Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
Programa

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes

En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2006. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.

·1379 episodis
RSS

episodis

1153-1164 de 1379
  • 21'

    2006-02-01 UM CARRER COMTE 01

    Memòria d'una crisi veïnal a la Part Alta Programa especial de Tarragona Ràdio realitzat en directe des del carrer del Comte, un any després dels greus problemes estructurals que van obligar a desallotjar 35 famílies. La conversa reuneix veïns i professionals afectats que comparteixen el seu testimoni sobre el patiment psicològic, les pèrdues econòmiques i la gestió política de la crisi. L'impacte humà i emocional Els testimonis com el de la Juana Coll recorden la duresa de la nit del desallotjament, la urgència de fer una maleta sense saber quan tornarien i la llarga estada de mesos en hotels o cases de familiars. Els veïns destaquen: - La precarietat de viure fora de casa amb nens o mascotes. - La por inicial davant les advertències dels tècnics: > "Si sents un crac, surts corrent". - La sensació de "presó" que suposava viure en una habitació d'hotel sense llum natural ni cuina. Conflicte amb l'administració i oportunisme Un dels punts més crítics de la tertúlia és la denúncia de l'actitud de l'Ajuntament de Tarragona en els primers moments. Els veïns critiquen: - L'intent de les autoritats de culpabilitzar els veïns pel mal estat de les finques per evitar responsabilitats municipals, malgrat que l'origen era el nul manteniment de la claveguera. - L'aparició d'immobiliàries oportunistes que intentaven comprar les cases a preus irrisoris aprofitant la desesperació de la gent. - La falta de suport de les associacions de veïns oficials en els moments de màxima crispació. Situació actual i reptes pendents Tot i que el carrer ara té una de les clavegueres més modernes de la ciutat i és accessible per a emergències, els veïns alerten que la crisi no ha acabat: - Encara hi ha veïns vivint en hotels o situacions de salubritat pèssima. - Diverses finques (com els números 3, 5 i 7) estan en situació de ruïna oficial i no s'han rehabilitat. - El perill de filtracions al subsol per l'estat de Ca l'Agapito continua vigent. Com a punt positiu, tots coincideixen que la desgràcia ha servit per crear un fort vincle d'amistat i solidaritat entre uns veïns que abans pràcticament no es coneixien.

  • 18'

    2006-02-01 REPOR SENSE FUM BARS

    Un mes sense fum als establiments de Tarragona Després de l'entrada en vigor de la nova legislació, es recullen diversos testimonis en locals emblemàtics com la Botiga del Cafè, el Bar Astur i la Petita Aïna. Les reaccions es divideixen entre el confort d'un aire net i l'adaptació obligada dels fumadors. Perspectiva dels establiments i treballadors Millora de l'ambient laboral: Els treballadors han passat de treballar en espais que comparaven amb "Londres" (per la boira de fum) a gaudir de l'olor real del cafè recém molt. Per a empleats amb problemes de salut com l'asma, el canvi ha estat clau per deixar de medicar-se. Decisió comercial: Molts bars petits (el 80% a la Plaça de la Font) han optat per permetre fumar per por a perdre clientela, especialment en zones d'oficines on el cigarret amb el cafè és un ritual. Noves oportunitats: Alguns locals han vist un increment de matrimonis amb nadons, clients que abans evitaven les cafeteries pel fum de segona mà. L'experiència dels consumidors Fumadors obedients: Els fumadors es descriuen com a "obedients" i surten al carrer sense generar conflictes, tot i que alguns senten ansietat o veuen la llei com una imposició que limita la llibertat. La visió dels no fumadors: Pares i avis celebren la mesura, prioritzant la salut dels infants per sobre de la tradició de fumar als bars. Dades a la Plaça de la Font "De 19 establiments a la Plaça de la Font, 15 permeten fumar i només 4 són espais sense fum, el que representa un 80% del total." Aquesta estadística reflecteix que la majoria de locals de menys de 100 metres quadrats han decidit, de moment, mantenir la possibilitat de fumar per retenir el gruix de la seva clientela habitual.

