudinari per a part dels 40.000 antics alumnes que han passat per les aules, així com un concert de gala al Palau de Congressos. Reconeixements i Valors Educatius L'Associació d'Antics Alumnes està impulsant la petició per obtenir la Creu de Sant Jordi, comptant amb un suport gairebé unànime de les entitats tarragonines. A més, l'Ajuntament ja ha aprovat la concessió de la Medalla d'Or de la Ciutat. "L'escola de La Salle s'ha caracteritzat per estar al servei dels pobres... van obrir un Patronat de l'Obrer per educar gratuïtament la classe treballadora." L'estil educatiu de la institució es fonamenta en: L'humanisme d'inspiració cristiana i la solidaritat. La cultura de l'esforç i l'exigència acadèmica com a via cap a la llibertat. La responsabilitat individual i col·lectiva. Projecte de Futur: Modernització El centre aposta per una renovació total dels seus set edificis, incloent un nou parvulari modern (P0-P5), laboratoris d'última generació i millores en equips informàtics, aprofitant la seva oferta d'estudis d'enginyeria superior.

  • 21'

    Nova Oficina Local de l'Habitatge a Tarragona

    L'entrevista a Maria Lluís Expósito, presidenta del Servei Municipal de l'Habitatge de Tarragona, detalla les properes actuacions en matèria de política habitacional. El punt central és la creació de la nova Oficina Local de l'Habitatge, que pretén ser un recurs integral per als ciutadans. La Nova Oficina Local de l'Habitatge Aquesta entitat neix amb l'objectiu d'anar més enllà d'una simple "finestra única" d'administració. Les seves funcions principals inclouran: * Assessorament integral: Orientació en adquisició, lloguer i rehabilitació d'immobles. * Gestió de tràmits: Suport tècnic per a la petició d'ajudes per a façanes, ascensors i reformes, reduint els temps d'espera de les llicències. * Mediació en el lloguer: Actuar com a intermediari entre propietaris i llogaters per oferir garanties i seguretat jurídica. * Ubicació: Inicialment al costat del Servei Municipal d'Habitatge, amb la intenció de moure's a una zona més cèntrica properament. Polítiques de Lloguer Jove i Promocions Expósito destaca l'èxit del programa de Lloguer Jove durant els darrers cinc anys, amb més de 1.100 joves beneficiats i una inversió municipal notable. També s'anuncien noves promocions d'habitatge públic: 1. Joan XXIII: 60 habitatges destinats majoritàriament a joves, amb espais de 50 m². 2. Sant Salvador: 30 habitatges, incloent unitats totalment adaptades per a persones amb discapacitat. 3. Carrer Smith: Rehabilitació de 12 immobles per a usos diversos de l'Ajuntament i reallotjaments. Seguretat per als Propietaris Un dels problemes detectats a Tarragona és la por dels propietaris a llogar els seus pisos buits per falta de garanties. "Si les persones que estan allà llogades no paguen, ha de ser la pròpia administració la que es faci càrrec del lloguer o de la recomposició de la llar." L'administració es proposa dinamitzar els solars buits i immobles tancats al centre de la ciutat per evitar el bloqueig urbanístic i facilitar l'accés a l'habitatge.

  • 18'

    Prevenció i seguretat viària a Tarragona: balanç i reptes

    Projectes de Prevenció i Educació Viària L'entrevista se centra inicialment en les primeres jornades de prevenció en el transport escolar a Tarragona, una iniciativa del Consell Comarcal del Tarragonès amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT). L'objectiu principal és la formació pràctica de nens (a partir de 4 anys), monitors i conductors per saber com actuar en cas d'accident. Formació pràctica: S'utilitzen maquetes que simulen autocars bolcats amb fum i foc. Objectiu a llarg termini: Imbuir els futurs conductors dels valors de la seguretat viària des de la infància. Material didàctic: El SCT posa a disposició de totes les escoles de Catalunya recursos per integrar l'educació viària com un crèdit formatiu escolar. Balanç de la Sinistralitat (2005) El delegat territorial, Josebi de l'Olmo, qualifica de moderadament positiu el balanç de l'any 2005 a Tarragona: Es va registrar la xifra d'accidents més baixa dels darrers deu anys. S'ha aconseguit una reducció de les víctimes mortals del 8,5% a la demarcació. Tot i la millora, encara estem lluny de les dades de països capdavanters com Suècia o Gran Bretanya. Un factor clau és l'increment del 50% del parc mòbil en l'última dècada, fet que dificulta la reducció dràstica d'accidents per l'alta mobilitat. El Futur Immediat: Carnet per Punts i Controls L'any 2006 es presenta com un punt d'inflexió per dos motius principals: Carnet per punts: Previst per al juliol de 2006, suposarà un canvi cultural on el permís de conduir es visualitzarà com un "crèdit" que s'ha de gestionar amb responsabilitat. Mesures de repressió i control: Es mantindrà i potenciarà el patrullatge dels Mossos d'Esquadra, la instal·lació de radars (que ja han baixat la velocitat mitjana en 10 km/h) i els controls d'alcoholèmia. "L'actuació punitiva hauria de ser l'última; és la que indica que s'ha fracassat amb les altres polítiques." Segons De l'Olmo, els quatre factors a combatre són l'alcohol, l'excés de velocitat, la falta d'ús de seguretat passiva (casc i cinturó) i la indisciplina davant els senyals de trànsit.