  • 11'

    L'odissea dels desallotjaments al carrer Comte de Tarragona

    La crisi del carrer Comte: de les esquerdes al desallotjament El 3 de febrer de 2005, el que semblava una mesura preventiva es va convertir en un llarg calvari per a 35 veïns del barri de la Part Alta de Tarragona. Inicialment previst per a tres dies, el desallotjament es va allargar durant mesos a causa de greus deficiències estructurals provocades per filtracions d'aigües fecals. Cronologia i problemes tècnics Origen del problema: El trencament d'una claveguera va provocar el moviment dels fonaments i l'aparició d'esquerdes. Errors de gestió: L'Ajuntament va col·locar un centenar de testimonis de guix per monitorar les esquerdes, però deu dies després es va admetre que estaven mal instal·lats (sobre pintura i arrebossat), invalidant les dades. Solució definitiva: Es va optar pel micropilotatge, una tècnica d'injecció de pilons de formigó per consolidar els edificis, tot i que això va obligar a allargar l'estada dels veïns fora de casa. Acords polítics i finançament Després de tenses negociacions, es va arribar a un pacte històric: "Senzillament s'ha aconseguit el que nosaltres volíem: que la gent tornés a casa sense gastar-se cap diner i que se ressorceixin de les penúries que han passat." L'Ajuntament de Tarragona va assumir el cost total de les obres i l'allotjament en hotels. Es van pactar 72.000 euros en indemnitzacions per danys morals. La Generalitat de Catalunya va col·laborar amb ajuts de fins a 7.000 euros per habitatge i l'oferta de pisos de protecció oficial. Un barri amb problemes endèmics El cas del carrer Comte va posar de manifest la degradació de la xarxa de clavegaram a la Part Alta, amb queixes veïnals que es remuntaven a l'any 1992. Tot i la celebració de la fi de les obres el juliol de 2005, el carrer va seguir patint robatoris i incendis, mantenint viva la sensació d'inseguretat un any després de l'inici de la crisi.

  • 17'

    Esther Fernández i el futur del comerç a Tarragona

    Entrevista a Esther Fernández: Nova presidència i reptes comercials La nova presidenta de la Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona (FUP), Esther Fernández, analitza l'estat actual del sector comercial a la ciutat i els canvis estructurals que vol implementar durant el seu mandat. Crisi interna i unitat del sector Fernández lamenta la creació de la nova associació El Cor, liderada per Albert Ribot, en un moment on creu que el comerç necessita "sumar i multiplicar" en lloc de dividir. Defensa la legitimitat i el caràcter democràtic del procés electoral: El relleu de Rafael Tatay ha seguit els estatuts. No s'ha impedit cap candidatura alternativa durant el procés. S'ha buscat el consens amb altres figures com Ferran Milà. Objectius de la nova junta: Professionalització Un dels pilars del seu programa és la modernització de la FUP per adaptar-la a les necessitats actuals: Reforma dels estatuts: Actualització del marc legal, que ha quedat obsolet. Figura del gerent: Professionalitzar la gestió per no dependre exclusivament del temps personal i voluntari dels botiguers. Suport a les associacions de barri: La Federació ha d'actuar com una eina de suport econòmic i logístic per als projectes locals. "Hem de començar a treballar per projectes i objectius; la professionalització farà que el creixement sigui exponencial." L'impacte de El Corte Inglés i la reforma del Mercat Central L'arribada d'aquesta gran superfície comercial es veu com un repte imminent. Fernández aposta per potenciar el model de comerç mediterrani a cel obert davant dels centres tancats. Reivindica que les reformes urbanístiques i del Mercat Central s'executin abans de l'arribada del gegant comercial per evitar pèrdues de vendes crítiques durant les obres, prenent l'exemple del que va passar a Pamplona.

  • 17'

    Pla pilot d'autonomia en centres educatius de Tarragona

    Nou model de gestió educativa L'entrevista se centra en la posada en marxa d'un pla pilot d'autonomia de centres impulsat pel Departament d'Educació de la Generalitat. Aquesta iniciativa, que afecta 74 centres a tot Catalunya, busca dotar les escoles i instituts de més capacitat de gestió, tant en l'àmbit organitzatiu com en el curricular i econòmic. Centres participants i objectius principals A Tarragona, tres centres formen part d'aquest projecte: l'IES Bonavista, el Col·legi Públic Camp Clar i el Col·legi Saavedra. Els objectius compartits per aquests centres inclouen: Reducció del fracàs escolar i millora del rendiment acadèmic. Foment de la cohesió social en entorns amb risc d'exclusió. Millora de la inserció laboral de l'alumnat que no obté l'ESO. Lluita contra l'absentisme i l'assetjament escolar. Recursos i aplicació pràctica L'autonomia permet que cada centre decideixi com utilitzar els recursos addicionals segons la seva realitat específica: Noves figures professionals: S'introdueixen perfils com el de tècnica integradora social per a mediació i projectes contra l'absentisme. Inversions tecnològiques: Planificació de coordinadors d'informàtica amb dedicació exclusiva i equipament informàtic a totes les aules. Programes de reutilització: Injecció econòmica per garantir que el 100% de l'alumnat disposi de llibres de text i material des del primer dia. "Volem aquesta autonomia perquè ens deixin a casa nostra fer el que nosaltres pensem que pot anar millor per l'entorn o per la canalla." Compromís i rendició de comptes El pla té una vigència inicial fins al 2009. Els directors expliquen que al mes de maig se signarà un conveni amb el Departament d'Educació que inclou fites concretes. L'èxit d'aquest projecte depèn de l'avaluació final, on s'hauran de passar comptes mitjançant indicadors de resultats per valorar si el model d'autonomia és exportable a altres centres.

  • 14'

    Fira El Teu Dia: Novetats i espectacles nupcials

    Presentació de la 3a edició de la fira El Teu Dia L'entrevista se centra en la celebració de la fira al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que enguany arriba a la seva tercera edició consolidant-se com el punt de trobada referent per a celebracions de tot tipus. Sectors representats i novetats l'Eugènia Medina destaca que la fira no només s'adreça a casaments, sinó a tot tipus d'esdeveniments com comunions, festes d'empresa i aniversaris. Diversitat d'expositors: Més de 60 empreses ocupen el 100% de l'espai (3.000 m²). Categories clau: Restauració, fotografia, perruqueria, joieria, viatges i vestits de gala. Atenció personalitzada: S'impulsen serveis d'estètica i animació musical en directe. La campanya "Caça del Palau" L'Eduard Vicente explica el canvi de dinàmica del sorteig d'un casament gratuït: Casament de franc: Inclou des de les invitacions fins al banquet (per a 40 persones) i el viatge de noces, que aquest any serà a Egipte. Nova planificació: Els guanyadors del sorteig d'enguany es casaran el gener de 2007, permetent així un any sencer per organitzar-ho amb tranquil·litat. Condició única: La celebració s'ha de dur a terme a l'espectacular Auditori August del Palau. Propostes d'entreteniment i promocions Com a gran reclam, es presenta l'actuació del grup Sicària Sisters, liderat per Josep Ferrer (conegut per programes com Homo Zapping). "L'espectacle de les Sicària Sisters serà divendres a les 10 de la nit i inclou versions de música dels 80 amb molta ironia i animació." Durant el programa, es realitza un concurs telefònic on dues oients veteranes, casades des fa mès de 20 i 30 anys respectivament, guanyen invitacions per a l'espectacle i la fira.

  • 11'

    Plataforma d'artistes demana un centre d'art a la Chàrtrex

    Reclamació de la Chàrtrex com a espai artístic Arran de la decisió d'instal·lar la futura Escola Oficial d'Idiomes a l'edifici de la Chàrtrex a Tarragona, ha sorgit un moviment d'artistes tarragonins organitzats en una plataforma. L'objectiu principal és reivindicar que la resta de l'immoble es destini a un centre de creació contemporània. Motius de la iniciativa L'escultor i professor Rufino Mesa, un dels impulsors, destaca diversos aspectes fonamentals per a la creació d'aquest espai: Acollida de talent: El centre ha de ser la "casa d'acollida" per a les propostes dels joves que surten de les escoles d'art i no troben espais de difusió. Pedagogia sensible: La necessitat de fer una pedagogia estètica que connecti la creació amb la ciutadania. Projecte històric: El projecte de rehabilitació de la Chàrtrex com a centre d'art ja estava previst en el mapa de centres d'art de la Generalitat de Catalunya. Compatibilitat i col·laboració La plataforma no s'oposa a l'Escola d'Idiomes, sinó que veu una oportunitat de sinergia. Rufino Mesa afirma que la convivència d'estudiants i artistes podria : Rehabilitar el barri creant una nova dinàmica social i cultural. Generar suports mutus entre l'ensenyament de llengües i la creació plàstica, musical o poètica. "Un centre d'art hauria de ser justament la casa d'acollida de les idees, de la difusió de les idees i, sobretot, de fer una pedagogia estètica." Full de ruta de la plataforma El col·lectiu ha convocat una assemblea a la Facultat de Lletres per constituir-se formalment, llegir un manifest i nomenar portaveus. Posteriorment, iniciaran una ronda de contactes amb la Generalitat i l'Ajuntament per reconduir el projecte i evitar que les expectatives de la generació actual d'artistes quedin paralitzades o congelades.

  • 12'

    Recuperació de la Baixada del Pajarito pel Carnaval

    La Baixada del Pajarito: Un Clàssic que Torna El Carnaval de Tarragona celebra el quart de segle de la seva recuperació amb una novetat destacada: la Baixada del Pajarito. Aquesta activitat, organitzada per Inuta Produccions, és una cursa de carretons carrossa que pretén recuperar un joc tradicional dels anys 50 i 60. L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte 25 de febrer a la Baixada de la Peixateria. Característiques i Normativa Per garantir la seguretat i mantenir l'esperit festiu, l'organització ha establert unes bases clares: - Construcció artesanal: Els carretons han d'utilitzar rodes de coixinet (rodaments vells de mecànic), mantenint l'essència dels vehicles que construïa la canalla antigament. - Seguretat obligatòria: És indispensable que cada vehicle disposi de sistemes de frenada i direcció, a més d'un mínim de tres rodes. - Temàtica de Carnaval: Tant el carretó com els participants han d'anar disfressats. - Identitat: Cada carretó ha de tenir un nom propi i un sistema de senyalització acústica (clàxon, botzina o fins i tot una olla). Categories i Premis La competició no només premia la rapidesa, sinó també la creativitat: 1. Velocitat: Cursa contra el rellotge per als tres més veloços. 2. Originalitat: Premi al carretó més creatiu. 3. Posada en escena: Guardó a la millor interpretació teatral durant la baixada. "Aquí no estem en un premi de Fórmula 1, es tracta de fer broma i de fer el pallasso en el millor sentit de la paraula." Els premis fugen de l'ostentació i aposten pel producte local, consistint en pernils salats, lots de fuet i un vermut popular per a tots els assistents. Inscripció i Participació Els interessats poden trobar les bases i el formulari d'inscripció al web inoproduccions.org o a l'Antiga Audiència. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona per a la logística i seguretat de l'itinerari, que transcorrerà per la Part Alta, des de la Plaça del Rei fins al Cos del Bou.

  • 11'

    Noves propostes musicals a l'Auditori de Caixa Tarragona

    Presentació de la Mostra de Joves Guitarristes i Cicles de Percussió L'episodi recull dues entrevistes clau sobre l'activitat musical a Tarragona. En primer lloc, Marta Cerdanya, directora del Conservatori de Música de la Diputació, explica els detalls de la 3a Mostra de Joves Guitarristes. La Mostra de Joves Guitarristes Objectiu: Oferir escenaris a joves d'entre 8 i 25 anys per trencar la solitud de l'instrument. Consolidació: El projecte està plenament consolidat amb el suport de Caixa Tarragona i neix del propi professorat. Premis: No és un concurs competitiu; tots els seleccionats participen en una gira de concerts per la demarcació i graven un CD professional. Concerts: El concert inaugural és demà a les 19h. La cloenda serà al maig a l'Auditori Pau Casals. "La filosofia és donar oportunitats als joves que estudien guitarra... no només amb un auditori, sinó amb diversos de la demarcació i, a més, poder gravar un CD." Nou Cicle: Música Clàssica amb Percussió D'altra banda, Nando Terino, programador cultural de la Fundació Caixa Tarragona, presenta una proposta innovadora que fusiona la música culta amb instruments moderns. Concepte: Reinterpretar clàssics (com Mozart) incorporant bateries, castanyoles i percussions del món (udus, jembés). Programació: El cicle consta de tres concerts dominicals (gener, febrer i març) a les 19:30h. Caràcter Benèfic: L'entrada és un donatiu de 2,5 € destinat a la Fundació Pere Mata. Futur: S'anuncien properes col·laboracions amb artistes de prestigi com el saxofonista Llibert Fortuny per al cicle de jazz de primavera.

  • 24'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre la Rambla i l'urbanisme

    La culminació de la Rambla de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre la inauguració de l'últim tram de la Rambla (Francesc Macià), un projecte que connecta el centre amb la zona del riu i que ha trigat més de 150 anys a completar-se. • La inauguració oficial prevista pel diumenge podria ajornar-se a causa de les previsions de pluja. • L'alcalde destaca que en els darrers 16 anys s'ha construït i remodelat més espai de Rambla que en el segle anterior. Noves centralitats i futur urbanístic Nadal planteja un canvi en el concepte de centralitat, passant de punts concrets a espais amplis que inclouen el riu Francolí i les noves àrees de serveis. • Es proposa la futura creació d'una gran Rambla que uneixi Tarragona amb Vilaseca, transformant l'actual autovia en un eix urbà. • Discussió sobre l'ús dels terrenys alliberats on originalment s'havia d'ubicar la ciutat judicial. Debat Polític i POUM L'alcalde critica durament l'oposició, especialment el candidat socialista Josep Fèlix Ballesteros, respecte a la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). "El senyor Ballesteros ha de substituir el 'bla, bla, bla' pel treball i el rigor; la millor arma política és anar al debat pur i simple." Altres temes d'agenda • Façana Marítima: Pròxima reunió amb la Generalitat de Catalunya per fixar objectius comuns. • Terrescavades: Crítica a la Conselleria de Política Territorial per les contradiccions comparades amb el cas de la Roca del Vallès. • Successió política: Confirmació de Joan Aregio com a candidat de Convergència per al 2007 i el compromís de Nadal de seguir exercint d'alcalde fins a l'últim dia.

  • 16'

    Valls i la Història de la Calçotada: De la Tradició a la Festa

    Origen i Evolució de la Calçotada La tradició del calçot es remunta a finals del segle XIX, quan un pagès de Valls conegut com el Xat de Benaiges va descobrir per casualitat el mètode de conrear cebes blanques tornades a plantar. Tot i que durant dècades va ser un aliment local, la calçotada moderna es va consolidar a finals dels anys 40 a llocs com Masia Bou, estenent-se gràcies a la xarxa d'amics i artistes que visitaven la ciutat. La Gran Festa de la Calçotada de Valls L'any 1982 es va instaurar la Gran Festa de la Calçotada, que se celebra anualment l'últim diumenge de gener. En el seu 25è aniversari, l'esdeveniment preveu: * Concentrar prop de 30.000 visitants. * Consumir aproximadament 300.000 calçots en un sol dia. * Organitzar activitats com l'Exposició Nacional Canina, mercats i cercaviles de percussió. El Repte de Menjar Calçots Un dels moments més esperats és el concurs de menjar calçots. Es destaquen fites històriques com: * Jordi Orra: Guanyador de la primera edició amb 15 anys, menjant 140 calçots. * Ramon Forés: Rècord absolut amb 3,185 kg de calçots devorats en 45 minuts. "El secret? Tenir gana i un bon estómac. Has de ser una mica bastiota menjant." Impacte Econòmic i Innovació Gastronòmica La calçotada s'ha convertit en la segona temporada turística del Camp de Tarragona, generant un impacte de 9 milions d'euros. La innovació ha portat a productes sorprenents com: * Licor de calçot: Una novetat creada pels germans Bellbé. * Innovacions dolces: Gelats, bombons i torrons amb gust de calçot. * Cuina creativa: Plats que incorporen el calçot en peixos, carns i postres. Claus de l'Èxit Segons els experts de la IGP Calçot de Valls, l'experiència es defineix per la qualitat de la ceba blanca tardana, la cocció amb flama viva de redolta i una bona salsa rica en nyores, ametlles i avellanes. A més, el ritual d'embrutar-se les mans es considera un factor clau de gaudi i desconnexió.

  • 9'

    Les aventures d'en Massagran al Teatre Metropol

    El retorn d'un clàssic al Teatre Metropol L'entrevista se centra en l'estrena al Teatre Metropol de Tarragona de l'adaptació teatral de les aventures d'en Massagran, una producció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sota la direcció de Joan Castells. L'obra recupera el mític personatge creat per Josep Maria Folch i Torres el 1910, que ha passat per la literatura, el còmic i la televisió. Un personatge intergeneracional El director destaca que en Massagran és un antiheroi atemporal que connecta amb diverses generacions: Origen literari: Publicat originalment en fascicles a la revista En Patufet. Llegat visual: Molts el recorden gràcies als còmics dibuixats per Madorell a la revista Cavall Fort. Evolució: L'obra s'ha adaptat per incloure personatges femenins com la Coca Seca i tractar temes com la mort de forma natural. Màgia teatral vs. Tecnologia L'adaptació busca allunyar-se de l'estètica de les pantalles i la PlayStation per apostar per un teatre artesanal i visual: L'escenografia utilitza mètodes tradicionals per recrear naufragis, països exòtics i animals salvatges. L'espectacle és molt dinàmic, amb la sortida de més de 100 objectes a escena en poc més d'una hora. Es posa en valor el paper de l'actor en viu i el contacte directe amb el públic com un producte cultural essencial segle XXI. "L'espectacle crea una màgia molt semblant a la lectura de la novel·la... volíem que agradés a la gent menuda com més s'allunyés de la PlayStation." Edat i públic objectiu L'obra està recomanada principalment per a nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, tot i que la seva potència visual la fa apta per a infants més petits, que queden fascinats per la plàstica de les escenes.